Dates: 1994

Persones: Extremistes hutus

Llocs: Rwanda

Explicació dels fets:

L’any 1994, Rwanda va viure un dels genocidis més ràpids i violents de la història contemporània. En només 100 dies, prop de 800.000 persones, principalment de l’ètnia tutsi, van ser assassinades. La violència es va expandir ràpidament per tot el país, i moltes víctimes van ser atacades a les seues pròpies cases o en llocs on buscaven protecció.

Causes:

El conflicte va ser provocat per l’odi ètnic entre hutus i tutsis, juntament amb tensions polítiques acumulades i propaganda que incitava a la violència.

Mesures:

Durant aquest període es van dur a terme assassinats massius, persecucions sistemàtiques i violència organitzada contra la població civil.

Exemples:

Genocidi de Rwanda (1994)

Dates: 1915 – 1917

Persones: Dirigents de l’Imperi Otomà

Llocs: Armènia (Imperi Otomà)

Explicació dels fets:

El genocidi armeni va ocórrer durant la Primera Guerra Mundial, quan l’Imperi Otomà va dur a terme deportacions massives de la població armènia. Moltes persones van morir durant aquests desplaçaments forçats.

Causes:

Les causes principals inclouen la discriminació ètnica i religiosa i el context de guerra.

Mesures:

Es van aplicar deportacions forçades i assassinats.

Exemples:

Marxes forçades pel desert en condicions extremes

Dates: 1992 – 1995

Persones: Líders serbobosnians

Llocs: Bòsnia i Hercegovina

Explicació dels fets:

Durant la guerra de Bòsnia es van produir greus violacions dels drets humans. La població musulmana va ser una de les més afectades, especialment en el cas de Srebrenica, l’any 1995, on milers d’homes i joves van ser executats.

Causes:

Aquest conflicte va ser resultat del nacionalisme extrem, dels conflictes ètnics i religiosos i de la desintegració de Iugoslàvia.

Mesures:

Es van produir execucions massives, deportacions forçades i destrucció de pobles.

Exemples:

Separació forçada d’homes i dones abans de les execucions

Dates: Des de 1948 fins a l’actualitat

Persones: Població civil palestina

Llocs: Palestina

Explicació dels fets:

L’any 1948, amb la creació de l’Estat d’Israel, es va produir un conflicte que va provocar el desplaçament de molts palestins. Moltes famílies van abandonar les seues cases a causa de la guerra i la inseguretat, en un procés conegut com la Nakba. Com a resultat, moltes persones es van convertir en refugiades i el conflicte ha continuat afectant la població fins a l’actualitat.

Causes:

El conflicte està relacionat amb disputes territorials, decisions polítiques i tensions històriques entre diferents poblacions de la regió, així com amb enfrontaments armats que han contribuït al desplaçament de la població.

Mesures:

S’han produït desplaçaments forçats, pèrdua de terres i situacions de conflicte que continuen afectant la vida de la població civil.

Exemples:

Destrucció de pobles i abandonament de cases

En Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, com estaven en una completa crisi econòmica (per la destrucció de les ciutats i el tractat de Versalles), es va crear una gran divisió social. Per exemple els alemanys que es consideraven “valuosos” deien que havien mort en el camp de batalla mentre que els “improductius” estaven en la presó, hospitals... i es van "salvar". En 1933,Hitler va aplicar una política basada en la eugenèsia per a esterilitzar aproximadament 400.000 persones per a crear “higiene racial”. 250.000 d’aquestes eren alemanys “aris”.  El seu objectiu era augmentar la raça ària. Els nazis van classificar a les persones amb “malalties hereditàries” i van aplicar les mesures. Açò ho van fer observant la forma del cap, la mitja lluna de les ungles, el lòbul de l’orella i els preguntaven preguntes per a mesurar la seua intel·ligència. Feien un informe i aplicaven l’esterilització. Per poder estudiar tot el arbre genealògic, en les escoles, els xiquets dibuixaven la seua família.  Una altra llei va ser la prohibició al matrimoni entre persones amb el material genètic “perillós” i alemanys “aris saludables”.

1-Experiments relacionats amb la supervivència dels militars. Volien millorar la supervivència de els soldats en la guerra. Utilitzaven a presoners i experimentaven amb ells, per exemple l’altitud màxima en la que els soldats es podien tirar d’una avioneta, sobre com sobreviure la hipotèrmia... entre molts.

