Tot i això, és possible que moltes persones no tinguin cap símptoma o infecció durant aquest temps.

Aquesta etapa pot durar molts anys si no reps teràpia antiretroviral. Algunes persones desenvolupen malalties més greus molt abans.

A partir del SIDA hi ha una pèrdua molt gran en el sistema inmunitario. Per això és més probable l’aparició de càncers i infeccions.
Els sintomes d’aquestes infeccions:
- Suors
- Escalofríos
- Fiebre recurrente
- Diarrea crónica
- Ganglios linfáticos inflamados
- Manchas blancas persistentes o lesiones inusuales en la lengua o la boca
- Fatiga persistente, sin causa aparente
- Debilidad
- Pérdida de peso
- Erupciones cutáneas o bultos

- Tot i això, els tractaments antiretrovirals existents impedeixen la multiplicació del virus a l’organisme. No maten el VIH, però ajuden a evitar el debilitament del sistema immunitari.

- Si el tractament no se segueix segons s’ha prescrit, poden aparèixer resistències als fàrmacs que s’estiguin utiltizant, anulant-ne l’eficàcia.

- La teràpia és individualitzada i ha de ser prescrita, revisada i modificada si és necessari, per especialistes que segueixin l’evolució del pacient.

- Els fàrmacs poden tenir efectes secundaris adversos.
 

- La variabilitat i capacitat de mutació del VIH fa que puguem infectar-nos amb virus especialment agressius i resistents al tractament.

Espanya:  

S’han notificat un total de 88.367 casos (actualitzat al 30 de juny de 2020)

La tasa d’infecció l’any passat va ser de 6,94 casos cada 100.000 habitants

Al comparar dades trobem que: 

Mundialment:  

Actualment hi ha 36.9 milions de persones infectades al món.

De les quals cada any s’estima que moren 1,2 milions.

El país amb més persones infectades és Eswatini a l'Àfrica amb un 27% de les persones.

Incidència històrica? 

El primer cas va ser descobert a California al 1982 i des d'aquell moment, a tota la història s’han notificat un total de 78 milions de persones i 39 milions han mort.  

Aquest malaltia s’ha emportat a persones com: Rock Hudson (primera victima famosa del VIH, Freddie Mercury…)

Hi ha dos tipus de VIH: VIH-1 i VIH-2. El VIH-1 és el cep més virulent, la qual es transmet fàcilment i és la causa de la gran majoria de les infeccions per VIH en l'àmbit mundial. El cep pandèmic del VIH-1 està estretament relacionada amb un virus que es troba en els ximpanzés de la subespècie Pa troglodites, els quals viuen en els boscos de les nacions centreafricanes de Camerun, Guinea Equatorial, Gabon, República de Congo (o Congo-Brazzaville), i República Centreafricana. El VIH-2 és menys transmissible, i es limita en gran manera a Àfrica occidental, juntament amb el seu parent més pròxim; un virus del mangabei gris (Cercocebus atys), el qual és un mico del Vell Món que habita en el sud del Senegal, Guinea Bissau, Guinea, Sierra Leone, Libèria, i Costa d'Ivori occidental.

El següent gran grup que es va començar infectar va ser la gent que es drogava amb drogues intravenoses. En aquest cas, ja es comencen a veure homes heterosexuals i dones. També s’estava contagiant gent sana però que havien rebut una transfusió de sang de gent malalta. Al veure això, es va començar a creure que aquest agent infecciós es transmetia de manera semblant a l’hepatitis B.

Durant un temps es va seguir investigant i buscant virus candidats. Però, no va ser fins al 1984, quan Robert Gallo i el seu equip van fer oficial el descobriment del virus. El virus es va denominar com a Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH).

Aleshores, 85 països del món havien informat sobre l'existència de casos de SIDA a l'Organització Mundial de la Salut (OMS), amb els EUA al capdavant amb més de 42.000 casos registrats.

Tan sols quatre anys després del descobriment del virus, el 1987, l'AZT va ser aprovat de manera extraordinària per l'agència reguladora nord-americana, la FDA, convertint-se així en la primera teràpia antiretroviral contra el VIH que va aconseguir aturar les conseqüències devastadores del virus a diferents parts del món.