Txernòbil va ser un dels primers llocs on es va construir una planta nuclear, la qual contenia diversos reactors RBMK.

Aquesta Planta Nuclear va ser inaugurada en el 1970, amb un disseny de construcció que més endavant portaria problemes i complicacions.

Uns quants anys més endavant, és a dir en l'any 1985, es comença a instal·lar i a construir un altre reactor RBMK, concretament el reactor número 4, que és el causant de totes les complicacions i problemes que es produeixen més endavant.

Els procediments es porten a terme de manera incorrecta, pel que provoca, que es produeixin complicacions en el reactor.

A la 1:23 AM, es produeix una explosió en el reactor a causa d'un sobrecalfament en el motor, la qual allibera grans quantitats de materials radioactius a l'atmosfera. A causa d'aquests materials radioactius es provoca un incendi que durarà diversos dies.

Per poder aturar l'incendi els bombers i el personal que hi era a la planta, responen al problema per intentar apagar el foc sense ser conscients de la radioactivitat de la zona.

Aquesta evacuació va ser molt ràpida, ja que, el temps jugava en la seva contra.

Els nivells de radiació s'escampen i es detecten en altres països de Suècia, per la qual cosa provoca que s'hagi d'avisar a la comunitat internacional sobre el desastre que s'ha produït en la Planta Nuclear de Txernòbil.

La Unió Soviètica reconeix l'accident, però la informació que dona és limitada, és a dir, no entra en detalls, simplement dona la necessària i bàsica per saber que és el que ha passat amb Txernòbil.

En l'any 1987 es porten a terme diversos sistemes de neteja en la zona, amb el propòsit de descontaminar i controlar l'incendi perquè no es propagui un de nou.

Entre l'any 1970 i l'any 1990 la salut de les persones involucrades en la tragèdia i les seves conseqüències comencen a empitjorar. A la majoria d'aquestes persones se'ls diagnostica càncer i altres malalties a causa de les grans quantitats de radiació amb les que s'han exposat.

El nivell de radiació no ha desaparegut, però sí que ha disminuït una gran quantitat, és a dir, que avui en dia encara hi ha radiació per a la zona, però no és perillosa per nosaltres.

Txernòbil no és habitable, ja que la quantitat de radiació que queda no és elevada i, per tant, ho pots anar a visitar com a turista, però si ens exposem molta estona o dies ens pot arribar a perjudicar.

En l'any 1996, és a dir, dos anys més tard, es tanca oficialment la Planta de Txernòbil i el Reactor número tres és l'últim a ser aturat.

Set anys després, concretament en l'any 2000, es finalitza el desnonament del reactor quatre i es completa el sarcòfag per intentar retenir la màxima quantitat de radiació a dins seu.

En el 2016 es completa el Nou Sarcòfag, dissenyat amb el propòsit de retenir la màxima quantitat de radiació durant els pròxims cent anys.