·         El primer fòssil es va trobar a  Sterkfontein (sudafrica) al 1938

Característiques morfològiques i habilitats: Tenen els braços relativament més curts que els australopithecus i les cames més llargues que ells. Les mans s’assemblen a les del homo habilis, i comencen a desenvolupar unes falanges mes corbades i robustes. Van sorgir quan van aparèixer les primeres zones semiàrides. D'acord amb l'esquelet de les seves mans van poder fabricar instruments lítics i d'acord amb troballes en nivells estratigràfics similars sembla que els van construir, potser només per picar ossos. Manejaven pals de cavar.
La seva alimentació: L'aparell masticatori, per la seva potència, suggereix una dieta vegetariana dura (plantes de fulla i tija dur, fruits secs), encara que s’han trobat altres mandíbules d’aquesta espècie que no donen a pensar que es basessin en una dieta d’aliments durs, es pensa que recorrien a aliments durs en situacions d’estrès per falta d’alimentació. 

El seu nom prové de hàbil, ja que van ser els primers en utilitzar utensilis. 
Lloc on va aparèixer:1. Va estar vivint a l'Àfrica de l'Est i del Sud, Koobi Fora (Kenya), es un dels llocs on s'han trobat nombroses restes fòssils humans, entre els quals destaca el primer Homo habilis, però el primer fòssil que va aparèixer va ser a Olduvai (Tanzània), on la parella de arqueòlegs Mary i Louis Leakey ho van descobrir.
Característiques morfològiques i habilitats: L'Homo habilis es caracteritza per tenir un crani més arrodonit que els seus antecessors, així com l'augment de la capacitat cerebral, amb un increment d'entre 50 i 100 centímetres cúbics respecte al Australopithecus.

Quant a les seves extremitats, els dits de els peus i de les mans tenien forma corba, el que indica que utilitzaven els arbres. La postura en la que caminaven va implicar una reducció de la pelvis. Aquesta reducció va tenir en les dones una repercussió, l'avançament del dels nadons, en conseqüència no estaven totalment desenvolupats.
La seva alimentació: És va diferenciar dels seus antecessors ja que ha part de menjar una gran quantitat de fruita, va començar incloure a la seva dieta carn, en gran part carronya, fent que els nutrients que adquiria millores la seva intel·ligència.   

El seu nom prové del grec ergaster, que significa 'treballador'. Aquest nom fou elegit després del descobriment de diverses eines com una destral de mà i un tallant.
Lloc on va aparèixer: L'Homo ergaster va aparèixer a l'Àfrica, des d'on es va estendre fins a l'Orient Mitjà,  és la primera espècie del gènere homo que es troba fora del continent africà.
Característiques morfològiques i habilitats:
·       La seva capacitat cranial se situa entre 800 i 950 cc

·         El seu model de desenvolupament era més lent que el dels seus avantpassats i això implica un entorn social més protector.

 

·         van portar amb si una nova forma de tallar la pedra, el Achellense, que consisteix en nuclis tallats per les dues cares denominats bifaces, com les destrals de mà i els pics. Es tracta d'una tècnica que perduraria durant moltíssim temps ja que són de múltiple ús.

 

·         La forma dels ossos ja era molt semblant a l’actual l’unic que el coll era més llarg i les vertebres de la columna més fines.
La seva alimentació: La seva alimentació es va tronar més carnívora a causa de la necessitat, degut a la falta de fruita en el continent euroasiàtic.  Aquesta activitat va provocar el creixement del cervell.