He triat aquesta peça musical per què és un pasdoble molt conegut, composat per Salvador Giner, qui va ser un compositor que va utilitzar elements i melodies de cançons populars valencianes en les seues obres. En el seu moment, va ser molt apreciat pel seu treball, i ens ha deixat un patrimoni de quasi 400 obres. 

 

A més, la casa on passava l’estiu este compositor va pertànyer a la meua família. 

L’he escollida perquè considere que el patrimoni lúdic i gastronòmic ens explica moltes coses sobre el tarannà d’un poble i aclareix alhora moltes qüestions sobre el seu origen i la seua identitat actual.

Crec que l’arròs al forn és el més generalitzat de tots els arrossos arreu del País Valencià, si hi ha un plat valencià és aquest, per davant d’altres més famosos però segurament menys populars .

Aquestes construccions es troben dalt d’una muntanya protegida amb unes magnífiques vistes a la ciutat de Benidorm, la Cala de Finestrat i la cala del Racó del Conill. Són una finestra a la Mediterrània enmig de la natura.

D'altra banda, va ser l'autor de dues obres literàries molt importants en les festes de Moros i Cristians de Muro: “Ambaixades de Moros i Cristians” i també “Anunciació de la Festa” escrites el 1852 i que actualment encara es fan servir.

Lamentablement, un dia, el pare de l'advocat va ser segrestat i amb sentiments de temor i pànic li va prometre a la seua patrona, la Verge, la Mare de Déu dels Desemparats que si eixia amb vida d'aquest horrible episodi, mantindria fins a la resta dels seus dies, la imatge de la Verge en la façana de la seua casa, amb un llum permanent sempre a la seua vora. 

Una vegada en la seua llar, va complir la seua promesa, exhibint en la façana a la Verge, amb una llum sempre encesa de nit i de dia. Encara, hui, es pot veure el llum encés tot el dia, ja que una de les clàusules quan es va vendre la casa, va ser aquesta.
Maria Belvis

Murs de tàpia, pedra, calç, guix rosa.

Forns de tova i argila.

Sostres de fusta, canya i teula àrab.

Envans de gres.

La construcció tradicional utilitza els materials de l’entorn per a aconseguir edificacions amb una gran eficiència energètica i una gran integració paisatgística. A cada zona, segons el tipus de materials i l’orografia del terreny, la construcció tradicional adopta unes característiques determinades i confecciona un mosaic arquitectònic que donen la benvinguda als visitants. 

El castell va ser propietat de la família Cavanilles i Villarrassa, senyors de Benissanó. Es pot considerar aquesta edificació com un castell-palau, on es conjuguen la fortalesa i la residencia senyorial, i on a més es poden veure les diferents transformacions que el castell ha experimentat al llarg dels segles.

A més, aquest castell va ser durant un  període breu de 18 dies la residència del rei Francesc I de França, després de ser derrotat i empresonat per Carles I a la batalla de Pavia.