Al 1911 es va morir Joan Maragall i Isidre Nonell.

CARACTERÍSTICA PENSAMENT NOUCENTISME :

La literatura conserva alguns dels trets del Modernisme, però apareix com un atac per aquest. El noucentisme afirma la raó i l'intel·lecte per sobre del sentiment i de l'instint, proposa el principi de plaer enfront del principi de realitat, valora la laboriositat abans que el geni, es decanta més pel funcionalisme que pel decorativisme, resalta la rendibilitat, idealitza les contradiccions reals.

Neixement d'un nou partit polític, Acció Catalana (1922).

Varen ser temps convulsos, tot plegat va desembocar en el cop d'estat del Primo de Rivera el 1923, cava l'inici d'una dictadura que suprimí la Mancomunitat de Catalunya (1925). la crisi del noucentisme va accentuar amb la partidade Eugeni d'Ors a Madrid al 1920 i l'ingrés deJosep Carner al cos diplomàtic espanyol el 1921. 

El noucentisme literari es diluïa i s'estava preparant per un canvi estètica que arribaria amb força; el moviment de les avantguardes.

Llibre plenament noucentista per la forma, el llenguatge i la línia clàssica. Dividit en set seccions, està dedicat a Montseny, que s'hi presenta, en contrast amb el ruralisme modernista, com a font d'harmonia.

Inclou el sonet "Avets i faigs", que descriu i compara aquests dos arbres amb un estil plenament noucentista caracteritzat per l'artificiositat del llenguatge i el distanciament del jo poètic respecte de la realitat presentada.

Conjunt de gloses, aquestes són uns breus comentaris diaris dins la premsa que tenien intenció política i social.

La situació política a les Balears era molt diferent. Els noucentistes mallorquins miraren la pagesia com a depositària de la llengua, de la tradició, de la família.

La primera etapa: aproximació al Modernisme (1901-1906)

La segona etapa: contribució al Noucentisme (1906-1925)

La tercera etapa: poesia metafísica (1925-1939)

La quarta etapa: poesia d'exili (1939-1970)

Etapa fundacional (1906-1911): els texts doctrinals de Prat de la Riba i d'Eugeni d'Ors establiren les bases ideològiques i estètiques del moviment.

Etapa de plenitud (1911-1917): La culminació de l'obra de govern de Prat de la Riba i l'establiment de la llengua literària varen comportar la plenitud del moviment.

Etapa de crisis i abandonament (1917-1923): El 1917 varen succeir una sèrie de fets que estroncaren la trajectòria del Noucentisme. La mort de Prat de la Riba va evidenciar tensions en el panorama polític que va provocar una escissió dins la Lliga Regionalista i el naixament d'un nou partit polític, Acció Catalana (1922)

► Imperialisme

Prat de la Riba emprava aquest terme per fer patent la maduresa de Catalunya per assolir una funció directora dins un bon govern d'Espanya amb idees modernitzadores. Es promouen accions de "Catalunya enfora", com l'actuació mercantil exterior de la burgesia catalana, i de "Catalunya endins", amb la voluntat de superar els conflic- tes de classe social i unir-se en un ideal comú noucentista.

L'obra poètica de Joan Alcover està aplegada en dos llibres: Cap al tard (1909) i Poemes bíblics (1918).

-Classicisme: L'obra ha de seguir els models clàssics de proporció, harmonia i equilibri, sobretot en la forma.

-Civilitat: L'obra del nou-cents és civilista, la "Catalunya ideal" s'identifica amb la "Catalunya-ciutat".

Tot i que en vida només va publicar un llibre de poemes, A mig camí (1926), el (1962) va sortir un volum de les Obres completes, que recollia totes les poesies primerenques i les que havien quedat inèdites. La seva poesia es caracteritza pel rigor formal, i la descripció del paisatge té un to marcadament elegíac. Els temes recurrents de les seves poesies són Déu, l'amor, la terra, la mort i el destí final de les persones.

La reforma definintiva va iniciar el 1912 amb l'incorporació de Fabra en la secció filològica de l'IEC i amb la seva obra, s'inicia la normalització de la llengua.

Introdueix mots com, noucentisme, imperialisme, arbitrarisme, civilosme, classicisme i mediterranisme.

Amb les gloses vol crear un gènere nou "prosa d'art" ple d'arcaismes i cultismes.

