<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>Mi padlet armonioso by LAURA MICHEL ARISTIZÁBAL GRACIA</title>
      <link>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp</link>
      <description></description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2023-09-29 11:19:51 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2023-09-29 11:47:48 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url></url>
      </image>
      <item>
         <title>Antananarivo, Madagascar</title>
         <author>laristizabalgracia</author>
         <link>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725912868</link>
         <description><![CDATA[<div><br>Antananarivo té l'origen en una fortalesa reial (<a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rova&amp;action=edit&amp;redlink=1"><em>Rova</em></a>), <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rova_d%27Antananarivo">Rova d'Antananarivo</a>, fundada al començament del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVII">segle xvii</a> pels reis <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Merina">merines</a>, que en van fer la residència principal a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_del_1790">dècada del 1790</a>. La fortalesa era defensada per un miler d'homes, i d'aquí deriva el nom de la ciutat, Antananarivo, que en <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Malgaix">malgaix</a> significa "la ciutat dels mil". La localitat va experimentar un ràpid desenvolupament, sobretot ajudat pel fet que els reis merines, especialment <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Radama_I">Radama I</a>, controlaven la major part de l'illa al segle xix. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7a">França</a> va ocupar la ciutat el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1895">1895</a>, que un any més tard esdevindria la capital de la colònia francesa de Madagascar. Va continuar sent la capital de l'illa quan el país va obtenir la independència el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1960">1960</a>.<br><br></div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://adventureassociates.com/wp-content/uploads/2016/05/madagascar.jpg" />
         <pubDate>2023-09-29 11:22:21 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725912868</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Pirineos</title>
         <author>laristizabalgracia</author>
         <link>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725918594</link>
         <description><![CDATA[<div><br>El Pirineu és un massís <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Orog%C3%A8nesi_varisca">varisc</a> (de l'era primària) pràcticament arrasat durant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mesozoic">Mesozoic</a> (era secundària) i reelevat durant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Terciari">Terciari</a> (orogènesi), com a part del gran aplegament alpino-himalaienc.<br><br></div><div><br>Al Pirineu axial hi ha materials cristal·lins de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Era_prim%C3%A0ria">era primària</a> (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Granit">granits</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Roques_metam%C3%B2rfiques">roca metamòrfica</a>), mentre que el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Prepirineu">Prepirineu</a> està format per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Roca_sediment%C3%A0ria">materials sedimentaris</a> de les eres secundària i terciària (roca <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedra_calc%C3%A0ria">calcària</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Conglomerat">conglomerats</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Argila">argiles</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Margues">margues</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gresos">gresos</a>).<br><br></div><div><br>Les característiques geològiques més acusades hi són la dissimetria dels vessants al sentit transversal, és a dir que el seu desnivell és molt més pronunciat al costat nord que al sud, i la dissimetria al sentit longitudinal: baixa suaument fins al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cant%C3%A0bric">Cantàbric</a> i de forma més abrupta cap al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mediterrani">Mediterrani</a>.<br><br></div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://www.turismefgc.cat/content/imgsxml/textos_internos/parc_alt_pirineu_001_-_richard_martin.jpg" />
         <pubDate>2023-09-29 11:29:13 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725918594</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Mar Carib</title>
         <author>laristizabalgracia</author>
         <link>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725920785</link>
         <description><![CDATA[<div><br>La mar Carib és una mar mediterrània situada al llarg de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Placa_del_Carib">placa del Carib</a>. S'estima que té una edat d'entre 160 a 180 milions d'anys i es va formar per una fractura horitzontal que va dividir el supercontinent <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pangea">Pangea</a>, la qual es va esdevenir durant l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Era_mesozoica">era mesozoica</a>.La mar Carib es divideix en 5 conques oceàniques separades per algunes cadenes muntanyoses submarines. La pressió que exerceix la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Placa_sud-americana">placa sud-americana</a> a l'orient del Carib fa que la regió de les <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Petites_Antilles">Petites Antilles</a> tingui una alta activitat volcànica, En destaquen esdeveniments com l'erupció volcànica del munt <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pel%C3%A9">Pelé</a> el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1902">1902</a>, que va ser la causar la més gran quantitat de víctimes mortals del segle xx<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_Carib#cite_note-4"><sup>]<br></sup></a><br></div><div><br>L'oceà Atlàntic entra al Carib a través del <a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pas_d%27Anegada&amp;action=edit&amp;redlink=1">Pas d'Anegada</a> entre les <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Petites_Antilles">Petites Antilles</a> i les <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Verges">Illes Verges</a>, i el <a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pas_de_los_Vientos&amp;action=edit&amp;redlink=1">Pas de los Vientos</a>, entre <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cuba">Cuba</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hait%C3%AD">Haití</a>, la qual és una important ruta entre els <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estats_Units">Estats Units</a> i el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Canal_de_Panam%C3%A0">canal de Panamà</a>.<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://dbj7896sklvdk.cloudfront.net/longform/mastheadimages/3790/caribbean_dr6ewe__1920.jpg" />
