Va sorgir a França, un nou estil que aviat es va difondre per el reste d’Europa on va perviure fins al segle XV es va aplicar a aquest nou estil artístic renaixement es va considerar que varen introduir els gots

Trets generals:

-L'arc apuntat: és molt més dinàmic que el de mig punt romànic; per això, permet arribar a una elevació considerable

-La volta de creueria: és més lleugera que la volta d'aresta romànica. Es forma per l’encreuament de dos arcs apuntats en un punt central, anomenat clau. Aquests arcs descarreguen el pes en quatre punts, que coincideixen amb els angles de la volta.

-L'arcbotant: condueix fins als pilars exteriors les empentes laterals de les voltes i així els murs perden el paper sustentador, i s’hi poden obrir grans finestrals tancats amb vidres que doten l’edifici gòtic d’una gran lluminositat i colorit

Els tipus d'edificis

- L'edifici religiòs: L'edifici religiòs principal va ser la catedral, que va esdevenir un símbol del poder de les ciutats. Aquestes vàren rivalitzar per fer-les més grans i elevades.

- La catedral gòtica: Sol tenir planta de creu llatina, amb tres o cinc naus, transsepte, capçalera amb deambulatori i moltes capelles.

- L'interior: Consta generalment de tres pissos: arcuacions, trifori o galeria calada i finestres amb vidrieres. L'exterior té una façana enmarcada per dues torres, grans portes d'entrada, i una rossasa o finestra principal.

Els exemples de catedrals més destacades els trobam a França (Notre-Dame, de París, Chartres, a Reims i Laon) al Regne Unit (Salisbury) i a Alemanya (Colònia).

 A les ciutats, hi va haver molts d'edificis civils. Els més destacats vàren ser els ajuntaments, les llonges comercials i els palaus nobiliaris o burgesos.

Avantatges de l’arquitectura gòtica

-Va provocar el creixement de les ciutats amb els seus edificis.

-Va produir l'auge econòmic i una recuperació que va permetre l'aparició de nobles i burgesos interessats per la cultura.

-L'arquitectura gòtica era coneguda per les altes torres i arcs apuntats que permetien una major altura i lluminositat als interiors de les esglésies. Això va millorar l'experiència de l'usuari a lesglésia i, per tant, va atraure més fidels a assistir als serveis religiosos.

Desavantatges de l’arquitectura romànica

-Limitacions de l'arquitectura romànica: encara que l'arquitectura romànica es destaca per la senzillesa i la solidesa, la manca de decoració i detalls pot resultar monòtona i poc inspiradora per a alguns. A més, les esglésies romàniques poden ser més fosques a causa de la manca de finestres grans.

     Les característiques més importants de l'escultura romànica van ser:

• Figures hieràtiques, rígides, sense moviments no expressivitat.

• Traços geomètrics i simetria de les formes.

• Adaptació al marc arquitectònic de les figures.

• Perspectiva jeràrquica.

• Absència de fons i profunditat. 

Com ja hem esmentat, una de les característiques més notables de l'escultura romana antiga és la influència de l'escultura etrusca, així com de la grega i, a través de les seves escultures, es pot observar l'evolució de l'idealisme hel·lenístic.

• Els materials més utilitzats pels escultors romans eren el bronze i el marbre, prevalent especialment aquest últim.

• Va ser una obra molt utilitària, que expressava la idea que Roma era el centre del món i es buscava a través d'ella exaltar el poder de l'Estat romà.

• Van ser els precursors de dos gèneres: el retrat i el relleu narratiu.

• En un primer moment, aquests retrats eren més austers, encara que, amb el pas dels anys, van aconseguir evolucionar fins a la idealització dels personatges que retrataven. També van aconseguir tallar trets més expressius i reproduir de manera naturalista els personatges que representaven.

• Relleus narratius. Segur que els coneixeu, són descripcions visuals històriques tallades sobre la pedra. El més habitual era representar glòries militars en altars, arcs de triomf, columnes, tombes…

• L'escultura romànica representa la reacció més completa enfront del naturalisme clàssic. Les figures tenen una tremenda espiritualitat i l'anatomia queda relegada a un segon pla ja que les vestidures dominen al cos.

Malgrat això, l'estil aconseguirà una significativa evolució que arribarà al naturalisme gòtic.

També a l’escultura romànica es pot trobar el timpà que és una forma de decorar, y és el semicercle sobre l'entrada, que va tenir un paper molt important, i va ser on es van representar escenes com la Visió de l'Apocalipsi o del Judici Final.

