• Escriptura d'imitació o indiferenciada.

• Escriptura diferenciada.

• Escriptura sil·làbica.

• Escriptura sil·labicoalfabètica.

• Escriptura alfabètica.

El Programa araESCRIC es va impulsar dins el Pla de reducció del fracàs escolar a Catalunya (2012-2018). El document adjunt és un Decàleg que "té la voluntat de divulgar, remarcar o fixar deu aspectes clau de la didàctica de l’escriptura" (Departament d'Educació, 2022).

Aquest, és una eina teòrica i pràctica que engloba des d'orientacions per cicles i per a centres de cadascun dels punts que desenvolupa, fins a eines i instruments per a l'avaluació.

• Estratègies per al desenvolupament de la grafomotricitat: traços horitzontals, verticals, alternats, inclinats, oblics, en espiral, en bucle, en aspa o corbats.

• Activitats per millorar l'habilitat de les mans: moure les palmes al ritme de la música, sostenir objectes, coreografies amb les mans, exercicis de coordinació de mans o activitats de moviments de dits, com tocar un instrument o fer dibuixos amb els dits sobre farina.

• Activitats de coordinació visomotora: llançar objectes, recollir-los, encistellar pilotes, entre d’altres.

• Activitats per al desenvolupament de la psicomotricitat fina: endreçar les joguines al seu lloc, inculcar la salutació amb la mà, danses on els infants s’han de tocar parts del cos, activitats amb plastilina, fer trencaclosques, etc.

Referència bibliogràfica

Vintimilla-Ormaza, Marcela-de-los-Ángeles ; Garcia-Herrera, Darwin Gabriel ; Álvarez-Lozano, María Isabel ; Erazo-Álvarez, Juan Carlos."Estrategias Pedagógicas para el desarrollo de la grafomotricidad.". Revista Arbitrada Interdisciplinaria Koinonía. Vol. 5 (1), 2020. p 508-527. ISSN 25423088

Teberosky (2020), exposa hi ha una correlació entre la capacitat de segmentació en síl·labes i fonemes de l’enunciat oral i l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. I que la capacitat de segmentació podria facilitar a l’aprenent l’accés al sistema alfabètic.

Així doncs, per a l'aprenentatge del que està escrit es requereix un anàlisi del llenguatge. És a dir, desenvolupar la consciència metalingüística.

Els aspectes sobre els quals es pot elaborar aquesta capacitat d’atenció o de reflexió comprenen tots els nivells de l’estructura del llenguatge i el seu ús:

1) fonològic, 2) lèxic, 3) sintàctic, 4) semàntic, i 5) pragmàtic.

• Consciència fonològica: habilitat per reconèixer i manipular sons en la llengua oral, clau en les primeres etapes (Cuetos, 1990).

• Correspondència fonema-grafema: base del sistema d’escriptura alfabètic, especialment present en l’etapa alfabètica (Ferreiro & Teberosky, 1979).

• Escriptura espontània: producció lliure i no guiada que ajuda a observar les hipòtesis dels infants sobre el sistema escrit.

• Pragmàtica: capacitat d’adequar l’escriptura al context i intencionalitat comunicativa (Rodríguez, 2013).

• Planificació textual: procés de pensar, organitzar i estructurar un text abans d’escriure’l.

Arasaac – Banc de pictogrames i recursos visuals per treballar l’expressió escrita amb suport visual:
https://www.arasaac.org/

StoryJumper – Plataforma per a la creació de contes digitals, ideal per fomentar l’expressió escrita en entorns creatius:
https://www.storyjumper.com/

Edu365 (Departament d’Educació) – Recull de jocs i activitats de llengua per primària:
https://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/index.htm

1. Etapa presil·làbica: els infants escriuen lletres o gargots sense relació amb el so. No hi ha correspondència fonema-grafema.

2. Etapa sil·làbica: cada grafia representa una síl·laba. Hi ha una intenció de relació amb la sonoritat.

3. Etapa sil·làbica-alfabètica: comencen a combinar síl·labes i lletres, apareix més consciència fonològica.

4. Etapa alfabètica: es consolida la correspondència fonema-grafema. L'infant escriu sons de manera més precisa.

5. Etapa ortogràfica: incorporació de normes ortogràfiques, puntuació, concordança i cohesió textual.

6. Etapa de producció textual: es focalitza en la coherència, el contingut i la intencionalitat comunicativa.

Aquestes etapes poden variar segons el ritme individual i el context educatiu de cada infant. És important adaptar les estratègies didàctiques a la fase en què es troben.

