SI-> Codicional

VIS-> Verb

PA(C)EM: substantiu: paz: pace (s'afageix la m perquè és ACUSATIU: COMPLEMENT DIRECTE)

Para: verb parar

Bellum: substantiu ACUSATIU: C.D)

CASTELLANO: Queso

PORTUGUÉS: Queijo

GALLEGO: Queixo

SARD: Casu

CATALÀ: Formatge

FRANCÈS: Formage

OCCITÀ: Formatge

ITALIÀ: Formaggio

ROMANÈS: Brânzâ

RETROROMÀNIC: ?????????

Ora pro nobis Reza pro nosotros

Ora et labora Reza y trabaja (monjes benedictions)

Dona nobis pacem Demonos la paz

Rest in pacem  Descanse en paz

Habemus papam Tenemos Papa!!

Kirie Eleison Señor tingueu pietat

Dies Irae Dia de la ira (Judici Final)

Requiem Missa de difunts (Missa defunctorum)

PÚBLICA (De tots)

- Infrastuctura: pont, plaça, etc.

-Estat: forma de govern de l'Estat en el que NO HI HAREI (MONARCA) si no unes persones escollides pel poble.

-REPÚBLICA ROMANA (509 a.C. - 27 a.c.)

Període de la història de Roma entre LA MONARQUIA I L'IMPERI.

En la República L'ÒRGAN DE GOVERN és el SENAT: SPQR: Senatus Populusque Romanus: El Senado y el Pueblo Romano. En ell manen els PARTICIS (els caps de famílies riques, els homes importants de ROMA.)

2.ROMA

3.Art ESTRUC

5. Art ORIENTAL

(6. Edat Mitjana)

1300 Trescento

1400 Quatrocento / Renaixement ( a la resta d'Europa )

1500 Quincecento

1600 Barroc

1750 Neoclassicisme

1810 Romanticisme

1890 Post-Romanticisme

1900 Avanguardes (Surrealisme, Futurisme

‘’Si vis pacem para bellum’’ Si vols la pau per la guerra.

2. Saps que és el llatí?

Elllatíés una llengua indoeuropeade la branca itàlica, parlada antigament pelsromans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren lesllengües romàniques que sobreviuen avui dia.

3. En quin període es va parlar?

Va começar al segle VIII aC  fins a l’edat mitjana

4. Quin imperi va ser la cuna del llatí?

L’imperi Romà

5. Quan es va expandir?

6. Quins moviments artístics enllaçaries amb aquestes etapes: orígen, expansió i declivi?

7. Actualment encara es parla o s'escriu el llatí? On i quan?

En alguns punts, però no gaire.

8. Quines llengües actuals provenen del llatí?

Català 

Iltalià

Castella

Romana

…

2. Elabora un mapa d'Europa, Nord d'America i Orient Mitjà i traça aquestes principals vies romanes.

3. Llegeixles següent article i respon; Creus que és important recuperar les antigues vies romanes?

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2015/10/italia-recupera-la-via-apia-5823.php

El conte pot ser realment inèdit o versió d'un conte clàssic.

Expressions llatines a utilitzar:

- Qualsevol del Document (Veure U.2)

Les més típiques són:

A posteriori

Alea iacta est

alma mater

After ego

Ad libitum

Aue Caesar, morituri te salutan

Beatus ille

Carpe diem (Vita bervis, carpe diem)

Rara avis

Coguito ergo sum (Pienso, luego exsisto)

De facto

Cum laude

Curriculum viate

Deficit Vs. Superavit

Dura les, sed lex

Habeas Corpus

Homo homini lupus

Homo sapiens

Horros vacui

Honoris causa

In albis

In crescendo

In fraganti

In memoriam

In situ

In vitro

Infra

INRI (Iesus Nazarenus Rex lunderum)

- Qui la va dir?

Julio Cèsar

- Quan?

Al 47a.C AL GUANYAR LA BATALLA DE ZELA

- Que significa?

(vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer)

- A quina conjugació verbal correspon les 3 paraules?

2na conjugació de la primera persona del pretèrit perfecte simple

-Investiga si van existir en la realitat i si estan reflectits fidelment a la pel·lícula.

-Cirilo: 

Nebot del bisbe Teòfil, acompanya al seu oncle al Sínode de l'Alzina, en el qual va ser deposat Joan Crisòstom. Més tard va succeir al seu oncle com a bisbe i patriarca de la seu alexandrina.

-Amonio: 

Monje parabolano, violent soldat de Déu/ Va ser un personatje històric.

-Dabo:

 L'esclau cristià enamorat d'Hipatia/ Va ser un personatje inventat.

-Orestes:

El Prefecte romà enamorat d'Hipatia/ Va ser un personatje històric.

-Hipatia:

Matemàtica neoplatònica assassinada per els cristians / Va ser un personatje històric.

-Auriga de Delfos 480 dC (GRÈCIA)

-Vomitorium

-Velarium

-Porta triumfalis

-Circo, Amfiteatro, Foro, Teatro

-Tarraco i Cartago

Afrodita: Afrodita és la Deessa de l'Amor, tant en Xena: la princesa guerrera, com a Hercules: The Legendary Journeys. Afrodita inspira amor i passió als homes, mentre que el seu germà Ares, la seva antítesi, estimula la guerra i el conflicte.

