Un any després, vaig començar a treballar fent substitucions curtes per Tarragona i Reus, fins que l'any passat vaig decidir vindre a viure a Barcelona, ja que pensava que tindria més oportunitats laborals i coneixeria moltes maneres de treballar.

Actualment, estic a l'escola Entença, considero que soc una persona treballadora i constant a qui li agrada fer la seva feina, tot i que de vegades em costa creure amb el meu propi potencial.

En un futur m'agradaria poder seguir formant-me en cursos NESE i cursos destinats a treballar l'art a les escoles perquè aquesta part més creativa és la que em resulta més complicada de desenvolupar com a docent.

Com a docent, intento acompanyar a cadascun dels meus infants tenint en compte l'heterogeneïtat que es presenta en una aula. Tot i això, de vegades considero que és impossible oferir una atenció individualitzada a causa de la ràtio que tenim a les escoles.

Crec que en el meu dia a dia, intento posar la mirada en cadascun dels meus infants i, per tant, em preocupa molt la part més emocional. Tot i això, m’emporto l’escola a casa, factor que repercuteix en el meu dia a dia, crec que és una de les coses que m’agradaria poder treballar. Així com, tindre més estratègies dins l’aula per poder atendre les característiques dels nens i nenes.

Avui des del catorze.cat hem decidit entrevistar la Teresa Blasco. Ella és mestra interina des de fa un any i mig. Actualment, està treballant a l'escola Entença com a mestra referent a 5è de primària.

Com ha repercutit l’entrada massiva de nous funcionaris al professorat interí novell?

L’entrada massiva de nous funcionaris aquest any crec que ha repercutit sobretot en el tema de les substitucions, ja que aquestes persones que seran funcionàries han de complir un cert període de pràctiques. Per tant, penso que a l’hora d’agafar-se una baixa són molt més curoses. El moviment de la borsa enguany és molt més lent i aquest podria ser un dels motius.

Creus que l’entrada de nous funcionaris afavorirà al personal interí?

Jo crec que a la llarga ni afavorirà ni repercutirà, ja que aquestes persones també estaven a la borsa abans de ser funcionàries. Sí que és cert, que si una persona ha aprovat i anava darrere teu, aquesta persona evidentment ara estarà per davant teu, però crec que en uns mesos tot això s’estabilitzarà. A més, aquestes persones que han aprovat, ja no les tindràs per a unes properes oposicions, per tant, són un gruix de persones que ja descartes.

Quines són les principals dificultats amb què es troba el docent a l’hora de gestionar l’aula?

Crec que més que gestionar l’aula seria quines dificultats trobem a l’hora d’arribar a una escola. Si tens la sort com he tingut jo aquest any de poder estar en una escola durant tot el curs és molt beneficiós, ja que primerament veus l’evolució dels teus infants i coneixes noves maneres de fer, perquè cada escola funciona d’una manera. El fet de poder estar en una escola a llarg termini crec que t’aporta moltíssimes estratègies com a docent. El problema és quan estàs voltant d’escola en escola cada cert temps, pel fet que no t’acabes d’ubicar i has d’aprendre moltes coses noves en poc temps. És per això que més que dificultats a l’hora de gestionar l’aula, jo parlaria de dificultats a l’hora d’arribar a una escola.

Creus que l’acompanyament que hi ha a les escoles és suficient per al personal interí?

Això depèn de cada escola, normalment no, però perquè en una escola no hi ha suficients mans per a poder acompanyar a un docent nou. Sí que és cert, que jo he tingut escoles on m’ha deixat el primer dia amb els infants i d’altres que m’han inclòs a poc a poc. La veritat és que s’agraeix que sigui esglaonat, ja que quan arribes nou a una escola tens moltíssima informació a assimilar.

Per què creus que hi ha tants docents interins? Què creus que falla en el nostre sistema?

Crec que és perquè la nostra professió no està prou valorada, llavors moltíssima gent que no saps que estudiar es posa en educació i això és culpa del nostre sistema. Si el nostre sistema valorés l’educació segurament la nota de tall seria més elevada i, per tant, només entrarien aquelles persones que veritablement volen ser mestres. El mateix passa amb els professors, que molts estudien un grau i després fan el màster de professorat perquè no saben a què es volen dedicar.

És sostenible, a llarg termini, el sistema de contractació de professorat interí tal com està dissenyat actualment?

Crec que no, perquè hi ha moltes baixes rere baixes i moltes vegades he estat en una escola on he conegut al substitut del substitut. Llavors crec que això a llarg termini no serà sostenible.

Com creus que veuen les famílies aquest moviment de persones interines de cara als infants?

Jo crec que és depèn de la família, moltes ho deuen veure com una oportunitat de poder conèixer altres maneres de fer i d’enriquir-se, però potser d’altres no els acaba d’agradar que de sobte vingui una persona nova. Tot i això, crec que és interessant que els infants i les famílies també, tinguin contacte amb diferents mestres perquè entre tots podem aprendre.

Per exemple, una de les sessions que més em va agradar, va ser quan vam compartir diferents estratègies que utilitzàvem dins l'aula per fomentar la inclusió. En aquell moment em vaig adonar que moltes de les mesures ja les utilitzava en el meu dia a dia i a més, vaig aprendre de noves. El fet de compartir situacions amb altres mestres m'ha enriquit i m'ha aportat nou coneixement.

Mentre que l'escola tothom la percep com un espai segur, lloc d'aprenentatge i d'acompanyament per aconseguir el benestar dels infants, en la definició del sistema educatiu hem trobat més controvèrsies arribant a estar en total desacord amb aquest.

