Els enzims hidrolítics (lipases, proteases, glucosidases...) trenquen els grans nutrients (proteïnes, greixos, hidrats de carboni complexes...) en petits nutrients (aminoàcids, àcids grassos, monosacàrids...)

En la macrofàgia la captura de l'aliment tendeix a ser bastant exigent (proactiva) i la mida de l'aliment ingerit gran en comparació a la mida de l'animal. La macrofàgia comporta la ingesta d'una proporció considerable de matèria d'alt valor nutritiu

Els enzims hidrolítics (lipases, proteases, glucosidases...) són abocats per exocitosi al tub on trenquen els grans nutrients en petits nutrients que són transportats a travès de la membrana a l'interior de les cèl·lules

Digestió extracel·lular o mixta (extracel·lular + intracel·lular)

Micròfags filtradors, sedimentívors, de superfície, consumidors d'aliments líquids o macròfags depenent de l'espècie

Regions especialitzades en la cavitat = alta eficiència digestiva

Recorregut intern dels vasos intercanviats que pot ser llarg

Flux unidireccional en la superfície d'intercanvi (més eficaç)

Sang i aire circulen paral·lels en sentits contraris (més eficaç)

Distribució indirecta acoblada a la circulació (més eficaç)

Ventilació mecànica absent o amb moviments musculars especialitzats

Animals de mida variable que poden sostenir mobilitat intensa. Poiquiloterms.

El medi aquàtic marí amb molt poc oxigen , temperatures sense canvis bruscos i preses disponibles ofereix un nínxol a espècies de la classe (clade) dels peixos

Important despesa energètica en aquesta regulació

El medi aquàtic d'aigua dolça ofereix un nínxol per a espècies de la classe dels amfibis

Eliminació proactiva de residus (independència d'un flux de líquid extern constant)

Filtració del líquid circulatori als túbuls i conducció mitjançant pressió hidrostàtica del líquid circulatori i contraccions musculars cap a la uretra.

El medi terrestre ofereix un nínxol a espècies de la classe (clade) dels mamífers

Segueixen estratègies conductuals per a l'homeòstasi de la temperatura corporal

TRIBLÀSCICS: tres capes germinatives

Depèn principalment de la mida de l'animal (a més petit més consum per unitat de massa), de la seva mobilitat i de l'estratègia d'homeòstasi de la temperatura.

• Taxa metabòlica de repòs (RMR):
  Segons estudis, la RMR de la tonyina vermella pot ser al voltant de 100–400 mg O₂/kg/hora, depenent de la temperatura de l’aigua i la mida del peix.

• Taxa metabòlica activa (AMR):
  Quan estan nedant activament, la seva taxa pot augmentar fins a 600–900 mg O₂/kg/hora o més.

Variacions amb la pressió atmosfèrica, i la temperatura i salinitat de l'aigua.