• Cerca de ''l'obra ben feta": els autors cerquen la perfecció en tot el que fan, cada obra és un exemple del treball rigorós, les normes i la combinació més estètica per esdevenir un model idealitzat del que hauria de ser, d'un món culte al marge de les turbulències del nou segle.

Eugeni d'Ors va encunyar el mot noucentisme a la secció "Glosari" del diari La Veu de Catalunya. A la glosa "Dos llibres" (27-VI-1906) compara Enllà, de Joan Maragall, amb La nacionalitat catalana, d'Enric Prat de la Riba, i situa ambdues obres en generacions diferents:

El Noucentisme és un moviment urbà, cosmopolita i classicista. El seu ideal és el Mediterrani. Els intel·lectuals es professionalitzen en la infraestructura politicocultural de la Mancomunitat.

Es divideix en tres etapes:

-Fundacional(1906-1911)

-De plenitud(1911-1917)

-De crisi i abandonament(1917-1923)

Algunes de les característiques del Noucentisme són l' "imperialisme", quan es tracta de referir-se a l'actuació en política i cultura, i l' "arbitrarisme", quan es parla d'art i estètica.

Aquesta obra és una reflexió profunda sobre la condició humana i constitueix el punt més àlgid de la maduresa poètica carneriana.

Va ser un moviment que va advocar per una claredat i un compromís més gran amb els problemes contemporanis, i les seves influències es van estendre a la filosofia, l'assaig i la difusió cultural a l'Espanya de l'època, contribuint a un enriquiment intel·lectual i artístic.

Accions polítiques i econòmiques i participació en el govern espanyol.

El noucentisme es va caracteritzar pel seu afany de modernització i el seu desig de projectar una imatge de Catalunya com una societat avançada i cosmopolita. Els artistes i intel·lectuals noucentistes defensaven la importància de la cultura i l'art com a motors del progrés social i econòmic.

En l'àmbit literari, van destacar figures com Eugeni d'Ors, Josep Carner i Joan Maragall, que es van inspirar en la tradició clàssica i en les corrents literàries europees de l'època. En la pintura, van destacar artistes com Ramon Casas i Joaquim Sunyer, que es van allunyar de l'exuberància del modernisme i van buscar una estètica més sobria i equilibrada.

El noucentisme també va tenir un fort component polític, ja que molts dels seus representants eren nacionalistes catalans i defensaven l'autonomia de Catalunya dins d'Espanya. No obstant això, el moviment no va estar exempt de polèmica i va generar debats sobre la seva relació amb la identitat catalana i el seu posicionament davant d'altres corrents artístiques i polítiques.

Maragall va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, però va abandonar la seva carrera per dedicar-se a la literatura i a la seva passió per la poesia. Va ser un dels fundadors de la revista "Joventut" i va col·laborar en altres publicacions literàries de l'època.

La seva obra poètica es caracteritza per la seva profunda reflexió sobre la vida, la natura i la identitat catalana. Va utilitzar un llenguatge ric i evocador per expressar les seves emocions i les seves idees. Algunes de les seves obres més conegudes són "Les sònies", "Enllà" i "Oda a Barcelona".

A més de la seva faceta com a poeta, Maragall també va ser un destacat assagista i crític literari. Va escriure sobre temes com la política, la cultura i la societat, sempre defensant els valors del catalanisme i la necessitat de preservar la identitat i la llengua catalanes.

Joan Maragall va morir el 20 de desembre de 1911 a Barcelona, deixant un llegat literari i intel·lectual molt important per a la cultura catalana. La seva obra continua sent estudiada i apreciada avui en dia, i la seva figura és considerada una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

1- 1906-1917 : varen ser els anys més esplendorosos,que varen ser inflüits pel Glossari d'Eugeni d'Ors.

2- 1917-1923 : en aquests anys el Noucentisme va començar a decaure. La mort d'Enric Prat de la Riba va ser a l'any 1917 i a l'any 1923 es va produir el cop d'estat del general Primo de Rivera. En aquell mateix any, Eugeni d'Ors abandona Catalunya.

Aquest coincideix amb el Modernisme en la voluntat d'acostar Catalunya a Europa. Però la diferència és la capacitat del Noucentisme de crear un moviment on intel·lectuals, artistes i polítics endeguen un projecte comú.

·Noucentisme: moviment urbà, cosmopolità i classicista. El seu ideal és el Mediterrani. Els intel·lectuals es professionalitzen en la infraestructura politicocultural de la Mancomunitat.

