1 - Teoria atòmica: Dalton va proposar que tota la matèria està composta per partícules indivisibles anomenades àtoms. Cada element està format per àtoms d'un mateix tipus, que són idèntics entre si, però diferents dels àtoms daltres elements.

2 - Combinació d'àtoms: Els compostos es formen quan àtoms de diferents elements es combinen en proporcions fixes. Això es pot expressar amb la fórmula química del compost.

3 - Conservació de la massa: En una reacció química, els àtoms no es creen ni es destrueixen, sinó que es reorganitzen per formar nous compostos. Això implica que la massa total dels reactius és igual a la massa total dels productes.

4 - Proporcions definides: Dalton també va postular que els àtoms d'un mateix element tenen la mateixa massa i que els compostos es formen en proporcions específiques de massa.

1 - Descobriment de l'electró: Thomson va descobrir l'electró a través d'experiments amb raigs catòdics, identificant que eren partícules negatives.

2 - Model "pudí de panses": Va proposar que l'àtom s'assembla a un púding en què els electrons (les "passes") estan incrustats en una "massa" positiva uniforme. Això suggereix que els electrons són petits i estan distribuïts dins una esfera carregada positivament.

3 - Neutralitat elèctrica: Aquest model explica la neutralitat de l'àtom, ja que la càrrega negativa dels electrons s'equilibra amb la càrrega positiva de l'esfera.

4 - Dimensions de l'àtom: Thomson va suggerir que l'àtom és una estructura relativament gran en comparació dels electrons.

5 - Limitacions: Encara que el model de Thomson va ser un avenç significatiu, no va poder explicar fenòmens com la dispersió dels raigs alfa observada per Rutherford, cosa que va portar al desenvolupament de models atòmics més avançats.

1 - Experiment de la làmina d'or: Rutherford va dur a terme un famós experiment en què va disparar partícules alfa a una prima làmina d'or. Va observar que la majoria de les partícules passaven a través de la làmina, però algunes es desviaven en angles significatius.

2 - Nucli atòmic: A partir de les seves observacions, Rutherford va concloure que l'àtom té un nucli central petit i dens que conté la major part de la massa i és positivament carregat, on es concentren els protons.

3 - Electrons en òrbita: Va proposar que els electrons orbiten al voltant del nucli, similar a com els planetes orbiten el sol. Això va suggerir que l'àtom és principalment espai buit.

4 - Estructura de l'àtom: Aquest model va contrastar amb el de Thomson, ja que va introduir la idea d'un nucli central canviant la visió de l'estructura atòmica.

5 - Limitacions: Tot i que el model de Rutherford va ser revolucionari, no podia explicar l'estabilitat dels electrons en òrbita ni l'espectre d'emissió dels àtoms, cosa que va portar al desenvolupament del model quàntic.

1 - Òrbites discretes: Bohr va suggerir que els electrons orbiten al voltant del nucli en nivells d'energia quantitzats, és a dir, en òrbites específiques sense radiar energia. Cada òrbita correspon a un nivell d'energia particular.

2 - Quantització de l'energia: Els electrons poden saltar entre aquestes òrbites en absorbir o emetre un fotó d'energia, cosa que explica l'emissió de llum en forma d'espectres discrets.

3 - Estabilitat dels electrons: A diferència del model de Rutherford, Bohr va explicar per què els electrons no cauen al nucli: en moure's en òrbites definides, els electrons no perden energia.

4 - Número quàntic principal: Introduí el concepte de nombres quàntics, on el nombre de l'òrbita determina l'energia de l'electró. El primer nivell d'energia correspon a 

n=1, el segon a 

n=2, i així successivament.

5 - Limitacions: Tot i que el model de Bohr va ser exitós per a l'hidrogen, no va poder explicar adequadament els espectres d'àtoms més complexos, fet que va portar al desenvolupament del model quàntic més avançat.

Equació de Schrödinger: Va introduir una equació matemàtica que descriu com evoluciona l'estat quàntic d'un sistema. Aquesta equació és fonamental per determinar la funció d‟ona d‟un electró en un àtom.

Funció d'ona: En lloc de tractar els electrons com a partícules en òrbites fixes (com en el model de Bohr), Schrödinger va descriure el seu comportament a través de funcions d'ona, que proporcionen informació sobre la probabilitat de trobar un electró en una regió específica de lespai.

Núvols de probabilitat: Els electrons no tenen trajectòries definides, sinó que existeixen a “núvols de probabilitat”. Això vol dir que és més probable trobar un electró en certes àrees al voltant del nucli, però la seva posició exacta és incerta.

Principi d'incertesa: Encara que Schrödinger no va ser formulat, el seu model s'alinea amb el principi d'incertesa de Heisenberg, que estableix que no es pot conèixer simultàniament la posició i el moment d'una partícula amb precisió absoluta.

Orbitals atòmics: A partir de la funció d'ona, se'n deriven els orbitals atòmics, que descriuen les regions on és probable trobar electrons. Cada orbital té una forma i un nivell denergia específics.