Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya. Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília. Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana. Prengué el nom d’Abd Allāh ibn ‘Abd Allāh al-Tarǧūman al-Mayūrqī. Es casà amb la filla d’un notable tunisenc i tingué un fill anomenat Muḥammad. Arribà a ser cap de la duana i a ocupar altres càrrecs econòmics en l’administració. És un exemple excepcional no tant de l’escepticisme religiós de la baixa edat mitjana, sinó de les complexes relacions i aculturacions entorn de la Mediterrània abans de l’enfrontament antiislàmic de la política hispànica del segle XVI i de la consegüent presència turca en la Mediterrània occidental. 
La seva tomba es conserva a Tunis.

En aquest text s'utilitza molt la personificació perquè surten molts d'animals, els quals tenen capacitat de debatre amb humans.
Un exemple de personificació és l'ase, que parla amb fra Anselm, o les abelles, que suposadament treballen amb els "peus i les mans", quan realment no tenen ni peus ni mans.

2-Què fan aquests animals petits i subtils?

3-Cerca una personificació.
4-Com es protegeixen dehivern?
5-Amb quin material fan les cases?