<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>L&#39;ètica i els seus filòsofs by </title>
      <link>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh</link>
      <description>Made with a lightning strike of genius</description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2018-01-29 18:49:14 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2018-02-14 10:13:12 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url></url>
      </image>
      <item>
         <title>Intelectualisme moral: Sòcrates</title>
         <author>bookitgoing</author>
         <link>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/225865689</link>
         <description><![CDATA[<div>Sòcrates fou un filòsof grec nascut el 470 aC que basà la seva teoria ètica en el que ell anomenà com "intelectualisme moral" - ideologia en què més tard entraria Plató.<br>El filòsof considerava que el "mal" es fonamentava d'"ignorància". Bàsicament, els ignorants eren el qui no coneixien el "bé", motiu pel qual no es veien obligats a dur-lo a terme. El contrari passava amb els coneixedors del bé, els quals es guiaven per aquest i actuaven bé en tot moment.<br>Així doncs, podem concloure que l'ignorant obra el mal, éssent injust, perquè no coneix el bé, és a dir, la justícia. </div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-01-29 21:14:16 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/225865689</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Justícia a Plató - antropologia platònica</title>
         <author>bookitgoing</author>
         <link>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/225868403</link>
         <description><![CDATA[<div>La justícia que implanta Plató es basa únicament en l'actuació corresponent de cadascuna de les parts en què es divideix l'ànima. És a dir, la part racional tan sols s'encarrega del pensament; la irrascible del coratge i la covardia i la concupiscible de les passions més baixes. </div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-01-29 21:22:53 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/225868403</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Aristòtil</title>
         <author>bookitgoing</author>
         <link>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/225869404</link>
         <description><![CDATA[<div>Filòsof grec pertanyent al s. IV aC. Aquest filòsof ens ensenya una nova teoria ètica que caracteritzem com a "teleològica", en què l'objectiu principal de qualsevol humà és arribar a la felicitat. Ell assegurava que aconseguiríem un estat de felicitat per naturalesa: mitjançant la "logos" i la prudència. Si la qüestió resideix en com ser prudents, tan sols hem de guiar-nos pel terme mitjà de totes les coses (el punt neutre).</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-01-29 21:26:13 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/225869404</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Hedonisme</title>
         <author>bookitgoing</author>
         <link>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/225870989</link>
         <description><![CDATA[<div>Aquest moviment és presidit pel filòsof turc Epicur de Samos,  el qual visquè entre els s. IV i III aC. <br>Epicur establí que l'única forma d'arribar a la felicitat era a través del plaer. El concepte de felicitat, per Epicur, era un estat de pur plaer i absència de dolor (sempre tractant una felicitat particular i pròpia, no general).<br>Epicur afirmà que existien 3 tipus de plaer: els naturals i necessaris (els quals estem obligats a satisfer); els naturals i no necessaris; i els no naturals ni necessaris (dels quals podem prescindir ja que no produeixen plaer en la seva totalitat, sinó que també dolor. <br>Mitjançant els plaers naturals i necessaris podem aconseguir l'ataràxia (estat d'impertorbabilitat mental que ens permet gaudir dels plaers en la seva totalitat). Epicur remarcà que per arribar a aquest estat era necessària la mesura (terme mitjà aristotèlic). Assegurà que les amistats, la llibertat i el pensament eren les úniques prioritats que calia tenir. </div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-01-29 21:31:16 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/225870989</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Utilitarisme</title>
         <author>bookitgoing</author>
         <link>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/225873805</link>
