La revolució industrial va vindre des d’Anglaterra, afectant primer (dins d’Espanya) a Catalunya i al País Basc. A Catalunya en especial, va afectar a Barcelona i els voltants. Durant el principi de modernisme hi havia una constant transformació tecnològica. I una migració els treballadors cap a la gran ciutat.

En conseqüència, Barcelona, com a ciutat i espai demogràfic, va créixer. És per això que moltes cases es van fer en un estil modernista, i és per això que Barcelona té tanta arquitectura modernista. La burgesia es va convertir en la classe social més important.

El noucentisme prové de l'expressió "novarante cento", que vol dir "cent de noves" i porta aquest nom en referènica a la remodernització de l'art i la cultura catalana.

Als polítics i homes republicans se'ls perseguia i afusellava abans (a la GCE) i durant el franquisme.

Literatura, religiosa, popular i cavalleresca.

Semblances entre les novel·les cavalleresques i els llibres de cavalleries.

• Són de l'època medieval

• Són novel·les

• Els protagonistes són cavallers

La llengua catalana té el seu origen al llatí i en consolida com a llengua en el s. Xll i s. Xlll. El llibre més antic escrit en català es titula homilies d'Organyà i estava compost per 6 sermons de l'església. En aquella època la societat es dividia en 3 el Rei, els nobles i l'església, i, per últim, el poble.

Joan Salvat Papasseit- Els nens de la meva escala (escull de contes inspirats en sa filla) i L'irradiador del port i les gavines (recull de 25 cal·ligrames, poemes amorosos i urbans).

Salvador Espriu: poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors

Agustí Bartra: poeta, prosista i professor universitari català.

Joan Brossa (Poesia visual): poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Novel·les:

Llorenç Villalonga i Pons: escriptor i psiquiatre mallorquí. Va escriure en català i en castellà.

Josep Pla i Casadevall: escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana.

Mercé Rodereda i Gurguí: escriptora catalana exiliada a França.

Teatre:

Josep Maria de Segarra i de Castellarnau: poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

-El caminant i el mur

-La pell de Brau

Llorenç Villalonga:

-Bearn: poema elegíac d'un paradís perdut i va mitificar el món decadent de l'aristocràcia rural mallorquina de fi de segle.

Josep Pla i Casadevall:

-Homenots

Mercé Rodoreda:

-Aloma (1938)

-Mirall Trencat

-Vint-i-dos contes

-Jardí vora el mar

Josep Maria de Segarra:

-L'hostal de la glòria

-Galeta

• Escriptor

-Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig, tant per l’ús del diàleg, una forma literària clàssica, com per l’esperit crític del seu autor.

TEATRE

-La vesita (1524-25) de Joan Ferrandis d’Herèdia, representada a les corts valencianes de Germana de Foix i del seu segon marit el duc Ferran de Calàbria.

• Poeta

• Pintor

• Era molt exagerat i recarregat

• Visió pessimista i fosca del futur

• S'oposa al renaixement

• Utilitzaven molts recursos (l'adjectivació, l'hipèrbaton, l'el·lipsi, la metàfora, la perífrasi, l'antítesi i les al·lusions mitològiques)

• el desengany

• la mort

• la frustració

• la fugacitat de la vida

• la vida com un somni

Francesc Fontanella- Destaca en la poesia i el teatre. És un dels grans exponents de la poesia barroca.

És un sonet.

Amb una pinta de marfil polia

Sos cabells de finíssima atzabeja

A qui los d'or més fi tenen enveja,

En un terrat la bella Flora un dia.

Entre ells la pura neu se descobria

Del coll, que amb son contrari més campeja;

I com la mà com lo marfil blanqueja,

Pinta i mà d'una peça pareixia.

Jo de lluny tan atònit contemplava

Lo dolç, combat que amb extremada gràcia

Aquestos dos contraria mantenien.

Que el cor enamorat se m'alterava,

I temerós d'alguna gran desgràcia

De pendrer'ls treguas ganes me venien.

Lo desengany (Francesc Fontanella)

És un teatre.

Tracta de les núpcies de Venus i Vulcà

-La poesia: És la més destacada de l'època amb la simplicitat artística i musical.

-Teatre

-Prosa narrativa

Eugeni d'Ors i Rovira (1881-1954): escriptor català que fa servir el pseudònim Xènius. Fou l'iniciador del moviment noucentista.

Josep Carner i Puig Oriol (1884-1970): poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans.

Revista Convivium (Jaume Bofill i Mates): Fundada l'any 1956 en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.

La nacionalitat (Eugeni d'Ors i Rovira).

Utilització de noves tècniques:  Es va experimentar amb noves tècniques i materials, incloent-hi el ferro forjat, el vidre, la ceràmica i la pedra, creant obres innovadores.

Modernisme social:

La revista L'Avenç:

Revista cultural creada el 1881, convertida en la plataforma dels intel·lectuals joves modernistes per recollir novetats del moment.

El bar dels Quatre Gats:

Fou una cerveseria i cabaret -un tipus d'espectacle de varietats generalment nocturn- inaugurat a Barcelona el 14 de juny de 1897. Va ser adoptat com a lloc de trobada d'artistes i personatges insòlits.

