Ubicació Google Maps: https://www.google.es/maps/place/Banys+%C3%80rabs/@41.9881721,2.8249241,17.87z/data=!4m6!3m5!1s0x12bae6e66641607f:0x663569fe5b745709!8m2!3d41.9881709!4d2.825724

La data de construcció és del s Xll, posteriorment va ser refeta al s Xlll. Desgraciadament, no se sap qui o quins són els arquitectes d'aquests banys.

La funció que feia aquest edifici era bàsica, que les persones en banyin, però ara és un lloc turístic. Els banys estan dividits en cinc recintes: els vestuaris, la sala freda, la sala tíbia, la sala calenta i la sala del forn i la caldera. L'edifici és senzill per les seves formes i senzilles que té. La construcció és l'estil romànic, però segueix el model de les termes romanes i els banys musulmanes.

Ubicació Google maps: https://www.google.com/maps/place/Monestir+de+Sant+Pere+de+Galligants/@41.9887619,2.8240336,17z/data=!4m15!1m8!3m7!1s0x12bae6e5de7a844d:0x6d6b9e0efda0ab7e!2sMonestir+de+Sant+Pere+de+Galligants!8m2!3d41.9887579!4d2.8266085!10e1!16s%2Fm%2F0ch3ggm!3m5!1s0x12bae6e5de7a844d:0x6d6b9e0efda0ab7e!8m2!3d41.9887579!4d2.8266085!16s%2Fm%2F0ch3ggm?entry=ttu

Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona. L'església és una edificació romànica del segle XII.

La construcció del monestir es va iniciar quan Ramon Borrell va vendre a l'abat al 992. En 1131 es va començar la construcció de la nova església. Va ser desamortitzada el 1835, i el 1870 i s'hi va instal·lar el Museu Arqueològic, que ocupa encara unes dependències superiors del claustre.

No s'ha conservat la pica romànica. Es pensa que va ser destruïda durant la invasió napoleònica.

La plaça de l'Oli és una plaça situada al

barri Vell de Girona, exactament 17004, Girona.

Ubicació Google Maps:

<iframe src="https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m18!1m12!1m3!1d152.77542092981864!2d2.8257030741367886!3d41.98469857792061!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!3m3!1m2!1s0x12bae6e78ff65027%3A0x59e7c27b4207213a!2sPla%C3%A7a%20de%20l&#39;Oli!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1706170339807!5m2!1sca!2ses" width="600" height="450" style="border:0;" allowfullscreen="" loading="lazy" referrerpolicy="no-referrer-when-downgrade"></iframe>

En ser una plaça no té un arquitecte com a tal, i tampoc se sap amb exactitud l'any de "construcció", es pensa que és entre el segle XII i el segle XVI. L'estil arquitectònic de la plaça de l'Oli és neoclassicisme-romàntic.

La plaça rep aquest nombre per un mercat d'oli que hi havia situat a la plaça.

Ubicació Google Maps:

https://www.google.es/maps/place/Bas%C3%ADlica+de+Sant+Feliu/@41.9879812,2.8241051,3a,75y,192.98h,87.91t/data=!3m9!1e1!3m7!1sreJVw2UsNFSI_IpN5u_i6g!2e0!7i13312!8i6656!9m2!1b1!2i47!4m14!1m7!3m6!1s0x12bae6e6bf776c45:0xbb60cd92e095f854!2sRestaurant+El+cul+de+la+lleona!8m2!3d41.9875685!4d2.824173!16s%2Fg%2F11x7vlq7k!3m5!1s0x12bae6e68d1e45c9:0xc7092fc8baa37252!8m2!3d41.9879405!4d2.8247755!16s%2Fg%2F122h5px9?entry=ttu

La lleona o cul de la lleona és una escultura de Girona situada a la plaça de Sant Feliu. L'obra original data del segle XII, i actualment està protegida al Museu d'Art de Girona.

Aquesta és una còpia. La de veritat es va trobar a un antic hostal del carrer Calderers, camí d'entrada a la ciutat dels viatgers procedents de França. Durant molts anys, els forasters que entraven a la ciutat eren advertits: «No pot ser veí de Girona qui no faci un petó al cul de la lleona» Així va ser com, a partir dels anys vuitanta, aquest gest va convertir-se habitual entre els viatgers que visitaven la ciutat.

Ubicació Google Maps: https://www.google.es/maps/place/Les+Mosques+de+Sant+Narc%C3%ADs/@41.988512,2.8232529,18z/data=!3m1!4b1!4m6!3m5!1s0x12bae7d22cb02b81:0x40178cdad33459e0!8m2!3d41.98851!4d2.8245404!16s%2Fg%2F11g_tdhvxb?entry=ttu

El miracle de les mosques va passar fa molts anys, quan l’exèrcit del rei Felip l’Ardit de França va atacar a Girona amb el rei Pere d’Aragó.
Encara que la ciutat va rendir-se sense lluitar, els francesos, quan van entrar a la ciutat, van fer: robar, insultar i fer mal als gironins; van assaltar esglésies i van fer burles dels objectes de culte. Van tocar el cos de Sant Narcís i li van trencar un braç.
Després de tocar el cos del sant van començar a sortir mosques gegants que es van posar a picar furiosament els soldats francesos, i els seus cavalls, en total van morir 4.000 cavalls i 20.000 soldats francesos.

