Tipus: Invertebrats

Nutrició: Els porífers són animals filtradors de partícules orgániques, bacteries, microorganismes plactonics, i nutrients disolts en aigua, i tot açó circula a través dels seus pors.

Reproducció: Els porífers es reprodueixen de forma asexual i sexualment. Si es asexualment, ocorreix quan un troçet d’esponja es trenca, per corrents o colps y es fixa a un altre lloc, i creix fins a formar una nova esponja. En càs de que la reproducció siga sexual, l’esponja libera òvuls o espermatozoides a l’aigua i entra dins d’un altra esponja a través del seus pors per a fecundar l’òvul.

Exemple: Esponja de mar

Tipus: Cnidaris

Nutrició:Els cnidaris són animals carnívors que es nodrixen capturant preses amb els seus tentacles coberts de cèl·lules urticants anomenades cnidocitos. Al contacte, estes cèl·lules disparen toxines per a immobilitzar a l'aliment, portant-lo a una boca central i una cavitat digestiva on ocorre la digestió.

Reproducció:Els cnidaris es reproduïxen tant sexual com asexualment, alternant sovint entre fases de pòlip i medusa. La fase de pòlip és generalment asexual mentres que la fase de medusa és sexual, alliberant gàmetes a l'aigua per a la fecundació externa.

Tipus: Invertebrats

Nutrició: Són heterótrofs i s'alimenten de les particules orgàniques que hi ha al terra.

Reproducció: Si es reprodueixen de manera sexual s'involucren els óvuls i el espermatozoides, péro si es reprodueixen de manera asexual el que succedeix es que la part posterior del cos es desprén per a formar un nou indivivdu.

Exemple: La sangonera marina

Tipus: Invertebrats

Nutrició: Herbívors: S'alimenten de plantes, fulles, fruits i pol·len (ex. erugues, saltamartins).

Carnívors/Depredadors: Consumixen altres animals, sovint utilitzant verí (ex. arrapes, escorpins, centpeus).

Detritívors i Carronyers: Consumixen matèria orgànica en descomposició, fulles caigudes i restes de menjar (ex. paneroles, mosques, milpéus).

Filtradors: Molts crustacis atrapen aliment en suspensió en l'aigua (ex. percebes).

Reproducció: Sexual i dioics: Mascles i femelles són distints i la reproducció implica la unió de gàmetes.

Fecundació interna: Sovint, el mascle introduïx espermatozoides en la femella, que sovint guarda en una espermateca.

Ovípars: Ponen, que es desenrotllen fora del cos de la mare.

Desenrotllament:

Directe: La cria és una versió xicoteta de l'adult (comú en aranyes).

Indirecte: Naix una larva que travessa metamorfosi per a ser adulta (comuna en insectes).

Exemple: Escorpió

Tipus: invertebrats

Nutrició: depredadors actius, són carnivors, la seua dieta es basa en crustacis i peixos xicotets i altres invertebrats marins.

Reproducció:es reprodueixen de manera sexual i són ovípars.

Exemple: Pulp, sépia, calamar...

Nutrició: poden ser carnívors depredadors, herbívors o suspensívors.

Reproducció: es reproduïxen sexualment mitjançant fecundació externa en la mar

Exemple: Estrela de mar

Alejandro, Adriana, Silvia y Lucia

Tipus: condrictis

Nutrició: depredadora

Reproducció: sexual

Exemple: tiburón ballena (foto)

ANUROS

Nutrició: Heteròtrof.

La nutrició dels anurs (granotes i gripaus) és un procés que canvia dràsticament al llarg de la seua vida. Com a "adolescents" del món animal, la seua dieta evoluciona a l'una del seu cos.

Ací tens el desglossament de com s'alimenten aquests amfibis:

1. La Fase Larvària: El Cullerot Vegetarià
En la seua etapa de cullerot, la majoria dels anurs són herbívors o *detritívoros.

Alimentació: Consumeixen algues, fitoplàncton i restes de matèria orgànica en l'aigua.

Mecanisme: Utilitzen fileres de "dents" de queratina per a raspar les superfícies de les roques o plantes.

