SOCIOLINGÜÍSTICA by ADRIANA GOMEZ MANRIQUE

Sociolingüística

adrianagomez35 — 2025-02-14 07:40:25 UTC

Es pot definir la sociolingüística com una disciplina que s'encarrega d'estudiar i analitzar els diferents aspectes de la societat que influeixen tant en l'ús de la llengua com en el context dels parlants mateixos. Al naixement de la sociolingüística van confluir els interessos de diferents disciplines com la lingüística, l'antropologia o la sociologia.

Bilingüisme

adrianagomez35 — 2025-02-14 07:45:53 UTC

És la capacitat que té una persona per fer-ne ús indistintament, tant de manera oral com escrita, de dues llengües diferents en qualsevol context comunicatiu, sense que una domini a l'altra (cal puntualitzar: parlar dues llengües a un nivell B1-B2 no és ser bilingüe), tal com ho fan els nadius.

En la majoria dels casos, els estudiants de llengües estrangeres no arriben a assolir l'estatus de bilingüisme.

Exemple: Una persona que té una mare espanyola i un pare francès, si és educada amb ambdós idiomes i els domina, és una persona bilingüe.

Tipus de bilingüisme:

Bilingüisme individual (quan una persona parla dues llengües)
- Bilingüisme passiu (el parlant coneix dues llengües, però una no la fa servir).
- Bilingüisme actiu (el parlant coneix dues llengües i fa servir les dues per parlar)
Bilingüisme social (quan a una societat es parlen dues llengües)

Conflicte lingüístic

adrianagomez35 — 2025-02-14 07:46:48 UTC

Podem diferenciar, més o manco, dues maneres en què es manifesta un conflicte lingüístic:

Expressa el conflicte o la tensió entre grups en què les diferències idiomàtiques es converteixen en una “lluita”. Per exemple: a Bèlgica.
Lluita o tensió entre dues o més comunitats lingüístiques per ocupar els diferents àmbits d'ús. Aquest tipus de conflicte es dona en comunitats amb llengües en contacte en què els grups socials exerceixen la seva força per tal d'ocupar més àmbits d'ús en la seva llengua i en què es produeix la invasió d'una llengua en substitució d'una altra.
En aquests casos, és difícil que les diferents llengües en contacte convisquin en condicions d'igualtat. Per exemple: el castellà-català en les Illes Balears o a Catalunya.

L'evolució d'un conflicte d'aquest tipus pot abocar a la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé, al contrari, a un reconeixement de la situació cultural del grup en desavantatge i la normalització lingüística.

Llengües minoritzades

adrianagomez35 — 2025-02-14 07:52:22 UTC

Una llengua és minoritzada quan el seu ús està restringit per motius polítics o socials; encara que en una llengua es puguin donar les dues condicions. Són aquelles que han estat perjudicades per l'acció d'una altra llengua més dominant en contacte entre llengües.

Exemple: el català.

Normalització lingüística

adrianagomez35 — 2025-02-14 07:53:58 UTC

La normalització lingüística és un terme de la sociolingüística que consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions “externes” canviants.

Un exemple seria amb l'euskera al País Basc, on es va crear l'euskera batua (un euskera unificat) per facilitar la comunicació entre parlants de diferents països.

Substitució lingüística

adrianagomez35 — 2025-02-14 07:55:24 UTC

La substitució lingüística és el procés per mitjà del qual una llengua va sent gradualment reemplaçada per una altra. Els processos de substitució lingüística normalment es troben directament relacionats amb processos d'homogeneïtzació d'un marc estatal determinat, o amb processos de colonialisme.

Exemple: si el castellà acabés per "aixafar" el català a les zones on és parlat actualment (Catalunya, Illes Balears...) es tractaria d'una substitució lingüística.

Diglòssia

adrianagomez35 — 2025-02-14 07:57:07 UTC

Es refereix a les situacions lingüístiques en què es fan servir dues varietats d'una llengua per part d'una mateixa comunitat de parlants o dos idiomes són usats amb valor social diferent, un es fa servir per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, i l’altre, es fa servir per a funcions informals, bàsicament orals.

Exemple: als països arabòfons, on es reserva l'àrab clàssic (al-fusha) per a usos religiosos i oficials, mentre que les diferents varietats de l'àrab col·loquial (aljamia) s'utilitzen en la comunicació familiar i quotidiana.

Bibliografia

adrianagomez35 — 2025-02-18 15:16:06 UTC

Centro virtual de Cervantes

Nodos

Wikipedia

Centro virtual de Cervantes II