         <pubDate>2023-09-29 11:31:51 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725920785</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Èbre</title>
         <author>laristizabalgracia</author>
         <link>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725922421</link>
         <description><![CDATA[<div>és el segon <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu">riu</a> més cabalós de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica">península Ibèrica</a> després del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Duero">Duero</a>, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mediterr%C3%A0nia">Mediterrània</a>. Neix al vessant sud de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Serralada_Cant%C3%A0brica">serralada Cantàbrica</a>, des d'on segueix una trajectòria ESE amb una longitud d'uns 930 km i 83.093 km² de conca fins a la Mediterrània, on desemboca formant un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Delta_fluvial">delta</a> ampli de 500 km².</div>]]></description>
         <enclosure url="https://cdn.futura-sciences.com/buildsv6/images/mediumoriginal/b/2/5/b258cda7f6_34511_43999-ebro-rio.jpg" />
         <pubDate>2023-09-29 11:33:49 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725922421</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Teide</title>
         <author>laristizabalgracia</author>
         <link>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725923631</link>
         <description><![CDATA[<div><br>és un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estratovolc%C3%A0">estratovolcà</a> i muntanya de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tenerife">Tenerife</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Can%C3%A0ries">Illes Canàries</a> (28.27 N, 16.6 O). Amb una altitud de 3718 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Espanya">Espanya</a>, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Terra">Terra</a>. El Teide data de tipus d’erupcions desde el tipus <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estromboli%C3%A0">estrombolià</a> fins al tipus <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Plini%C3%A0">plinià</a>. Aquest edifici volcànic es troba dins de l’antic edifici volcànic canyada reial el qual alberga alguns cràters d’erupcions monogenètiques com <a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Narices_del_Teide&amp;action=edit&amp;redlink=1">Narices del Teide</a> que només són del tipus d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Erupci%C3%B3_hawaiana">erupció hawaiana</a>. Combinant el sistema <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estromboli%C3%A0">estrombolià</a> amb l’anterior es crea el tipus de sistema eruptiu més comú a les <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Can%C3%A0ries">illes Canàries</a>.<br><br></div><div><br>Atès el seu historial eruptiu i la seva localització propera a centres poblats, el volcà ha estat designat com un dels 16 <a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Volcans_de_la_D%C3%A8cada&amp;action=edit&amp;redlink=1">Volcans de la Dècada</a> pel seu gran valor en l'estudi de la reducció de futurs desastres naturals. Es troba en repòs, amb una darrera erupció documentada l'any <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1909">1909</a> pel bufador subsidiari de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Chinyero">Chinyero</a>, al pendent oest del Teide.&nbsp;<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://cdn.getyourguide.com/img/location/5693eb33db0ec.jpeg/88.jpg" />
         <pubDate>2023-09-29 11:35:07 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725923631</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Península Ibérica</title>
         <author>laristizabalgracia</author>
         <link>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725926251</link>
         <description><![CDATA[<div><br>La <strong>península Ibèrica</strong> és una gran <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pen%C3%ADnsula">península</a> del sud-oest d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">Europa</a>, entre els <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pirineus">Pirineus</a> i el nord d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80frica">Àfrica</a>, entre el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_Mediterrani">mar Mediterrani</a> i l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic">oceà Atlàntic</a>. Està separada del continent africà per l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estret_de_Gibraltar">Estret de Gibraltar</a>, que comunica la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mediterr%C3%A0nia">Mediterrània</a> i l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Oce%C3%A0_atl%C3%A0ntic">Atlàntic</a>.<br><br></div><div><br>Des del punt de vista latitudinal, la península Ibèrica està en latituds mitjanes: entre els 43° 47′ N de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estaca_de_Bares">Estaca de Bares</a> i els 36° 01′ N de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tarifa">Tarifa</a> (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cadis">Cadis</a>). El paral·lel 40 parteix per la meitat la península, i es troba a una distància mitjana entre el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol_Nord">pol Nord</a> i la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADnia_equatorial">línia equatorial</a>. Aquesta situació geogràfica té unes implicacions climàtiques importants com el predomini d'un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Clima_temperat">clima temperat</a>, amb dues estacions ben diferenciades (hivern i estiu) i altres dues de transició (tardor i primavera). Tot i això existeix una forta diversitat climàtica.<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://images.trvl-media.com/media/content/shared/images/travelguides/destination/6052484/Tasman-Peninsula-124975.jpg" />
         <pubDate>2023-09-29 11:37:55 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725926251</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Amazonas, Colombia</title>
         <author>laristizabalgracia</author>
         <link>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725929161</link>
