Mi padlet inteligente by Adrià Margalef

El pa torrat.

margalefadria21 — 2023-09-28 08:09:43 UTC

Preguntes:

margalefadria21 — 2023-10-13 11:43:05 UTC

Es tracta d'una reacció en la qual es descompon la matèria orgànica per culpa de les altes temperatures.

El que passa és que reaccionen els sucres amb els aminoàcids de les proteïnes. En fer-ho es van generant diferents productes depenent del tipus de sucres i proteïnes inicials, de la temperatura, de l'estona que estiguem torrant i d'altres detalls com l'acidesa o la presència d'altres compostos en el pa.

Adquireix aquest color marró característic gràcies al fet que a mesura que passa el temps, les altres temperatures fan aparèixer les melanoïdines que són molècules d'hidrats de carboni i un aminoàcid que han reaccionat conjuntament i que donen el color marró al pa torrat, a aquest procés se l'anomena reacció de Mailllard.

Un altre bon exemple és quan nosaltres cuinem carn a la brasa, quan volem fer ceba fregida o en el mateix cafè torrat.

Sucre o caramel.

margalefadria21 — 2023-11-07 20:57:44 UTC

Preguntes:

margalefadria21 — 2023-11-08 12:38:10 UTC

En el procés de caramelització, el sucre es descompon i agafa color marró a causa de l'aplicació de calor. Aquest canvi de color i la transformació de la textura del sucre són el resultat de diverses reaccions químiques que tenen lloc a altes temperatures.

La reacció química que succeeix durant la caramelització del sucre és un exemple de la reacció de Maillard. Aquesta reacció implica la interacció entre els sucres i els aminoàcids presents en els aliments, i és responsable de la formació de colors i sabors característics en aliments com el caramel, el pa torrat i altres productes a altes temperatures.

La caramelització del sucre també es pot observar en altres receptes, com ara la preparació de salses dolces, la cobertura de postres com la crema catalana i la decoració de plats amb una capa cruixent de caramel.

Reactiu limitant i combustió.

margalefadria21 — 2023-11-09 16:35:54 UTC

Preguntes:

margalefadria21 — 2023-11-09 20:53:53 UTC

En el procediment 1, el llumí s'encén i es consumeix fins que s'apaga. Això succeeix perquè el llumí està en contacte amb l'oxigen de l'aire, que és el que s'utilitza per fer la reacció.

En el procediment 2, el llumí s'encén i es consumeix fins que s'apaga. Això succeeix perquè el llumí està en contacte amb l'oxigen de l'aire que hi ha dins del got. A més, l'aigua al plat actua com a mur protector per evitar que l'oxigen de l'aire exterior entri en contacte amb el llumí.

El reactiu limitant en l'1 i en el 2 és l'oxigen. En aquests dos procediments, el llumí s'apaga quan s'acaba l'oxigen disponible per a la combustió.

Reacció de caramel·lització.

margalefadria21 — 2023-11-10 19:02:30 UTC

Explicació:

margalefadria21 — 2023-11-10 19:23:28 UTC

Durant la caramel·lització, el sucre es fon i es descompon en diversos components, com ara glucosa i fructosa. Aquest procés produeix un canvi en la textura del sucre, que passa de ser granulat a convertir-se en una substància líquida i viscosa. A més, el sucre adquireix un color daurat o marró a mesura que es caramel·litza.

El punt de fusió de la sacarosa és d'aproximadament 186 graus Celsius. La caramel·lització, però, es produeix a temperatures més altes, generalment entre 160 i 180 graus Celsius. A mesura que la temperatura augmenta, la caramel·lització esdevé més intensa i el sucre adquireix un color més fosc.

El producte final de la caramel·lització de la sacarosa és el caramel. El caramel s'utilitza en diverses preparacions culinàries, com ara postres, salses, gelats i decoracions. També es pot utilitzar per donar sabor als aliments, com ara cafè, xocolata calenta i begudes alcohòliques.

Neteja de la plata

margalefadria21 — 2024-05-05 17:33:23 UTC

Preguntes:

margalefadria21 — 2024-05-05 18:46:32 UTC

Abans de l'experiment, la peça d'argent era de color gris fosc i no semblava plata a causa de l'enfosquiment pel temps. Al treure la peça d'argent del bol podem observar que aquesta ha recuperat el seu color caracteristic.

Els fenòmens químics que han tingut lloc en aquest procés són la reacció entre el clorur de sodi, el bicarbonat de sodi i l'aigua calenta, que ha ajudat a eliminar l'enfosquiment de la plata.

L'alumini, la sal i el bicarbonat tenen la funció de crear una reacció química que ajuda a netejar i recuperar la lluïssor de la plata.

Al fons de la safata d'alumini, podrem veure els residus de l'enfosquiment que s'han eliminat de la peça d'argent.