Fundació una eina, una manera, però no redueix la presència comunitària que és més àmplia.

La presència comunitària és més àmplia i no la centrem només a la Fundació.

Hi haurà noves i diverses maneres de relacionar-nos amb la Fundació.

Veiem que ens demana no perdre la "cultura" i en tarannà adsis

Un poco de historia... hermanos presentes en las calles, las cárceles, las escuelas ... y comprobamos que con un ratico no es suficiente... papeleos...voluntarios... Surge la necesidad de profesionalizar para dedicación tiempo completo y cumplir normas... más burocracia. Nos agrupamos en Asociaciones para poder gestionar mejor esa presencia... 'Presencia"!!! Y van creciendo las estructuras, porque se trabaja lo mejor posible!!!... Aunamos esfuerzos , no sin tensiones (muchaaaas tensiones!!) ni dudas ...dudas!!, para constituirnos en Fundación. Se van sumando voluntarios y trabajadores que no son hermanos... el proyecto crece y se hace adulto... nosotros también y vamos encontrando , cada uno , nuestro lugar en el mundo... unos en el aspecto profesional en la propia Fundación, otros como voluntarios y otros en otras realidades. Pero el origen es el 'Estar Presentes entre los jóvenes y pobres...' es el calor de nuestro corazón Adsis...Siento que la Fundación sigue siendo 'Nuestra Casa"... Mi casa... Y todos los que pertenecen a ella 'están en casa'...

La fundació és expressió de la nostra presència i volem que ho continuï sent. No és només part del que fem, sinó que també ens configura com a comunitat i volem que ho segueixi fent. És rostre pel món de la nostra vocació de presència.

Avui hi som menys germans i al mateix temps més persones, treballadors, voluntaris, socis que en el nostre caminar cap a un moviment Adsis ampli, s'incorporen a la nostra presència.

La presencia i la participació dels germans va canviant, i hem de veure com seguim vinculats a les persones que s'incorporen a Adsis a través de la fundació, com establim vincles entre uns i altres i seguim construint junts Moviment.

Estem en un moment nou, molt esperançador i penso que tenim reptes per innovar en les maneres de fer, que són:

• seguir creant vincles entre totes les persones.

• implicar-nos com a germans en diferents àmbits generals o locals, sigui com a voluntaris, membres de comissions, consells, equips de gestió o de projecte.

En definitiva, és una sort i una joia pel Moviment, per estar present i ampliar el Moviment.

Forma parte de la esencia de nuestra vocación de presencia y de servicio entre jóvenes y pobres. Para nosotros ha sido una realidad que ha ido configurando nuestra vocación y puede seguir configurándola en la medida que formemos parte de ella en alguna forma. Es una realidad de la que creo necesario y bueno seguir formando parte

Si,volem que segueixi formant part. Es una manera de donar forma a la presència sobretot en àmbits empobrits i de necessitat social. Es una forma de que sigui una relitat sostenible en el temps i amb certa continuitat.

El somni seria que fos una presencia en que es compartis compromis en la realitat ,la comunitat i ,voluntaris o professionals. Actualment aqui a Barcelona no estem massa implicats i les comunitats no tenim consciència d'estar implicats.

Penso que la tasca que es realitza a la fundació es la forma comunitària de presència entre els pobres. Penso que és necessari tenir que la relació amb la fundació existeixi. No tindria sentit que no fos així.

Per una banda, el fet que hi haguessin germans/es ha generat tenir la consciència d'aposta, de compromís amb els més pobres, a l'hora que potser ha suposat certa delegació sobre els germans professionals i s'ha donat certa distància inevitablement. En poc temps deixarà d'haver germans/es treballant a la fundació i tinc la certesa que serà ocasió (ja ho està sent) per establir un tipus de relació i de participació diferent del que ha sigut fins ara i que serà positiva i enriquidora mutuament, Fundació-Comunitat, Comunitat-Fundació.

nuestra vocación es fruto del espíritu, y siento que la fundación es presencia de la bondad, de la justicia de Dios en el mundo laico. Queda el Espíritu del Señor en la historia. Si quiero seguir sintiendo que forma parte de mi vocación, tengo la experiencia de como el carisma de Adsis los compañeros lo incorporan en la manera de estar entre los jovenes y los más vulnerables. El temor es que se pierda el carisma.

