<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>La meva padlet èpic  by Mario Sánchez Primitivo</title>
      <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9</link>
      <description></description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2023-12-14 12:00:25 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2023-12-18 10:43:33 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url></url>
      </image>
      <item>
         <title>Portalada de Sant Pere de Mossaic</title>
         <author>ivandiazrodriguez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825154754</link>
         <description><![CDATA[<p>Cronologia: 1110-1135  </p><p>Tipologia: Relleu</p><p>Autor:Desconegut</p><p><br></p><p>Context històric</p><p>L'església de Saint-Pierre de Moissac és de finals del segle XII. El temple es trobaen</p><p>una de les quatre rutes europees de pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia.</p>]]></description>
         <enclosure url="http://www.xtec.cat/~jarrimad/medieval/romanico/moissac.htm" />
         <pubDate>2023-12-14 12:15:56 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825154754</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Sant Sofia de Constantinoble</title>
         <author>simooon</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825157111</link>
         <description><![CDATA[<p>L'autor va ser Antemi de Tral·les i Isidor de Milet</p><p>Estil --&gt; Bizantí </p><p>Tipologia --&gt; Església</p><p>Tècnica --&gt; Maó i marbre</p><p><br/></p><p>Context històric:</p><p>-Capital de l'Imperi roma d'Orient: Constantinable (324).</p><p>- Centre de poder influit per la cultura grega. </p><p>- Es crea la litúrgia. - Grandiositat d'allo divi i separació amb allo humá.</p><p><br/></p><p><br/></p><p><br/></p>]]></description>
         <enclosure url="https://lacamaradelarte.com/wp-content/uploads/2023/10/Santa-Sofia-de-Constantinopla-INTERIOR-1024x682.jpg" />
         <pubDate>2023-12-14 12:18:46 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825157111</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Portalada de Santa Maria de Ripoll</title>
         <author>ivandiazrodriguez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825163291</link>
         <description><![CDATA[<p>Tipologia: Relleu. </p><p>Autors: Taller anònim del Rosselló. Cronologia: 1150-1170</p><p><br/></p><p>Context històric</p><p>Aquesta té la finalitat de repoblar la vall del que es procedent, Ripoll. Nou anys mes tard, al 888, s’edifica la primera església, amb el fill del comte Wifre, Radulf, com a primer abat. Al llarg del segle X, aquesta patirà diferents remodelacions, juntament amb el monestir.</p><p>Aquestes remodelacions van fer que s’esdevingués un important centre cultural, gràcies al seu escriptori, que protegia diferents textos musulmans, mossàrabs i visigots, amb molta informació antiga.</p><p><br/></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/2146776196/753d2129cc1cb7f72eeeac25837de3a7/image.png" />
         <pubDate>2023-12-14 12:25:58 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825163291</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Sant Climent de Taüll</title>
         <author>ivandiazrodriguez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825166663</link>
         <description><![CDATA[<p>Autor: Desconegut</p><p>(es coneix com el Mestre de Taüll)</p><p>Cronologia Consagració de l’església el 1.123.</p><p>Tècnica Pintura Mural al Fresc</p><p><br/></p><p><br/></p><p>- Període dels comtats catalans estructurats entorn del casal de Barcelona.</p><p>- Fundació de l’orde del Císter per Sant Bernat de Claravall.</p><p>- Inicis del floriment de l’artesanat i el comerç a les ciutats.</p><p>- Forta influència de l’Església i de les rutes de peregrinació en la transmissió cultural. .</p><p>- Societat estamental dividida entre privilegiats i no privilegiats. Relacions socials basades en el vassallatge i la servitud.</p><p>- Sistema econòmic del feudalisme.Millora agrícola, creixement demogràfic, reactivació d’intercanvis comercials i inicis del floriment de l’artesanat, l’organització gremial i el comerç a les ciutats.</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/2146776196/99d529fc6c3a9c3a32bdac3c4e64e541/image.png" />