És per això que una de les preguntes que m'emporto, és que com és possible que dos dels conceptes relacionats amb el món educatiu puguin evocar-nos coses tan diferents? Potser és perquè els docents no ens sentim cuidats ni escoltats pel sistema que ens acompanya, i moltes vegades inclús cremats, per tant, hauria de ser un bon moment per començar a replantejar-nos el nostre sistema educatiu.

Des que soc mestra, mai m'havia plantejat de com era d'important poder identificar els documents que conformen cada centre, però sí que és cert, que després de la reflexió que hem tingut avui, penso que és una part fonamental, ja que t'ajuda a entendre la identitat del centre i dels projectes que defensen.

Quan arribem a una escola, rebem molts estímuls nous i intentem donar el màxim, per això crec que l'últim que ens passa pel cap és indagar on estan els documents del centre, però sí que és cert que tothom hauria de conèixer els fonaments de la seva escola.

Durant la sessió d'avui hem vist que l'aprenentatge significatiu ha de complir quatre factors: que sigui perdurable al llarg de la vida, que tingui sentit fer-ho, que resolgui situacions reals i que parteixi de coneixements bàsics.

Un altre dels conceptes clau treballats ha sigut l'aprenentatge competencial, ja que el nou currículum (Decret 175/22) ens diu que hem de formar infants competents per a la vida, però què entenem per aprenentatge competencial i quina relació té amb l'aprenentatge significatiu?

L’aprenentatge competencial inclou l’aprenentatge significatiu. L’aprenentatge significatiu és aquell que et permet que sigui competencial.

És per això, que després d'aquesta sessió, penso que és indispensable pensar en els quatre factors clau a l'hora de dissenyar situacions d'aprenentatge per assegurar-nos que siguin significatives.

Això mateix ocorre amb l'avaluació, ja que a l'hora d'avaluar, cada docent pot tindre en compte diferents aspectes. És per això, que és important que entre tots ens puguem coordinar per poder discernir què és allò que volem aconseguir amb els nostres infants (criteris d'avaluació) i de quina manera sabrem nosaltres que els infants ho estan aconseguint i en quin grau (indicadors d'avaluació).

Des que estic treballant com a mestra m'he trobat diversitat d'opinions, i totes ben justificades, de com les noves tecnologies influeixen en els nostres alumnes.

Sí que és cert que des del meu punt de vista, les escoles hem d'anar concordes amb la societat. Per tant, crec que l'escola no ha de ser un lloc aïllat, però això no vol dir que, avui dia les noves tecnologies han de ser la màxima prioritat de les escoles.

Els docents hem d'acompanyar els infants perquè puguin ser competents digitalment, puguin fer un bon ús, tindre compte amb els perills que es poden trobar, saber cercar per la web, etc. Sense oblidar aquella part més manipulativa, entenent que, per exemple, la motricitat és indispensable i no s'ha de substituir de cap manera per l'ús de les noves tecnologies.

Finalment, crec que també s'ha de tindre en compte l'edat dels infants, perquè no hauria de tindre el mateix pes a infantil que a cicle superior, per tant, els docents hem de saber fer un ús responsable de la tecnologia.

Aquesta agrupació afavoreix tan als infants que necessiten més suport, com al que són més autònoms i són capaços de desenvolupar les activitats per ells mateixa. Això afavoreix que vagin construint el coneixement de manera conjunta, aquell infant que necessita ajuda rep suport d'un igual mentre que l'altre aconsegueix verbalitzar i ser conscient allò que està aprenent.

No obstant això, penso que la realitat de les escoles avui dia fa molt difícil aconseguir que l'aprenentatge arribi a tothom, ja que les ràtios establertes dificulten aquesta feina. Tot i que en el meu dia a dia, em proposo que cadascun dels meus infants s'enriqueixi de les tasques fem diàriament i intento fer ús d'estratègies com els grups cooperatius, l'aprenentatge entre igual o els grups que reduïts perquè els meus infants tinguin participació dins l'aula i sobretot progrés.

Els mestres diàriament estem en contacte moltes hores amb els infants, molts cops som nosaltres el màxim referent del nostre alumnat, perquè ens veuen més a nosaltres que a les mateixes famílies. És per això, que m'agradaria emfatitzar les tres funcions que engloben la nostra tasca orientadora.

1. Actuació docent generadora de confiança i d’expectatives positives. Aquesta és la que més m'ha arribat, ja que moltes de les frustracions que tenien els infants fa molts anys venien de l'escola i no ens adonem de l'impacte que té la nostra acció sobre les i els alumnes. Per tant, hem de fer que els infants es puguin sentir en un espai segur, i més encara, aquells tenen situacions de vulnerabilitats, i projectem altes expectatives sobre ells i elles perquè el seu autoconcepte pugui desenvolupar en una bona autoestima.

   
   

2. Promoure la reflexió i la presa de consciència del procés d’aprenentatge únic i intransferible. És molt important que els infants puguin reflexionar sobre el seu procés d'aprenentatge i de prendre consciència de com aprenen. Això, com a docents, ens ajuda a fer que l'aprenentatge sigui més personalitzat, ja que com bé sabem, cada infant té un procés únic d'aprenentatge.

   
   

3. Evidenciar la transferència i projecció dels aprenentatges establint la connexió del què s’aprèn i com s’aprèn dins i fora de l’entorn escolar. Els docents hem d'orientar a l'alumnat a dissenyar situacions en què puguin transferir tot allò que aprenen a l'escola en altres contextos, com per exemple, la seva vida quotidiana.