Les festes modernistes de Sitges:

Festes creades amb la finalitat de donar a conèixer totes les iniciatives que s'estaven produint per modernitzar la societat catalana i rebutjar l'art del passat.

Modernisme artístic visual:

Estil i forma: Les obres modernistes sovint presenten línies corbes, formes orgàniques i un ornamentalisme elaborat. L'ús del color i la llum és també molt distintiu, amb una preferència per les tonalitats vívides i contrastades.

Temàtiques: Els artistes modernistes exploren temes com la natura, la sensualitat, la industrialització, i urbanització. També hi ha una gran influència de cultures no occidentals i del simbolisme.

Mitjans i tècniques: El modernisme va veure l'aparició de noves tècniques com la impressió litogràfica, la fotografia i l'ús de materials industrials. Artistes com Antoni Gaudí, Gustav Klimt i Alphonse Mucha són exemples de creadors que van innovar tant en la forma com en els materials.

En aquesta època es troben tres tipus de novel·les:

La novel·la rural: Opinió del poble.

Presentava una vida al camp difícil i dura on cada dia era una lluita per la supervivència. El text expressava l’opinió i la veu del poble, rebent l’atenció amb diverses expressions rurals captades al text.

Exemple autor: Víctor Català (Solitud).

La novel·la decadentista: Més barroca. 

Representa la realitat de l’artista sobretot, apropant tot el morbós, decadent i malalt, juntament amb personatges turmentats.

Exemple autor: Prudenci Bertrana (Josafat).

La novel·la costumista: Més renaixentista.

Critica la societat burgesa de l'època amb els costums de l'època Renaixentista.

Exemple autor: Santiago Rusiñol (L’auca del senyor Esteve) (Adaptat al teatre).

Els esteticistes:

Art com a passió. Utilitzaven l’art per escapar de la societat i practicaven la idea de l’art total. Un autor destacat és Santiago Rusiñol.

Els regeneracionistes:

Feien servir l’art com una rebel·lió. Criticaven i demanaven un canvi en la societat. Un autor destacat és Joan Maragall. 

L’Art Total:

L’art total és un terme que es refereix a quan, en una obra d’art, ja sigui escrita, teatre, pintura… hi ha més d’un art barrejat com per exemple: la música, el teatre i les arts escèniques.

El seu nom real és Caterina Albert i Paradís, i era una noia nascuda el 1869 que va viure fins al 1966 (quasi cent anys). Ella era escriptora, encara que també va pintar esculpir i dibuixar. Utilitzava el pseudònim de Víctor Català.

Abans d'usar aquest pseudònim també va fer servir el de Virgili d'Alacseal. Però en guanyar el premi als jocs florals el 1898. El jurat es va sorprendre del fet que fos una noia la que va escriure aquells textos. A partir d'aquest moment va començar a fer servir el pseudònim de Víctor Català, el nom d'un dels protagonistes d'una obra seva.

Santiago Rusiñol:

Nascut a Barcelona en 1861 i mort el 1931, Fou un escriptor i poeta català destacat per la seva contribució a la literatura contemporània. Va treballar en diversos gèneres, incloent-hi la narrativa, la poesia i el teatre. La seva obra més popular "L'auca del senyor Esteve" reflecteix una profunda connexió amb la identitat catalana i les seves arrels culturals.

Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina fou un poeta, escriptor i la figura fonamental de la poesia modernista.

Era el fill petit d'un fabricant tèxtil. Va estudiar dret i fou col·laborador "d'El diario de Barcelona" (1792-1994) i de la revista L'Avenç (1881-1893). El 1894 va guanyar els jocs florals amb el poema -La sardana-. Era el fill petit d'un fabricant tèxtil que venia de la Renaixença amb una influència cultural i social.

Solitud

Solitud es va publicar per parts en fulletons inclosos en la revista Juventut entre el març del 1904 i el maig del 1905. Va ser publicada per complet l’any 1905, com a llibre, per Víctor Català. És una novel·la modernista i la més coneguda de Víctor Català. La novel·la va sobre una noia que es diu Mila, i durant tota la història va descobrint-se a si mateixa.

Santiago Rusiñol: 

L’auca del senyor Esteve

Resident del barri de la Ribera i propietari de la merceria La Puntual, el senyor Esteve és el protagonista estàtic en una Barcelona en constant canvi.

La novel·la "L'auca del senyor Esteve" de Santiago Rusiñol va ser publicada en 1907 i posteriorment adaptada al teatre amb gran èxit en 1917 a Barcelona. L'obra fusiona el quadre de costums del segle XIX amb 'l’auca’, constant de 27 capítols que descriuen escenes del barri de la Ribera de Barcelona. L'obra s'acosta al costumisme en retratar la realitat burgesa.

Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902): prevere (líder religiós) i destacat poeta en llengua catalana.

Àngel Guimerà i Jorge (1845-1924): dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, uneix a una aparença romàntica els elements principals del realisme.

Narcís Oller i Moragas (1846-1930): advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme.

• exaltació dels sentiments

• en contra del classicisme

Poesia

• Amorosa

• mort

• llibertat

Prosa

Teatre