Península ibèrica (incloent-hi Catalunya, Andorra i País Valencià), Mallorca, sud-est de França, Itàlia (limitada a l'Isolotto dei Conigli, porp de Lampedusa, Sicília) i Magreb.

Viu preferentment en llocs arbustius i herbacis, on, atesa la seua coloració, passa desapercebuda fàcilment dels seus depredadors. També freqüenta les pinedes degradades, on sovint se la veu enfilada als pins.

Característiques

És una sargantana fàcilment identificable, a primer cop d'ull, per tindre la cua molt desenvolupada, tret que la diferencia de les altres sargantanes dels Països Catalans.

Els exemplars adults poden fer fins a 270 mm, essent la cua dues o tres vegades més llarga que el cos.

Alimentació

Es nodreix bàsicament de petits insectes, especialment ortòpters, que captura amb certa facilitat, gràcies a la seva agilitat de moviments.

https://www.youtube.com/watch?v=FduU0Q39GiU

Descripció

La coloració general és taronja; al cap, el front presenta un solc superficial; l'ala anterior, amb taca basal molt reduïda o absent, porta de 9 ½ a 10 ½ venes transverses antenodales i un pterostigma ferruginós envoltat de venes negres; en l'ala posterior la taca basal ataronjada s'estén fins a la cel·la discal; l'abdomen, bastant ample, està aplanat dorsventralment.

Hàbitats i costums

Les larves es desenvolupen en aigües estancades o corrents. Els adults, fora del període de maduració, es posen sovint sobre les pedres que voregen l'aigua.

Espècie bastant comuna en el sud de la nostra regió, en la qual volen els adults des d'abril a novembre. La biologia és poc coneguda.

Distribució

Europa meridional, Àfrica, Àsia occidental.

En la Península Ibèrica, tota la meitat sud, i fins i tot més amunt en la zona atlàntica (Portugal) i mediterrània (Llevant)

Dimensionis

• ♂ Abdomen, 22 a 24 mm; ala posterior, 26 a 30 mm.

• ♀ Abdomen, 22 a 24 mm; ala posterior, 28 a 32 mm.

Més informació

Descripció

Fa entre 6 i 12 cm; té 2 parells d'ales arrodonides i fosques, 2 antenes curtes i ulls compostos que sobresurten cap als costats del cap.
La boca té 2 peces mastegadores.

Hàbitat

La nimfa (espiadimonis petitó) viu dins l'aigua de basses i rierols. L'adult viu a la vora d'aquests indrets.

Alimentació

La nimfa menja petits animals aquàtics i l'adult captura altres insectes que troba damunt les plantes.

Reproducció

Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.

La femella pon els ous dins de l'aigua. De l'ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s'anomenen nimfes. Finalment, la nimfa surt de l'aigua pujant per la tija d'una planta i trenca la pell per sortir com a adult.

Curiositats

1. També se li diu Damisel·la endolada, perque tota de negre sembla que estigui de dol, però em sembla un nom bastant misògin.

2. Quan es paren damunt d'una planta pleguen les ales i les mantenen verticals; això els diferencia de les libèl·lules (mantenen les ales obertes i horitzontals).

Més informació

Araneus diadematus és una espècie d'aranya de la família dels aranèids.

• La seua coloració és variable i va des del groc pàl·lid al marró negrós, amb marques clares a l'abdomen que, sovint, prenen la forma d'una creu. Les cries acabades de néixer tenen l'abdomen de color groc amb una taca fosca.

• Les femelles són més grosses que els mascles: 10-13 mm de longitud contra 4-8, respectivament.

  
  

Habitat

Viu en una gran varietat d'hàbitats, incloent-hi jardins, prats, clarianes de boscos i bardisses.

Es troba a l'Europa del Nord (incloent-hi la Gran Bretanya) i fou introduïda a Nord-amèrica. A Catalunya es troba una espècia molt similar que es diu Araneus pallida.

Reproducció

Els mascles s'acosten a les femelles amb precaució per tal d'evitar ésser menjats. Durant la copulació, els mascles abracen l'abdomen de la femella i l'esperma es transfereix mitjançant la inserció d'un dels palps del mascle. El mascle se'n va després de la copulació i la femella roman diversos dies a la seua teranyina. Passat un temps, ella comença a teixir un sac d'ous o capoll per a protegir els ous. A continuació, la femella es queda a prop del capoll durant un cert nombre de dies abans de morir.

Descripció
Mesura de 3,5 a 5 cm, la distància entre les seves ales en moure-les de vaivé varien entre 19 i 25 cm i són estretes. Pes de 3,5 a 8 g. Les seves orelles són curtes, triangulars i amb els vèrtexs arrodonits.

La seva pell és de color marró, de tonalitats variables, però normalment fosques.

Distribució

Europa, Nord d'Àfrica, Península aràbiga i subcontinent Indi. A Europa es troba des d'Espanya meridional fins a Dinamarca, aconseguint residualment el sud de Suècia. A Espanya es troba en tot el territori, excepte a les Illes Canàries.

Comportament

Normalment, són animals sedentaris encara que s'han donat casos d'exemplars que han viatjat diversos centenars de quilòmetres. Les femelles són més poc inclinades a canviar de territori.

És freqüent trobar-los prop de fanals i llums artificials, caçant als insectes que són atrets fins elles. No són especialment ràpids o maniobrables en vol, però sí que mostren unes capacitats mitjanes que els permeten una certa versatilitat tant en terrenys oberts com en ple bosc.

Encara que usualment hibernen, poden veure's en els dies més calorosos de l'hivern bevent o caçant a les hores més caloroses.

Són animals molt intranquils i nerviosos. El seu cor batega 700 vegades per minut.

Més informació: https://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/sedeck4_murcielagoscv.pdf

https://www.inaturalist.org/guide_taxa/293060