-          Destaca gran varietat de corrents, escoles i temes, que pretenen mostrar la totalitat de la vida allunyant-se de l’idealisme renaixentista i del neoplatonisme sense renunciar el simbolisme.

-          La composició oberta és la més comú i sol ser asimètrica (no sempre la figura central queda situada al mig del quadre) i atectònica (no se subordina a les línies del mar i apareixen línies diagonals que amplien l’escena més enllà del quadre).

-          Interès per la profunditat i el volum aconseguits sense regles matemàtiques sinó fent servir l’escorç, el contrast de color i llum, és a dir, la perspectiva aèria de Velàzquez.

-          Predomini del color sobre el dibuix. El color passa a ser el creador de la forma i va adquirint tonalitats diverses predominant els colors càlids amb una pinzellada oberta i amb contorns indefinits.

-          Importància de la llum que serà un dels elements centrals. La llum ordena i estructura moltes obres (el clarobscur o tenebrisme). La llum conceptual que il·lumina allò que és més interessant i la llum focal que pot venir d’una finestra, d’un fanal, d’una espelma.

-          El moviment destaca un dinamisme generalitzat que s’observa tan en el tema i la seva representació (figures en moviment), com en la composició general del quadre (composició oberta amb línies diagonals i obliqües, línies corbes, gestos teatrals i escorços).

-          S’utilitza molt la tècnica del fresc i de l’oli sobre el terra.

-          Els temes són molt variats (religiosos, mitològics, retrats, paisatges, natures mortes, costumistes)

—————|————|—————
           Inici        Final

-          Representa el volum en moviment, per això, l’edifici és concebut com un gran teatre.

-          La línia corba, s’utilitza en murs, façanes, columnes salomòniques sobre elements clàssics.

-          Els edificis són concebuts com a grans escultures i mostren façanes ondulades.

-          La planta també esdevé més dinàmica amb la superació de la planta longitudinal i la creació d’espais més complexos.

-          Desapareix la proporcionalitat en benefici de la tendència a les dimensions exagerades (columnes, cúpules de doble tambor) i de la sensació de monumentalitat.

-          El dinamisme del barroc, s’expressa entre d’altres coses en el canvi de les formes ideals. Com a nova figura, apareix l’Oval (longitudinal i transversal). Allargament dinàmic del cercle.

-          Creació de jocs de llum i color, de zones il·luminades i fosques i es combina amb l’exuberància decorativa “horror vacui”.

-          L’escultura i la pintura s’integren en l’edifici per crear una sensació d’un to unitari.

-          Els materials més utilitzats són els clàssics: la pedra, el marbre, la fusta i es dóna molta importància als marbres de color, al bronze, i al guix blanc.

-          S’origina a Itàlia amb la figura de Bernini

-          Té un caràcter omnipresent, perquè la trobem a tots els llocs: façanes, retaules, espais públics, etc.

-          Els materials varien segons la zona de producció: pedra, marbre, bronze, fusta.

-          Tipologia i temàtica diverses: religiosa, monuments funeraris, retrats de reis o papes, mitològica, grups, eqüestres, jacents, etc.

-          Les formes són: escultura exempta (de ple volum) i el relleu.  També es dóna la unifacialitat (un sol punt de vista) o la multifacialitat (diversos punts de vista).

-          La teatralitat està relacionada amb la unifacialitat. Es considera l’obra escultura com una representació escenogràfica. El marc on s’enquadri l’obra, serà molt important, així, com l’espai original on anava per potenciar aquest efecte teatral els escultors barrocs, no van renunciar a la pintura, al color i a la llum. Podríem dir, que l’arquitectura es posa al servei de l’escultura.

-          Destaca el dinamisme i el moviment, amb el predomini de les formes obertes. Es vol captar el moment concret d’una acció tots els elements de les figures intensifiquen aquest moviment: la roba, el cabell, els braços, les cames, etc.

-          L’expressió dels sentiments més diversos, es fa de manera totalment naturalista.

La serenitat i l’optimisme propis del Renaixement van entrar en crisi per ser substituïts per una visió més mística de la vida i menys optimista. Als països catòlics la nova mentalitat es va reflectir en una religiositat punyent que es percebia en tots els aspectes de la vida. Per la seva banda, als països protestants es va imposar una manera de veure la vida més individualista i la valoració social del triomf econòmic.

El concili de Trento, a més de precisar els dogmes de l’Església catòlica per a l’època moderna, va significar l’intent de recuperar per al catolicisme tots aquells a qui la Reforma havia separat de la fe romana, mitjançant la propagació de la litúrgia i de nous llocs de culte. Així, l’art religiós va ser novament reanimat i encoratjat, proporcionant un nou estil artístic, el Barroc.