         <description><![CDATA[<div>Teoria moguda per Bentham i Stuart Mill, s. XVIII i s. XIX respectivament. L'objectiu d'aquest moviment és la felicitat, per suposat. Però, a diferència d'Epicur, Bentham i Mill tractaven una felicitat general, mai pròpia. <br>La màxima felicitat, establerta com a meta, representava el plaer per a la major nombre de persones possible.<br>Entre els dos filòsofs, però, existien certes discrepàncies:<br>- Per una banda, el veterà Bentham considerava que els plaers eren iguals en qualitat però no en quantitat. Degut això, el tipus de plaer depenia de la quantitat en què es produïa.<br>- Per altra banda, MIll diferenciava els plaers per la qualitat de la que aquests constaven. <br>Els dos filòsofs asseguraven que qualsevol desig humà era desitjat perquè representava un camí cap a la felicitat. <br>Cal recordar, que diferenciaven entre els termes felicitat (una mena d'autorealització a llarg temini) i plaer (una satisfacció més aviat momentània). </div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-01-29 21:41:26 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/225873805</guid>
      </item>
      <item>
         <title>El deure moral: Inmanuel Kant</title>
         <author>bookitgoing</author>
         <link>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/228135134</link>
         <description><![CDATA[<div>Per a Kant (XVIII-XIX), l'ètica era l'ús pràctic de la raó. Rebutjà els principis utilitaristes i prioritzà en la dignitat humana, en què afirmà que les persones hem de ser tractades com a finalitat i no com a mitjà. <br>Kant diferencia entre ètica material (tradicional, la qual critica) i ètica formal (la que imparteix). <br>- El filòsof critica l'ètica material per ser empírica (regida per assolir uns objectius); per constar d'uns imperatius hipotètics (ordres en funció de l'objectiu); i per ser heterònoma (depèn d'uns factors externs, no de la raó). <br>- Ell imparteix l'ètica formal, la qual ha de ser universal (vàlida per a tothom); autònoma (és vàlida per ella mateixa); i racional ("raó posada en pràctica", per amor al deure -tindrem la consciència tranquil·la- i no per rebre alguna cosa a canvi -restarem amb la consciència sota condemna-).<br>Aquesta és fonamentada per l'imperatiu categòric, el qual es basa en:<br>· Actuar per una norma pròpia que volem universalitzar. És a dir, desitgem per a tots.<br>· Tractar la humanitat amb dignitat (finalitat, no mitjà).<br>· Actuar com a legislador universal. <br>Per concloure, podem dir que la teoria de Kant es caracteritza per ser deontològica (és correcta per natura, per ser un deure). El contrari passa amb les teories teleològiques (aquestes justifiquen la seva correcció amb la funció que desenvolupen les accions). </div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-02-05 14:50:11 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/228135134</guid>
      </item>
      <item>
         <title>L&#39;ètica discursiva: Jürgen Habermas i Otto Abel</title>
         <author>bookitgoing</author>
         <link>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/228156428</link>
         <description><![CDATA[<div>Aquesta teoria ètica es fonamenta pel diàleg (discurs) com la solució d'un conflicte. En tot moment, remarca el discurs com a respectuós i racionalment argumentatiu, tenint en compte una clara igualtat social.<br>El discurs compta amb uns principis:<br>- el d'universalització - aquest segueix el model kantià, en què es vol que el discurs s'universalitzi com a solució.<br>- l'autonomia - (inspirada en la teoria de Kant) en què la validesa del discurs i els seus fonaments tan sols serà possible si existeix un consens i una satisfacció generals. <br>Amb el diàleg... no hi ha estratègia, sinó COMUNICACIÓ:<br>· tots els afectats surten guanyant el mateix.<br>· racionalitat instrumental (tots actuen, assolint alhora les seves pròpies metes).<br>· racionalitat comunicativa (on els interlocutors reconeixen la igualtat comunicativa i de capacitats que hi ha i s'arriba a un consens). <br>Per finalitzar, anyadim que la teoria discursiva promou la igualtat social; la justícia i l'equitat en el món, sempre mitjançant el diàleg.<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-02-05 15:21:01 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/228156428</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Moral Vs. Ètica</title>
         <author>bookitgoing</author>
         <link>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/231417816</link>
         <description><![CDATA[<div>La <strong>moral</strong> és completament pràctica. Recull implícitament els fonaments que regeixen el comportament humà. Tracta tant el bé com el mal. <br><br>Per altra banda, l’<strong>ètica</strong> és reflexiva. És bàsicament l’anàlisi de la moral: qüestiona per què el bé és el bé i el mal el mal; planteja alternatives i compara els diferents tipus de moral.</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2018-02-14 10:07:15 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/bookitgoing/4wt0dunftodh/wish/231417816</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