2- Experiments per a provar fàrmacs i tractaments. En els camps de concentració utilitzaven als presoners per a provar medicaments per a combatre el tifus, tuberculosi... Insertaven ossos.

3- Experiments per al avanç de les metes racials e ideologies nazis. Ho van fer amb els bessons, romanies... Volien experimentar com diferents “races” actuaven front a malalties i volien demostrar “la inferioritat jueva”. A més van aplicar l’esterilització.

Persones i llocs:

• Joseph Goebbels (ministre de propaganda)

• Adolf Hitler (líder del règim nazi)

• Berlín (lloc dels Jocs Olímpics)

Fets:

Durant el règim nazi, la propaganda era una eina fonamental per controlar la població i influir en la opinió internacional. Joseph Goebbels (ministre de propaganda del Partit Nazi durant el règim d'adolf Hitler) dirigia aquest sistema, que utilitzava els mitjans de comunicació per transmetre idees favorables al règim.

Exemples:

Un dels moments més importants va ser durant els Jocs Olímpics de Berlín 1936, que van ser utilitzats com a aparador internacional.

Causes de la propaganda nazi:

• Necessitat del règim nazi de millorar la seva imatge exterior

• Voluntat de demostrar superioritat i poder

• Control total de la informació dins del país

Mesures aplicades:

• Control de premsa, ràdio i cinema

• Organització d’esdeveniments espectaculars

• Eliminació temporal de símbols antisemites per donar bona imatge

• Producció de pel·lícules propagandístiques

Característiques del sistema de Goebbels:

• Repetició constant dels missatges

• Control dels mitjans de comunicació (premsa, ràdio, cinema...)

• Utilització de emocions més que arguments racionals

• Mostrar una imatge idealitzada d’Alemanya

Al juliol de 1942, els nazis van organitzar l’operació “Viento Primaveral”, una gran redada de jueus a diversos països europeus. A França, el règim de Vichy va mobilitzar prop de 9.000 policies per participar-hi. Les instruccions eren clares: detenir els jueus ràpidament, sense tenir en compte la seva situació ni discutir amb ells.

El 16 de juliol de 1942, de matinada, la policia francesa va detenir milers de jueus a les seves cases. En total, 12.884 persones van ser arrestades, incloent-hi dones i més de 4.000 nens. Van ser traslladades al Velòdrom d’Hivern en condicions molt dures, amb molt poc menjar i aigua, i moltes famílies van ser separades.

Després, els detinguts van ser enviats a camps com Drancy, Beaune-la-Rolande i Pithiviers, abans de ser deportats a camps d’extermini com Auschwitz

on la majoria van morir. Només una petita part va sobreviure.

A Espanya, el règim de Francisco Franco, conegut com el Franquismo, no va participar directament en la guerra, però va mostrar simpatia cap al nazisme i va col·laborar en alguns aspectes.

Aquestes accions mostren com alguns governs europeus van col·laborar amb el nazisme i van participar en la persecució i deportació de milers de persones.

Un mapa animado que explica la división de Francia en 1940 y cómo el régimen de Pétain adoptó políticas similares a las nazis.

https://youtu.be/ya9JKjhEIe8?si=OYw69JC_HWBUmta9

La historia del héroe más célebre de la resistencia, quien unificó los distintos grupos bajo el mando de Charles de Gaulle.

https://www.youtube.com/live/pYehWb2RB_U?si=XDJD5dgDQry8rtPK

Un vídeo conmovedor sobre un refugio para niños judíos que fue asaltado por la Gestapo, terminando en la deportación de 44 niños a Auschwitz

La Maternitat d’Elna va ser una institució humanitària, situada al Rossellò, creada per la infermera suïssa Elisabeth Eindenbez al 1939 . La seva missió principal era salvar les dones embarassades i els seus bebès de les pèssimes condicions higièniques i de salut dels camps de concentració.

D’ esta manera, aquesta institució va permetre el naixement de 597 xiquets, les mares dels quals, refugiades de la guerra civil espanyola, es trobaven internades en camps de concentració del sud-est de França. També va fer el mateix amb 200 més, fills de dones jueves perseguides pel nazisme, durant la Segona Guerra Mundial. Finalment va ser tancat per la Gestapo en 1944, després d’haver ajudat a nàixer 597 bebès.

