A principis dels anys 60, la societat estava molt influïda per idees tradicionals sobre el paper de les dones. Les dones no tenien les mateixes oportunitats que els homes, i el fet de fer esport no es considerava adequat per a elles. En aquell moment, els maratons estaven reservats només per als homes, i les dones ni tan sols podien participar en algunes competicions. El context social era molt conservador, i els drets de les dones estaven molt limitats. De fet, en aquell moment, encara no existien moltes lleis que protegissin els drets de les dones en molts àmbits.

Kathrine Switzer va estudiar periodisme a la Universitat de Syracuse, a Nova York. Allà, va començar a fer-se més conscient de les desigualtats que patien les dones en molts àmbits, inclòs l'esport. Va començar a entrenar-se en córrer i a participar en curses, tot i que no se l'acceptava en moltes competicions.

El moment més important de la seva vida va arribar el 1967, quan va ser la primera dona que va córrer oficialment el Marató de Boston. Fins aleshores, les dones no podien participar en aquesta cursa, i quan ella va intentar inscriure-s'hi, es va fer passar per un home, usant les inicials "K. V. Switzer". Quan va començar la cursa, un dels organitzadors va intentar aturar-la, però Kathrine va continuar corrent, amb l'ajuda d'altres corredors que la van recolzar. Va acabar el marató amb un temps de 4 hores i 20 minuts, demostrant que les dones podien córrer maratons igual que els homes.

Després d'això, va començar a lluitar pels drets de les dones en l'esport. Va ser una gran defensora de la igualtat de gènere i va treballar per obrir més oportunitats per a les dones en les curses i altres competicions. Va escriure llibres i va participar en conferències per promoure els drets de les dones en l'esport. A més, va fundar l'organització "261 Fearless", que té com a objectiu ajudar les dones a superar les seves pors i a sentir-se empoderades a través de l'esport.

Kathrine Switzer ha rebut molts reconeixements i premis per la seva contribució a l'esport i per la seva lluita pels drets de les dones. Per exemple, ha estat inclosa al Saló de la Fama de l'Atletisme, i la seva història ha inspirat moltes dones a seguir els seus somnis i a lluitar per la igualtat. Gràcies a ella, moltes dones han pogut accedir a curses de llarga distància com les maratons i han demostrat que poden competir al mateix nivell que els homes.

Kathrine Switzer és un exemple de valentia i determinació, i la seva història continua sent una gran font d'inspiració per a moltes persones arreu del món.

https://www.canva.com/design/DAGh-00O2Y8/JKlLKu87OonOcctl9Y2kDw/edit?utm_content=DAGh-00O2Y8&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Va ser presidenta de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona i va rebre la Legió d'Honor per la seva feina. També va participar en organitzacions feministes i polítiques per millorar la vida de les dones arreu del món.

Va morir el 25 de febrer de 1964, però el seu llegat continua viu.

De jove, Beauvoir va destacar acadèmicament i va estudiar filosofia a la Sorbona, on es va convertir en una de les primeres dones a obtenir un títol en aquesta disciplina. Durant els seus estudis, va conèixer Jean-Paul Sartre, amb qui va mantenir una relació intel·lectual i personal molt influent.

La seva obra més coneguda, El segon sexe (1949), va tenir un impacte enorme en el feminisme, ja que denunciava la situació d’inferioritat en què es trobaven les dones i defensava la seva emancipació. A més, la seva filosofia existencialista i els seus escrits van contribuir a transformar el pensament contemporani.

Al llarg de la seva carrera, va rebre diversos reconeixements. El 1954, va guanyar el Premi Goncourt per la seva novel·la Els mandarins. També va ser reconeguda per la seva lluita pels drets de les dones i la seva influència en la teoria feminista.

Va néixer el 27 d’abril del 1759 (Londres) i va morir el 10 de setembre del 1797 (Londres). Va viure la època de la Revolució Francesa. La Revolució Francesa li va fer aplicar la crítica des de l'experiència femenina.

Mary Wollstonecraft no va tenir estudis, ella era autodidacta.

Va impulsar l'educació de cara a les dones ja que elles no podien estudiar. Afirmava que les dones educades serien ciutadanes més capaces i contribuirien positivament a la societat. Mary va ser de les primeres dones en defensar que les dones puguéssin estudiar.

Mary Wollstonecraft no va obtenir cap reconeixement perquè, en aquella època, no exsistia el terme feminisme.

En 2009, li va ser concedit el primer premi de poesia de l'IV Trobades per la Pau, de San Pablo de Buceite, Cadis.

Rosa va participar en la primera conferència internacional de dones socialistes, que va aprovar la obligació dels partits socialistes del mòn a lluitar pel saufragi femení.