·L'escultura romànica es basa en l'anti-naturalisme.

• No hi ha cànons de proporcionalitat a les figures, ni equilibri entre massa i pes.

• Les figures tendeixen a ser rígides, no tenen cap moviment.

• Absència de volum, les obres són planes i simètriques, predomini de la frontalitat.

• Solen tenir un caràcter religiós.

• L'escultura romànica estarà subordinada al´espai arquitectònic.

• Les figures s'ajusten segons la forma i l'espai del capitell.

• Tenien una missió didàctica i decorativa.

• L'escultura romànica se sol emprar per a la decoració d'edificis religiosos.

També a l’escultura romànica es pot trobar el timpà que és una forma de decorar, y és el semicercle sobre l'entrada, que va tenir un paper molt important, i va ser on es van representar escenes com la Visió de l'Apocalipsi o del Judici Final.

Ara, també, vos diré per què l'escultura romànica és millor amb alguns exemples de escultors romànics i el seu impacte en l’escultura en general.

-Tenim per exemple a Gislebertus, que va ser un escultor francès cèlebre per renovar la iconografia tradicional fent figures amb proporcions alterades.

-També tenim a Wiligelmo, un escultor italià, que va ser l’escultor romànic més important d’Italia ja que va fer escultures i la façana de la catedral de Mòdena, que és un dels llocs d’estil romànic més important d’Europa.

-Per acabar també m’agradaria mencionar al Mestre de Cabestany que també va ser un escultor francés conegut per que les seves obres presenten característiques com cares triangulars amb les orelles força altes i els ulls ametllats Domini dels diferents plànols de profunditat i de les proporcions

A Espanya les mostres més característiques són el pòrtic de la Glòria a Santiago, la portada del Sarmental de la Catedral de Burgos o la Verge Blanca en el trencallums de la Catedral de Lleó.

Funció didàctica.

L'art de l'Edat mitjana és un art generalment eclesiàstic i cristià, per la qual cosa tot es realitza per encàrrec i té una doble funcionalitat generalment, a més de decorar, les escultures busquen educar al poble. 

Imatge de Déu.

A diferència de l'art romànic, en el qual Déu es presenta com una figura temible i justiciera, en l'art gòtic es presenta un Déu paternal, amable, misericordiós i pròxim.

Tipologia.

A més de l'escultura d'estàtues o monuments o la decoració de façanes, es desenvolupa un nou tipus d'escultura, sepulcres, cadires del cor, púlpits, que empren generalment fusta i es desenvolupen veritables obres d'art.

Portades.

En les façanes principals o pòrtics de les esglésies es tallen sobre la roca generalment figures i escultures per a decorar i ornamentar l'entrada. En el timpà (zona central damunt de la porta), que es divideix en bandes horitzontals, es continua representant com es feia en el romànic, el Judici Final i el Pantocràtor, però com dèiem, aquesta vegada amb una major humanitat i amabilitat. En els brancals (costats de les portes) se solen tallar estàtues adossades de sants, apòstols, evangelistes i altres figures importants de l'església catòlica.

Capitells.

Les columnes presenten capitells on es narren de manera contínua passatges de la bíblia o vides de sants.

Retaules. Una invenció de l'art gòtic, es divideix en carrers verticals sent la central la més ampla i en pisos horitzontals. Solen combinar escultures amb pintures.

Escultura funerària.

El disseny de relleus per a sepulcres adquireix cert desenvolupament perquè és sinònim de prestigi i importància durant la vida del difunt.

·Tots el edificis tenen un fort simbolisme, sobre tot el religiosos

·El cristianisme va triunfar a tot arreu d’Europa occidental

·Els vikings es van convertir al catolicisme

·Durant l’agitació de l’Alta edat mitjana ,les ciutats de l’Imperi Romà occidental es van reduir significativament.

·Occident es va tornar similar a Romà entre 1050 i 1200.

·En context, és necessari comprendre les caracteristiques i costums de Romà, que va rebre l’obra del crstianisme d’honrar i témer a Déu.

En conclusió:

El que va amalgamar tots aquests components dispars en un estil coherent durant la segona meitat del segle XI no va ser una força única, sinó una diversitat de factors que van contribuir a provocar un nou brot de vitalitat de tot occident. A la fi, el cristianisme havia triomfat en tots els territoris d'Europa occidental. Els vikings s'havien convertit al catolicisme, després d'haver terroritzat als habitants de les Illes Britàniques i el continent durant els segles IX i X. En 1031, el califat de Còrdova s'havia desintegrat, per a donar pas a nombrosos petits regnes musulmans i buidar el camí per a l'expansió dels regnes cristians peninsulars cap al sud; i els magiars s'havien establert a Hongria. Europa es trobava, després de molts segles, en pau.

