Per dur a terme aquest procés degradatiu es necessita oxigen i es produeix energia i substàncies de rebuig, com el diòxid de carboni.

L’oxigen entra per l’aparell respiratori i el diòxid de carboni és expulsat.

La nutrició és el conjunt de processos mitjançant els quals els éssers vius prenen de l'exterior i les transformen en matèria pròpia i energia.

Els aliments proporcionen matèria i energia als éssers vius. El procés de prendre aliments és l'alimentació.

Segons el tipus de nutrició són:

Autòtrofs: -Fotosintètics -Quimiocintètics

-En els animals, després d’ingerir els aliments, s’esdevenen els processos següents:

Procés digestiu: transformació dels aliments que passen a la sang des de l’aparell digestiu. 

Intercanvi de gasos: captació de l’oxigen per dur a terme el metabolisme i l’eliminació del diòxid de carboni. Se n’encarrega l’aparell respiratori.

Transport: repartiment d’oxigen i nutrients a les cèl·lules de l’organisme i la recollida del diòxid de carboni a substàncies de rebuig. El duu a terme l’aparell circulatori.

Metabolisme i respiració cel·lular: ús dels nutrients per l’energia necessària.

Excreció: eliminació de substàncies de rebuig en el metabolisme. Se n’encarrega l'aparell excretor.

-En les plantes, els processos implicats en la nutrició són:

Absorció: de nutrients inorgànics a través de les arrels. 

Transport: de nutrients inorgànics pels vasos conductors a les parts verdes de la planta.

Evapotranspiració: de les fulles, de gran part absorbida d’aigua.

Intercanvi: de gasos de les fulles.

Fotosíntesi: transformació de les substàncies inorgàniques en substàncies orgàniques gràcies a l’energia solar.

Transport de substàncies orgàniques: a totes les cèl·lules gràcies als vasos conductors.

Metabolisme i respiració cel·lular: utilització per les cèl·lules de compostos orgànics per obtenir energia i elaborar matèria pròpia.

Eliminació: dels productes de rebuig del metabolisme cel·lular.

Per facilitaraquest intercanvi les superfícies d’intercanvi gasós han de ser primes han d’estar sempre humides i han d’estar revestides d’un gran nombre de vasos sanguinis. 

La fotosíntesis es el procés mitjançant el cual s’eleboren substancies orgàniques, riques en energia a partir de la substnicia inorgànica, utilitzant com a font d’energia la llum del sol.

La fotosíntesi es un procés anabòlic. Als cloroplasts , l’aigua, el diòxid de carboni i les sals minerals són transformats en compostos orgànics.

Les subtancies orgàniques produïdes son acumulades a  la cèl·lula per utilitzarles posteriorment

com a font d’energia durant ment per du a terme diferents funcions cel·lulars.

Perquè tingui lloc la fotosíntesi cal averi energia lumínica, que prové del sol. La energia aquesta la campten per un pigment anomenat clorofil·la, que es el responsable de del color verd de les algues i les plantes.

La fotosíntesi representa una fase lluminosa, i una fosca, en que utilitzen aquesta energia a

partir de la materia inorgànica.

Duran la fotosíntesi s’allibera oxigen que es expulsat fora de la cèl·lula.

La vida de laterra depèn de la fotosíntesi.

consta de:

-Ingestió: presa d’ aliments de l' exterior

-Digestió: transformació dels aliments en nutrients. pot ser de dos tipus:

-Intracel·lular: es duu a terme dins la cèl·lula i fan organismes unicel·lulars i pluricel·lulars

-Extracel·lular: té lloc a fora de les cèl·lules, al tub digestiu on unes glàndules aboquen  unes proteïnes (enzims) que

descomponen els aliments.

pot ser externa o interna:

extracel·lular els aliments poden experimentar una una transformació mecànica ( l’ aliment es fragmenta en porcions mes petites amb l’ ajuda de: ex. Les dents.

En la transformació química els aliments pateixen una transformació gràcies a l’ acció dels enzims.

-Absorció: Pas dels nutrients des de l’ aparell digestiu fins a la sangs, que es condueix a l’interior de les cèl·lules de l’ organisme.

-Egestió: eliminació de tots elsaliments que no han estat digerits. Són transformats en matèria fecal i expulsats de l’ organisme.

Les algues i les molses viuen en ambients aquàtics o humits i tenen els òrgans especialitzats en l’absorció iel transport de nutrients.

Les plantes superiors s’han desenvolupat òrgans dedicats a la nutrició, les arrels asorbeixen l’aigua i nutrients minerals, la tija sosté la planta i les fulles actuen com a òrgans.

