la seva germana Sónia li va regalar 'Les memòries de l'Anticlub'. A la Martina li va agradar tan la idea que en

va voler formar un.

Quan va començar a formar-lo eren tots xics menys ella. Al principi van haver

problemes per la primera missió que era fer una carta per a la mestra d'anglès que no els va sortir bé.

Més tard es van donar compte que estaven a cossant a Harry així que van decidir posar-hi solució. Desprès

van voler solucionar el problema de l'Iker, però no va resultar, seguia veient morts. Quan ja arribava el

nadal, la senyoreta Mocho li va proposar a la Martina sortir al pessebre de l'escola. Ella no volia però

la Mocho va anar a parlar amb la seva mare i al finalment va acabant sortint, però amb una condició, que no

la vegues ningú de l'eso. Al final va resultar que els de l'institut la van acabar veient i burlant-se d'ella 

perquè resulta que St.Josep era Pau, aquell nen que l'estimava. La Martina és va enfadar tan que va dir

que ja no volia formar més grups, que aquells no eren els seus amics perquè si ho siguessin haurien dit

alguna cosa al respecte, però ningú va dir res.

Es el primer de cinc germans, sempre ha estat atret per l'art, la lectura i el teatre. El seu pare era telegrafista, periodista i poeta. I la seva la seva mare professora de dansa.

A Figueres, comença a llegir molts llibres, escriure poemes, forma el seu grup de teatre 'Tarima de joc' i 'Eixarranca'. Desprès,va anar a estudiar a la Universitat de Barcelona de Velles Arts del 1983 al 1988.

També va estudiar dos anys a Berlín, com alumne convidat. Quan va tornar, va deixar l'art i va començar a escriure llibres.

Actualment pertany al consell de redacció de la revista Faristol i compagina l'escriptura amb l'ensenyament. És escriptor de llibres per joves i adults. També és un amant del cinema i col·lecciona postals de tot tipus.

parts s'hem feia una mica llarg perquè hi han moltes

històries dins de cada capítol. Una de les parts

més divertides del llibre ha sigut quan la Martina,

s'en va anar de la festa de les bessones i va

trucar a la seva mare. Quan va vindre sa mare va fer

veure que s'havia desmallat i just en aquell moment

va passar l'Iker que s'estava recuperant de les visions

de veure morts la va veure a ella i es va pensava que

estava morta, però actuava!

El que no m'esperava per a res ha sigut el final del llibre,

aquells amics que esperava a ver tingut, no eren

els seus amics, eren les persones que li van fer passar

el ridícul. El llibre m'ha agradat i ma fet pensar que no 

sempre aconseguiràs el que voldràs i que a vegades

no és el que esperes.

perquè es una amant dels avions.

L'Àlex: és el millor amic de la Martina, el amic des de la infància.

L'Iker: Veu morts i ho intenta arreglar però no sen pot sortir. Quan els veus es possa molt pàlid i es te

que anar a rentar la cara per no desmallar-se. La classe de morts que veu s'estan desagnan o

han estat assesinats.

Pau: Es el fa segon d'eso i a finals de la història s'enamora de la Martina.

Adrià: A la història es en Harry Porker, un nen molt brut. Li criden Harry Porker perquè s'asembla

a Harry Potter pero en brut.

Les mongetes: A la hitòria son la Lourdes i l' Assump, però les criden aixi perqué sempre van
juntes i son egoistes. Són de segon.

Vanessa: Es diu Vanessa pero li diuen Pajarica perque es molt tímida i casi mai parla. Es de tercer d'eso.

Parla amb castellà però entèn el català. Va fer un poema d'amistat a la Martina.

La seva hàvia va voler ajudar amb el problema dels morts a l'Iker perquè tambe veu morts

pero no s'en va sortir.

Tom i Jerry: Són els bessons, practicament iguals en tot.

L'Enric Mitjà: Es un noi agresiu i te dos amics, l'Oscar i en Tito.

la seva colleta a en Harry.

Divendres a la tarda va ser el dia escollit per portar a terme l'acció. Tres dies vam trigar a trobar una so-

lucció al conflicte! I tres dies que el pobre Harry se les va tenir amb els seus pares, que tant sí com no

volien que el seu fill tornés a l'escola i es deixés de romanços. Però nosaltres li vam dir que no, que havia

de ser valent i enfrontar-se als pares i a qui fos, però que no podia tornar a l'escola fins dilluns.

-La mare es posarà dels nervis!- ploriquejava.

Finalment ens vam veure obligats a fer-li engolir sis cullerades d'un laxant fortíssim perquè, si més no,

anés de ventre i pogués al·legar una gastroenteritis o alguna malaltia semblant d'estómac.

Aquell divendres, en sortir de classe, vam anar tots a casa d'en Harry i ens vam posar la roba negra que

havíem aconseguit: jerseis, pantalons, camises... tot negre.

Quan vam estar preparats, ens vam encaminar cap al parc on normalment es reunien els de la colla

de l'Enric Mitjà.