Rooney Andrés 
3r A

Haiqa
3r B

-No et moguis ni miris el teu voltant -em va diu amb veu fluixa la Mar.

Em vaig quedar sense paraules. Vaig pensar : “Com és que un conill pot parlar?” Li vaig preguntar: Com és que pots parlar?” Ella em va contestar: “Vinc de Júpiter per veure el planeta Terra i conèixer els animals i personas que viuen  aquí. Abans de venir aquí vaig anar a deu cases més. Aquelles cases em van tancar la porta i alguns em volien menjar i tu has sigut l'única que m’ha cuidat. Gràcies” No sabia què contestar-li finalment li vaig preguntar:” De veritat ets un conill o no?” Em va contestar: “No, jo soc un humà però diferent. De cop es va convertir en el seu aspecte original. Tenía la pell blanca, ulls grisos, cabell llarg i  de color blau, sis mans, quatres cames, cada mà tenia tres dits i portava una camisa llarga de color blau i gris i uns pantalons grisos.Vaig notar que pel melic començava a desinflar-me. Era una sensació horrible i dolorosa . Em va dir: “ Perdó, hauré de menjar-me la teva ànima per poder viure. “Vosaltres mengeu ànimes?”-vaig preguntar. Em va dir:”Només de les persones bones amb les que passem un mes” Vaig preguntar de nou:”Per què?” Em va contestar: Perquè  les seves ànimes són més saludables  i  ens dóna vida i …”  No vaig poder escoltar més perquè els meus ulls es van tancar. Mai vaig pensar que em podria passar això només ho veia tot blanc. Després d’uns minuts vaig veure una porta,  la vaig obrir i … estava en la meva habitació! Tot això va ser un malson? Vaig anar al menjador i havia una carta on posava : “No m’he atrevit a matar-te i he trobat una altra cosa per menjar que es diu pizza. Ara portaré pizza a Júpiter. Adéu.”

Hareem
2n A

Manoli
2n A

Quan em vaig despertar sortir el sol diria que eren les 6 de la matinada. Vam sortir de la boca del metro i hi havia poca gent al carrer  el meu amica semblava que ja coneixia aquell lloc. Jo em sentia molt estrany i incòmode ja que no coneixia res. En un moment donat vam passar per un carrer que tenia pinta de ser molt transitat pero a pesar d’això no vam veure cap cotxe. El meu amic em parlava però jo no li feia molt cas ja que estava desorientat. Quan vam creuar aquell carrer va començar a sortir gent la qual em miraven molt estranayats i temerossos. Cap d’aquelles persones va mirar al meu amic, com si no existís. Va veure d’un moment a l’altre un foc, seguidament la gent va començar a cridar i a fugir d’aquell lloc, el fum sortia d’una casa, jo en canvi no volia fugir, tenia la necessitat de veure que passava a aquell lloc. Mentres mes m’apropava sentia una tristesa que m’envoltava i per un cas vaig sentir com si aquest moment ja li hagués viscut, em vaig apropar a la vivenda i de la paret de l‘edifici surt alguna cosa que me va fer sentir un  calfred per tot el cos. Vaig aparèixer en una habitació a fosques on sentia moltes veus que m’intimidaven. Em vaig girar i el vaig veure, aquella ombra, però em va sorprendre ja que va agafar la meva forma i em va començar a parlar però jo no podia parar em sentia molt ofegat, no sabia què fer, seguidament em va parlar amb una veu riallera..”No t’has preguntat com has arribat a aquest lloc i qui és la persona que t’està guiant la qual tu dius que és el teu amic”. Vaig quedar molt intrigat  ja que no recordava com vaig arribar a aquell punt ni que havia fet els des anteriors i tampoc qui era qui m’estava guaint. En un obrir i tancar d’ulls vaig tornar a aparèixer a aquella ciutat, precisament al moment de l’incendi, vaig veure un rostre molt familiar, era la meva mare, plorava molt a pesar de que jo intentés consolar-la, però, seguidament em vaig adonar que ella no em podia veure. Mentre jo més tratés de parlar més ganes de plorar tenia, se’m va formar aquell famós nus a la gola que sabia que no em deixaria obrir la boca perquè sabia que trencaria en  llàgrimes ja que aquella escena no era molt bonica de presenciar. Jo sabia que m’estava buscant, ja que repetia el meu nom mentre plorava i buscava alguna cosa entre el foc i el fum, quan d’un moment a l’altre vaig veure a la meva mare sortir d'enmig del foc amb mi agafat en braços. Després d’això vaig sentir un silenci sepulcral i no vaig veure res, quan de repent vaig tornar amb el meu acompanyant que es suposava que era el meu amic o almenys això jo pensava i, abans de que jo començara a omplir-lo amb milers de preguntes em va dir que quan arribem al lloc on volia arribar m’ho explicaria tot i mentre caminàvem, la foscor es va estendre per tot arreu.