L’absorcio es el pas d’aigua i sals minerals des del sol fins a l’interior de les arrels i aquest procés de lloc als pels nombrosos absorbents .

El conjunts de nutrients inorgànics absorbits s’anomenen saba bruta, que serveix de materia primer.

Un cop la saba bruta a penetrat a l’interior de l’arrel entre en el xilema, aquests vasos estan formats per files mortes i allargades i cilidriques .

El diòxid de carboni es necessari per fer la fotosíntesi, procés en la qual s’allibera l’oxigen.

Quan la saba  bruta arriba a les fulles gran part de l’aigua s’evapora per transpiració, a treves de els estomes

A partir de la saba bruta que arriba a les fulles, i el diòxid de carboni captat pels estomes ,es fa la otosintesi, per la llum del sol.

La fotosíntesis es produeix als cloroplasts, on hi ha la clorofil·la.

En la otosintesi es produeix materia orgànica amb aigua, i constitueix a la saba elaborada, també es produeix oxigen, per la respiració cel·lular de la planta. La fotosíntesi es un procés essencial per la vida a la terra, ja que es la font de la terra i de materi orgànica .

Les plantes son l’aliment de animals herbívors, i al seu entorn dels herbívors ho son els carnívors.

La saba elaborada s’ha de repertir des de les zones on s’ha produït a tots als llocs de les plantes. Aquest transpert s’anomena floema.

Un cop les diferents cèl·lules de la planta han rebut els nutrients procedents de la saba elaborada, els utilitzen per dur a terme el metabolisme cel·lular.

La planta empra el anabolisme, on els seus propis compostos orgànics, com ara el midó, la cel·lulosa, els enzims, etc...

L’altre part dels nutrients es degrada per les reaccions catabòliques , en compostos mes senzills, a treves de la respiració cel·lular. En el mitocondris es on es fa aquest procés.

El diòxid de carboni produït en la respiració cel·lular i l’oxigen que s’allibera en la fotosíntesi es treuen per els estomes.

Plantes carnívores

Son plantes heteròtrofes i viuen en el trra on no hi ha gaires sals minerals. Aquestes plantes  de les fulles transformades en poderoses trampes per capturar petits insectes .

Plantes parasites

No tenen clorofil·la i prenen les substancies orgàniques d’altres plantes. Tenen unes arrels xucladores que penetren a les tiges o a les arrels d’altres plantes fins que arriben al floema.

Altres plantes, com ara el vesc, son hemiparàsites. Encara que an la fotosíntesis, creixen, sobre les branques d’altres arbres i tenen arrels xucladores que penetren als vasos conductors de la planta hoste, de la qual obtenen la saba elaborada.

Els animals que en tenen, aquest està associat amb l’aparell circulatori que és el que transporta els gasos a la cèl·lula i de la cèl·lula a l’exterior.

Hi ha quatre tipus de respiracions animals:

La respiració cutània

La respiració traqueal

La respiració branquial 

La respiració pulmonar

-La cavitat gàstrica: es un sac entapissat de cèl·lules que comuniquen amb l’ exterior pe un orifici (òscul) que fa de boca i anus.

-El tub digestiu: un tub més o menys llarg, que comença a la boca peron entren els aliments i acaba a l’ anus per on s’ expulsen els residus.

Els animals més senzills no tenen aparell circulatori, ja que els nutrients i l’ oxigen arriben directament a totes les cèl·lules.

La resta d’ animals disposen d’ un aparell circulatori que duu  els nutrients i l’ oxigen a totes les cèl·lules, i retira el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig. L’ aparell circulatori consta de tres parts:

-Líquid de transport: es un líquid que circula per l’ interior, format principalment per aigua, proteïnes i més cèl·lules. En els vertebrats el líquid de transportes la sang, en els equinoderms correspon a la hidrolimfa, i en els insectes és l’ hemolimfa.

-Vasos: són conductes pels quals circula el líquid de transport. En els vertebrats podem distingir-ne tres tipus:

-Artèries: vasos pels quals surt la sang torna al cor

-venes: vasos pels quals la sang torna al cos

-capil·lars: vasos de parets molt fines que connecten les artèries i les venes

-Cor: es l’òrgan encarregat d’ impulsar el líquid de transport pels vasos, mitjançant moviments de contracció i dilatació.

