L’he tríat, per que explica de una manera molt subjectiva les coses, tu pots entendre qualsevol cosa i pots ampliar la teva creatividad atraves del poeme, també et pots imaginar com de rapid passa el temps, ens mostra una manera molt maca de veure el mon i disfrutar de totes les vistes dels paisatjes que et donen la vida en un cami molt i molt allargat. (El meu punt de vista)

 Letra:

Estimat amic meu,

si podies venir,

amb la barca del temps,

amb el vent de llevant,

a l' Alguer,

i senties amb mi

com és viu,

i arrelat,

i tan clar,

aquest nostre parlar

català

de l' Alguer,

com et diu el teu nom

i somriu la ciutat

de l' Alguer,

allunyat, amic meu

que ara ets als xiprers,

a l' indret on comencen

a obrir el record

i el veler

el camí que et va ser sempre car,

el camí de la mar de l' Alguer.

 

https://www.youtube.com/v/Y_qQZFY1-t8   ( link del poema musicat).

Els dos poemes tant com ‘’ DECAPITACIO II’’ i ‘’ CORRANDES D´EXILI’’, están molt bé explicar , la veritat que son molt interesant i pots analitzar-lo desde molts punts de vista, per part de ‘’CORRANDES D’EXILI’’ que ens explica sobre una gerra que es pot evitar i per part de ‘’DECAPITACIO II‘ que ens explica una manera molt sagnat de les coses i amb la teva imaginació pots veure que es desagradable. 

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva. 

https://www.youtube.com/watch?v=V8LRMS2yIaE

l’aigua verda,

l’aigua blava,

t’endevino als ulls la pena

de no veure la sirena

que cantava

amb veueta de cristall.

​

Deu dormir sobre les algues,

cansada de jugar amb els peixos

i coronar-se amb esqueixos

de corall.

​

Si sortia a flor de l’aire

per ofrenar-te els seus cants,

no la toquis poc ni gaire;

se’t desfaria a les mans

talment com un glop d’escuma.

​

Les sirenes són com boira

que s’esfuma...

nua de goig i tristesa,
sense passat ni present.

Quan arriba, lentament
dels nostres sentits fa presa
i amb una dolça escomesa

neutralitza el moviment.

Dilueix dubte i record
i callada com la mort

al repòs dóna acollida

fins que torna a ser demà
i ens deixa en el despertar

damunt el cor de la vida.

CANÇÓ:

http://www.musicadepoetes.cat/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Inici

"HAS DE ANAR ON DIU LA SON I DONAR CLICK PER QUE LA CANÇÓ ES REPRODUEIXI.

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel. La vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia; mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum, sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall, La vaca cega.

Aquest poema ha estat musicalitzat per Roger Mas.

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
¿quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga

Enllaç: 

podries ser blanc, podries ser negre...

Un altre país

fóra casa teva,

i diries "sí"

en un altra llengua.

T'hauries criat

d'una altra manera

més bona, potser; potser, més dolenta.

Tindries més sort

o potser més pega...

Tindries amics

i jocs d'una altra mena;

duries vestits

de sac o de seda,

sabates de pell

o tosca espardenya,

o aniries nu

perdut per la selva.

Podries llegir contes i poemes,

o no tenir llibres

ni saber de lletra.

Podries menjar coses llamineres

o només crostons eixuts de pa negre.

Podries ....podries... Per tot això pensa

que importa tenir

LES MANS BEN OBERTES

i ajudar qui ve

fugint de la guerra,

fugint del dolor

i de la pobresa.

Si tu fossis nat

a la seva terra,

la tristesa d'ell podria ser teva.

tan sols hi ha tristeses,

no s'hi guanya mai.

Damunt d'aquesta terra encesa

tot allò que és feble

vol ignorar els mals.

I en Maurici va escoltant

però segueix a terra sense fer-ne cas,

perquè uns altres li han dit tant

que la seva vida és patir sota el fang...

Recorda les raons que un dia

varen canviar el signe

d'aquell temps passat.

Ell ha marcat la teva vida

amb una ferida

que tu has de curar.

I en Maurici va escoltant

i pensa que ja sap el perquè dels mals.

Però se'n torna, està dubtant,

i altres veus ressonen també al seu voltant.

Vailet, no siguis anarquista

i vés a la conquista

de l'honor més alt,

que al teu costat tindràs la força

que ens porta a l'ordre

i ens permet la pau.

I en Maurici sap molt bé

que, si només dubta, poca cosa té.

En Maurici sap què fer,

trobara els companys i sortirà al carrer.

https://www.youtube.com/watch?v=LGoSPTfiGp4

la primera, 

ha arribat al poble. 

I l'home que treballa al camp, 

i la noia que passa pel pont, 

i el vell que seu en un marge, fora vila, 

i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques 

tenen la sort de veure una mica de cel 

han sabut la notícia. 

L'oreneta ha volat, 

una mica indecisa, 

ran mateix de l'aigua del riu, 

s'ha enfilat pont amunt, 

ha travessat, xisclant, la plaça 

i s'ha perdut pels carrers en silenci. 

I la mestressa que torna de comprar 

ho ha dit als vailets de l'escola, 

i aquests, a les dones que renten al safareig públic, 

i elles ho han cridat 

a l'home que empeny un carretó pel carrer, 

i l'home ho ha repetit qui sap les vegades 

i n'ha fet una cançó 

al ritme feixuc de la roda. 

Heus ací el que diu: 

La primavera ha arribat al poble.  

Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.

En ser l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.

I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.

Ella, amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.

Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.

https://www.youtube.com/watch?v=YbS8i75zyy4

Pol Sans Garcia.