He fet aquest blog per remarcar alguns dels aspectes que considero més importants a l'assignatura de Desenvolupament de la Personalitat de 0 als 6 anys, ja que el dia de demà em serà molt útil i ho podré portar-la a terme en la meva professió.

Fa 1 any, vaig acabar el grau superior d'Educació Infantil per tant, ja tenia coneixement dels temes que he tractat en aquest bloc.

Gràcies a les pràctiques realitzades al mòdul i les pràctiques d'aquest any, juntament amb el treball de monitora i canguratge, estic gaudint i aprenent aspectes i conductes dels infants que fins ara desconeixia i que em fan agafar dia a dia més coneixements que em seran útils en un futur pròxim.

Actualment estem vivint un confinament a causa de la pandèmia produïda per un virus, la Covid-19.

Aquest virus va tenir el seu origen a Wuhan (Xina) i en poc temps es va estendre per a tot al món. Per desgràcia aquesta malaltia l'he viscut de manera més a prop, ja que la meva àvia (malalta de càncer) i el meu oncle l'han patit, afortunadament sense conseqüències greus, en el cas de la meva àvia, durant un més i mig.

Aquest confinament ha fet que milions de persones estiguin confinades en la seva llar, sense poder sortir al carrer i si ho feien eren per comprar aliments i productes de primera necessitat. Aquesta situació ens ha privat de la nostra llibertat individual per un bé comú, ens ha fet canviar els nostres hàbits i ens ha fet veure la vida d'una altra forma, és a dir, fins ara crec que la majoria de gent no s'ha donava del que tenia ni s'ha donaven que la salut és el primer que hi ha.

Per finalitzar, desitjo que l'equip docent, juntament amb les vostres famílies, estigueu bé i per una altra banda, desitjo que us agradi el meu treball. Gràcies.

Les teories de Freud van ser en el seu dia una teoria revolucionària i problemàtica. Però aquest científic i filosof és recordat pels seus descobriments sobre la psique humana. Va desenvolupar una teoria sobre la conducta humana i una teoria terapèutica per a ajudar a persones amb patologia psíquiques.

Unes de les seves obres més famoses és "La interpretació dels somnis" i va establir les bases d'una nova teoria: la psicoanàlisi. Aquest mètode és troben atrapades en el subconscient.

Les aportacions de Freud a la psicologia ho va fer a tres premisses bàsiques, la personalitat, model topogràfic de la ment i tres elements de la personalitat ( allò, superjo i jo).

Segons Freud la personalitat, es forma a través de l’energia sexual i agressiva dels infants.

En quant en el model topogràfic de la ment ho va dividir en tres: 

A més d'això, pel que fa a la teoria psicosexual, considero que tots els infants són diferents i es desenvolupen d'una manera o d'un altre, uns es desenvolupen més ràpidament que d'altres, però no per això els que encara no han arribat a una etapa en concret tindrien problemes de dependència afectiva ni del seu desenvolupament, ja que com diu l'article de Críticas en las teorías de Sigmund Freud, els metges i els psicòlegs moderns rebutgen la majoria de les seves idees perquè han sigut substituïdes per descobriments empírics que han fet al llarg d'aquests anys. Però encara així, avui dia encara hi ha psicòlegs que continuen utilitzant i practicant aquestes teories, ja que els hi agrada. 

Un dels elements que distingeixen als éssers humans de la resta dels éssers vius és la capacitat que tenim de comunicar-nos d'una manera sistematitzada i comprensible, és a dir utilitzant el llenguatge.

La comunicació humana és una relació que permet un intercanvi d’informació i experiències entre les persones.

Les persones ens comuniquem a través del llenguatge verbal, però també ho fem a través de gestos, expressions (somriure, mirada, moviments), sons o imatges.

Gradualment anirà apareixent el llenguatge verbal, al principi molt rudimentari, però que evolucionarà molt ràpidamement.

És important que l’infant sigui capaç d’expressar el que se sent i el que vol. Per això, serà  necessari ajudar-los a canalitzar, a través de les diferents vies d’expressió, aquestes necessitats i desitjos i, així, alhora, a iniciar-se en el camí de la comunicació.

És un procés continu que, en cada infant serà més o menys accelerat segons el seu ritme individual del desenvolupament. N’hi troben 2 etapes, cadascuna amb una delimitació temporal aproximada: prelingüístic i lingüístic.

Aquesta etapa va des del naixement fins als 12 o 15 mesos, amb l’aportació de les primeres paraules i estan inmersos en un món nou ple de estímuls.

Es pot analitzar des d’una doble óptica:

-Des de la percepció: caparç de percebre o captar.