         <description><![CDATA[<div>L'<strong>Amazones</strong> és un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu">riu</a> d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A8rica_del_Sud">Amèrica del Sud</a> que neix als <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Andes">Andes</a> i desemboca a l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic">oceà Atlàntic</a> després de travessar el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%BA">Perú</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Brasil">Brasil</a>. Amb 175.000 <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Metre_c%C3%BAbic">m³</a>/<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segon">s</a><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Amazones#cite_note-1"><sup>[1]</sup></a> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cabal_hidr%C3%A0ulic">cabal</a> mitjà a la desembocadura, és el riu més important de la Terra. Una expedició de científics, segons informa la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/BBC">BBC</a> (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/2007">2007</a>), posa en dubte el que fins aleshores es creia: que el riu <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Nil">Nil</a> és més llarg del món. En cas de confirmar-se, l'Amazones seria el riu més llarg del món, amb uns 6.800 km.<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Amazones#cite_note-2"><sup>[2]</sup></a> </div>]]></description>
         <enclosure url="https://planesturisticos.com/c/u/2019/07/Canva-Flooded-forest-in-Leticia-Colombia..jpg" />
         <pubDate>2023-09-29 11:41:02 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725929161</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Nueva Zelanda</title>
         <author>laristizabalgracia</author>
         <link>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725931230</link>
         <description><![CDATA[<div><strong><br>Nova Zelanda</strong> (<em>Nova Terra del Mar</em>, en referència a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Zelanda">província neerlandesa</a>; <strong>Aotearoa</strong> en <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Maori">maori</a>, <em>llarg núvol blanc</em>) és un estat situat a uns 2.000 <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Quil%C3%B2metres">quilòmetres</a> al sud-est d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Austr%C3%A0lia">Austràlia</a>. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pac%C3%ADfic">Pacífic</a> Sud, amb una extensió una mica més gran que el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_Unit">Regne Unit</a>. El país es compon de nou illes, de les quals l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Illa_del_Nord">illa del Nord</a> i l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Illa_del_Sud">illa del Sud</a> són les que tenen més extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans (alguns dels quals encara són actius), glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fiord">fiords</a>, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Corall">coralls</a> i els seus innombrables rius. Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, que ofereix zones naturals molt diverses.<br><br></div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://www.lavanguardia.com/r/GODO/LV/p5/WebSite/2018/08/17/img_lbernaus_20180118-183408_imagenes_lv_terceros_istock-537075756.jpg" />
         <pubDate>2023-09-29 11:43:11 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725931230</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Sahara Desert</title>
         <author>laristizabalgracia</author>
         <link>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725932314</link>
         <description><![CDATA[<div>El Sàhara divideix el continent africà en dues parts, la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80frica_del_Nord">Nord</a> i la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80frica_subsahariana">subsahariana</a>. La frontera sud del Sàhara està marcada per una franja de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sabana">sabanes</a> semiàrides anomenada <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sahel_afric%C3%A0">Sahel</a>, al sud del Sahel es troba la regió més exuberant del Sudan (no confondre amb l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat">estat</a> del mateix nom) i la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Conca_hidrogr%C3%A0fica">conca</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Congo">riu Congo</a>. La major part del Sàhara són <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hamada">hamades</a>, grans <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Altipl%C3%A0">altiplans</a> plens de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Roca">roques</a>, mentre que els <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Erg">ergs</a>, les grans formacions de dunes de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sorra">sorra</a> que associem amb el desert, només representen una petita part de la seva superfície.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://image.cnbcfm.com/api/v1/image/106287174-1575951473288gettyimages-1128070598.jpeg?v=1589377183" />
         <pubDate>2023-09-29 11:44:16 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725932314</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Río Nilo</title>
         <author>laristizabalgracia</author>
         <link>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725935781</link>
         <description><![CDATA[<div>El Nil va ser un element fonamental per al naixement de la civilització de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_Egipte">antic Egipte</a>. La major part de les seves ciutats es trobaven a la vall del Nil i el delta, al nord d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Assuan">Assuan</a>. El Nil va ser vital per a la cultura egípcia des de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_de_Pedra">edat de pedra</a>. El canvi del clima i la desertització van assecar les terres de caça i de pastura de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80frica">Àfrica</a> septentrional per a conformar el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Desert_del_S%C3%A0hara">desert del Sàhara</a>, pels voltants del 8000 aC; llavors, molts dels habitants van emigrar i es varen assentar al costat del riu Nil, on desenvoluparen una economia agrícola i una societat centralitzada. A més, se sap que el riu Nil es va congelar en dues ocasions al llarg de la història, l'any <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/829">829</a> i el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1010">1010</a>.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://4.bp.blogspot.com/-BomwNB92OH4/UowpoBoXRiI/AAAAAAAAqj4/288P7gwSdEk/s1600/RIO+NILO.jpg" />
         <pubDate>2023-09-29 11:47:48 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/laristizabalgracia/4y3bcmqstnolz9qp/wish/2725935781</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