Si Vull que formi part de la nostra vida.

Crec que ens necessitem mutuament.

Cada cop son menys els germans i germanes que hi treballen. Aquest han transmes molt del que som i ara tenim el repte de com transmetre la cultura adsis

La Fundació es fruit de les comunitats. Actualment hi ha una relació entre les estrelles i la misió de la FA

Crec que ens necessitem mutuament.

Cada cop son menys els germans i germanes que hi treballen. Aquest han transmes molt del que som i ara tenim el repte de com transmetre la cultura adsis

Diàleg de la comunitat. Reunió de diumenge 18/02/2024.

1. Comunitats Adsis i Fundació Adsis

La Fundació una eina, una manera de fer i estar presents a la realitat que no redueix la presència comunitària, que és més àmplia. Així doncs, entenem que la presència comunitària és més àmplia i no la centrem només a la Fundació, però sí que ara ens centrem ara en la nostra reflexió sobre la Fundació Adsis i la relació amb les comunitats.

Entenem que la realitat és canviant, que ja no hi ha tants germans professionalitzats a la Fundació i que hi haurà noves i diverses maneres de relacionar-nos amb la Fundació, les seves persones i els seus projectes. Noves maneres que haurem de descobrir i probablement ens portaran a innovar. 

La tasca que es realitza a la Fundació es forma comunitària de presència entre els pobres. Penso que és necessari tenir que la relació amb la fundació existeixi i no tindria sentit que no fos així. Per una banda, el fet que hi hagués germans/es ha generat tenir la consciència d'aposta, de compromís amb els més pobres, alhora que potser ha suposat certa delegació sobre els germans professionals i s'ha donat certa distància inevitablement. 

La nostra vocació és fruit de l'esperit, i sento que la fundació és presència de la bondat, de la justícia de Déu al món laic. Queda l'Esperit del Senyor a la història. Si, vull seguir sentint que forma part de la meva vocació, tinc l'experiència de com el carisma Adsis els companys s’incorporen a la manera d'estar entre els joves i els més vulnerables. El temor és que es perdi el carisma.

Si fem una mica d'història, reconeixem germans presents als carrers, a les presons, a les escoles... i comprovem que ens vam adonar que “amb una estona no n'hi ha prou”, que necessitem gestionar paperassa, voluntaris... Sorgeix la necessitat de professionalitzar per dedicació temps complet i complir normes... més burocràcia. Ens agrupem a Associacions per poder gestionar millor aquesta presència... I van creixent les estructures, perquè es treballa el millor possible!!!... Unim esforços, no sense tensions (moltes tensions!!!) ni dubtes i molts dubtes!!!, per constituir-nos en Fundació. 

Es van sumant voluntaris i treballadors que no són germans, el projecte creix i es fa adult, nosaltres també i anem trobant, cadascú, el nostre lloc al món, uns en l'aspecte professional a la mateixa Fundació, altres com a voluntaris i altres en altres realitats, però l'origen és “estar presents” entre els joves i els pobres... És la calor del nostre cor Adsis. Sento que la Fundació segueix sent casa nostra, casa meva... i tots els que pertanyen a ella 'estan a casa'...

La Fundació forma part de l'essència de la nostra vocació de presència i servei entre joves i pobres. Per a molts de nosaltres ha estat una realitat que ha anat configurant la nostra vocació i pot continuar configurant-la en la mesura que en formem part en alguna forma. És una realitat de la qual crec necessari i bé continuar formant part. 

Volem que segueixi formant part nostra. És una manera de donar forma a la presència sobretot en àmbits empobrits i de necessitat social. Som conscients que és una forma que sigui una realitat sostenible en el temps i amb certa continuïtat.

