El llegat que ha quedat d’aquesta època islàmica és limitat: alguns castells i torres defensives construïts a les zones frontereres, banys àrabs i edificis com la Suda de Tortosa. Aquests elements són testimonis de la presència musulmana a la regió.

Entre els segles IX i X, els comtes catalans van començar a independitzar-se dels reis francs. Un pas clau va ser quan Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, va transmetre els seus dominis als seus fills sense necessitat de l’aprovació dels francs, consolidant així l’autonomia política dels comtats catalans.territoris.

Durant el segle X, els comtes catalans van impulsar la repoblació dels seus territoris, que havien quedat pràcticament despoblats a causa dels conflictes bèl·lics. Van repartir petites parcel·les de terra, conegudes com a alous, entre els pagesos, els quals van passar a ser propietaris lliures d’aquestes terres. Aquesta mesura va contribuir a revitalitzar l’economia i la societat a la regió.

– Els nobles, per protegir-se dels atacs sarraïns i obtenir beneficis agraris, van obligar els pagesos a cedir les seves terres (alous). A canvi de protecció, aquests pagesos van passar a ser serfs, perdent la seva llibertat.

– Els nobles es van proclamar barons i van fer que aquest títol fos hereditari, consolidant el seu poder.

– Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, va negociar amb els barons per recuperar l’autoritat comtal. Els va convertir en els seus vassalls i va acceptar el control sobre la pagesia. Aquestes normes feudals es van recollir en el codi dels Usatges de Barcelona, que va regular l’organització de la societat feudal.

El seu fill, Alfons II (a Catalunya, Alfons I el Cast), va ser el primer a governar com a comte de Barcelona i rei d’Aragó, iniciant així la dinastia catalanoaragonesa.

El seu fill, Alfons I, va continuar la reconquesta, però aquest cop a Aragó. Va signar el Tractat de Cazorla amb la Corona de Castella, renunciant a conquerir Múrcia a canvi de poder ocupar València, Xàtiva i Dénia.

Resum: Ramon Berenguer IV va consolidar el domini català al sud, mentre Alfons I va expandir el territori cap a València, establint aliances amb Castella.

– Les terres es van repartir entre ordes militars, religiosos i nobles.
– Els pagesos que van repoblar aquestes zones ho van fer en condicions de servitud, convertint-se en remences. Aquests pagesos havien de pagar un rescat (la remença) si volien abandonar la terra i estaven sotmesos a mals usos, uns drets senyorials abusius que limitaven la seva llibertat.

– Es va permetre als sarraïns que ja vivien en aquestes zones romandre-hi, mantenir la seva llengua i costums. Aquests habitants van rebre el nom de mudèjars o moriscs.

Resum: Millores agrícoles, expansió del comerç i creixement urbà van marcar el desenvolupament econòmic i social a partir del segle XI.

– Nobles i clergues van promoure la construcció de castells, esglésies i monestirs, com els de Sant Pere de Rodes, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. També es van edificar petites esglésies rurals, destacant-se Sant Climent i Santa Maria de Taüll.

– L’arquitectura romànica catalana va rebre influències llombardes, caracteritzant-se per l’ús de carreus quadrats, torres altes, absis esvelts i decoració amb arcs cecs.

Resum: L’art romànic va florir a Catalunya amb construccions religioses i civils, reflectint influències llombardes en la seva arquitectura.

La pintura romànica va tenir un paper destacat:
– Les pintures murals es trobaven principalment als absis i murs, representant el Pantocràtor i escenes de la vida de Jesús i la Mare de Déu. Destacuen les pintures de Taüll i les del Mestre de Pedret.
– També es feien pintures sobre taula, especialment per als frontals d’altar.

Resum: L’escultura i la pintura romànica van complementar l’arquitectura, amb obres emblemàtiques com les de Ripoll, Taüll i els frontals d’altar, reflectint temes religiosos amb gran expressivitat.