En la cerca d’aquestes aliances, es constituirà el  grup de treball del Hub d’Edificació Sostenible, que ha de comptar amb la presència dels agents clau del sector en l'àmbit local i supramunicipal. Aquest grup serà l’encarregat d’identificar, entre la proposta de projectes constructius sostenibles i innovadors, els tres “projectes tractors” que han de ser capaços d’impulsar el Hub. La posada en marxa d’aquests projectes tractors ha de generar noves possibilitats de projectes relacionats en economia circular i eficiència energètica, la creació d’ocupació i la creació de noves opcions formatives a la ciutat.  

Per fer-ho possible, el producte agrícola local ha de ser eix central de l’estratègia de comerç i restauració de la ciutat i entre els productes turístics de ciutat, el que ha de permetre generar noves activitats econòmiques relacionades amb la indústria agroalimentària. El sector educatiu, per la seva banda, ha d’incorporar dins el currículum educatiu temàtiques relacionades amb el sector agrícola per fomentar l’interès i aprenentatge sobre el sector. A més, les escoles de Viladecans han d’apostar i introduir en els menús dels menjadors escolars producte agrícola de proximitat.   

Per fer-ho possible, cal enfortir la Xarxa d’Innovació Educativa (XIE) per tal que aquesta sigui sostenible, autogestionada i  protagonitzada per joves i entitats. 

L’espai públic cal que esdevingui un espai educatiu més de la ciutat, i per esdevenir espais educatius cal que siguin espais segurs, inclusius, sostenibles i saludables. Cal començar per la transformació dels entorns dels centres educatius de la mà de la comunitat educativa, professors i alumnes, perquè siguin una aula més de les escoles. Cal redissenyar, urbanísticament aquests espais i impulsar activitats educatives, programades pels centres educatius, que permetin la interacció de l’alumnat amb l’entorn com eix innovador d’aprenentatge. 

El disseny d’edificis i equipaments municipals es proposa que segueixi la mateixa dinàmica, i es converteixin en espais educadors més enllà de les seves pròpies funcions. La construcció i disseny de la futura biblioteca de Can Ginestar, amb la implicació de la ciutadania, ha d’esdevenir pol d’innovació científica i tecnològica a la ciutat en l’àmbit municipal.

Per afavorir sistemes ecosistèmics a la ciutat i millorar la salut, la qualitat i el benestar de la ciutadania de Viladecans, cal integrar mesures a favor de la biodiversitat  com ara elaborar la Carta municipal del Verd i de la Biodiversitat, permeabilitzar sòl en l’espai públic,  diversificar les espècies d’arbrat viari o fer una gestió de les plagues, malures i herbes espontànies curosa amb la biodiversitat. 

Generar complicitats amb la ciutadania en la creació i en la conservació de la biodiversitat és un factor important en la conservació, la gestió i la divulgació de la biodiversitat. Programes de voluntariat per a la conservació de la biodiversitat, de jardins i horts de proximitat de gestió comunitària, o, organitzar concursos d’idees relacionats amb el verd i la biodiversitat oberts a diferents col·lectius, poden contribuir a l’assoliment de la Missió.

És necessari la creació d’aliances amb els agents del territori per fer-ho possible. No aconseguirem complir amb els objectius sino impliquem directament el sector empresarial i la ciutadania. L’Ajuntament, en el seu rol exemplificador, es compromet a aconseguir que les emissions directament vinculades a l’administració local es redueixin al 100% de cara a 2030. 

Per fer-ho possible,la infraestructura verda ha de tenir un protagonisme rellevant amb la creació i consolidació de corredors verds urbans que han de contribuir a apropar la natura a la ciutadania de Viladecans, a incrementar la biodiversitat urbana i a millorar la qualitat de vida de la ciutadania. 

Cobertes, terrats, balcons i murs són elements de proximitat, sovint privats, susceptibles de transformar-se en horts i jardins d’ús comunitari i en espais de producció i d’activitats saludables.

L’enfortiment de la infraestructura ecològica passa per repensar l’actual sistema verd de la ciutat per transformar-lo en una malla que connecti els espais verds existents entre si i amb els espais naturals de l’entorn. En conseqüència, el planejament territorial ha de definir els eixos urbans i que aquests constitueixin el 10% de la superfície municipal. 

Aquests corredors verds han de tenir presència dominant de vegetació i ús exclusiu - o si més no prioritari-  de vianants i bicicletes, i han de suposar la connexió de la muntanya amb el litoral a través de la Riera de Sant Climent i Can Sabadell. 

Aquest procés es canalitzaria a través d’una  Taula de resiliència de ciutat que tingui per finalitat identificar els principals riscos i situacions d’emergència que podria afrontar la ciutat, i, que haurà d’actualitzar de forma recurrent d’acord amb la situació climàtica, social, econòmica, sanitària, etc., del moment. 

Un cop identificades les problemàtiques de ciutat, cal desplegar projectes que redueixin les vulnerabilitats detectades, i millorar-ne la capacitat de resposta de Viladecans en cas que s’hagin d’afrontar situacions excepcionals o d’emergència. 

D’aquesta manera, la tramitació de procediments administratius i canals de comunicació amb la ciutadania cal que siguin fàcils i àgils perquè l’actuació municipal es doni de la manera més ràpida possible, i sigui transversal i intersectorial si és el cas. 

Comptar amb la ciutadania i, especialment, amb el personal municipal en el procés de renovació de l’administració local és clau per detectar necessitats i recollir aportacions i suggeriments. 

Per fer-ho possible, en primer lloc, caldrà identificar els agents locals i supramunicipals clau que han de formar part de l’ecosistema turístic de ciutat. Amb la seva col·laboració i suport caldrà identificar quins són els principals recursos i atractius de la ciutat, i conjuntament, idear i crear productes turístics (espais naturals, turisme de compres, de reunions, esportiu), que fomentin el producte agrícola local, la restauració i el comerç local en l'entorn metropolità. Per ser destí turístic intel·ligent caldrà aplicar sistemes intel·ligents en la gestió dels productes i fluxos turístics (aplicació sensors, gestió de dades, etc.). 

La naturalització de la ciutat ha d’anar més enllà de la creació de parcs i jardins, ha de crear cobertes i façanes verds, micro espais verds, boscos urbans, etc. 

Caldrà comptar amb la ciutadania des de l’inici perquè entenguin la importància de generar més espais verds a la ciutat, en l’espai públic i també en l’espai privat, i assumeixin el repte de fer-ho ells també.   

Cada polígon d’activitat econòmica de la ciutat haurà de ser activat per a la posada en comú de necessitats en relació a possibles projectes de creació de nous equipaments/àrees esportives o millora de les actuals.  

A més, de manera coordinada amb els agents socials, caldrà identificar noves formes d’innovació social que proporcionin eines per enfortir la comunitat local en els processos urbans que condicionen i configuren la ciutat, l'accés a l’habitatge, i els serveis municipals. 

Caldrà, també, implicar a la ciutadania en la planificació de possibles modalitats de mobilitat sostenible a implementar a la ciutat perquè sumin i formin part del canvi. Caldrà que participin en la selecció dels projectes més innovadors amb impacte sobre la mobilitat a la ciutat perquè siguin partícips en la seva execució, des dels inicis.