         <pubDate>2023-12-14 12:30:03 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825166663</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Llotja dels Mercaders, València</title>
         <author>mapsanchez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825167567</link>
         <description><![CDATA[<p>Fitxa Tecnica</p><p>Cronologia--&gt; Entre el 1482 i el 1548</p><p>Autor--&gt; Pere Comte, Joan Ivarra, Joan Corbera i Domingo Urtiaga</p><p>Tecnica--&gt; Arquitectura civil gòtica</p><p><br></p><p>Context Historic</p><p>Resultat de la prosperitat comercial aconseguida per València en el segle xv, com un símbol del poder de la ciutat per atraure els comerciants, en un moment en què ja s'albiraven temps difícils per a l'economia local derivats del descobriment d'Amèrica i el consegüent desplaçament del comerç de la Mediterrània cap a l'Atlàntic.</p><p><br></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1083795257/0e5b7e0b5515f6e42d61f6742e272f1f/image.png" />
         <pubDate>2023-12-14 12:31:08 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825167567</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Tapís de la creació</title>
         <author>ivandiazrodriguez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825169385</link>
         <description><![CDATA[<p>Autor: Desconegut</p><p>Cronologia: Segona meitat segle XI</p><p>Tècnica: Brodat en llana</p><p><br/></p><p>Context històric i cultural: És l’època de plenitud feudal, d’economia agrària, en la que apareix l’orde del Cister; es prediquen les croades; al segle XII s’inicia l’eclosió del Gòtic i el creixement de les ciutats, i s’accentuen els intercanvis culturals i comercials. La cultura és encara eminentment religiosa però, justament en créixer les ciutats, sorgeixen algunes manifestacions de caràcter civil que aniran afermant-se fins a fer-se les més importants. A Girona hi havia, a l’època, una important comunitat jueva: hi ha imatges jueves que poden estar a la base del disseny del Tapís.</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/2146776196/49e771bb1f6a8126fcfc06089d0e19d1/image.png" />
         <pubDate>2023-12-14 12:33:14 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825169385</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Mesquita de Còrdova</title>
         <author>simooon</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825170237</link>
         <description><![CDATA[<p>Autor desconegut</p><p>Estil Islàmic Andal·lusi</p><p>Tipus reiligiós</p><p><br></p><p>Context històric:</p><ul><li><p>Regnat de l'Abderramán I --&gt; Ocupant l'església de Sant Viçent.</p></li><li><p>Desenvolupament de la ciutat.</p></li><li><p>1523 construcció d'una catedral Cristiana al mig de la Mesquita per els Reis Catolics</p></li></ul>]]></description>
         <enclosure url="https://cdn-imgix.headout.com/tour/21528/TOUR-IMAGE/ef0d0522-e4c3-4b9f-b767-b719cecc20b2-11353-coedoba-fast-track-access-to-cordoba-cathedral-mosque-13.jpg?auto=format&amp;w=814.9333333333333&amp;h=458.4&amp;q=90&amp;fit=crop&amp;ar=16:9" />
         <pubDate>2023-12-14 12:34:19 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825170237</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Pou de Moisès de Claus Sluter Cartoixa de Champmol, Dijon</title>
         <author>mapsanchez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825173135</link>
         <description><![CDATA[<p>Fitxa tecnica</p><p>Cronologia--&gt; 1396-1405</p><p>Autor --&gt; Claus Sluter</p><p>Tecnica--&gt; Grup escultòric</p><p><br/></p><p>Context històric</p><p>L’obra es situa a final del s. XIV i començaments del XV. Europa comença a recuperarse de la crisis provocades per l’epidèmia de pesta negra que va assolar el territori;</p><p>encara continua la guerra dels Cents anys, 1337- 1457, però a pesar d’això la recuperació econòmica es veuré en el ressorgir del comerç a les ciutats flamenques i també en algunes ciutats del nord d’Itàlia.</p><p><br/></p><p><br/></p>]]></description>
