Primera Guerra Mundial by Maria Cosano Velez

Protagonistes: Personatges històrics.

marcosanvel — 2017-01-18 10:11:29 UTC

GUILLEM ll:

Kàiser o emperador alemany des de 1888 fins a 1918. Després de la consolidació anterior de l'imperi germànic amb Prússia com la seva base, el monarca de la família Hohenzollern es va aliar amb Àustria-Hongria de Francesc Josep I quan aquesta li va declarar la guerra a Sèrbia després de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran.

La fi de la Primera Guerra Mundial també va portar amb si el de la monarquia alemanya, amb el que Guillem II va haver de fugir cap a Holanda, on va viure fins a la seva defunció en 1941.

Guillem II mostra una figura agressiva, seria i amb seguretat. Es veu una persona capaç de liderar i una persona amb relació amb el món de la guerra.

Protagonistes: ciutadans

marcosanvel — 2017-01-19 12:18:15 UTC

Enrere deixaven les rates, els polls, el fang, el fred, la sang, la mort ... el més semblant a una llar que havien conegut en els últims temps. Una llar «miserable» Aquí estem al mig del camp. La diferència és que la terra està remoguda pels obusos en comptes de per l'arada, i en les trinxeres ens arriba l'aigua a mitja cama. La pluja dels últims dies transforma terra en un fang líquid, la nostra impedimenta està plena d'humitat i aquest hivern també serem uns desgraciats. A més, tenim la moral baixa i no s'estén precisament l'alegria.

Es van explicar per milers les morts a causa de grips, pulmonies, tuberculosi, reumes ... al que cal sumar tot tipus de malalties contagioses causa de polls, puces i enormes rates que s'alimentaven dels cossos dels seus «camarades».* Pare. Aquí perquè t'evacuïn cal rebentar. M'agradaria que el Govern estigués al front durant dues hores i veuria el que és això. Tant me fa si la carta passa la censura, no és més que la veritat. Perdona, no vull que ens parlin de camp, de l'honor, perquè jo en dic carnisseria. Perquè aquesta guerra no és més que un joc de massacre per a nosaltres en el qual se'ns porta com vaques o xais a l'escorxador. El teu fill desesperat per tornar amb vida.

«Part cap al front, no temis, estaré bé. Digues a la meva mare que no es preocupi, li he deixat el meu testament. Seguiu endavant fins que vagi a casa, aquesta guerra acabarà abans ». Aquesta era l'esperança del soldat britànic Edward Ryan

La vida al front:

lucachamorro10 — 2017-01-20 10:43:06 UTC

A Alemania, Guillem ll reclutava soldats a partir de 18 anys per preparar-se per una posible guerra (1a Guerra Mundial). Aquests soldats vivien en petites trinxeres, ja que la guerra era molt llarga. Simplement existien per lluitar en aquell moment, eres homes sense drets ni valors, amb un únic objectiu, guanyar la guerra. Hi havien moltes armes, tant fusils (Lee-Enfield, Fusil Tipo 30), Ametralladores (Ametralladora Lewis, Ametralladora Maxim). També estava la part amb els ferits i els morts, era una part molt cruel, ja que els soldats morts es quedaven a les trinxeres ja que no podien fer res per ells.

Les grans batalles

marcosanvel — 2017-01-20 10:53:16 UTC

La Batalla de Verdún va ser la més llarga de la Primera Guerra Mundial, i la segona més sagnant després de la Batalla del Somme. S'hi van enfrontar els exèrcits francès i alemany entre el 21 de febrer de 1916 i desembre del mateix any, al voltant de Verdun, al nord-est de França. El resultat va ser d'un quart de milió de morts i al voltant de mig milió de ferits entre els dos bàndols. Els alemanys van aconseguir més baixes del costat francès, tot i superar en nombre de soldats als francesos i haver-se retirat.

L'exèrcit Alemany per la seva banda va decidir atacar Verdún perquè li convenia una guerra de desgast per debilitar l'exèrcit francès.

L'ofensiva va començar el 21 de febrer de 1916 amb un bombardeig artiller mai vist fins llavors, van caure més de 1.000.000 de projectils en un front que s'estenia al llarg de 40 km.

Al juny, amb la caiguda dels Forts de Thiaumont i Vaux, les forces alemanyes van arribar al punt màxim en el seu avanç sobre Verdún. A partir de llavors, la situació aniria invertint lentament. Els francesos es van començar a recuperar mentre que els alemanys cada vegada llançaven menys ofensives i cada vegada més ineficaços, el que fa que l'exèrcit alemany cessament en la seva política d'atacs a gran escala. Alemanya no estava aconseguint el seu objectiu de causar grans baixes en proporció a les seves.

Les ofensives franceses del 24 de novembre i el 15 de desembre de 1916, recuperen els Forts de Vaux, Thiaumont i Douaumont marca la fi de la batalla encara que pot considerar-se l'atac francès del 20 d'agost de 1917 com l'últim (i definitiu) capítol d'aquesta cruel batalla.