Dada curiosa: El seu intestí és llarguíssim i està enrotllat en espiral per a poder processar la difícil digestió de la cel·lulosa vegetal.

2. La Fase Adulta: Depredadors Oportunistes
Una vegada completada la metamorfosi, els anurs es tornen estrictament carnívors. No mengen ensalada; si es mou i cap en la seua boca, és menjar.

Dieta comuna: Insectes, aranyes, cucs i llimacs.

Preses grans: Les espècies de major grandària (com la granota bou) poden menjar xicotets rosegadors, aus, ratpenats i fins i tot altres amfibis.

Nutrició: Solen ser carnívors o insectors, encara que hi ha espécia que son herbibores o omnívores.

Reproducció: Sexual amb fecundació interna.

Exemple: Camaleó

Nutrició: Son autótrofs, poden ser nectarívores(menjen nectar), frugívores(menjen fruits), limícoles(menjen insects menuts, crustacis o anèl·lids dins del fang), filtradores(menjen organismes xicotets que es troben en suspensió a l'aigua), pescadores(menjen peixos al entrar al aigua), granívores(menjen llavors de coberta dura), carronyeres(menjen cadàvers en descomposició) i aus de presa(menjen mamífers xicotets i altres aus, tenen becs i la resta de la seua anatomia adptats a la caça).

Reproducció: Les aus es reproduïxen sexualment mediant una fecundació interna. Són ovípars es diure que la femella posa els ous en una nit fent que l'hembrio es desenvolupa fora del cos matern.

Exemple: Paó reial.

Nutrició: La nutrició dels mamífers placentaris es caracteritza per l'existència de la placenta, un òrgan temporal que connecta al fetus amb l'úter matern, permetent l'intercanvi de nutrients, oxigen i deixalles durant la gestació. Este sistema permet que l'embrió es desenrotlle completament dins de la mare abans de nàixer.

Reproducció: La reproducció dels mamífers placentaris (euterios) es caracteritza per ser vivípara i presentar un període de gestació prolongat, on l'embrió es desenrotlla dins de l'úter matern. La placenta permet l'intercanvi constant de nutrients, oxigen i deixalles entre la mare i el fetus a través del cordó umbilical, la qual cosa resulta en cries madures en nàixer.

Nutrició: carnívors i herbívors

Reproducció: Ovípara

Exemple: Tortugues

Nutrició: Són carnívors oportunistes amb un metabolisme lent, mengen peixos, crustacis, aus i mamífers.

Reproducció: Ovípars

Exemple: Cocodrils o Caimans

Nutrició: Carnívors:La reproducció dels ofidis és exclusivament sexual i presenta una gran diversitat d'estratègies segons l'espècie. Tot i que la majoria són ovípars (ponen ous), moltes serps han evolucionat per protegir les seves cries a l'interior del cos.

Reproducció: Ovípars (sexuals):La gran majoria pon ous a terra (entre el fem o davall de pedres). La calor ambiental és

la que els fa madurar.

Exemple: culebra:Solen pondre entre 5 i 20 ous (depenent de l'espècie i la mida de la mare). Els deixen en llocs on la matèria orgànica en descomposició genere calor, com ara nius abandonats, forats en murs de pedra o muntons de fullaraca.

Nutrició: Heterótrofa, perque, com tots els animals no poden produir el seu propi aliment. Necessiten obtindre energía i nutrients menjant altres plantes o animals. En el cas dels koales, son herbivors i la dieta se basa quasi exclusivament en fulles de eucalipte

Reproducció: Sexuals, perque involucra la combinació de material genètic de dos progenitors, per a crear una nova cría. Aixo permiteix una major diversitat genètica en l'especie

Exemple: Zarigüeya, koala, Ualabí i Cangur

Nutrició:Els monotremes són mamífers ovípars amb nutrició heteròtrofa especialitzada. L'ornitorrinc és carnívor aquàtic, consumix invertebrats bentònics, detectats amb electrorreceptores en el seu pic. Els equidnas són insectívors terrestres desdentats que usen la seua llengua enganxosa per a capturar formigues i tèrmits. Les cries s'alimenten de llet materna segregada per la pell.

