Suneo --> Aquest noi en aquesta sèrie de dibuixos animats, es l'intel·ligent (ho relaciono en què els homes ho han de ser com a estereotip).

Gegant --> Aquest personatge, en els dibuixos té marcat que ha de ser el fort (és un altre estereotip marcat als homes).

Shizuka --> Aquesta es la que en els dibuixos es només reconeguda com la noia (ho relaciono en què passa com al passat, no té cap paper rellevant, només el fet de ser la nena).

Nobita --> Aquest es el personatge principal dels dibuixos, i jo crec que té aquest paper tan important, perquè no compleix cap "norma" estereotipada.

En aquest vídeo, surt una mare buscant taques a la roba de la seva família, llavors tres noies apareixen amb el pot de Vanish dient que és la seva solució.

Aquesta mare diu la següent frase: "cada dia me siento como una detective de manchas", aquest "cada dia", ens dona per suposat que només és ella la que renta la roba, i el seu home no l'ajuda en aquesta tasca. D'altre banda, apareixen tres noies més, és com si estigués fent una referència de què aquesta feina només és de les dones quan també la poden fer perfectament els homes.

Es pot veure un estereotip molt gran i una diferència de gènere que hem aplicat a la societat durant molts anys.

Enllaç de la cançó: https://www.youtube.com/watch?v=Wq3gaa5vdlQ

https://www.youtube.com/watch?v=B7PfooezvIY

1. Rols de Gènere Tradicionals: En la pel·lícula, es presenten conductes i actituds ‘’típiques’’ que s’haurien de presentar en cada gènere. La Blancaneus és presentada com una jova molt blanca (estàndards de bellesa de l’època), compassiva, sumisa i molt ‘’femenina’’.

2. Rescat del Príncep: En l’obra cinematogràfica original, la Blancaneus és rescatada pel seu reconegut príncep blau, el qual només se’ns l’ha presentat  uns quants segons en pantalla, és a dir, no ha interactuat pràcticament res amb la protagonista. Tot i això, l’actitud d’ella és sempre passiva i sembla que estigui esperant perquè un home vingués i li solucionés la vida, sense ella fer res.

3. Rol domèstic: La madrastra de Blancaneus fa que s’encarregui de les tasques domèstiques i de cura, com ara cuinar i netejar a la protagonista, reforçant així la noció tradicional de rols de gènere on les dones són responsables del treball domèstic i estar disponibles a totes hores pel teu marit i els homes encarregats de treballar.

En aquesta sèrie podem veure una claríssima representació dels estereotipis del noi i la noia en els dos protagonistes de la sèrie.

SPORTACUS: El protagonista principal juntament amb Stephanie, aquest personatge compleix exactament el prototip de "noi" com ens l'han explicat. Sportacus és un home fort, esportista, alt i molt intel·ligent, a més a més, se'l representa amb el color blau, que és el color que els nois tenim predeterminat.

STEPHANIE: És la protagonista de la sèrie juntament amb Sportacus. En ella es veu reflectida el prototip de "noia" que tots els nens i nenes des de petits descriuen. Stephanie és una noia: "maca", alegre, "ben cuidada". En aquesta sèrie aquest personatge se la coneix com la "dóna" i a sobre se la representa amb el color rosa.

El videoclip, que ella mateixa dirigeix ​​i protagonitza, Taylor representa un home poderós amb tots els seus estereotips, clixés i inseguretats «típicament masculines» com el «manspreading »(l'acció de seure amb les cames obertes seient per a més d'una persona, de manera que ocupi un espai superior al necessari), quan viatja amb metro, o orinant a la paret marcant territori deixant "la seva signatura". També ho veiem en un club de striptease cosificant la dona, juntament amb altres homes que beuen "xupitos" directament del cos de la ballarina cobert de dòlars. O l'home gran que utilitza el seu poder i la seva fortuna per casar-se amb una dona molt més jove. A més del «winner» quan està en un vaixell envoltat de beguda i noies en biquini.

Tot això jugant amb la doble moral de ser "el pare de l'any" per portar la seva filla a jugar al parc, quan és una cosa que les dones porten fent cada dia tota la vida, sense que se'ls hi consideri res extraordinari per portar els fills i filles al parc, entre moltes altres coses, ja que la societat considera que és una actitud normal per una dona.

Podem veure que aquest cantant no només te una canço d'aquest tipus al contrari, més de la meitat de les seves cançons van sobre les dones i no pressiament per dir-s'hi alguna cosa bona, al contrari sino discriminant totalment a la dona i tractan-la com un juguet.

Aquest és el link de la cançó:

https://www.youtube.com/watch?v=DrMxaz6kzhU

En aquesta sèrie es veu clarament els estereotips tant de dona com d'home.

