El nostre fenotip és l'indicador de la nostra aparença física, resultat d'aquests gens i l'entorn.

Imagina que tenim una vaca lletera amb dos al·lels que determinen la seva producció de llet, alta o baixa.

Ara, aquesta vaca té un al-lel que ens indica producció alta, en canvi, láltre indica producció baixa.

Com que el primer es el dominant, aquesta vaca sería una gran productora de totes maneres.

Encara que, també significa que aquesta vaca podria arribar a tenir descendencia poc productora, ja que l'al-lel de baixa producció es recessiu.

Per això, quan les granjes busquen molt la descendencia d'una vaca que dona cries amb alta producció de llet, ens podem imaginar que es 'perqué els seus dos al-lels son d'alta producció.

Això significa que els seus pares també són Lipizzaners, però si un dels seus pares no ho fos, seria híbrid o mestís. Si fos així, tindria una combinació de tots dos progenitors i no seria reconegut com a cap raça pura.

A més a més, per molt que un cavall (o un altre animal) sembli d'una raça específica, si un dels seus pares no ho és, segueix sent considerat híbrid per motius genètics. (La Sara us explicarà més sobre el tema.)

Per això, aquesta raça, gràcies als pedigrins i a un extens seguiment genealògic documentat, s'assegura com a pura.

molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids(Macromolecules)enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.

• Exemple aplicat a la ramaderia:

L'ARN missatger és essencial perquè les cèl·lules dels animals ramaders puguin fabricar les proteïnes necessàries per al creixement i manteniment de l'organisme.

molècula polimèrica (macromolècules formades per la unió de molècules més petites) que té un paper fonamental en la codificació, la descodificació, la regulació i l'empalmament dels gens.

Exemple aplicat a la ramaderia:

L'ARN missatger és essencial perquè les cèl·lules dels animals ramaders puguin fabricar les proteïnes necessàries per al creixement i manteniment de l'organisme.

El genoma d’un organisme és el dipositari de la informació que permet que cada organisme es desenvolupi i respongui a les exigències imposades pel medi. Però, a més, el genoma és dipositari dels canvis que al llarg de la història de l’espècie corresponent i de les antecessores, n’han permès la supervivència fins a dia d’avui.

Aquest emmagatzema informació de dos tipus: una d’immediata utilitat per a l’organisme i una altra que serveix com a registre històric.

Els animals trangènics, son aquells als que els hi hem introduït en el genoma un ADN exogen amb la finalitat de modificar-li característiques ja existents o afegir-ne de noves, i que serà capaç de transmetre a la descendència aquesta modificació genètica. Això s’aconsegueix modificant el seus gens o introduint- n’hi de nous.

Per exemple:

En ramaderia, en la producció animal, mitjançant tècniques de transgènesi animal és possible millorar la producció de carn i peix per a l’alimentació humana.

Ja sigui augmentant la seva massa muscular o augmentant la producció de llet, millorar la seva capacitat reproductora, etc.

Aquesta pràctica, de moment, no es duu a terme ja que no està permesa la venda d’animals trangènics, però si la de plantes trangèniques, els conreus transgènics més estesos són el blat de moro, la soja, la colza, la patata i el tomàquet.

• Genotip homozigot dominant: sorgeix quan una seqüència determinada abasta dos al·lels per a l'atribut dominant (ex.: AA). Aquest al·lel, sovint anomenat "al·lel dominant", es representa normalment per la forma majúscula

• Genotip homozigot recessiu: sorgeix quan la seqüència abasta dos al·lels l'atribut recessiu (ex.: aa). Aquest al·lel, sovint anomenat "al·lel recessiu", es representa normalment per la forma minúscula.

• Exemple aplicat a la ramaderia:

  s'utilitza per anàlisi de paternitat al bestiar de registre i peu de cria; selecció de sementals i ventres amb millores productives i reproductives; identificació d'animals amb resistència a malalties, així com l'eliminació de les característiques no desitjables que es puguin transmetre.

• Exemple aplicat a la ramaderia:

  A tipus d'exemple, suposem que en un ratolí, el caràcter "color de cabell" té una al·lel dominant per al color negre "N" i un altre recessiu que expressa el color blanc "n". Si pel caràcter "color de cabell", el ratolí té el genotip Nn es tracta d'un individu heterozigot, si per contra tingués NN o nn estaríem parlant d'un homozigot.

La meiosi és un procés de divisió cel·lular que genera cèl·lules sexuals (gàmetes) amb la meitat de cromosomes (haploides), produint quatre cèl·lules filles genèticament diferents a partir d'una cèl·lula mare. Això introdueix variabilitat genètica.

Fases de la meiosi:

La meiosi consta de dues divisions consecutives: meiosi I i meiosi II. Cadascuna té diferents fases similars a la mitosi, però amb algunes diferències clau.

Meiosi I

La meiosi I és la primera divisió d'un procés de divisió cel·lular que redueix a la meitat el nombre de cromosomes, produint cèl·lules haploides a partir d'una cèl·lula diploide. Aquest procés és clau per a la reproducció sexual, ja que permet la formació de gàmetes (òvuls i espermatozoides) amb només la meitat del material genètic. Durant la meiosi I, es duen a terme quatre fases principals:

• Profase I: Els cromosomes es condensen, s’aparellen els homòlegs i es produeix la recombinació genètica (entrecreuament).