La sang dels vertebrats

La sang està constituïda per una part líquida, el plasma sanguini i les cèl·lules sanguínies, que són de tres tipus:

-glòbuls vermells o eritròcits: són cèl·lules que tenen el citoplasma ple d’ una proteïna anomenada hemoglobina. És de color vermell i s’ encarrega de transportar l’ oxigen i part del diòxid de carboni.

-Glòbuls blancs o leucòcits. Són cèl·lules. No tenen hemoglobina i per això són incolores. S’ encarreguen de protegir l’ organisme d’ infeccions.

-Plaquetes: no són autèntiques cèl·lules. Intervenen quan es produeix algun trencament en els vasos. S’ adhereixen ràpidament perquè cessi l’ hemorràgia i permeten que es formi un coàgul.

L’aire atmosfèric té més quantitat d’oxigen que a l’aigua perquè ja que les plantes expulsen oxigen mitjançant el procés de fotosíntesi, hi ha més oxigen.

Per contra, en el medi aquàtic conté menys oxigen dissolt. Per aquest motiu, els animals aquàtics han de fer passar una quantitat d’aigua més gran que les seves superfícies respiratòries per  obtenir O².

No obstant això, el animals aquàtics no tenen el problema de la pèrdua d’aigua per les superfícies respiratòries, cosa que tenen els animals terrestres.

L’intercanvi de gasos se situa a la pell d’aquests animals ja que la tenen molt fina i humida i

per això en facilita l’intercanvi.

L’intercanvi de gasos es fa a traves de les brànquies, lamines fines a la superfície d’aquests animals envoltades de vasos sanguinis. Poden ser internes o bé externes.

Les brànquies externes són expansions del cos cap a l’exterior sense cap mena de protecció.

Les brànquies internes són petites cavitats protegides que es comuniquen amb l’exterior.

Es du a terme mitjançant tràquees, uns tubs que arriben a tots els òrgans de l’animal. Aquests conductes s’obren a l’exterior per uns orificis anomenats estigmes, per on entra i surt l’aire.

Quan les tràquees es ramifiquen, les parets es fan cada cop més primes i per això deixa passar l’oxigen directament a les cèl·lules.

No utilitzen aparell circulatori per respirar.

L’activitat metabòlica de es cèl·lules genera productes de rebuig que han de ser eliminats fora de l’organisme, si s’hi acumulen resulten tòxics. Com: El diòxid de carboni, l’amoníac i la urea.

El diòxid de carboni s’expulsa gracies als aparells circulatori i respiratori. L’eliminació de la resta se n’encarrega l’aparell excretor.

L’excreció és el procés que permet recollir els productes de rebuig i expulsar-los a l’exterior.

Els animals més senzills, aboquen  les substàncies de rebuig directament al medi a través del cos.

Els insectes utilitzen els tubs de Malpighi, on aboquen els productes de rebuig  que ha recollit l’hemolimfa a l’interior del cos.

Els crustacis disposen de dues gandules verdes, les quals recullen les substàncies de rebuig i les eliminen a l’exterior.

En els vertebrats, els principals òrgans són els ronyons mitjançant la qual s’expulsen els productes de rebuig, com la urea. La orina fabricada pels ronyons surt pels urèters i desemboquen a la bufeta urinària i seguidament surt per la uretra.

Els rèptils i els ocells tenen glàndules secretores de la sal.

Segons la xarxa de vasos sanguinis que te l’ aparell circulatori, se’n distingeixen dos tipus:

-aparell circulatori obert: es dona en molts mol·luscs i artròpodes. Els vasos no formen un circuit tancat, sinó que l sang o l’ hemolimfa en surt i xopa unes cavitats en les quals estan en contacte amb les cèl·lules, on es duu a terme  l’ intercanvi de gasos i nutrients i d’ allà torna al cor per uns orificis anomenats ostíols.

-Aparell circulatori tancat: és típic d’ anèl·lids, cefalòpodes i vertebrats. La sang sempre circula per l’ interior dels vasos. Presenta els vasos relativament llargs, que surten del cor, recorren tot el cos i tornen

Es fa a traves dels pulmons, unes cavitats internes amb parets molt fines i humides plenes de vasos sanguinis.

L’aire entra per la boca i les fosses nasals i continua per la faringe, laringe, la  tràquea i els bronquis.

La ventilació pulmonar es du a terme amb dos moviments la inspiració o entrada d’aire i l’expiració o sortida d’aire.

Els amfibis adults  els pulmons són bosses buides. Amb els amfibis tenen envans o estan plegats interiorment. En els ocells, tenen extensions amb forma de bossa anomenades sacs aeris. Els mamífers presenten pulmons  amb un gran nombre de sacs anomenats alvèols pulmonars.