JOAN SALES by Manal Elallati

manalelallati11 — 2024-05-20 21:38:46 UTC

Joan Sales i Vallès va néixer el 19 de novembre de 1912 a l'Eixample de Barcelona i va morir el 12 de novembre de 1983 a Barcelona. El seu pare era de Vallclara i la seva mare provenia d'una família d'hisendats i advocats de Terrassa. Va passar la infància entre Barcelona i Vallclara, i va acabar el batxillerat a Lleida. Als quinze anys va tornar a Barcelona per estudiar dret, que va compaginar amb la feina de corrector de proves a La Nau, el diari del partit Acció Republicana de Catalunya.

Inicialment ell era catòlic, i Joan va evolucionar cap al comunisme i va participar en la fundació del Partit Comunista Català el 1928, que més tard es va integrar en el Bloc Obrer i Camperol. Però va deixar el partit per la seva ortodòxia. Va treballar com a professor de llengua per a la Generalitat de Catalunya, on va conèixer Jaume Aymà i Bartomeu Bardagí. Es va casar amb Maria Folch el 1933 i el 1936 va conèixer el poeta Màrius Torres, amb qui va mantenir una profunda amistad fins a la mort d'aquest el 1942.

manalelallati11 — 2024-05-20 21:38:46 UTC

Novel·la:

Incerta glòria. Barcelona, 1956.

El vent de la nit. Barcelona, 1983.

Poesia:

Viatge d'un moribund. Barcelona, 1952; 1966

Teatre:

En Tirant lo Blanc a Grècia: òpera bufa. Barcelona, 1972.

manalelallati11 — 2024-05-20 21:38:46 UTC

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola ell es va graduar de l'Escola de Guerra de la Generalitat, i va ser destinat als fronts de Madrid, Aragó i Catalunya, per la seva voluntat de mantenir el poder de la Generalitat republicana. Encara que durant la guerra és processat pel Servei d'Informació Militar, sota l'acusació de no haver denunciat dos dels seus germans, que no s'havien incorporat al front. Finalment, els empresonen a tots, i els seus germans moren en un camp de concentració, però ell sobreviu.
El 1939 després de sobreviure en diversos camps de concentració francesos, fent de professor, s'exilia a Haití amb la seva dona i la seva filla. Després, el 1940, a la República Dominicana, d'on passaria a Mèxic el 1942. A l'exili, va impulsar una revista profundament ideològica, Quaderns de l'exili (1943-1947).

manalelallati11 — 2024-05-20 21:38:46 UTC

-¿Per què diem als soldats que moriran per la Pàtria, o per la Revolució, o per qualsevol altra cosa que no sigui per les seves dones o els seus fills? O no és més veritat que un home només pot morir de debò, de debò, per allò que estima? I tanmateix, en això també ens enganyem. Ningú no pot morir per res, ni tan sols per la dona que estima. Morir per què? Per quedar-se estès sobre la terra com un sac de patates? És aquest, el sentit últim de la mort: tornar-se una massa inerta. Quan els nostres companys moren cridant 'Visca!' o 'Abaix!', és només el seu últim crit. Després són morts, morts per sempre. Per això hem d'estimar la vida més que res, perquè és l'única cosa que tenim."

En aquest fragment de "Incerta glòria" de Joan Sales, aborda profundament els temes de la mort, el sacrifici i l'amor en el context de la guerra. Joan reflexiona sobre les raons que es donen als soldats per anar a la batalla, qüestionant la validesa de les motivacions abstractes com la pàtria o la revolució enfront dels vincles personals i afectius.

La conclusió del fragment subratlla la importància de la vida per sobre de tot: "Per això hem d'estimar la vida més que res, perquè és l'única cosa que tenim." Aquesta afirmació és una crida a valorar i protegir la vida.

manalelallati11 — 2024-05-20 21:40:43 UTC