Vam arribar al lloc on volia, i aquest era un hospital, vam entrar i em va dir que quan vegi això ho entendria tot i així es que vam començar a busca un habitació enmig d’aquell hospital en ruïnes i destrossat, quan em vaig adonar que havíem arribat al nostre objectiu ja que vaig veure una porta que destacava ja que h era de color negra i soltava unes xispes com si fos encesa amb foc. El meu acompanyant em va mirar amb una mirada freda sense cap sentiment ni remordiment  i em va senyalar amb els ulls la porta, jo amb por i intriga vaig entrar i… PIIIIII!

Rooney Andrés
3r A

¡hermano!¿quieres quete cuente una història de terror?

¡seguro que no lograras asustarme!

¿me estas retando?pues con esta història te voy a asustar!¡te lo aseguro!

Esto susediohace 6 años.Todo comienza con una simple familia "normal"con vida "normal",que se estaba mudando recientemente a una pequeña ciudad , pero un tonto alejado del sitio.La familia estaba formada de 4 personas ,el padre ,la madre  el hermano mayo Alex y de una pequeña niña ,llamada Clara ,ella era la màs pequeña de la familia.

Clara,era una aficionada hacia las mariposa,le encantaban,pero a su hermano Alex, le preocupabaque su hermana fuera una oficionada hacia estas criaturas "bellas" segun su hermana. el estaba bastante preocupado por su hermana pequeña,ya le habìa dicho a sus padres su preocupacion, pero ellos no pensaban que eso llegaria tan lejos ese "poblema".

Pero estaban tan equivocados...

Cuando ya habìan terminado de hacer la mudanza,a Clara le habìa encontrado el lugar y a Alex tambièn, la vistas eran preciosas, como si lo hubiera sacado de un "cuento de hadas"a Alex estaba feliz de que a su hermana Clara le gustaba, la nueva casa. Pasaban los dias,y todo estaba tranquilo,DEMASIADO tranquilo. Hasta que un dia Clara se encontraba jugando en el patio, con su hermano, hasta que Clara encontro una mariposa pero, no era una cualquiera, era una estraña, bastante rara, sus alas tenian un color azulado, mesclado con un negro, como la oscuridad. 

Clara se había quedado embobada al mirar-la  ella apreciaba a esa criatura tan bella, cuando la mariposa se había ido volando hasta el bosque que estaba cerca de donde ella estaba,Clara no penso, hi un segundo en seguirla, Alex al ver a su hermana alejar-se al perseguir a esa mariposa,el tampocon dudo en perseguir a su hermana.

No se esperaba que ese seruia la ultima vez que ese seria la ultima vez que veria a esa mariposa.... Alex llamaba a su hermana, pero Clara no escuchaba a su hermano por qué ella estaba demasiado de su casa, llegando a su sitio totalmente desconocida.

Alex al darse cuenta, no paro de caminar,el solamente queria agarrar a su hermana i irse a casa con ella. Pero ese deseo no se haria realidad.... 

Cuando al fin pudo agarrar asu hermana del brazo, Clara volvio a la realidad miro a su hermano, ella no entendia lo que estaba pasando. Estaban bastante alejados de su casa, no sabian donde estaban, tenian miedo, Clara se dio cuenta que la mariposa había desaparecidp.

Pasaron segundos, minutos inclusos horas.....  Los padres de estos niños, quando se dieron cuenta de que Alex i Clara no estaban... Preocupados, llamaron a la policia, buscaba por todos los sitios , pero.... No encontraron NADA.. 

Pasaron mese  i puede que hasta años, i todabía no encontraron nada....

-Entonces ¿No encontraron nada ?¿Tampoco miraron en el bosque?

-NO,no encontraron absolutamente nada, y si,también miraron i buscaron nada, ni una pista. 

-Pobres niños,es si da bastante miedo.

-Ellos lo último que pudieron ver fue a esa mariposa, pero tampoco pudieron encontrar a esa mariposa.

“A una mariposa desaparecida”

Cindy Esmeralda
1r B

-Nosaltres mai podem fer màgia, perquè som bruixes.

-Això no es just va dir una bruixa que és deia Irene.

-Es clar! No es just! –va dir la Clara.

-No podem fer res, si no el bruixots ens mataran van dir les bruixes.

Aquell dia la Clara i la Irene van explicar molt a les bruixes, però no van dir res i s’en van anar a casa. El dia següent la Clara i la Iren van fer manifestació en el carrer, van dir:

-Les bruixes volem fer màgia, volem els nostres drets! No menjarem res fins que no tinguem els nostres drets!

A poc a poc les bruixes van sortir de les seves cases i van anar a fer manifestació amb la Clara i la Irene. Les bruixes de tot el planeta van fer manifestació fins que els bruixots  és van cansar, i van deixar que les bruixes també podrien fer màgia i tindrien els mateix dret s que el bruixots. Des d’aquell dia tots estaven molts contents.

Conte contat conte acabat. Amb un gat i un gos aquet conte s’ha fosc. 

Imaan
1r A

-¡Enhorabuena es un niño!- Dijo el doctor .Entonces cogieron al bebé y le cortaron el cordón umbilical. Lo envolvieron en una sábana y se lo dieron a la madre.    

Yonay
2n B