Al principi, l'energia utilitzada per les civilitzacions antigues provenia de fonts naturals immediates. Les persones feien servir l'energia humana i animal per a la producció de treball. També es començava a aprofitar l'energia del vent i de l'aigua.

Revolució industrial (segles XVIII-XIX):

Amb l'arribada de la revolució industrial, es va intensificar l'ús de les fonts d'energia no renovables, com el carbó. Les màquines de vapor van permetre mecanitzar la producció, substituint el treball manual i animal.

Segle XX:

Durant el segle XX, la producció d'energia es va diversificar. A més de l'energia tèrmica a partir de combustibles fòssils, es va començar a desenvolupar l'energia nuclear i, més tard, les renovables.

Finals del segle XX i segle XXI:

Els avenços tecnològics han permès una major eficiència en la producció i transformació d'energia. S'ha incrementat l'ús de les fonts d'energia renovable, especialment en resposta a la necessitat de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i frenar el canvi climàtic.