Posidó: Posidó era un important déu municipal de diverses ciutats: a Atenes, era el segon en importància per darrere només d'Atenea, mentre a Corint i en moltes ciutats de la Magna Grècia era el déu cap de la polis. En el seu aspecte benigne, Posidó es concebia creant noves illes i oferint mars en calma. Quan s'enfadava o era ignorat, hendía terra amb el seu trident i provocava deus caòtics, terratrèmols, enfonsaments i naufragis. En l'Odissea, el seu rancor cap a disseny impedir a aquest tornar a la seva llar a Ítaca. Els mariners oraven a Posidó per tenir un viatge segur, de vegades ofegant cavalls com sacrifici; d'aquesta manera, segons un papir fragmentari, Alexandre el Gran es va aturar a la costa grega abans de la Batalla d'Issos i va recórrer a les oracions, «invocant al déu del mar Posidó, per al que va ordenar que un carro de quatre cavalls fos llançat a les ones.

Atenea: Palas Atenea és la deessa de la guerra, civilització, saviesa, estratègia, de les arts, de la justícia i de lahabilidad.4 Una de les principals divinitats del panteó grec i una dels dotze déus olímpics, Atenea va rebre culte en tota Grècia Antiga i en tota la seva àrea d'influència, des de les colònies gregues d'Àsia Menor fins a les de la Península Ibèrica i el nord d'Àfrica. La seva presència és testificada fins a les proximitats de l'Índia.

Zeus: En la mitologia grega Zeus és el «pare dels déus i els homes», que governava als déus de l'Olimp com un pare a una família, de manera que fins i tot els que no eren els seus fills naturals es dirigien a ell com a tal . Era el Rei dels Déus que supervisava l'univers. Era el déu del cel i el tro. Els seus atributs inclouen el raig, l'àguila, el bou i el roure. A més de la seva herència indoeuropea, el clàssic Zeus «recol·lector de núvols» també va obtenir certs trets iconogràfics de cultures de l'antic Orient Pròxim, com el ceptre. Zeus va ser freqüentment representat pels artistes grecs en dos posis: dempeus, avançant amb un raig aixecat a la mà dreta, i assegut majestuosament.

Ra: era el "gran déu" anònim, demiürg, déu del cel, déu del sol i de l'origen de la vida a la mitologia egípcia. Ra era el símbol de la llum solar, infon la vida, així com a responsable del cicle de la mort i la resurrecció. A principis de l'Imperi Antic, Ra era només una de les diverses deïtats solars existents, però cap a 2400 a. C. s'havia convertit en el déu oficial dels faraons, que es consideraven els seus fills, i fins i tot les seves reencarnacions. Durant la dinastia V va ser elevat a deïtat nacional i posteriorment vinculat al déu tebano Amón per convertir-se en Amon-Ra, la principal deïtat del panteó egipci.

Baco: És el déu de la verema i el vi, inspirador de la bogeria ritual i l'èxtasi, i un personatge important de la mitologia grega, com a fill del déu principal Zeus. Tot i que els orígens geogràfics del seu culte són desconeguts, gairebé totes les tragèdies el presenten com «estranger».

Domus : Les mesures d'una domus de grans dimensions podien arribar a 120 metres de llarg per 30 metres d'ample. El model habitual constava d'una sola planta. A l'entrada de la casa hi havia una porta vigilada per un esclau Aquesta porta no donava directament al carrer, sinó que es trobava al mig d'un vestíbul. Després d'accedir a la casa pel vestíbul s'arribava, a través de la gola, a l'atri, element característic de la domus, un pati cobert i amb una obertura central.

La ciutat Romana : La ciutat romana és hereva directa de la grega, però va tenir un desenvolupament gradual i ininterromput durant tot l'imperi. Inicialment tenien un desenvolupament orgànic, resultat d'anar afegint cases al nucli original.

Res cogitans:A la filosofia cartesiana aquesta expressió designa les ments. És la realitat de la qual cal el coneixement més cert, coneixement que Descartes descriu amb la frase "penso per tant existeixo". La característica essencial o atribut de la res cogitans és el pensament, entès com el "ser conscient".

Res extensa:La res extensa (sovint traduït com "substància extensa" o "matèria extensa") és una de les tres substàncies descrites per René Descartes en les seves Meditacions metafísiques, al costat de la res cogitans (o substància mental) ia Déu.

Cogito ergo sum:("penso, així existeixo", originalment "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes al segle xviique resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement. La formulació apareix en lesMeditacionmetafísiquesi s'inscriu en una llarga tradició de pensadors, des de Plató a Agustí d'Hipania que van provar de fonamentar la realitat i l'autenticitat de la percepció humana.

La batalla de muret:vaser una important batalla que va Tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i a els Seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra a els croats i els tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfortque participaven en la Croada albigesa.

Cognoms -ez:Martínez, Gómez i tots els cognoms acabats amb ez signifique fill de martín, fill de Rodrigo, fill de jimena etc.