<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>AUTORS IRLANDESOS SEGLES XVII-XX -Laia i Victoria by Victoria Iveth Gómez González</title>
      <link>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv</link>
      <description>Un curs d&#39;estiu a Irlanda</description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2021-06-02 10:19:37 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2023-05-19 20:44:27 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url></url>
      </image>
      <item>
         <title>JONATHAN SWIFT (1667-1745)</title>
         <author>vgomez_</author>
         <link>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579106335</link>
         <description><![CDATA[<div>Jonathan Swift va néixer el 1667 i va morir el 1745, a Irlanda.<br>Va escriure en anglès.<br><br>Nascut a Dublín, va perdre el seu pare abans de néixer. La seva mare el va portar a Londres, desprès d'estudiar al Trinity College. Va destacar per la seva defensa dels irlandesos contra els abusos del govern anglès. Això el va convertir en un heroi a Irlanda. Finalment, la mort de la seva esposa el va dur a les portes de la bogeria. <br><br>La seva obra més important i mencionada al llibre és "Els Viatges de Gulliver" <br><br>Ell va dir: <em>"La felicitat és el privilegi d'estar ben enganyat..."</em></div>]]></description>
         <enclosure url="https://cdn.britannica.com/58/9158-050-37846E0B/Jonathan-Swift-detail-oil-painting-Charles-Jervas.jpg?w=400&amp;h=300&amp;c=crop" />
         <pubDate>2021-06-02 10:25:47 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579106335</guid>
      </item>
      <item>
         <title>BRAM STOKER(1847-1912)</title>
         <author>vgomez_</author>
         <link>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579107405</link>
         <description><![CDATA[<div>Bram Stoker va néixer el 1847 a Irlanda i va morir el 1912 al Regne Unit. <br>Va escriure en anglès.<br><br>Fill d'un funcionari i una reconeguda feminista. Una malaltia va fer que hagués d'estudiar a casa. Un cop recuperat, va entrar al Trinity College. Malgrat que volia ser escriptor, el seu pare el va convèncer per treballar com a funcionari. Mentre, va escriure el seu primer llibre. Posteriorment es va traslladar a Londres, on es va casar. <br><br>La&nbsp; seva obra més important i de la qual parlen al llibre és "Dràcula". La va publicar al 1897, i va obtenir un èxit mundial.<br><br>Ell va dir: <em>"Aprenem de l'error, no de l'èxit"</em></div>]]></description>
         <enclosure url="https://historia.nationalgeographic.com.es/medio/2020/04/17/stoker-ii_2db67417_1200x630.jpg" />
         <pubDate>2021-06-02 10:26:40 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579107405</guid>
      </item>
      <item>
         <title>OSCAR WILDE (1854-1900)</title>
         <author>vgomez_</author>
         <link>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579108474</link>
         <description><![CDATA[<div>Oscar Wilde va néixer el 16 d'octubre de 1854 a Irlanda i va morir el 30 de novembre de 1900 a França.<br>Va escriure en anglès i francès.<br><br>Fill d'un cirurgià i una escriptora. Desprès d'estudir al Trinity College, va obtenir una beca per anar a Oxford. Va conseguir molta popularitat en els centres intel·lectuals de Londres, París i EEUU (on va fer una gira triomfal al 1882). Es va casar amb una irlandesa mot rica. Al 1888 va publicar un recull de contes, i al 1895 diverses peces teatrals. Va ser condemnat dos anys de treballs forçats a la presó, d'on va sortir consumit. Els últims dos anys de la seva vida els va viure sota l'anonimat.<br><br>És el tercer autor mencionat, i la seva obra més coneguda és "El retrat de Dorian Gray". La va publicar el 1891.<br><br>Ell va dir: <em>"El menys freqüent en aquesta vida és viure. La majoria de la gent es conforma a existir"<br></em><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/981031769/c871a0f409894941b0c5f5f23c0db8db/Oscar_Wilde.jpg" />
         <pubDate>2021-06-02 10:27:32 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579108474</guid>
      </item>
      <item>
         <title>WILLIAM BUTLER YEATS (1865-1939)</title>
         <author>vgomez_</author>
         <link>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579109977</link>
         <description><![CDATA[<div>William Butler Yeats va néixer el 1865 a Irlanda i va morir el 1939, a França. <br>Ell escrivia en anglès. <br><br>De jove era un estudiant dispers que no volia anar a la universitat. L'únic que li agradava era llegir i escriure poesia. Encara que, per complaure el seu pare va ingressar a una escola d'art. Allí va conèixer en George, que el va introduir en&nbsp; les ciències sobrenaturals i l'esoterisme. El 1887 va mudar-se a Londres, on va fundar el club de poetes "The Rymers Club". Deu anys desprès va tornar a Irlanda, on va fundar el Teatre Abbey. El 1923 va obtenir el Premi Nobel de Literatura.<br><br>La seva obre més reconeguda la va escriure al 1925: "Una visión".&nbsp; La seva poesia es nodreix de les faules i tradicions gaèliques.<br><br>Ell va dir: <em>"Les persones que es recolzen en la lògica, la filosofia i l'exposició racional acaben matant de gana la millor part de la seva ment"&nbsp;</em></div>]]></description>
         <enclosure url="https://global-uploads.webflow.com/60a78e52a3ba3a525a3b96cf/61fce4efcef948debc7b9595_biografia-de-William-Butler-Yeats.jpg" />
         <pubDate>2021-06-02 10:28:56 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579109977</guid>
      </item>
      <item>
         <title>GEORGE BERNARD SHAW (1856-1950)</title>