-Ses de la creació expressiva: capaç de producir, crear o expressar.
Estret de: (Núria Escudé, Esther Sánchez, 2016, Expressió i comunicació)

-Lingüística (12 a 24 mesos) 

Entre els 10 i els 18 mesos, l’infant diu les primeres paraules.  paraules frase o holofrases. Són paraules o onomatopeies relativament similars a les paraules adultes: bibi per biberó.  Entre els 18 i els 24 mesos predomina la comunicació verbal i l’infant comença a posar nom a les seves emocions i sentiments.  

-Llenguatge (3 – 6 anys) 

Als 3 anys té habilitat per expressar-se en referència al context compartit, però encara té dificultat per explicar esdeveniments que no es refereixen a l’aquí i l’ara. El “per què?” referit a qualsevol cosa  trobar una explicació per a tot. Monòlegs que acompanyen les seves accions: l’infant pensa en veu alta i ho utilitza per resoldre dificultats. Entre els 4 i 6 anys s’adquireix pràcticament un domini total de tots els sons. Entre els 4 anys i mig i els 6 utilitzen correctament els pronoms relatius i possessius, així com els principals temps verbals, i produeixen frases coordinades i subordinades amb força precisió. 

(Martinez, 2020)

A l’aula d’educació infantil i, i en general, en els diferents serveis d’atenció a la infància, el desenvolupament del llenguatge és una de les prioritats de la intervenció:

-De manera informal, en la interacció rutinària i quotidiana amb els infants.

-Sistemàtica a partir d’activitats dissenyades específicament, per afavorir aquests aprenentatges. En aquest sentit parlaré dos blocs d’activitats:

És important aprofitar qualsevol situació d’interacció per afavorir el desenvolupament, tant l’expressió com la comprensió verbal.

Alguns dels moments propensos per a aquesta estimulació són els següents:

-L’atenció de les necessitats bàsiques i rutines com l’hora de dinar, de la higiene, el vestit o el descans.

-Les activitats de jocs, tant de joc lliure com dirigir. L’educador pot preguntar-li la joguina que vol, sobre el que fa o si s’ho passa bé, d’aquesta manera també estimula l’emissió del missatge.

-Les activitats més experimentals(tallers) o específiques(psicomotricitat), on l’educador/a verbalitza les accions que han de dur a terme els infants i en molts casos les gestualitza.

-El tacte quotidià, on l’educador/a parla amb els infants i aquests/es li expliquen les seves vivències i experiències.

Per afavorir l’aprenentatge és important aplicar unes pautes que convé que l’educador/a adopti com a hàbits propis:

-Afavorir un ambient relaxat, que motivi a la lliure expressió.

-Induir els nens i nenes que parlin tan sovint com si possible.

-Utilitzar un llenguatge estructura senzilla.

-Parlar poc a poc, amb una bona articulació, un volum adequat i una entonació agradable.

-Acompanyar el missatge verbal amb el suport de recursos no verbals.

-Respectar l’evolució de l’infant en l’adquisició del llenguatge.

L’objectiu és promoure la interacció amb els infants i que aquesta interacció sigui de qualitat.

-Regressions, consisteix en la reaparició, en el si de les conductes del llenguatge, de comportaments que pertanyen a estadis anterior del desenvolupament. En la majoria de casos, les regressions són transitòries, per exemple: provocades per un trauma, el naixement d’una les germanetes, una malaltia, etc..

-Retards es refereixen a l’adquisició retardada de determinats aspectes del llenguatge. De vegades el retard es presenta des d’un determinat moment, quan anteriorment no s’havien presentat cap símptoma anormal, tot i que en altres ocasions el retard evolutiu apareix des del principi 

Quan aquests problemes presenten un desfasament excessiu respecte al desenvolupament esperat, podem parlar de l’existència d’un trastorn.

Els trastorns en el desenvolupament del llenguatge fan referència a la no adquisició o retard excessiu en alguna o diverses àrees del llenguatge, esperables a una edat cronològica determinada, o a la presència de comportament lingüístics anormals. 

En molts casos no està senzill diferenciar entre un retard simple i un trastorn, és necessari de derivar-los a professionals especialitzats o equips d’orientació  educativa i psicopedagògica, per determinar l’existència o no del trastorn.

És necessari distingir-ne dos grans grups: trastorns específics del llenguatge i que no acostumen a afectar altres àrees i els trastorns generals del desenvolupament o altres patologies que afecten el llenguatge.

Estret de: (Núria Escudé, Esther Sánchez, 2016, Expressió i comunicació)

Victor va arribar a comprendre el llenguatge però no va aconseguir parlar-lo. En la pel·lícula s’observa l’evolució del Victor on al principi quan l’agafen és un propi salvatge, camina encorbat, gairebé a quatre potes. La seva parla està reduïda a un so (gutural) i uniforme. Capta el seu entorn mitjançant el seu olfacte, ja que els seus ulls tapats pels cabells no tenen capacitat de fixació molt forta. Beu com un animal, i s’enfila als arbres. Ell no entén absolutament res tant del llenguatge verbal com no verbal de les altres persones.