--> Homer: es el pare de la família, es passa el dia al bar, es el que porta els diners a casa i treballa en una fàbrica.

--> Marge: es la mare de la família, només surt de casa per a anar al supermercat, està tot el dia a casa fent treballs no remunerats. Ella es conscient d'això i per a tant intenta que la seva filla "Lisa" estudii perquè no li passi el mateix.

En el videojoc, els personatges més importants són en Mario i en Luigi, dos nois que lluiten i superen obstacles per salvar a la princesa Peach, que està atrapada en un castell.

--> Mario i Luigi: personatges valents, intel·ligents, capaços de superar qualsevol obstacle que se'ls presenti al davant.

Vestits de color vermell i blau (Mario), i de color verd i blau (Luigi).

--> Princesa Peach: noia que necessita ser salvada, incapaç de sortir del problema per si mateixa, rossa, d'ulls blaus, de cabell llarg, amb un vestit de color rosa i una corona.

Aquest és un dels molts exemples d'estereotips presents en els videojocs amb els quals hem jugat i crescut d'ençà que érem ben petits.

Observant la lletra d’aquesta cançó podem veure el paper de l’home, les principals característiques d’aquest serien.

--> Primer de tot, ser heterosexual, en la gran majoria de cançons els homes són heterosexuals.

--> En segon lloc, els homes no tenen sentiments, aquesta cançó és un clar exemple, quan diu “yo quisiera enamorarme, pero no puedo”.

--> En tercer lloc, sempre està envoltat de dones que es fan servir com a objecte de plaer, aquí també ho podem veure quan diu “yo tengo muchas novias, hoy tengo una, mañana otra. Ey, pero no hay boda”. O també diu “Me gustan mucho las Gabriela, las Patricia, las Nicolle y las Sofía, mi primera novia en kinder, María, y mi primer amor se llamaba Thalía, tengo una colombiana, que me escribe to' los día', y una mexicana que ni yo sabía, otra en San Antonio que me quiere todavía, la de Barcelona que vino en avión y dice que mi bicho está cabrón”.

No és res nou que en el món dels videojocs la dona tingui aquest tipus de representació, però aquest cas és el més exagerat.

Per les últimes entregues la companyia Capcom (els creadors de Street fighter) han hagut de censurar molts models i animacions dels personatges perquè no volen que el joc es publiqui en categoria +18, ja que perdran molts jugadors.
Ja està ve que censurin aquests personatges, però el problema és que ho fan per diners.

Aquestes pel·lícules majoritàriament les veuen nens petits i és un mal exemples perquè veuen que l'home és sempre qui ha de ajudar a la dona, tot i que al final, en aquesta pel·lícula tant la noia com el noi cooperen per poder vèncer al villà.

Rapunzel: Una de les protagonistes, atrapada a una torre fins que arriba el princep que en la mjoria de pel·lícules de Disney salva a la noia, en aquest cas també.

Flynn Rider: Príncep que rescata a Rapunzel, personatge fort i intel·ligent.

El videoclip en si no és molt masclista (encara que en algun moment surt alguna noia però no com en altres videoclips), el que si que ho és és la lletra, i més en específic la d'en Bryant Myers és molt masclista.

^{Hoy te vo'a torturar, baby, tu cuerpo es un mural
Ese culote es natural, yo te lo quiero inaugurar
Como en The Purge, esta noche yo te vo'a depurar}

Per exemple en aquest vers és un dels més masclistes que he escoltat mai i el que se'm fa extrany és que a vegades, veig a noies que ho canten i que no saben que canten, ja que si ho sabéssin, crec que no ho cantarien.

No és el simple fet de la lletra, sino que la gent que ho canta, normalitza aquestes lletres i després al escoltar-les no veuen lo dolentes que són.

• Goku i Vegeta—> aquests personatges són els protagonistes i físicament estan ben definits i estan obligats a està forts, amb això et vol dir que un home ha d’està ben definit, ser alt i fort.

• Bulma—> aquest personatge és una dona i és científica, aquí es veu el sostre de vidre ja que ningú es fixa amb el que fa, llavors ningú li reconeix cap mèrit sobre el que fa

• Chi-Chi—> també és una dona, i està al càrrec de la casa, anar a comprar al mercat i cuidar els nens, amb això et vol dir que la dona té aquestes obligacions

• Mestre Mutenroshi—> és un avi, que té afició a les dones, fins al punt d’acosar-les, sense cap conseqüència, i la dona no es defensa

En general és una sèrie on es deixen majoritàriament les dones per banda, i s’els hi dona un paper molt menys important com està a casa i cuidar els nens, quan tenen un càrreg important no els hi reconeixen i sobretot que quan els hi fan actes en contra no es pronuncien al respecte i fan com si fos normal