Hui en día la maternitat s’ha restaurat i és un espai de memòria històrica que es pot visitar. Explica l’història de l’exili, la solidaritat i la resistència humanitària.

Introducció:

La presència d’espanyols en els camps de concentració nazis constitueix un episodi significatiu de la història del segle XX, vinculat a l’exili derivat de la Guerra Civil espanyola i al context de la Segona Guerra Mundial. Milers de republicans espanyols van ser deportats i sotmesos a dures condicions de vida, fet que converteix aquest fenomen en un tema de gran rellevància històrica i humana.

Testimonis:

Estos son sols tres de los milers de noms que, desde el passat 5 de maig, es poden consultar en el nou y completíssim registre dels republicans espanyols deportats als camps de concentració i extermini del régim nazi de Hitler. (Banc de Memòria de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i l'Asociación Amical Mauthausen),

Enrique García Aragó era barber i va arrivar a Mauthausen el 31/8/1941, va pasar també per Dachau, Flossenbürg i va entrar en Auschwitz-Birkenau el 3/12/1943. Allí va faltar el 6/10/1944.

José San Blay va entrar en el camp de concentració de Aurigny el 17/5/1944, i fou lliberat el 30/8/1944.

Leoncio López Martínez arrivà al camp de Dachau el 18/8/1944, fou traslladat a Auschwitz i de nou a Dachau, on va ocupar el barracó 21. Va morir allí el 19/2/1945.

- Al Documental publicat de la UNED de "Españoles en Mauthausen"

Es tracta sobre els espanyols que van ser deportats als camps de concentració nazis, especialment al camp de Mauthausen. Quan Alemanya va envair França en la Segona Guerra Mundial, molts d’aquests espanyols van ser capturats pels nazis. El règim de Francisco Franco no els va reconéixer com a ciutadans, de manera que van quedar sense protecció i van ser deportats. En total, més de 7.000 van ser enviats a Mauthausen, un dels camps més durs, conegut com “el camp dels espanyols”. Allí patien condicions extremes: treballs forçats, especialment a la pedrera, fam, violència constant, malalties i execucions. Més de 4.000 espanyols hi van morir.

Els presoners espanyols eren identificats amb un triangle blau, que indicava que eren apàtrides, junt amb una “S” d’Espanya. Malgrat les condicions, molts van organitzar xarxes de solidaritat i resistència dins del camp per ajudar-se entre ells.

El camp va ser alliberat l’any 1945 per l’exèrcit dels Estats Units. El documental destaca la importància de recordar aquestes víctimes com una part fonamental de la història del segle XX.

- Els 27 de Mauthausen:

Es un llibre (Lara Cardona Fernández y José Francisco Albelda García) on es replega un gran treball que reconeix i recupera la mimoria dels 27 presoners en el Camp de Mauthausen que eren de la provincia de Castelló de la Plana. En el llibre podem coneixer la biografia i contextualitzacio dels fets i dels personatges.

-Los juegos olímpicos se harían en Berlín pero cuando Hitler llego al poder varios países intentaron cambiar la sede, pero al final todos asistieron excepto España que decidió hacer unos alternativos "Juegos olímpicos populares" pero al final se cancelaron por estallido de la guerra civil .

-Era una potencia deportiva y la imagen de los deportistas en esos años promovieron la superioridad y el poder del físico de la raza aria.

-Los Judíos fueron expulsados de los clubs deportivos y se les prohibía la entrada a cualquier instalación deportiva.

-Se OCULTO la propaganda ANTISEMITS durante un tiempo y cualquier propaganda que no este relacionada con los juegos olímpicos

-En 1938 se hizo un documental sobre los juegos olímpicos de Berlín "Documental OLYMPIA"

1.Maquis a França

Durant l’ocupació nazi i el règim de Philippe Pétain, els maquis eren guerrillers amagats en zones rurals.

