N'era una de les finques més importants de la zona. El pare de Marçal s'ocupava de portar les terres, fins que un conflicte amb l'hereu va fer que les hagués de deixar, fent que amb Marçal i les seves filles i la seva dona haguessin de marxar.

Del text extret de Qui sóc i per què escric, recollit l llibre Sota el signe del drac, explica com la masia va ser construïda pels seus avis paterns, procedents de St. Martí de Tous i d'Esparraguera. A la seva àvia la va conèixer per poc temps. Expressa també el seu primer record, que evoca una mudança: el seu pare agafant el gat, i la seva mare plorant.

Podem inserir aquí un poema del llibre Cau de Llunes, que tracta sobre aquests estris quotidians, tradicionalment associats a la dona i a la feina de casa, per transformar-los en símbols de resistència i reivindicació feminista.

El poema que s'hi atribueix aquí és un molt conegut, icònic de la lluita feminista i nacional, també extret del llibre Cau de Llunes. Tres voltes rebel tracta sobre una triple rebel·lió: les dones (feminisme), la classe treballadora (la justícia social) i la nació catalana (alliberament nacional). En lloc de veure aquestes condicions com una càrrega, Marçal les anomena "dons" i les agraeix "a l'atzar"; les converteix l'adversitat en una font d'orgull i de força per lluitar.

Un poema del llibre Cau de Llunes que hi trobem aquí és les xiquetes del meu poble. Aquest poema és una evocació de la infantesa de l'autora a Ivars d'Urgell i una reflexió sobre l'educació tradicional de les nenes durant la postguerra.

Al juliol de l'any 1995 Marçal va participar en una taula rodona organitzada sobre el conflicte de Bòsnia i la matança de Srebrenica.

Un poema recollit en el seu últim llibre, Desglaç, en que Marçal reflexiona sobre la finalitat de la mort i la fi. Marca un punt d'inflexió en la seva carrera, amb més por davant el pas del temps.

Aquest poema es titula Tan petita i ja saps..., que forma part d'un recull de poesia infantil i juvenil on l'autora explora temes com la llibertat, el creixement i els obstacles del món adult. El poema reflexiona sobre com els adults, sovint per por o protecció, acaben construint les mateixes "parets" o limitacions que restringeixen la llibertat dels infants.

En aquest cas podria referir-se a les limitacions que posava el franquisme a l'educació.

El poema escollit per aquest apartat és Avui les bruixes i les fades s'estimen, del llibre Bruixa de Dol. Aquest poema s'ha convertit en tot un símbol de la Nit de Sant Joan i de la lluita feminista, recordant-nos a les dones que juntes som molt més sàvies i poderoses.

La família de Marçal deixa de formar part d'una de les cases més riques del poble i passa a haver de treballar per una altra casa per guanyar-se la jornal.