Clàudi va néixer l’1 d’agost del 10 aC a Lugdunum, l’actual Lió, a la Gàl·lia, el mateix dia en què es dedicava un altar a l’emperador August, el nom complet del nou nat era Tiberi Claudi Drus. Quan Claudi tingué un any, el seu pare morí.

De petit va tenir diverses i obstinades malalties que el van afeblir, era malaltís, coix i tartamut, per aquests fets havia estat rebutjat per la seva família des de ben petit, la seva mare l'anomenava monstre. El seu tutor va ser un antic domador de mules que li ensenyava a comportar-se, no s’esperava res d’ell. A l'adolescència Claudi s'interessà pels estudis, per això l’any 7, Titus Livi i Sulpici Flavi son nomenats mestres de Claudi.

L’interès de Claudi per la història el va dur a crear un llibre sobre les guerres civils que havia petit roma el segle I aC, aquest però criticava a August i era massa realista, la seva mare i àvia li ordenaren que deixes el llibre i consideraren aquest fet com a una prova de que Claudi no estava preparat per una carrera política.  

Claudi fou assassinat amb verí segurament mitjançant bolets tòxics, el dia 13 d'octubre de l'any 54. Es creu que fou Agripina, la quarta muller: Com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ja no hi havia necessitat de mantenir Neró com a hereu de la corona en el cas que Claudi morís; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n; aleshores, Agripina va decidir actuar per fer pujar Neró al tron.

Després de quatre anys de regnat de terror l'emperador Calígula va ser assassinat l'any 41.
Un cop es va difondre la notícia de la mort de Calígula, un grup de pretorians van proclamar a Claudi emperador.
Per tal de legitimar-se com a emperador davant de possibles rivals, Claudi va adoptar com a cognom el nom de Cèsar, que encara resultava força atractiu entre el poble, i va abandonar el cognom Neró i també va adoptar el nom August, tal com ho havien fet els dos emperadors anteriors emperadors en accedir al tron.

Sota Claudi, l'imperi va experimentar la seva primera expansió ja que es va dur a terme l'annexió de les províncies del voltant. La principal conquesta de Claudi va ser Britània. Britània era un objectiu de conquesta tant per les seves riqueses en mines i esclaus com pel fet que resultava un refugi segur per als rebels del nord de la Gàl·lia.

Segons el cens ordenat per Claudi l'any 48, hi havia 5.984.072 de ciutadans romans; aquesta xifra representava un increment d'un milió de ciutadans. Aquest augment es devia a la política de Claudi de fundar colònies romanes, als habitants de les quals se'ls concedia la ciutadania. 

Claudi va ordenar la realització de moltes obres públiques tant a Roma com a les províncies. Va fer construir dos aqüeductes: l'Aqua Claudiai l'Anio Novus, els quals van acabat de construir-se a Roma l'any 52.

L'emperador va concedir una atenció preferent als transports, per això va fer construir carreteres i canals tant a Itàlia com a les províncies, entre els quals destaquen un canal que unia el Rin que és un dels rius més llargs d’Europa amb el mar. A la rodalia de Roma, va fer construir un canal navegable al Tíber que conduïa al nou port al nord d'Òstia. Aquest port, construït amb dues grans pedres i un far, va reduir les inundacions a Roma.

La tendència entre els historiadors joves va ser o escriure sobre el nou imperi o sobre obscures matèries arcaiques. Claudi va ser un dels rars erudits que va abastar totes dues. A part de la història del regnat d'August, que li va causar molts problemes, les seves principals obres van ser una història dels etruscs i vuit volums sobre la història de Cartago, a més d'un diccionari etrusc i un llibre sobre el joc de daus.

Tot i evitar tractar l'època imperial, va escriure una defensa de Ciceró contra els càrrecs d'Asinio Gal. Els historiadors moderns s'han basat en aquesta dada per determinar la naturalesa de la seva política i per intentar aclarir els capítols eliminats de la seva història de la guerra civil.