• Feien sabotatges i atacaven alemanys

• Ajudaven els Aliats (com en el Desembarcament de Normandia)
  Van contribuir a alliberar França

2.Partisans a Itàlia

Després de la caiguda de Benito Mussolini, els partisans lluitaren contra nazis i feixistes:

• Guerrilla i emboscades

• Van ser clau en la derrota del feixisme

3. Maquis a España

Després de la Guerra Civil Espanyola, alguns republicans continuaren la lluita contra Francisco Franco:

• Accions guerrilleres
  Van fracassar per la repressió i falta d’ajuda exterior

Com a conseqüència, les persones jueves van perdre drets polítics i civils, van ser excloses de moltes professions i van patir una gran marginació social. Aquestes lleis van ser la base legal per a les persecucions posteriors del règim nazi.

Aquestes accions incloïen la confiscació de negocis i propietats, així com intimidació i violència pública. L’objectiu era controlar, aïllar i debilitar aquestes comunitats, creant un clima de por constant i eliminant qualsevol oposició al règim.

Les condicions de vida dins dels guetos eren molt dures: hi havia manca d’espai, escassetat d’aliments i pocs recursos. Això provocava fam, malalties i una gran mortalitat. Els guetos van ser un pas més en el sistema de repressió nazi abans de mesures encara més extremes.

Cada vegada anaven grups mes xicotets . Al març del 1945 , Mathausen era l'últim camp i van parar tots allí

• Neus Català

Son pare sent pagés li va inculcar inconvenient una conciencia revolucionaria.

Ella volia ser enfermera i aspirar a una vida mes conformista que qualsevol dona , pero la guerra canvia totalment la ruta de la seua vida .

Al 1939 , s'exilia amb 182 refugiats (infants) . Arriben als camps amb condicions pèsimes per el fred , elles pensaven que morien . Al temps 92.000 dones e infants són assasinats.

Va sobreviure fins el 8 de maig de 1945

Al 1965 s'instala el comité internacional on inicia la recuperació de testimons de dones reportades

Identificación: Heinrich Himmler (jefe de las SS), Campo de concentración de Dachau, Campo de concentración de Mauthausen y Campo de concentración de Auschwitz-Birkenau.

Durante el periodo del Tercer Reich, millones de personas fueron arrancadas de sus casas, separadas de sus familias y enviadas a campos de concentración. No eran soldados ni criminales: eran personas normales, con vidas, sueños y seres queridos, que fueron perseguidas por lo que eran o por lo que pensaban.

Hechos:
Al llegar a los campos, lo primero que perdían no era solo su libertad, sino su identidad. Dejaban de tener nombre y pasaban a ser un número. Vivían con hambre constante, frío y miedo. Cada día era una lucha por sobrevivir.

Causas:
Todo esto ocurrió por una ideología basada en el odio y el rechazo hacia quienes eran diferentes. El régimen nazi buscaba una sociedad “perfecta”, eliminando a quienes no encajaban en su idea.

Medidas aplicadas:
La deshumanización era total: les rapaban el pelo, les quitaban sus pertenencias y los marcaban con símbolos. Eran tratados como si no fueran personas. Muchos eran obligados a trabajar hasta morir.

Ejemplos:
En Mauthausen, algunos prisioneros tenían que subir una enorme escalera cargando piedras pesadas. Muchos caían y morían allí mismo, agotados. No era un accidente: era parte del sistema.

Conclusión:
Hoy, estos lugares nos recuerdan algo muy importante: que el odio puede crecer poco a poco si nadie lo detiene. Recordar lo que pasó no es solo mirar al pasado, es una forma de evitar que vuelva a ocurrir.

La memòria ens permet honrar les víctimes, comprendre les conseqüències de l’odi i prevenir la discriminació. Es manté viva gràcies als testimonis de supervivents, com Ana Frank, als museus i memorials, a l’educació i a commemoracions com el 27 de gener, impulsat per la UNESCO.

Avui, recordar l’Holocaust ens ajuda a construir una societat més justa i respectuosa, i ens recorda la importància de defensar els drets humans davant qualsevol forma d’odi o intolerància.

Sense memòria, no hi ha futur.

Llavors ella i la seua mare van ser obligades a deixar el seu lloc de refugi (pirinus francesos) i van ser traslladades a un camp de concentració.

Al temps el seu pare va tornar a ser traslladat a la cuideu i elles també però per desgràcia van ser arrestades. Per a la seua sort al poc temps les van alliberar, i del pare ja no van saber res més.

La immigració Argentina va començar al 1880 en l’arribada de els primers homens de negocis que venían de Alemanya i Alsacia.

