Pro l'infant innocent,
que deixa, satisfet, la buidada mamella,

Escolta, Espanya -la veu d'un fill
que parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra.
En 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en altra, massa.

Com va fer Joaquín Costa, criticava obertament la visió llorejada i esperpèntica amb què l'Imperi Espanyol mantenia la seva raó d'esser:

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

A les següents estrofes, Maragall fa al·lusió a la sang inútilment vessada que, més enllà de l'obvietat que suposa, és una doble queixa pel fet que molts dels soldats enviats a Cuba provenien de terres catalanes. Reitera la crítica a l'ús dels conceptes gloriosos quan esmenta:

te satisfeies d'honres mortals
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Acaba el poema amb un clam a la desintegració d'Espanya o, si més no, a la pèrdua de la seva identitat tal com l'havia concebuda fins a aquell moment.

On ets, Espanya? - No et veig enlloc.
No sents la meva veu a'tronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

EL 1908, dins del moviment ibèric impulsat per l'autor, va escriure un poema anomenat "Visca Espanya".

Doncs crec que significa q les persones que van fer l'atemptat no eren consients de el mal q estaven fent i per aixo els hi diu "infants"

Max Handler