ETAPA FUNDACIONAL (1906-1911)

Els texts doctrinals de Prat de la Riba i d'Eugeni d'Ors establiren les bases ideològiques i estètiques del moviment.

L'obra de Josep Carner i de Miquel Costa i Llobera va consolidar la poètica noucentista. Prové dels models clàssics grecollatins i cerca l'artifici i el rigor de la forma en lloc de l'espontenïtat dels modernistes.

ETAPA DE PLENITUD (1911-1917)

La culminació de l'obra de govern de Prat de la Riba i l'establiment de la llengua literària varen comportar la plenitud del moviment. A més en el 1911 varen morir Joan Maragall i Isidre Nonell, això va ser el punt i final del corrent.

ETAPA DE CRISI I ABANDONAMENT (1917-1923)

El naixement del nou partit polític, Acció Catalana es va evidenciar per la mort de Prat de Riba.

A causa de les conseqüències de la I Guerra Mundial, la Revolució Russa, les revoltes obreres i l'agitació anarquista va provocar el cop d'estat de Primo de Rivera que va ser l'inici d'una dictadura que suprimí la Mancomunitat de Catalunya. El Noucentisme es va accentuar amb la partida d'Eugeni d'Ors i l'ingrés de Josep Carner.

El noucentisme literari es diluïa i s'estava preparant un canvi d'estètica que arribaria amb força: el moviment de les avantguardes.

·ETAPA FUNDACIONAL (1906-1911)

Prat de Riba i Eugeni d'Ors establiren les bases ideològiques i estètiques del moviment. L'obra de Josep Carner i de Miquel Costa i Llobera va consolidar la poètic noucentista. Prové dels models clàsics grecollatins, s'emmiralla en el Mediterrani i cerca l'artifici i el rigor de la forma en lloc de l'espontaneïtat dels modernistes.

·ETAPA DE PLENITUD (1911-1917)

La culminació de l'obra de govern de Prat de la Riba i l'establiment de la llengua literària varen comportar la plenitud del moviment. A més van morir Joan Maragall i Isidre Nonell, figures claus del modernisme.

Al 1911 Eugeni dOrs publicà La ben plantada, que recull els ideals noucentistes i Joaquim Horta va signar l'Almanach dels Noucentistes, que cataloga les figures destacades.

·ETAPA DE CRISI I ABANDONAMENT (1917-1923)

La mort de Prat de la Riba al 1917 va provocar una escissió dins la Lliga Regionalista i el naixement d'un nou partit polític, Acció Catalana.

Varen ser temps convulsos, conseqüències de la I Guerra Mundial, la Revolució Rusa, les revoltes obreres i l'agitació anarquista, que tot plegat va desembocar en la dictadura de Primo de Rivera .

El noucentisme literari es diluïa i es preparaba per un canvi estètic pròxim, les avantguardes

Prat de la Riba emprava aquest terme per fer patent la maduresa de Catalunya per assolir una funció directora dins un bon govern d'Espanya amb idees modernitzadores. Es promouen accions de "Catalunya enfora", com l'actuació mercantil exterior de la burgesia catalana a la recerca de l'expansió, i de "Catalunya endins", amb la voluntat de superar els conflic- tes de classe social i unir-se en un ideal comú noucentista.

La seva obra mes important va ser “ El Glosari”

Històricament, podem dividir l'època que abarca el Noucentisme, en diferents etapes polítiques:

• Primera etapa:

Aquest període abarca la monarquia parlamentària d'Alfons XIII, la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la Segona República (1931-1936) i la Guerra Civil.

Amb el regant d'Alfons XIII, Espanya viu moments d'inestabilitat i conflictes. La Burgesia ha acumulat diners a les zones més riques com Catalunya, i la classe obrera es troba en una lamentable situació de baixos salaris que fan sorgir l'esperit revolucionari.

Amb l'arribada de la Dictadura de Primo de Rivera, s'intenten solucionar els problemes del país, però no s'aconsegueix degut a la complexa vida política espanyola. Al 1931, els partits republicans, guanyen les eleccions establint així la Segona República, que veuen frustrades les seves intencions de transformar la societat espanyola a causa dels enfrontaments ideològics. Aquests desemboquen en la Guerra Civil al 1936, que té com a fi la victòria dels nacionalistes al 1939.

Entre els autors en podem destacar Eugeni d'Ors i Josep Carner