Durant l’estada a la casa del professor, Víctor comença l’aprenentatge de certes habilitats. Atrau la seva atenció aquells aprenentatges dels quals tenen com a recompensa un aliment o beguda.

El professor Jean l’ensenya a caminar en una postura correcta, amb sabates i l’ús de roba i li fa sensible a la temperatura donant importància a la seva vestidura. Aprèn habilitats mitjançant assaig-error (treballs realitzats satisfactòriament  són recompensats , els fallits són càstigs), per repetició (aprendre escriure el seu nom o el de diversos objectes diverses vegades) i imitació (aprenentatge a menjar amb coberts). Estimula la seva memòria canviant els objectes de lloc, aprèn a relacionar objectes amb el seu dibuix en una pissarra i posteriorment relaciona aquests objectes amb els seus noms i significats de les paraules respecte als objectes. Això l’ajuda  per demanar coses per a les seves necessitats. Li castiga injustament quan a realitzar una tasca de forma satisfactòria, per inspirar el concepte de justícia. En rebel·lar-se davant aquest acte demostra tenir moral, saber jutjar i entendre el que l’envolta. 

Posseeix enginy, ja que és capaç de construir objectes i d’inventar.

Per finalitzar, ell aconsegueix relacionar-se amb altres persones però amb un llenguatge no verbal, no aprendrà a parlar, ja que l'adquisició del llenguatge només es pot aprendre en una edat primerenca. També a part d’adquirir-lo els primers anys de vida es necessita a altres éssers humans i estímuls per després aprendre a parlar, cosa que el Victor no va poder pel seu aïllament en el bosc.

(Rincón del Vago i apunts)

L’evolució de la motricitat gràfica depèn del predomini d’algun d’aquests tres factors:

-Primer, del factor motor: prensió, postura i autonomia del braç, l’avantbraç i la mà.

-Després, del factor perceptiu: inclou la percepció visual i, per tant, la coordinació ull-mà.

-Finalment, del factor representatiu: referit al significat que l’infant dóna al que dibuixa.
Clica sobre del document!!!

És un dinamitzador del desenvolupament infantil, una activitat molt necessària per a l’esfera social (conducta) i per adquirir les capacitats intel·lectuals, motores o afectives.

És una acció que s’ha de fer sense obligació, amb temps i l’espai necessari.

Per tant, el joc ha de ser: agradable, lliure, espontani i totalment voluntari, amb una facilitat en si mateix, implica activitat, que es desenvolupa en una realitat fictícia, amb una limitació espacial i temporal, pròpia de la infància, innat, reflecteix l’etapa evolutiva de l’infant, permet a l’infant afirmar-se, afavoreix el procés socialitzador, funció compensadora de desigualtat, integradora i rehabilitadora i els objectes no són imprescindibles. 

Seguidament, vull esmentar a diversos autors que parlen de com és el joc per a ells i perquè serveix: Fes clic a la imatge!!!

(Gonzalez, 2020)

En el llibre de desenvolupament cognitiu i motor de l’any 2016 parla de les dimensions bàsiques del desenvolupament  que a continuació passo a detallar-les:

L’àmbit psicomotor: els primers moviments són repetitius, involuntaris i satisfactoris ( reflexió i to muscular).

A més apareix:

-Les figures humanes, les imitacions, moviments més elaborats i complexos: maduració muscular i desenvolupamentn psicomotor.

-Progressiva adquisició de control de les parts del cos:postura, redreçament, força i equilibri.

-Aparició de la deambulació : nou món per explorar.

-Cap al descobriment de l’entorn físic i social.

L’àmbit cognitiu: el nadó amb els seus moviments i elaborar uns esquemes d’acció.

-Amb l’assimilació dels esquemes d’acció s’inicia la construcció de les estructures bàsiques del coneixement.

-A partir dels dos anys.

-Aparició del joc simbòlic.

-Domini del llenguatge.

-Aquestes conquestes seran claus en el desenvolupament cognitiu i en l’elaboració de noves estructures de coneixement.

Pel que fa a l’àmbit afectiu, l’efecte és imprescindible per al desenvolupament i l’equilibri emocional en la infància.

-El tacte emocional s’amplia enormement quan el nen o la nena passa a relacionar-se amb persones adultes o els seus iguals.

-El joc ajuda als nens i nenes a ampliar horitzons i superar les restriccions rígides que marca la realitat.

I per acabar l’àmbit social que s’inicia en la intersecció nadó-persona adulta.

-A l’escola infantil els nens/es apliquen els seus contactes socials. Al principi el seu joc és individual i egocèntrics.