Cosa que porta al fet que abans de l’holocaust hagueren 190mil jueus a l’Argentina y despres 40mil, ja que l’entrada es va fer quasi impossible pel canvi de govern i la documentació que volien:

•certificat de bona conducta

• 3 visats

•certificat de salut

Per altea banda l’integració va ser variada, per a uns més fàcil per uns altres quasi impossible per l’enyorança de les seques arrels (con el menjar, els costums, els seis coneguts i amics, etc…)

Els jueus van començar una nova vida d’allò més normal. La comunitat juega va ajudar molt a aqueix fet ya que estava molt bé organitzat gràcies ala clubs o centres comunitaris jueus com el Hacoaj o Hebraica.

Aquesta data va ser proclamada per l’assamblea general de les naciones unides i va sorgir en novembre del 2005. A més, com ja han dit en el grup anterior, estaba impulsada per la UNESCO.

—> CONTEXT HISTÓRIC: Es va escollir eixa data en honor a l’alliberació dels camps de Auschwitz-Birkenau al 1945.

En Canva hi ha un vídeo que explica el que acabe de dir.

Al cap del temps, en l’entrada de Franco i la guerra civil va haber d’exiliarse a França junt amb la resta de personal i una vengada allí va tractar de refer la seua vida, encara que a pesar d’aixó, era molt conscient de l’imminencia de la 2a guerra mundial pel que es va implicar a fons en la resistencia dels FTPF (la guerra civil només era un l’inici de la catástrofe que s’apropaba).

—> 11/11/1943 van ser detinguts i la porten al camp de concentració (de coqueta i dones) de Holleischen.

—> maig de 1945 es lliberada i continua lluitant contra el franquisme.

Neus va ser una gran referent (sobretot a Catalunya) ja que ens conta la seua experiencia al camp i ens inspira amb la seua lluita constant.

En el seu testimoni, Levi explica com tot el que passava al camp tenia l’origen en la ideologia nazi, que defensava una suposada “puresa ària” i que va portar a aplicar la Solució Final. Segons aquesta idea, persones com ell eren considerades “Untermenschen” (subhumans), cosa que justificava que els llevaren la dignitat i, fins i tot, la vida.

Només arribar al camp, els presoners deixaven de ser persones per a convertir-se en números. A Levi li van assignar el 174517, que li van tatuar al braç. També els llevaven la roba, els rapaven el cap i els quitaven qualsevol objecte personal. Tot estava pensat per a trencar-los a poc a poc, perquè oblidaren qui eren i perderen les ganes de continuar vivint.

Tot i això, Levi va trobar xicotetes formes de resistir. Una d’elles va ser aferrar-se a la seua memòria i a la seua cultura: recordava i recitava fragments de La Divina Comèdia, com una manera de no perdre del tot la seua humanitat enmig de tanta desolació.

En resum, el testimoni de Primo Levi en Si això és un home mostra com la vida al camp d’Auschwitz III Monowitz estava pensada per a destruir la identitat i la dignitat de les persones, convertint-les en simples números. A través de la fam, el fred i el treball forçat, molts presoners acabaven perdent la voluntat de viure, però Levi també destaca que, fins i tot en aquestes condicions extremes, alguns aconseguien resistir mantenint la memòria, la cultura i una mínima humanitat.

fonts: youtube, wikipedia, Centro Primo Levi, About Holocaust, google...

1. Camps de concentració

   —Objectiu: Detindre i controlar

   —Condicions: extremament dures, casi letals (al principi no estaven pensats per al estermini)

   —Exemple: Dachau

2. Camps d’extermini

   —Objectiu: Assassinat massiu organitzat

   —La majoria eren assasinats poc després d’aplegar, s’utilizaven cámeres de gas i crematoris per eliminar cosos i formava part de l’anomenada “solució final”

   —Exemple: Auschwitz

3. Camps de treball forçat

   —Objectiu: Explotar com a má d’obra

   —Treballen en construccions, mines o fàbriques, hi havien moltes morts freqüents degut al agotament i les empreses alemanes s’aprofitaven dels seus treballs.