• Enfocament global i funcional: planteja situacions reals i significatives per escriure. Això motiva als infants perquè l’escriptura adquireix sentit dins del seu entorn (Goodman, 1985).

• Metodologia constructivista: segons Ferreiro i Teberosky (1979), els infants construeixen coneixement a partir de la interacció amb el llenguatge escrit. L’error esdevé part del procés d’aprenentatge.

• Taller d’escriptura: una pràctica habitual on es combina la creativitat amb l’ensenyament explícit d’estratègies d’escriptura (Cassany, 2006). Permet treballar el procés escriptor (planificació, redacció, revisió) de manera pautada i guiada.

• Treball per projectes: incentiva la producció de textos funcionals, com cartes, cartells, informes o contes. L’escriptura esdevé una eina per comunicar, investigar i construir coneixement.

• Aprenentatge cooperatiu: fomenta la coescriptura, la correcció entre iguals i el suport mutu, generant un clima positiu per escriure i revisar textos col·lectivament.

Aquestes metodologies són especialment potents quan s’adapten al nivell maduratiu dels infants i es vinculen a les seves experiències i interessos.

• Text narratiu: és un tipus de text que explica una història real o fictícia. Té una estructura formada per inici, nus i desenllaç.

• Text Descriptiu: és un tipus de text que explica amb detalls com és un objecte, persona, lloc o situació utilitzant molts adjectius i expressions visuals.

• Text expositiu: aquest text té la finalitat d’informar o explicar algun fet, idees o conceptes de forma clara i ordenada.

• Text argumentatiu: aquest text serveix per donar una opinió i defensar-la amb arguments per convèncer el lector.

• Text instructiu: aquest text ens Indica com fer alguna cosa pas a pas.

És una eina ideal perquè els infants puguin escriure i compartir idees sobre el mateix tema.

Book Creator - Love Learning - Book Creator app

És una plataforma on pots crear llibres en format digital, una forma lúdica i divertida de treballar els tipus de text.

storydice.com/lander

Aquesta eina és molt útil i divertida, ja que consisteix en el fet que hi ha uns daos amb diferents imatges i tu has d'anar creant la història segons les imatges que t'apareixen. És un recurs que també es pot fer manual, creant tu mateix/a els daus.

Referència

Pycto. (2025). Nosaltres. <https://pictoescritura.com/ca/nosaltres-escriptura-creativa-primaria/>

• Desenvolupament evolutiu de l'escriptura (Teberosky)

• Consciència fonològica (Teberosky)

• Funcions socials de l'escriptura (Teberosky)

• Escriptura alfabètica (Teberosky)

• Disgrafia (Andreu et al., 2013)

• Composició escrita (Andreu et al., 2013)

• Textualitat (Teberosky)

  
  

  Referències bibliogràfiques:

• Andreu, L., Serra, J. M., Soler, O. Tolchinsky, L. (2013). Trastorns d’aprenentatge de l’escriptura i de les matemàtiques. Universitat Oberta de Catalunya.

• Teberosky, A. L'aprenentatge i l'ensenyament de l'escriptura... i el llenguatge escrit. Universitat Oberta de Catalunya.

• Teberosky, A. Per què cal aprendre a escriure: Forma i funció de l’escriptura i del llenguatge escrit. Universitat Oberta de Catalunya.
  

• Consciència fonològica: jocs amb sons, paraules i rimes.

• Producció real de textos: cartes, contes, cartells.

• Treball amb el nom propi: primeres produccions escrites significatives.

• Reescriptura de textos: fomentar la revisió i millora.

• Atenció a dificultats motrius: activitats grafomotores específiques.

  
  

  Referències bibliogràfiques:

• Andreu, L., Serra, J. M., Soler, O. Tolchinsky, L. (2013). Trastorns d’aprenentatge de l’escriptura i de les matemàtiques. Universitat Oberta de Catalunya.

• Teberosky, A. L'aprenentatge i l'ensenyament de l'escriptura... i el llenguatge escrit. Universitat Oberta de Catalunya.

• Teberosky, A. Per què cal aprendre a escriure: Forma i funció de l’escriptura i del llenguatge escrit. Universitat Oberta de Catalunya.