         <author>vgomez_</author>
         <link>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579111590</link>
         <description><![CDATA[<div>George Bernard Shaw va nèixer el 16 de juliol de 1856 i va morir el 2 de novembre de 1950, al Regne Unit.<br>Va escriure en anglès.<br><br>Fill d'un modest comerciant de la burgesia protestant. Bona part de la seva formació va ser autodidàctica ja que als setze anys es va tenir que posar a treballar. Als vint anys es va treslladar a Londres amb la seva mare i germanes. Allà va viure una decàda de manera miserable. Es va unir a un grup socialista que volia transformar la societat sense violència, on va conèixer a la seva esposa (una irlandesa de familia adinerada). Al no tenir problemes econòmics, va poder esciure les obres de teatre amb èxit creixent.<br><br>La seva obra més famosa és "Pigmalió", i la va esciure al 1913.<br><br>Ell va dir: "<em>Les idees són com les puces: salten dels uns als altres, però no piquen a ningú"<br></em><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://cdn.britannica.com/26/4126-004-37D80044/photograph-George-Bernard-Shaw-Yousuf-Karsh.jpg?w=400&amp;h=300&amp;c=crop" />
         <pubDate>2021-06-02 10:30:23 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579111590</guid>
      </item>
      <item>
         <title>JAMES JOYCE (1882-1941)</title>
         <author>vgomez_</author>
         <link>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579112208</link>
         <description><![CDATA[<div>James Joyce va ser un escriptor i autor irlandès que va néixer el 2 de febrer de 1882 a Irlanda i va morir 13 de gener de 1941 a Suïssa.<br>James escrivia en anglès.<br><br>Fill d'un funcionari arruïnat amb deu fills. Va ser educat per jesuïtes, però va renegar de la seva fe a la universitat. El 1904 es va enamorar de Nora Barnacle, la seva futura dona. Es van mudar a Itàlia, on ell treballava de professor d'anglès. El 1907 va publicar la seva primera obra, i va começar a patir iritis, una enfermetat que el deixaria sec. Va tornar al seu país per dirigir el primer cinema de Dublín, però va tornar arruinat. Finalment, en esclatar la Primera Guerra Mundial, el matrimoni es va traslladar a Zuric.<br><br>La seva obra més coneguda és "Dublinesos" (1914), encara que també va escriure "Retrat de l'artista adolescent"(1916) i "Ulisses"(1922).<br><br>Ell va dir: <em>"Les equivocacions són els pòrtics del descobriment"</em></div>]]></description>
         <enclosure url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL4m_1TZHcCaKFK-xWMKwVW0cHozOvAEYDeQDZVZlAxXOkT3z8PY_5s3U9btmrO-BTkMNluoWPcW1Qrp2tEjJRVPZ8cEHKxS4wRYxIrud9rYWhrW2yy75u_Vhmt8gyJq57OcejCVynnA1x1QIBUKE3fcGuFvjLPgd9Ik--mTyMcO1ff7v50KJP5LMv/s1600/JamesJoyce.jpg" />
         <pubDate>2021-06-02 10:30:53 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579112208</guid>
      </item>
      <item>
         <title>SAMUEL BECKETT (1906-1989)</title>
         <author>vgomez_</author>
         <link>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579115801</link>
         <description><![CDATA[<div>Samuel Beckett va néixer el 13 d'abril de 1906 a Irlanda i va morir 22 de desembre de 1989 a França. <br>Bona part de la seva producció literària és en francès, encara que també va escriure en anglès. <br><br>Va néixer a Foxrock, però va ser educat en un internat protestant de l'Ulster. Posteriorment va ingressar al Trinity College, on es va doctorar en Romàniques. Entre 1932 i 1937 va estar viatjant per Europa. L'any 1937 es va establir a París, però com es va unir a la Resistència, cinc anys desprès va tenir que fugir. El 1969 va rebre el Premi Nobel de Literatura.<br><br>"Tot esperant Godot" (1952) va ser la seva obra maestra. <br><br>Ell va dir: <em>"La rutina és el càncer del temps"</em></div>]]></description>
         <enclosure url="https://3.bp.blogspot.com/-tgBwtDS-xTE/Uchv56RTDvI/AAAAAAAAfZ8/E8pHcqzCVec/s1600/beckett+2_02_sombreado.jpg" />
         <pubDate>2021-06-02 10:33:49 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/1579115801</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Segle XVII</title>
         <author>lperea11</author>
         <link>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/2592719530</link>
         <description><![CDATA[]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2023-05-16 08:21:04 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/2592719530</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Segle XVIII</title>
         <author>lperea11</author>
         <link>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/2592719724</link>
         <description><![CDATA[]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2023-05-16 08:21:15 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/2592719724</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Segle XIX</title>
         <author>lperea11</author>
         <link>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/2592719882</link>
         <description><![CDATA[]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2023-05-16 08:21:21 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/2592719882</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Segle XX</title>
         <author>lperea11</author>
         <link>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/2592720302</link>
         <description><![CDATA[]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2023-05-16 08:21:40 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/vgomez_/4907rvi8595wgxbv/wish/2592720302</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