Quan va esclatar la revolució a Alemanya al novembre de 1918, Rosa Luxemburg immediatament va començar a agitar per a provocar una revolució social: L'abolició de la llei del capital, la implantació d'un ordre social socialista.

https://www.canva.com/design/DAGhy4Xnsqg/bc_nwZi-WpUuFQItmYGtAg/edit?utm_content=DAGhy4Xnsqg&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

era una líder indígena hondurenya, feminista i activista defensora del medi ambient. Berta Cáceres va estudiar enginyeria agrònoma a la Universitat Nacional Autònoma d'Hondures. Tot i això, la seva major formació i coneixement van provenir del seu activisme en defensa del medi ambient i els drets dels pobles indígenes, especialment del poble Lenca.Berta Cáceres va desenvolupar el seu activisme va estar marcat per l'explotació dels recursos naturals, la violència contra activistes i la crisi política a Hondures.Berta Càceres va defensar els drets ambientals de l'ètnia lenca, Berta Càceres va exigir el respecte ple dels drets dels pobles originaris.https://www.canva.com/design/DAGh-54I20E/YD9M60BgU2mUKZbGSfRDWg/edit?utm_content=DAGh-54I20E&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Va néixer a Alabama, en el sud d'Estats Units i actualment segueix vivint allà.

Es va criar en barri molt violent i problemàtic d'Estats Units, en el qual solien fer atacs racistes amb explosius.

La seva mare va ser educadora social y activista, cosa que va influenciar a l'Angela.

Va estudiar Filosofia en diverses universitats d'Estats Units, França i Alemanya.

El seu entorn era molt racista i masclista, ja que viva moltes dificultats i atacs per ser dona i també per la seva raça afroamericana.

Va ser educadora i professora en diferents escoles fent projectes feministes i antiracistes a nens i nenes de diferents edats.

També va escriure diferents llibres sobre el feminisme.

Va ser política en un partit comunisme participant en projectes feministes.

El FBI va fer diferents persecucions contra ella i la van acabar empresonant per intentar treure gent de la presó empresonada injustament.

Va guanyar homenatges i també premis relacionats amb la pau.

Al llarg de la seva vida, va viure en diferents països, incloent-hi el Perú i França, la qual cosa va influir en la seva perspectiva sobre les injustícies socials.
La seva experiència personal com a dona i treballadora la va portar a convertir-se en una pionera del feminisme a Amèrica Llatina.
Va ser una filòsofa, economista, escriptora, pensadora i feminista francesa d'ascendència peruana. Va ser una de les grans fundadores del feminisme primerenc.

En 1835 va publicar el seu primer article “La situació de les dones estrangeres pobres a França”, prenent com a punt de partida la seva pròpia experiència i denunciant com les ciutats oferien enviliment a les dones que, soles, fugien de destins i matrimonis desgraciats.

Va fer diverses contribucions com: Escriptura i Pensament Feminista:
Amb el seu llibre Peregrinacions d'una paria. Educació de les Dones, Activisme Social, Concepció del Feminisme Socialista, Influència i Llegat

Va influir significativament en la societat del seu temps a través de la seva defensa dels drets de les dones i la seva crítica a les injustícies socials. Va promoure l'educació com a eina d'emancipació i va vincular la lluita pels drets laborals amb la dels drets de les dones, deixant un llegat important en el feminisme i el socialisme.

Flora Tristán va guanyar el Premi EFA a la Innovació Narrativa per la seva obra.

La seva vida i contribucions han estat reconegudes en diversos homenatges i esdeveniments culturals.

Moltes sufragistes provenien de famílies amb idees liberals i polítiques. Per exemple, Emmeline Pankhurst va créixer en una família que parlava de justícia social i drets humans, cosa que va influenciar el seu compromís amb la lluita pels drets de les dones. 

El moviment sufragista va sorgir perquè les dones no podien votar, estudiar a la universitat ni tenir els mateixos drets que els homes. A mitjans del segle XIX, algunes dones es van començar a organitzar per demanar igualtat.

En aquella època, l’educació per a les dones era molt limitada. Només les famílies riques podien pagar una bona formació per a les seves filles. Algunes sufragistes es van fer mestres, advocades o periodistes per defensar millor els drets de les dones. Tot i això, moltes van tenir problemes per estudiar, ja que les universitats no acceptaven dones o només les deixaven cursar certes matèries. La societat pensava que les dones no havien d’estudiar perquè el seu paper era cuidar la casa i els fills. Algunes van haver de lluitar per ser les primeres en les seves carreres.

La lluita no va ser fàcil. Moltes sufragistes van ser insultades, empresonades i fins i tot maltractades. Algunes es van encadenar a edificis del govern i altres van fer vaga de fam a la presó.

Malgrat això, gràcies a la seva lluita, les dones van aconseguir el dret a vot en molts països. Al Regne Unit, el 1918 les dones majors de 30 anys van poder votar, i el 1928 es va ampliar a totes les dones. Als Estats Units, el dret a vot es va aconseguir el 1920, i a Espanya, el 1931 gràcies a Clara Campoamor. També van organitzar manifestacions i discursos, van escriure articles i llibres, van crear associacions per ajudar altres dones, van fer protestes per aconseguir el dret a votar.

Moltes sufragistes van escriure llibres i cartes defensant els drets de les dones. Mary Wollstonecraft, per exemple, va escriure Vindicació dels drets de la dona (1792). Avui dia, moltes d’elles són recordades amb estàtues, carrers i pel·lícules que expliquen la seva història. Sense la seva lluita, les dones avui no podrien votar ni tenir els mateixos drets que els homes.

Premi Chennai Times Film a la Nova

Promesa Femenina

Premi Filmfare South al Millor Debut Femení

Premi SIIMA al Millor Debut Femení – Tamil

Premi Estatal de Cinema de Tamil Nadu a la Millor Actriu.