Reproducció: Els monotremes són els únics mamífers que ponen. Tenen una cloaca única per a depositar ous i orinar, ponen de corfa blana i alleten a les seues cries a través de porus en la pell, ja que manquen de mugrons

s

Nutrició: Solen caçar mitjançant un moviment ràpid de mandíbules, sovint atrapant preses vives.

Reproducció: es reproduïx sexualment mitjançant fecundació interna després d'un festeig peculiar, ocorrent generalment a l'hivern (octubre-febrer). El mascle deposita càpsules d'esperma (*espermatóforos) que la femella arreplega amb la seua cloaca. Les femelles posen entre 100 i 1000 ous gelatinosos en la vegetació, fent eclosió les larves en unes dos setmanes.

Exemple: Axolot

🐚 Tipus: Mol·luscs
Pertanyen al fílum Mollusca: animals de cos tou, sovint protegits per una conquilla.

🐚 Classe: Gastròpodes
Tenen cap diferenciat, peu muscular per moure’s i, normalment, conquilla en espiral.

🍎 Nutrició
Poden ser herbívors, carnívors, omnívors o detritívors segons l’espècie.

🐇 Reproducció
Principalment sexual (dioics o hermafrodites), encara que alguns casos són asexuals.

Nutrició: S'alimenten principalment de cucs i xicotets invertebrats subterranis.

Reproducció: Els gimnofiones o cecilias tenen una reproducció especialitzada caracteritzada per la fecundació interna, facilitada per un òrgan copulador masculí anomenat falodeo.

Exemple: Cecilia

Tipus: Invertebrats

Nutrició: Filtren l'aigua per a alimentar-se de plàncton i matèria orgànica.

Reproducció: Reproducció sexual mitxançant fecundació de manera externa en la mar.

Exemple: clòtxines, ostres...

Reproducció: És principalment de tipus sexual i presenta una gran diversitat d'estratègies segons l'espècie.

Tipus: Osteïctis

Nutrició: És fonamentalment heteròtrofa i món variat a conseqüència de l'enorme diversitat d'espècies que componen aquest grup.

Exemple: Llenguado

Tenen huit potes, mancar d'antenes i presenten un cos dividit en dos parts.

Nutrició: Són carnívors i depredadors.

Per a alimentar-se injecten verí i sucs digestius, realitzant una digestió externa que convertix a la seua presa en líquid per a succionar-la.

Reproducció: Es reproduïxen sexualment amb fecundació interna indirecta: el mascle realitza un festeig i transferix l'esperma sense còpula directa. Després la femella pon en sacs de seda o, en alguns casos, té cries vives.

nutrició:La nutrició dels insectes és molt variada i depèn de cada espècie. Alguns insectes són herbívors i mengen plantes, altres són carnívors i cacen petits animals, i també n’hi ha d’omnívors o paràsits. Els insectes tenen diferents tipus de boca adaptats a la seva alimentació, com mastegadores o xucladores. A més, són molt importants per a la natura perquè pol·linitzen plantes i ajuden a descompondre matèria orgànica.

reproducció:La reproducció dels insectes és principalment sexual. La majoria ponen ous, dels quals neixen larves que passen per diferents fases fins a convertir-se en adults, procés anomenat metamorfosi. Alguns insectes fan una metamorfosi completa, com les papallones, i altres una d’incompleta, com els saltamartins. La reproducció és molt important perquè permet la continuïtat de les espècies.

nutrició:La nutrició dels crustacis és molt variada. Alguns són herbívors i mengen algues o plantes aquàtiques, altres són carnívors i cacen petits animals, i també n’hi ha que s’alimenten de restes orgàniques. Els crustacis utilitzen les seves pinces i peces bucals per capturar i triturar l’aliment. Són importants perquè formen part de la cadena alimentària marina.

reproducció:La reproducció dels crustacis és sexual. La majoria ponen ous, dels quals neixen larves que passen per diferents canvis fins a convertir-se en adults. Molts crustacis es reprodueixen a l’aigua i les femelles sovint porten els ous enganxats al cos fins que eclosionen.