Ubicació Google Maps:

https://www.google.es/maps/place/Bas%C3%ADlica+de+Sant+Feliu/@41.9879445,2.8221952,17z/data=!3m1!4b1!4m6!3m5!1s0x12bae6e68d1e45c9:0xc7092fc8baa37252!8m2!3d41.9879405!4d2.8247755!16s%2Fg%2F122h5px9?entry=ttu

L'Església Sant Feliu o Sant Félix és una basílica situada al barri Vell de Girona. És una construcció gòtica del segle XVI fins al segle XVII tot i que està documentada l'any 882. Va ser creada en honor a Feliu de Girona. L'element més destacat són el campanar, iniciat el 1368 i vuit extraordinaris sarcòfags romans i paleocristians dels segles III i IV.

Ubicació Google Maps: https://www.google.com/maps/place/Muralles+de+Girona/@41.9865806,2.828378,17z/data=!3m1!4b1!4m6!3m5!1s0x12bae6e887ef781d:0xac76871a09c7a43d!8m2!3d41.9865806!4d2.828378!16s%2Fg%2F122k62hk?hl=ca&entry=ttu

La primera part de la muralla de la ciutat data del segle l aC. Fou aixecada a l'època romana, però l'altra part va ser construïda al segle xlv. La ciutat va créixer això va obligar a modificar la muralla. La nova muralla havia d'incloure: Sant Feliu, Sant Pere, Santa Eulàlia, l'Areny, Vilanova i el Mercadal. La muralla té dimensions diferents depenent les característiques del terreny, s'hi edifiquen diverses torres de plantes quadrades i circulars en llocs considerats estratègics.

La muralla és un monument històric format per Murs, torres i portals de la Girona antiga feta de gres, aquest monument és una muralla urbana que té més de 20 segles d'antiguitat.

El convent de Sant Domènec es troba a la plaça de Sant Domènec, 11, 17004 de Girona.

Ubicació Google Maps:

https://www.google.es/maps/place/Convent+de+Sant+Dom%C3%A8nec/@41.9850826,2.8253515,17z/data=!3m1!5s0x12bae6e80930a217:0x8f4a528be8b8e2a8!4m14!1m7!3m6!1s0x12bae6e875c00001:0xf0952091fa16e906!2sConvent+de+Sant+Dom%C3%A8nec!8m2!3d41.9850786!4d2.8279264!16s%2Fg%2F12mkyshjp!3m5!1s0x12bae6e875c00001:0xf0952091fa16e906!8m2!3d41.9850786!4d2.8279264!16s%2Fg%2F12mkyshjp?entry=ttu

El convent de Sant Domènec va ser creat l'any 1253, però ha tingut reformes en altres anys. Al seu constructor principal va ser el bisbe Berenguer de Castellbisbal. El convent és d'estil gòtic barroc. Aquest monument ha tingut diversos usos al llarg dels anys: Un ús religiós, militar i educatiu.

Berenguer de Castellbisbal va fer comprar unes terres als afores de les muralles per construir el convent. Més endavant, quan el convent es va ampliar va quedar en dins del nou recinte emmurallat.

Catedral de Girona, 17004

Localització Google Maps:

https://www.google.es/maps/place/Catedral+de+Girona/@41.9874663,2.8248538,18z/data=!4m15!1m8!3m7!1s0x12bae6e7ad95ba7b:0x6f4fed7de449c046!2sCatedral+de+Girona!8m2!3d41.9874205!4d2.826152!10e1!16zL20vMGNsbDBy!3m5!1s0x12bae6e7ad95ba7b:0x6f4fed7de449c046!8m2!3d41.9874205!4d2.826152!16zL20vMGNsbDBy?entry=ttu

Llegenda de la gàrgola (bruixa):

La llegenda explica que una dona era dedicada a les arts de la bruixeria que, per mostrar el seu odi a la religió, tenia el mal costum de llançar pedres contra la catedral.

Hi ha altres versions sobre el que feia, però en tot cas, totes les versions són en contra de les religions. Un mal dia per a ella, la bruixa es va convertir en pedra i la van posar al capdamunt de la paret de la catedral perquè de la seva boca no sortissin malediccions.

Llegenda de Carlemany:

La llegenda explica que quan Carlemany era a Girona, un dia va pujar a dalt del campanar de la Catedral, li va caure la famosa espasa al mig del claustre.

Va fer que els seus soldats busquessin l'espasa sense èxit. I, segons diu la llegenda, l'espasa va caure de punta i es va enfonsar a la Terra. I avui encara continua enfonsant-se més i més, fins que arribarà un dia en què l'espasa s'haurà endinsat fins al centre de la Terra, la qual es partirà en dues meitats i serà la fi d'aquest món.