Vila de Pskov, Russia.

_{El fred d'hivern ens congela al carrer, com sempre. Estem ja cansats de tenir sempre la mateixa vida. Ens aixequem pels matins, cuidem als nens, anem a treballar, tornem a casa fem les tasques de casa i anem a dormir fins a l'endemà. Tot això mentre que el meu marit Sergei està treballant a les fàbriques industrials. Vivim en una casa petita, de fusta vella i amb un sostre trencat que deixa passar l'aire. A més vivim amb els nostres 4 fills d'entre 3 i 10 anys. El qui s'encarrega de portar el sou a casa és el Sergei encara que no tenim prou ni per menjar pels nostres fills. Per això a mi a vegades em toca anar a treballar la terra en els camps del senyor. Paguem impostos exagerats i el que algun dia aconseguim per menjar se'n va en tributs.
En canvi, el tsar Nicolau II viu en unes luxoses condicions. Viu lluny d'aquí, en palaus d'or i marbre. Hi ha gent que parla de què està preparant una divina missió, però a nosaltres només ens deixa en la misèria. Tot i així, molts encara creiem que tsar és l'únic que pot protegir Rússia. Molts de nosaltres tenim molta por de pensar que podria ser pitjor.}

_{Avui em sentit parlar de les revoltes que estan haver-hi a Petrograd. Ens expliquen que la gent està cridant "Pa, au i terra!" Les dones i obrers estan surtin als carrers, per reivindicar-se. Inclús diuen que l'exercit està dubtant si unir-se o no a ells. Aquí el camp les coses arriben amb retrat, encara que si ahir el meu marit no s'hagués posat malalt hi hagués anat a treballar potser ens haguéssim informat i avui estaríem a Petrograd reivindicar-nos. Tot i això comencem a sentir certa esperança per poder obtenir un canvi. Tot i això podem entendre per reducció pròpia al que volen els revolucionaris, encara que no tenim del tot clar com ho aconseguiran. Encara que sí que tenim una cosa clara que és, que volen que el govern que tenim ara caigui.
Ara mateix sentim una barreja d'alegria i por. Pel que vindrà després, però el que tenim una cosa clara és que estem farts de les nostres condicions de vida i el que volem són canvis, no propostes que es diuen i que després no es compleixen.}

Vila de Pskov, Rússia

_{Tornem a l'intens fred. Les notícies arriben des dels trens que van cap a Petrograd i Moscou. Comenten que els bolxevics han obtingut el control de la ciutat i que hi ha un nou personatge que va arribar el 3 d'abril que es diu Lenin. Aquest home ha promès terres i llibertats per als camperols i els obrers. Hem pogut escoltar que han proclamat la victòria des del Palau d'Hivern i que tots els soldats han passat al seu costat. Aquí es parla amb molta delicadesa sobre aquest tema, ja que ningú vol ser acusat de ser un traïdor si les coses canvien una altre cop.
El fill del veí s'ha unit al servei dels bolxevics. Pel que m'ha comunicat la seva mare se'n va anar amb un fusell vell i amb l'esperança de poder lluitar per obtenir algun canvi. Comenten que lluitar per un futur on nosaltres siguem importants és essencial, però jo em pregunto si estem segurs de poder confiar en aquests nous líders. Ens han dit que tot serà diferent, però de moment només puc observar que només hi ha paraules i no canvis.
Hi ha molta gent que ens diu que no ens podem fiar d'aquesta gent. Hi ha uns altres que diuen que aquesta oportunitat serà única. A la nit em poso a pensar i penso si els nostres fills tindran una vida millor que els nostres. Avui 7 de novembre hem vist a un grup de soldats roigs que van cap a Moscou. Ens han demanat sí els hi podíem donar aigua i menjar. I tant que els hi hem donat. Crec que la guerra està a punt d'arribar, i temo que només en qüestió de temps acabi en nosaltres completament.}