-La maduresa social que permet relacionar-se de manera ajustada amb altres persones solament s’aconsegueix relacionar-se.

-Aspectes positiu del joc: aprèn a relacionar-se, al seu torn, al moment de satisfer els desitjos, a compartit altres punts de vista, a superar l’egocentrisme i establir lligams d’amistat.

-Aspecte negatiu del joc: competitiu, civilitat, enveja i gelosia.

Per altra banda, hi ha 3 autors (Vigosthy, Piaget, Winnicott ) que parlen de quan l’infant comença a jugar:

 Vygotski:  •  Quan s’adquireix la funció simbòlica •  Abans és l’objecte que determina l’acció

 Piaget:  A partir dels 3 mesos i es confon amb l’activitat cognitiva

 Winnicott i altres autors de la psicoanàlisi: Es manifesta des del naixement, interactua amb “objectes” diversos  i S’utilitzen espais, temps cada cop més prolongats i es construeixen situacions cada vegada més riques i complexes.

(Gonzalez, 2020)
Fes clic a la imatge!!!

-González Medel, K. S. (2014, 20 agosto). Etapas del desarrollo psicosexual. Recuperat de: 

- Álvarez Carneros, Pablo. (.) .La Teoría Ecológica de Urie Bronfenbrenner. Recuperat de: https://psicologiaymente.com/desarrollo/teoria-ecologica-bronfenbrenner

-La Baula. (2017, 22 juny). El valor educatiu de les activitats quotidianes. Recuperat de: https://labaula.org/el-valor-educatiu-de-les-activitats-quotidianes/

-Fun4us. (2017, 7 febrer). La propuesta pedagógica de Emmi Pikler. Recuperat de: https://fun4us.org/2017/02/07/la-propuesta-pedagogica-de-emmi-pikler/

-Mateu, Lucía . (2012, 9 març). La importancia del juego en la Educación Infantil. Recuperat de:  http://luciamateu.blogspot.com/2012/03/la-importancia-del-juego-en-la.html

-Coronado, P. (s. f.). El dibujo infantil. La importancia y fases de los garabatos. Recuperat de: https://www.naturarla.es/el-dibujo-infantil-la-importancia-y-fases-de-los-garabatos

-Vanessa Vizcarra Cañete i José Pérez Gañan. ( 2019, Abril). La importància del joc. Recuperat de: www.fersalut.cat/2019/04/15/la-importancia-del-joc/

-Blanco, V. (2012, 12 novembre). Teorías del Juego. Recuperat de: https://actividadesludicas2012.wordpress.com/2012/11/12/teorias-de-los-juegos-piaget-vigotsky-kroos/

-López Chamorro, Irene. (.). El juego en la educación infantil y primaria. Recuperat de: http://educacioninicial.mx/wp-content/uploads/2017/11/JuegoEIP.pdf

-Orientacionandujar. (2019, 24 març). Diapositiva2-1. Recuperat de: https://www.orientacionandujar.es/2019/03/24/materiales-evolucion-del-lenguaje-de-0-a-6-anos/diapositiva2-1/

-Unidad de desarrollo Infantil y Atención Temprana. Vithas Hospital Virgen del Mar. (2017, 09 octubre).Etapas en la adquisición del lenguaje. Recuperat de:

-Filmaffinity. (s. f.). El pequeño salvaje . Recuperat de: https://www.filmaffinity.com/es/film634722.html

-Clau Vans. (s. f.-a). Etapas del desarrollo cognitivo de Piaget. Recuperat de: 

-Guiainfantil. (2015, 24 juliol). Cómo aplicar límites a los niños. Recuperat de: 

-Guiainfantil. (s. f.-c). Cómo poner límites y normas a los niños. Recuperat de: 

-. (s.f-c). Críticas en las teorías de Sigmund Freud. (s. f.). Recuperat de: 

-SNDIF. (2016, 29 julio). Identidad. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=yQl_n2MIMmU

-Judith Ruiz. (2020). Teoria psicosexual S. Freud. Recuperat de:

-Psicoactiva. (2017, abril 26). La coordinación de esquemas sensoriales de Piaget. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=KIlrw0GgGVY

-Ruiz, J. (2020, 5 juny). Desenvolupament cognitiu. Recuperat de: https://view.genial.ly/5ed7b5392565c70d09300b46/social-action-desenvolupament-cognitiu-de-piaget

-Belmonte Bustamante, C. (s. f.). Importante para la actividad motriz. Recuperat de:

-Leonardo Jaramillo A . (2015a, mayo 31). Etapas del Dibujo - Lowenfeld. Recuperat de:

-Carolina Solla . (s. f.-a). Mis primeros garabatos. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=z_r8hKhgxVY