• Aula de la maestra Laura
  

• Pinterest - Idees d’activitats per a l’aprenentatge de l’escriptura
  

• ReadWriteThink - Projectes de lectura i escriptura

  
  

  Referències bibliogràfiques:

  • Andreu, L., Serra, J. M., Soler, O. Tolchinsky, L. (2013). Trastorns d’aprenentatge de l’escriptura i de les matemàtiques. Universitat Oberta de Catalunya.

  • Teberosky, A. L'aprenentatge i l'ensenyament de l'escriptura... i el llenguatge escrit. Universitat Oberta de Catalunya.

  • Teberosky, A. Per què cal aprendre a escriure: Forma i funció de l’escriptura i del llenguatge escrit. Universitat Oberta de Catalunya.
    
    

• El reconeixement i l'escriptura del nom propi són una fita fonamental en aquest procés (Teberosky).
  

• Els infants entenen que tenen un "senyal escrit" que els representa, independentment del context (no depèn d'una imatge o un objecte).
  

• Aquest primer pas afavoreix la consciència de ser un individu dins d'una societat de lectors i escriptors.
  

Escriure el propi nom i reconèixer-lo és un acte simbòlic que marca el pas cap a formar part de la cultura escrita.

Referència bibliogràfica:

• Teberosky, A. L'aprenentatge i l'ensenyament de l'escriptura... i el llenguatge escrit. Universitat Oberta de Catalunya.

Referència

Penguin aula. (s.d.). Inventar, crear i escriure. <https://penguinaula.com/ca/projecte/inventar-crear-i-escriure/>

Referències:

NataTomTeach. (2024). Visual thinking en pocas palabras. Disponible en: https://www.natatomteach.com/visual-thinking-en-pocas-palabras/

Referències:

Alonso, O. (2024). La Eduteca. Disponible en https://laeduteca.blogspot.com/

Referències:

Mapa de Recursos. (s. f.). PaLaBraS  AzuLeS. Disponible en: https://elmarescolorazul.blogspot.com/p/mapa-del-sitio.html

Les metodologies flexibles i actives permeten que les criatures emprin l'escriptura com a eina i, per tant, que atribueixin un sentit al seu aprenentatge.

1. Segmentació. Crec que és molt important per entendre com els infants comencen a analitzar les paraules i accedeixen al sistema alfabètic.

2. Consciència metalingüística. Fa referència a la capacitat de reflexionar sobre el llenguatge, fet que em sembla fonamental en l'aprenentatge escrit.

3. Textualitat. D'aquesta manera anomenem l'entesa dels textos com a unitats de significat, no només com a seqüències de paraules.

4. Interacció. "Els nens desenvolupen coneixements "espontanis" de manera activa, gràcies a la interacció amb el material escrit." Així, es remarca la importància del context social i material en l'aprenentatge.

5. Evolució. L'aprenentatge s'entén com un procés progressiu i seqüenciat en etapes.

6. Modelatge. "La interacció amb adults que llegeixen i escriuen proporciona als nens models d'accions per a imitar." D'aquesta manera, ens expliquen que els infants aprenen - en general, però destacadament en la lectura i l'escriptura - a partir de l'observació i la imitació de conductes adultes.

Bibliografia:

• Teberosky, A. (s.d.). L’aprenentatge i l’ensenyament de l’escriptura... i el llenguatge escrit. Universitat Oberta de Catalunya.

El dossier ha estat elaborat pel Servei d'Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (març, 2015). L'anàlisi parteix de les aportacions d'Emilia Ferreiro i Ana Teberosky sobre l'evolució del llenguatge escrit, i descriu una prova individual d'avaluació per als primers nivells d'escolarització.

A través del seu text, també podem veure que les metodologies han d'adaptar les tasques a l'estadi evolutiu dels infants. És a dir, la pràctica educativa ha de respectar el nivell d'escriptura de cada alumne perquè sigui efectiva.

Morfema: unitat mínima amb significat gramatical; pot modificar o completar el significat d’un lexema.

Lexema: part fixa de la paraula que aporta el significat principal; és l’arrel comuna d’una família de paraules.

Paraula: unitat lingüística amb significat que pot estar formada per un sol morfema o per un lexema i morfemes.

Lèxic: conjunt de paraules d’una llengua; és el vocabulari disponible per comunicar-se en un idioma.

