Aquest mexicà indocumentat es va incorporar com a voluntari en l'Exèrcit dels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial i va acabar convertint-se en el soldat més condecorat de Texas.

Va ser un periodista investigador, un polític, i especialment va ser famós per ser el cap del Comitè d'informació pública una organització de propaganda Nord-americana creada pel president Woodrow Wilson durant la Primera Guerra Mundial.

Va ser un pintor Alemany. Durant la primera guerra mundial va servir com a metge però va deixar de fer-ho a causa d’una crisi nerviosa.

“Declaració de guerra” (1914)

Va dirigir les tropes franceses del front occidental a l'agost de 1914. Va ser acusat d'esgotar a les tropes en incessants ofensives tan mortíferes com infructuoses, i va ser empès a la dimissió.

28/09/1841   -   24/11/1929

Va ser un metge, periodista i polític francès i primer ministre i cap de govern durant el règim de la Tercera República Francesa.

Especialista francès en artilleria, va aconseguir el 1916 a Verdun recuperar el terreny perdut davant dels alemanys. Va ser llavors molt popular i el govern ho va triar per reemplaçar Joffre en el front occidental. 

Coronel i a punt de jubilar-se en 1914, es va trobar en 1915 en plena ofensiva de Xampanya, i sobretot el 1916 al front de Verdun, on va aconseguir contenir l'ofensiva alemanya. 

Director de l'Escola de Guerra francesa entre 1907 i 1911, va participar en les batalles de Lorraine i de Marne. Després de la crisi de 1917, va ser nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès i després de totes les forces aliades, a les que va portar a la victòria de 1918. 

Ministre britànic de la Guerra a 1914, cèlebre pel seu talent d'organitzador, va aconseguir en poc temps organitzar un exèrcit, augmentant les forces britàniques de 170.000 soldats el 1914 a 1,3 milions a 1915. 

Comandant en cap de les tropes britàniques al front francès de 1915 a 1918. Principal responsable del fracàs en 1916 de la batalla del Somme, la més cruenta de la guerra, va ser sobrenomenat "el carnisser" per els soldats.

Oficial d'enllaç britànic, arqueòleg, arabista i de caràcter aventurer, va exercir un paper important en el desencadenament el 1916 de la "revolta àrab" contra l'Imperi Otomà. 

Va ser inicialment cap de l'estat major de Hindenburg i va col·laborar amb ell fins a la fi de la guerra. Partidari de la guerra a ultrança, no va preveure emperò l'entrada d'Estats Units en el conflicte.

General alemany, ministre de la Guerra el 1913, va succeir en 1914, després de la derrota alemanya a la batalla del Marne, a Helmuth von Moltke en el lloc de cap d'estat major conjunt. El seu fracàs a Verdun el 1916 va portar a la seva dimissió i el seu reemplaçament per Hindenburg.

Cap del cos expedicionari nord-americà que va desembarcar a França al juny de 1917.

“La torxa de guerra” (1914)

“Guillaume de Kostrowitsky, artillero” (1914)

“Retrat de Hermann Stuck”(1925)

Hemingway va deixar els seus estudis per a conduir una ambulancia de la Creu Roja al front italià i les seves experiències van influïr el seu treball posterior, sobretot la seva novela de 1929 “Adiós a las armas”

Al començar la I Guerra Mundial es va alistar a l’exèrcit en els Reals Fusilers Galesos. Enviat al front, els horrors que va presenciar al camp de batalla el van marcar profundament. Encara que va ser més conegut com a poeta de guerra, Graves va escriure l’icònic llibre autobiogràfic. “Adiós a todo eso” 1929

Aquest autor francès es va allistar a la armada als 41 anys. Va escriure sobre la destrucció de la guerra en la seva famosa novela “El fuego” 1916.

Es va incorporar a les files en 1914 als 18 ays i va estar en primera fila de combat fins al final de la guerra. El seu llibre “El miedo” 1930 es un dels menys coneguts de l’autor degut a la censura que va patir. Tot i així és un dels millors relats en primera persona sobre la I Guerra Mundial.

Aquest novelista britànic va servir al front occidental de 1916 fins a 1918 i mai es va recuperar completament d’aquesta expeiència. “La muerte del héroe” publicada en 1929, va ser la seva resposta literaria a la guerra.

Les experiències d’aquest autor Alemany a la I Guerra mundial el va impactar tant que després de la guerra es va convertir en un pacifista militant. Fruit d’aquestes experiències en 1927 va escriure “El sargento Grischa” considerada com una de les millors novel·les bèl·liques.

Va ser un corresponsal de guerra durant la Primera Guerra Mundial i és considerat el primer professional de relacions públiques del Regne Unit.

va ser un periodista anglès i autor prolífic de llibres que va servir com un dels cinc reporters britànics oficials durant la Primera Guerra Mundial.

Va ser el corresponsal de guerra nord-americà més jove durant la Primera Guerra Mundial, treballant per a la United Press. Es va convertir en un columnista esportiu després de la guerra però aviat va escriure articles d'interès general.

Va ser un corresponsal català del nostre diari en el front occidental durant la Primera Guerra Mundial, va visitar Verdún a finals de març de 1916. 

Va rebre la Medalla d'Honor per les seves accions heroiques durant la Primera Guerra Mundial a França. Després d'haver completat amb èxit una missió d'exploració darrere de les línies enemigues, va remuntar el riu Meuse.

Aquest americà va ser l’últim soldat en morir a la Primera Guerra Mundial. Va morir un minut abans de l’armistici. 

Va ser un soldat aviador alemany i és considerat un dels asos de la guerra. Se li atribueix 80 victòries en combat aeri, tot i volar en un avió vermell molt visible.

El Mariscal de Camp Alan Francis Brooke, 1r Vescomte Alanbrooke va ser un comandant superior de l'Exèrcit Britànic.

Va ser el membre més famós dels "Harlem Hellfighters", una unitat de la Guàrdia Nacional negra que es trobava entre les primeres forces nord-americanes a arribar a Europa durant la Primera Guerra Mundial.