Notábase un creixent entusiasme religiós que es reflectia en el moviment de pelegrins, més creixent cada dia, cap als Sants Llocs, i que, des de 1095, va culminar en les Croades, per a alliberar Terra Santa del domini musulmà. No menys important va ser la reobertura de les rutes comercials del Mediterrani per les naus venecianes, genoveses i pisanas; el ressorgiment del comerç i la indústria, i l'increment consegüent de la vida urbana en algunes regions d'Europa. Durant el caos dels començaments de l'Edat mitjana, les ciutats de l'Imperi Romà d'occident havien minvat considerablement (la població de Roma, que era d'un milió l'any 300, va arribar a descendir fins als 50.000 habitants); algunes ciutats havien estat abandonades completament. Des del segle XI van començar a recuperar la seva antiga importància, mentre per onsevulla es fundaven altres noves, i una burgesia d'artesans i comerciants formava una nova classe entre la pagesia i la noblesa feudal, una classe mitjana, la burgesia, que va constituir un factor decisiu en el desenvolupament de la societat de l'Edat mitjana.

Així doncs, en múltiples aspectes, l'Europa occidental, entre 1050 i 1200, va passar a ser mat política central, però la sobirania espiritual del Papa va venir a reemplaçar-la, fins a un cert punt, com a força unificadora.

En aquesta època es van construir castells, monestirs i esglésies. Edificis tots ells amb una forta càrrega simbòlica, accentuada pel món estàtic i transcendent que representaven les seves pintures i relleus, sobretot en els religiosos. Les idees de premi, càstig o sacrifici també eren presents en aquest món ruralizado, on el poder s'exercia no sols a través de la força, sinó també de l'adoctrinament de les gents.

En aquest context cal entendre l'estètica i l'ètica del romànic, que adquireix una funció didàctic-cristiana de glorificació o temor a Déu. Un art que parla de les veritats eternes de la fe i de l'esperança en el més enllà, ja que en el més ençà la vida era molt dura per a la major part de la població.olt més semblant a la romana del que havia estat des del segle VI en recuperar alguns e els models del comerç internacional, la vida urbana (encara que reduïda) i la potència militar de les antigues èpoques imperials. Faltava l'autoritat.

Desavantatges de la arquitectura gòtica:

Al construir-se les catedrals moltes es varen esfondrar ja que eren molt fines i massa altes. Mentre que les de el romànic eren molt més sòlides.

Avantatges de la arquitectura romànica:

Els monestirs van adquirir una gran importància ja que s'hi guardaven relíquies convertint-se en llocs de reunió i afluència de devots que deixaven almoines.

Als segles XI a XII, es construeixen les esglésies romàniques, les catedrals. Eren símbol de les ciutats com la de Santiago de Compostel·la, un dels centres de peregrinatge.

I per acabar els estils arquitectònics: l'arquitectura carolingia, la preromànica asturiana, l'art paleocristià i l'art romà.

·CARACTERÍSTIQUES:

Representació el més realista possible del home i representar tot el que es troba en el mar de la realitat. Donar lloc al pisatge com a nou gènere artístic. També varen començar a dibuixar les expresions facials.

·TEMÀTICA DE LES PINTURES PINTURES GÒTIQUES:

La temàtica era religiosa, l'art servia com una manera d'ensenyar i s'espossaven a les esglesies com a mode de icone els cuals ressar.També estaba la temàtica de paisatges.

·TÈCNIQUES UTILITZADES:

La pintura de mural que destacava per ser utilitzada a mode de decoració a les esglèsies italianes.

·VIDRIERES·

Fetes amb cristals de diferents colors que van ser una part importantíssima a les esglèsies gòtiques.

Una altre caracterítica de les pintures gòtiques és l'oli del tremp.

·IMPORTÀNCIA DE LA LLUM;

La relevància que els dona a projectar la llum a les obres és una de les característiques principals e les pintures, amb la llum s'itentava plasmar la divinitat i els elements religiosos.

·LES RETAULES·

El suport més utilitzat durant l'etapa del gòtic, podía ser;

-DÍPTIC: en emprar dos.

-TRÍPTIC: en emprar tres-

-POLÍPTIC: en emprar més de tres.