Fundació Jaume Bofill. (2020, 5 de novembre). Quines són les claus per fer de la lectura una experiència divertida i emocionant? Fundació Jaume Bofill. https://fundaciobofill.cat/blog/claus-fer-lectura-experiencia-divertida-emocionant

Alonso, F. (2017). Didáctica de la escritura creativa. Tarbiya, Revista De Investigación E Innovación Educativa, (28). Recuperado a partir de https://revistas.uam.es/tarbiya/article/view/7321

1. Escriure com a imitació de l' "acte d'escriure": La interacció amb adults que llegeixen i escriuen proporciona als infants models per a imitar.

2. Escriptures diferenciades: Reproducció de les propietats formals dels textos escrits.

3. Escriptures sil.làbiques: S'estableix una relació entre les parts gràfiques i les del nom, mitjançant la segmentació sil.làbica del nom que s'escriu.

4. Escriptures sil.labicoalfabètiques: Utilitzen una lletra per a cada síl.laba, però també per alguns dels components intrasil.làbics.

5. Escriptures alfabètiques: Correspondència alfabètica exhaustiva, a cada consonant i vocal de la paraula li correspon una lletra.

• Consciència fonològica.

• Fonema

• Grafema

• Grafia

• Ortografia

• Metallenguatge

• Pragmàtica

• Disgrafia

És una plataforma digital per crear històries en les quals es pot incloure il.lustracions. Aquest recurs està pensat per fomentar l'expressió escrita, la lectura i la creativitat.

Permet fer diferents accions:

• Escriure contes, poemes,... a partir d'il.lustracions.

• Crear llibres digitals personalitzats.

• Llegir històries d'altres usuaris per inspirar-se i/o millorar la comprensió lectora.

• Compartir les històries amb els companyes/es i els mestres dins d'un entorn educatiu segur.

Enllaç: https://storybird.com/

Es tracta d’escriure amb estructures ocultes. No només pensant en què vols dir, sinó en com ho vols construir. Com si el text tingués un esquelet secret, un batec intern que el fa moure. Encara que el lector no ho sàpiga. Encara que ni tu mateix ho acabis d’entendre del tot al principi.

Recordo el primer cop que vaig provar-ho amb la seqüència de Fibonacci. Una paraula.
Després, una altra.
Després dues.
Tres. Cinc. Vuit.
I així, com qui no vol la cosa, el text començava a respirar sol. Hi havia ritme. Una mena d’ordre natural que m’empenyia frase rere frase. Sense forçar. Sense córrer.

Era estranyament bonic.

Després vaig voler jugar amb una altra forma: la espiral narrativa. Començar amb una imatge petita. Una finestra oberta. Un silenci. I deixar que el text s’obrís lentament, com quan mires el cel i, de cop, recordes alguna cosa que feia temps que havies oblidat.

També vaig provar amb una estructura de sonata, com fan a la música clàssica: primer un tema, després el caos, i finalment el retorn. Però mai igual. Mai com abans. Perquè quan tornes d’un lloc així, sempre ho fas canviat.

A vegades, quan ho explico, em miren amb cara d’intriga. I em pregunten: “Però cal que el lector ho sàpiga?”
No. No cal.
Perquè l’estructura no es veu. Però es sent. Com una música que sona de fons. Com una mena de compàs secret. El lector potser no sabrà per què, però hi haurà alguna cosa que el tocarà.

Des de llavors, escriure ja no és només omplir fulls. És com construir una casa on cada mot té lloc. Com fer ceràmica, o com dansar amb les paraules sense que ningú vegi els passos.

T’ho dic així, amb la mà al cor: prova-ho.
Juga. Investiga. No cal que et surti perfecte. Tria un patró —una espiral, una simetria, un número— i deixa’t portar. Escriu-hi a dins. Amb llibertat. I escolta què et diu el text.

Potser et sorprendrà.
O potser et reconeixeràs.

REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Torra Puigdellívol, M. (2005). Taller d’escriptura creativa. Barcelona: Grup 62.
Disponible a: https://www.grup62.cat/llibre-taller-descriptura-creativa/108651

Eumo Editorial. (s.d.). Escriptura creativa [PDF]. Vic: Eumo Editorial.
Mostra disponible a: https://lafinestralectora.cat/wp-content/PDFS/eumoeditorial/tasts/Escriptura_Creativa_mostra.pdf