Personatges històrics

marcosanvel — 2017-01-24 13:05:15 UTC

Nicolás II (1868-1918): Últim tsar de Rússia. Successor d'Alexandre III, va pujar al tron en 1894 i va confirmar l'aliança franc-rusa. En 1904-1905 va ficar al seu país en la desastrosa guerra rus-japonesa que va provocar la primera revolució russa. La seva decisió de decretar una mobilització general contra Àustria el 30 juliol 1914 va portar a Alemanya a entrar en guerra. Nicolau II es va veure obligat a abdicar en la "revolució de febrer" el 1917, i va ser assassinat al costat de la seva esposa i fills pels bolxevics el 17 de juliol del 1918.

Personatges històrics

marcosanvel — 2017-01-24 13:06:51 UTC

Gavrilo Princip (1894-1918): Estudiant nacionalista serbi de Bosnia-Herzegovina ,el 28 de juny de 1914 en Sarajevo va matar a l’Arxiduc de Àustria-Hongria.
Aquest atentat va desencadenar l'engranatge diplomàtic-militar que va desembocar en la Primera Guerra Mundial.

Condemnat a 20 anys va ser conduït a la presó de Terezín actualment a la República Txeca, on morí víctima de la tuberculosi el 28 d'abril de 1918.

Personatges històrics

marcosanvel — 2017-01-24 13:08:58 UTC

Francisco José (1830-1916): Va ser emperador d’Àustria i rei d’Hongria. Vidu de la cèlebre Sisi, en 1914 era el degà del soberans europeus. Va arribar al tron d’Àustria després de la revolució de 1848, va reinar com a monarca absolut abans de ver-se obligat a realitzar una política més liberal.

Va declarar la guerra a Serbia el 28 de juliol de 1914, un mes després del assasinat del seu nebot i heredeu Francisco Fernando en Sarajebo, va activar la crisis militar que estallaria amb el conflicte mundial. Va morir durant la guerra, en novembre de 1916.

Personatges històrics

marcosanvel — 2017-01-24 13:10:15 UTC

Herbert Asquith (1852-1928): Primer ministre britànic de 1908 a 1916, aquest liberal de conviccions pacifistes va intentar intervenir sense èxit quan la crisi empitjorava a finals de juliol, el que va fer pensar a Berlín que Londres es quedaria al marge del conflicte. No obstant això, estava convençut que calia impedir que Alemanya --que desafiava la supremacia naval de Gran Bretanya-- dominés l’Europa continental.

La invasió de Bèlgica, un país neutral, per les tropes alemanyes va aclarir els últims dubtes de Londres, que es va posar del costat dels aliats i va declarar la guerra a Alemanya el 4 d'agost

Les grans batalles:

lucachamorro10 — 2017-01-24 13:14:34 UTC

La Batalla del Somme va ser una batalla de la Primera Guerra Mundial a on van lluitar els exèrcits aliats de la Gran Bretanya i França contra l'Exèrcit Alemany. Va tenir lloc en els voltants del riu Somme, prop de Picardia, França i es va combatre des de l'1 juliol al 18 de novembre de 1916. La Batalla del Somme va ser la segona batalla més llarga de la Gran Guerra i una de les guerrea que provocà més baixes de tota la història, amb més d'un milió, entre morts, ferits i desapareguts.
La batalla és recordada principalment pel seu primer dia, l'1 de juliol, en què els britànics van patir 57.740 baixes, de les quals 19.240 van ser mortals, i la majoria d'aquestes baixes varen ser en les primeres hores de lluita. Les forces aliades intentaren trencar les línies alemanyes al llarg d'un front de 40 km al nord i al sud del riu Somme i amb l'objectiu de desviar part de les forces alemanyes de la batalla de Verdun. El resultat final fou inconclusiu, ja que les forces aliades obtingueren uns guanys territorials ínfims després de més de quatre mesos de batalla.

Vida al front: França

marcosanvel — 2017-01-25 16:35:10 UTC

Durant el període d'entreguerres, França va ser una de les nacions més liberals en l'obertura de les seves portes als refugiats jueus procedents de Polònia, Romania i Alemanya. No obstant això, en 1939 el govern francès va imposar restriccions per a la immigració jueva i establir camps de reclusió per als refugiats. Quan Alemanya va derrotar a França al juny de 1940, hi havia aproximadament 350.000 jueus al país. Més de la meitat d'ells eren refugiats d'Alemanya que havien arribat durant la dècada de 1930.

Personatges Històrics

marcosanvel — 2017-01-26 12:06:18 UTC

Mata Hari
Països Baixos, 1876. Ballarina i espia holandesa. Tot i comptant amb antics i nombrosos precedents, la Primera Guerra Mundial va suposar l'impuls definitiu i la consolidació de l'espionatge governamental. Sota una organització perfectament reglada i supervisada pels estats, es van perfeccionar els sistemes de comunicació xifrada, es van estendre àmplies xarxes d'agents i van aparèixer les primeres figures llegendàries. Percebut com a aventura en què l'habilitat i el perill anaven alhora, l'espionatge d'aquella època ha projectat una imatge romàntica que sovint, com en el cas de la mítica Margaretha Geertruida Zelle (Mata Hari), amaga el final tràgic i la reducció a mers peons dels seus protagonistes.