• Metafase I: Els cromosomes homòlegs s’alineen al centre de la cèl·lula.
  

  
  

• Anafase I: Els cromosomes homòlegs se separen i es mouen cap als pols oposats.
  

  
  

• Telofase I: Es formen dues noves membranes nuclears i la cèl·lula es divideix, formant dues cèl·lules haploides.

En general, a la meiosi II, les cèl·lules són haploides perquè no han duplicat el seu ADN prèviament, ja que la duplicació de l'ADN es produeix abans de la meiosi I. En aquesta fase, es separen les dues cromàtides de cada cromosoma.

Al final de la meiosi II, es generen quatre cèl·lules filles, cadascuna amb la meitat dels cromosomes (haploides) de la cèl·lula mare original.

• Profase II: Els cromosomes es tornen a condensar, si s'havien descondensat després de la meiosi I.

• Metafase II: Els cromosomes es col·loquen de nou al centre de la cèl·lula, però aquesta vegada de forma individual, no en parelles.

• Anafase II: Les cromàtides germanes es separen i es mouen cap als extrems oposats de la cèl·lula, de manera similar a la mitosi.

• Telofase II: Es forma una membrana nuclear al voltant dels cromosomes en cadascun dels extrems de la cèl·lula. Després, es produeix la citocinesi, que divideix les dues cèl·lules resultants.

Vídeo: https://youtu.be/AUnJuvHdt3E?si=O8M1PzYYS-K1-IkP

0 →1:38: Introducció

2:45 →7:24: Explicació Meiosi

Exemple aplicat a la ramaderia:

Durant la reproducció del bestiar, la meiosi genera espermatozoides i òvuls amb la meitat dels cromosomes dels progenitors, permetent la variabilitat genètica en els animals. Aquesta variabilitat és clau per seleccionar millores en la qualitat de carn o resistència a malalties.

En resum, la meiosi és un procés fonamental per a la reproducció sexual i per assegurar la variabilitat genètica en els organismes, cosa que és clau per a la supervivència i l'adaptació de les espècies.

Aquest esdeveniment de divisió cel·lular es duu a terme a totes les cèl·lules, excepte les sexuals.

El procediment que segueix la cèl·lula per tal de dur a terme la mitosi segueix unes fases:

Interfase: la cèl·lula creix tot produint, entre d'altres, proteïnes i desenvolupant els seus orgànuls.

Preprofase: només es produeix en cèl·lules vegetals, on el nucli migra cap al centre de la cèl·lula abans de començar la mitosi.

Profase: es produeix la condensació dels cromosomes i el desenvolupament del fus acromàtic, que consisteix en microtúbuls que van dels centríols cap als cromosomes, i la membrana nuclear es desintegra.

Metafase: cada cromosoma forma dos centríols als seus centròmers, un per cada cromàtida germana. El cinetocor fa la funció de ganxo pels microtúbuls. Quan un microtúbul s'uneix al cinetocor, el motor s'activa per arrossegar-se cap al centrosoma a l'altre extrem del microtúbul. Genera la força necessària per separar les dues cromàtides germanes del cromosoma.

Els centròmers dels cromosomes s'alineen al llarg d'una línia imaginària equidistant dels pols del centrosoma i formen la placa equatorial, la qual delimita les dues cèl·lules filles.

Anafase: durant l'anafase, les cromàtides germanes s'allunyen entre elles en direcció al centrosoma. I els centrosomes s'allunyen i queden als extrems oposats de la cèl·lula.

Telofase: els cromosomes que estan als pols oposats de la cèl·lula es descondensen, tornant al seu estat de cromatina. Es forma una nova membrana nuclear al voltant dels cromosomes, separant els nuclis en formació.

Es produeix la citocinesi, on la cèl·lula es divideix en dues cèl·lules filles.

Citosinesi: és la divisió del citoplasma que es reparteix, encara que no sempre de forma equitativa. La cèl·lula es divideix en dues i queda un nucli a cada meitat.

• Un gen està format per bases nitrogenades,adenina,guanina..etc

Exemple aplicat a la ramaderia:

El gen que codifica la producció de caseïna, una proteïna present a la llet, pot influir en la qualitat de la llet de les vaques lleteres.

En els humans,les cèl·lules contenen 23 parells de cromosomes,un total de 46 cromosomes.

En els animals,el número de cromosomes varia molt segons l'espècie;

• Vaques: 60 cromosomes (30 parells)

• Ovelles: 54 cromosomes (27 parells)

• Gallines: 78 cromosomes (39 parells

EXEMPLE: Un exemple aplicat a la ramaderia seria la selecció genètica per millorar les característiques dels animals de granja. A través de l' anàlisi dels cromosomes, es pot identificar gens específics que influeixen en les característiques desitjables com la producció de llet, la resistència a malalties o la qualitat de la carn.

Per exemple, en la ramaderia bovina, es poden seleccionar vaques que tenen una major producció de llet o que són més resistents a certes malalties.