Crea espais onírics, edificis de grans dimensions, cels fantàstics i si hi pinta gent els hi fa unes ombres extremes.

Veiem que ell en cada obra mostra un dibuix perfecte amb totes les seves formes i llums, unes perspectives fantàstiques i ombres allargades. 

Pel que fa el color. De Chirico pinta amb pintura a l’oli i això li permet fer uns cels difuminats. Comença a la part superior amb un color potent que s’apropa a l’horitzó convertint-se en el seu contrari. Pel que fa la resta de l’obra, utilitza colors plans i no gaire llamatius. Solen ser tons marronosos, terra, algún vermell. En algunes obres també utlitza colors més vius. 

A través del seu llenguatge pictòric Ernest representa la Guerra Civil Espanyola com un monstre que escampa la por, la destrucció i la mort, que només poden ser conseqüència de la destrucció de valors, moral i ètica de la societat posterior a la Primera Guerra Mundial. Tot i ser un monstre, té característiques humanes com les extremitats i el cap. Max Ernest no parava d’investigar tècniques i noves formes de pintar com el frottage, el grattage o la decalcomania. 

No obstant els rellotges son els veritables protagonistes de l’obra, i els que millor representen l’angoixa de controlar el temps. En relació amb aquest concepte hi ha la memòria, és a dir, la capacitat que permet a l’home fer que allò passat encara visqui: els records. Això pot ser el que representen els rellotges tous, mentre que el rellotge “dur” significaria el present.

Les roques i la platja que emmarquen l’escena reprodueixen i recorden relacionar-les amb el típic paisatge mediterrani de Cadaques i Portlligat, on residia l’artista en aquells anys.

[interpretació personal] moltes de les obres ,tenen una semblança amb les obres del  artiste :GIORGIO DE CHIRICO. Temes onóirics. colors calids, dibuix molt meticulós, pinzellades planes, etc.

La tècnica de Remedios Varo va estar en gran influenciada pels esdeveniments de la seva vida, múltiples matrimonis, sentiments de culpa per la pèrdua de la seva germana, guerra, folklore. Reflectia la unió del que mític i el científic per donar com a resultat la transcendència i la reencarnació, plasmar l'ànima en les seves obres. Es va esforçar per representar la naturalesa, l'alquímia, el sobrenatural, i la dona com un font de sensibilitat i de poders regeneratius. Juxtaposava la realitat i el somni afegint-li un toc de feminista.

Aquesta obra és un oli sobre masonite.

Va ser impressionista als 16, fauvista als 19 i cubista als 24. Finalment va acabar trobant al dadaisme.

Al 1914, Duchamp crea els ready mades, que són objectes quotidians separats del seu entorn habitual i presentats per l’artista com les obres d’art. També va crear altres formes d’art com institucions, museus portàtils, performances.

A partir de principis de 1917 es va fundar la Societat d'Artistes Independents, imitació de l'Salon des Indépendants, amb l’intenció d'organitzar exposicions sense premi ni jurat. Duchamp no va presentar cap obra amb el seu nom, però si ho va fer amb el pseudònim R.MUTT. L'obra en qüestió era un urinari que Duchamp havia comprat amb Arensberg i Stella. El va tombar i va pintar el nom R. MUTT en ell. R. Mutt al·ludia d'una banda a l'Mott i a la tira còmica Mutt and Jeff i per una altra la R. que feia referència a Richard, «moneder» en parla francesa.

Abstracció, Der Blue Raiter i Expressionisme.



Suís que utilitza l’abstracció per trobar els mons darrera la realitat. Va viatjar sense descans on va descobrir colors i formes, i a Munic, coneix a Kandinsky, i s’uneix (tot amb un esperit lliure) a Blaue Reiter, grup expressionista. L'eina de Klee era el color i va arribar a manipular-lo amb una gran precisió i passió. Els seus temes eren: el color, ritme, naturalesa, construcció i moviment, molt important. Els seus quadres són grans significats de poesia, música i somnis.

En la seva obra sobre oli “Creixement”, fa un gran incapeu al moviment, però no al gran i frenètic del futuristes, sinó a un orgànic, universal, perfecte, un moviment lent però implacable, com és el de la natura. S’inspira molt en les plantes i en el seu gran creixement des que són petites llavors, mentre al seu interior hi han grans arbres esperant. 

Aquí, les repeticions i les pautes rítmiques són les que marquen el ritme de la creació considerant-les música visual, i aquest més les formes ordenades ho són tot, i finalment en conjunt, adquireixen un significat. Aquestes formes creixen orgànicament, donant la sensació de tridimensionalitat, gràcies a l'abstracció.

Klee a la seva manera també havia experimentat un creixement. Va viure l'expressionisme i el simbolisme, i s'havia trobat a si mateix en aquest revolucionari viatge a Tunísia on va gaudir del color. Aquí, podem observar com forma un estil informal i infantil, però agradable i sofisticat gràcies a totes les influències d’aquesta etapa com a pintor.

Alba Vargas.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------Leonora Carrington, mexicana, nascuda a Anglaterra, 1917-2011

Aquest quadre de Oli sobre tela 1937–1938  ens presenta a Leonora la qual en aquest autoretrat, l'artista llueix pantalons de muntar blancs, botes victorianes, jaqueta verda i una cabellera desordenada. Presonera en una habitació misteriosa, Carrington, asseguda en una butaca blava, té com a única companya a una hiena amb tres mamelles flàccides. El gran cavall blanc de joguina i la seva ombra semblen estar pintats a la paret. Un altre cavall de menor grandària apareix en el paisatge, vist a través d'una finestra engalanada amb cortines grogues. Aquest estrany elenc va poder haver sortit directament d'un dels estrambòtics contes que Carrington escrivia en aquell temps. 

S'han fet moltes interpretacions del quadre. S'ha dit que Leonora sempre va sentir admiració pels cavalls i  en més d'una ocasió va comentar que de petita sempre va voler ser un cavall. Els seus cavalls blancs apareixen en desenes dels seus quadres. Per això, s'ha dit que en aquest quadre es representa el despertar, l'alba vital i sexual de Leonora. D'una banda hi ha el passat, representat en aquest cavall immòbil, ancorat a la paret. D'altra, el futur, la vida i la llibertat serien el cavall que galopa lliure a la llunyania. El present és aquesta habitació, aquesta cadira, aquest moment. Pel que fa a la hiena femella, se sap que aquest animal posseeix un clítoris hipertrofiat que s'arriba a confondre amb un penis. Leonora ens estaria plantejant aquí una al·legoria de la sexualitat.