Actualment, aquí a Barcelona no estem massa implicats i les comunitats no tenim consciència d'estar implicats. El somni és que fos una presència en què es compartís compromís amb la realitat, la comunitat, voluntaris i professionals. 

La fundació és expressió de la nostra presència i volem que ho continuï sent. No és només part del que fem, sinó que també ens configura com a comunitat i volem que ho segueixi fent. És rostre pel món de la nostra vocació de presència.

En poc temps deixarà d'haver-hi germans/es treballant a la fundació i tinc la certesa que serà ocasió (ja ho està sent) per establir un tipus de relació i de participació diferent del que ha sigut fins ara i que serà positiva i enriquidora mútuament, Fundació-Comunitat, Comunitat-Fundació. Avui hi som menys germans i al mateix temps més persones, treballadors, voluntaris, socis que en el nostre caminar cap a un moviment Adsis ampli, s'incorporen a la nostra presència.

Veiem que les persones implicades a la Fundació ens demanen suport per no perdre la "cultura" i el tarannà Adsis, demanen la nostra implicació. Cada cop som menys els germans i germanes que hi treballen. Aquest han transmès molt del que som i ara tenim el repte de com transmetre la cultura adsis. La Fundació és fruit de les comunitats, actualment hi ha una relació entre “les estrelles” i la missió de la Fundació.

La presència i la participació dels germans va canviant, i hem de veure com seguim vinculats a les persones que s'incorporen a Adsis a través de la fundació, com establim vincles entre uns i altres i seguim construint junts Moviment.

Volem que formi part de la nostra vida i creiem que ens necessitem mútuament.

Estem en un moment nou, molt esperançador i penso que tenim reptes per innovar en les maneres de fer, que són:

• seguir creant vincles entre totes les persones.

• implicar-nos com a germans en diferents àmbits generals o locals, sigui com a voluntaris, membres de comissions, consells, equips de gestió o de projecte.

En definitiva, és una sort i una joia pel Moviment, per estar present i ampliar el Moviment.

En ella se realiza, mayormente, la acción social de las Comunidades gracias al trabajo en equipo con muchos trabajadores capaces, sensibles socialmente e identificados con la misión visión de la Fundación.

No obstante el puente Comunidad-Fundación en Barcelona no siempre ha sido ágil ni con la suficiente permeabilidad.

La Fundación Adsis es lo que es gracias la suma del trabajo y voluntariado de muchos hermanos, que históricamente, con su vocación, carisma y conocimientos la han impulsado y dado vida.

A parte del servicio prestado por la Fundación a miles de destinatarios jóvenes pobres, nuestros predilectos vocacionalmente hablando, valoramos como extremadamente valiosas muchas relaciones interpersonales de calidad tejidas en el seno de la Fundación por los hermanos que por allí han pasado...tanto con destinatarios como con trabajadores, muchas de estas relaciones han trascendido el tiempo y el espacio y aún se mantienen. Siguen siendo transformadoras y alentadoras, más allá de lo institucional.

El alma de Fundación Adsis, lo que la diferencia de cualquier otra ONG, es ese matiz de servicio transformado en encuentro, de centralidad de la persona, de gratuidad que bebe del ser de Dios. Esa es es la forma en que Fundación Adsis transforma la sociedad, y la conexión con la Comunidad, y por tanto con todo lo que ella encarna, le recuerda su cometido. Deben ir de la mano, es una sabia que debe circular, en un flujo de ida y vuelta. Es su valor diferencial.

Creemos que ambos compañeros de camino, Comunidad y Fundación, deben mirarse e interactuar...algo que ya han logrado nuestros hermanos Adsis de Canarias, Valencia...Estamos en camino.

Es una realidad de presencia muy potente: por el número de personas a las que llega, por el trabajo que se puede realizar y por la incidencia que tiene y ha tenido en la vida de muchas personas.

En la FA vemos el fermento en la masa.

Cuidado económico

Estar como garantes de los valores, de la misión, del estilo , la forma de estar presentes.