   —Exemple: Buchenwald

4. Camps de trànsit

   —Objectiu: Funcionaven com etapes intermitges

   —Els presoners eren reunits i organitzats avans de ser enviats a altres camps i la seus estancia podis ser curta pero molt durs

   —Exemple: Westerbork

5. Camps presoners de guerra

   —Objectiu: Destinat a soldats enemics capturats

   —En teoria debien seguir normes intrnacionals pero en la práctica molts presoners foren assassinats o maltratats.

Originalment es va crear com un camp de concentració per encarcelar a persones “enemigues” del règim nazi però amb el temps es va convertir en un dels principals centres d’extermini de l’Holocaust.

Al final el camp va ser lliberat al gener de 1945 per el exèrcit sovietic, cap al final de la Segona guerra mundial. Aleshores, ya se habien comés barbaritats a gran escala dins del complex.

Avui en dia s’ha convertit en un lloc de memoria y educació. El seu objectiu és recordar les victimes y ensenyar lo que va passar per a que fets similars no es repetisquen.

En els camps de concentració, els presoners eren obligats a realizar treballs forçats molt durs, gairebé sempre en condicions que portaven a l’esgotament o la mort.

Diferents treballs:

1.Construcció i obres pesades

—Construcció de carreteres, edificis, fabriques…

—Transport de pedres, ciment o fusta sense ferramentes adequades.

—Jornades molt llargued amb poc menjar.

2. Treballs en fabriques

—Producció d’armes, municions i material militar.

—Treball en industries controlades per empreses alemanyes.

—Predominaven en Auschwitz.

3. Mineria i canteres

—Extracció de pedres, carbó o altres materials

—Treball extremadament perillós, amb alta mortalitat.

—Predominaven en Buchenwald.

4.Treballs dins del camp

—Neteja de barracons i latrines

—Cuina o repartiment de menjar

—Reparacions básiques.

5. Classificació de pertinences

   —Separar roba, objectes personals i bens robats.

   —En alguns camps gestionaven quantitats enormes d’objectes.

6. Treballs especialitzats

   —Metges, fusters, mecánics o electricistes entre els presoners.

   —De vegades tenien millors condicions perque eren útils.

Tipus de Presos:

1. Jueus

   —Eren el grup perseguit

   —Provenien de molts països d’Europa.

   —Van ser les principals victimes del extermini

2. Presoners polítics

   —Persones que s’oposaven al nazisme.

   —Incluien comunistes, socialistes, sindicalistes o activistes.

3. Presoners de guerra

   —principalment soldats soviètics capturats al front oriental.

4. Poble romaní

   —Perseguits per raons racials.

   —Molts van ser deportats i assesinats.

5. Testics de Jehovà

   —Perseguits per negarse a apoyar al règim o al servici militar.

6. Persones LGTBI

   —Especialment homes homosexuals perseguits per els nazis.

7. Persones amb discapacitats

   —Moltes van ser víctimes programades de “eutanasia” forçada del règim.

8. Delincuents comuns

   —Persones encarcelades oer delictes, encara que també eren utilitzades com a má d’obra forçada.

En aquest context es van celebrar els Judicis de Nuremberg, amb l’objectiu de jutjar els principals líders nazis pels crims comesos durant la guerra, especialment els relacionats amb l’Holocaust. Aquests judicis van marcar un precedent molt important en el desenvolupament del dret internacional i la justícia penal.

Tanmateix, el procés no va estar exempt de dificultats. Va ser complicat determinar el grau de culpabilitat de cada persona i, en molts casos, va ser necessari reutilitzar antics membres del partit nazi per tal de garantir el funcionament del país. A més, hi va haver poca col·laboració per part de la població.

Per a gestionar les responsabilitats, es van establir diferents categories de culpabilitat, que anaven des dels principals criminals castigats amb penes severes com la mort o la presò fins a persones amb menor implicació, que rebien sancions més lleus o quedaven en llibertat condicional.

Com a part de la desnazificació, es va obligar la població a respondre qüestionaris sobre la seua relació amb el règim nazi, incloent-hi la seua participació en el partit o en activitats durant la guerra. Paral·lelament, Alemanya va ser dividida en quatre zones d’ocupació controlades pels Estats Units, la Unió Soviètica, el Regne Unit i França.

En conseqüència, aquest procés va permetre visibilitzar els crims del nazisme, fer justícia a les víctimes i establir les bases per a prevenir futurs crims contra la humanitat.