         <enclosure url="https://www.destinationdijon.com/wp-content/uploads/wpetourisme/7358-Le-Puits-de-Moy-se-Cry-dit-Michel-Joly-680x455.jpg" />
         <pubDate>2023-12-14 12:37:34 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2825173135</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Giotto: Capella Scrovegni o de l’Arena, Pàdua</title>
         <author>mapsanchez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2827370493</link>
         <description><![CDATA[<p>Fitxa tecnica</p><p>Autor --&gt; Giotto di Bondone (1267 – 1337)</p><p>Cronologia --&gt; 1304-1306 </p><p>Tècnica --&gt; Fresc</p><p><br></p><p>Context històric</p><p>Europa de les capitals. Paper de la burgesia. Cultura a les Universitats. Apariciò de les ordes mendicants (franciscans i dominics). Pesta Negra. Daltabaix demogràfic. Inici de l'Humanisme..</p><p><br></p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1083795257/9248de1902edcfd801e05361863aacad/image.png" />
         <pubDate>2023-12-17 11:59:14 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2827370493</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Jan van Eyck: El matrimoni Arnolfini. Londres, National Gallery</title>
         <author>mapsanchez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2827373257</link>
         <description><![CDATA[<p>Fitxa Tecnica</p><p>Autor --&gt;  Jan Van Eyck</p><p>Cronologia --&gt; Segle XV (1434)</p><p>Tecnica --&gt; Pintura a l'oli sobre taula</p><p><br></p><p>Context historic</p><p>Correspon a l’art gòtic(s. XIII- s. XV). A partir del segle XIII hi ha un gran desenvolupament comercial i econòmic, a més del creixement de les ciutats i la burgesia. L’art gòtic flamenc s’origina en Flandes al segle XV. La burgesia es va convertir en el principal demandant de obres d’art. La ciutat de Bruges es converteix en el principal centre comercial de l’occident europeu. </p><p>Els Germans Van Eyck van ser els iniciadors de la pintura flamenca.</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1083795257/292d2da103b067feb9f5586f8be06b23/image.png" />
         <pubDate>2023-12-17 12:05:11 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2827373257</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Lluís Dalmau, La Mare de Déu dels Consellers.</title>
         <author>mapsanchez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2827375006</link>
         <description><![CDATA[<p>Fitxa tècnica</p><p>Autor --&gt; Lluís Dalmau </p><p>Cronologia --&gt; 1443 - 1445 </p><p>Tècnica --&gt; oli tremp sobre fusta.</p><p><br/></p><p>Context historic</p><p>A finals de l’edat mitjana, la burgesia emergeix com a influent grup social, impulsant un canvi de mentalitat cap a l'ésser humà. A Catalunya, durant els segles XIV i XV, les tendències pictòriques es desplacen entre les influències del nord d'Europa i d'Itàlia. Després d'un inicial interès nord-europeu, Catalunya es torna cap a França i Flandes entre 1390 i 1440, influenciada pel ducat de Borgonya. A partir de 1440, es destaca la influència del tardo-gòtic flamenc. El rei Alfons el Magnànim envia el pintor Lluís Dalmau a Flandes el 1431, exposant-lo al nou llenguatge realista. Dalmau, el 1443, pinta un innovador retaule per a la Casa de la Ciutat, destacant per la seva tècnica d'oli i la representació il·lusionista dels consellers en escala amb la Mare de Déu i els sants.</p><p><br></p>]]></description>
         <enclosure url="https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/adaptive/public/consellers_11.jpg" />
         <pubDate>2023-12-17 12:08:47 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2827375006</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Catedral de Nostra Senyora de Chartres</title>
         <author>ivandiazrodriguez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2828223697</link>
         <description><![CDATA[<p><br></p><p>Autor: anònim (mestre de Chartres)</p><p>Cronologia:1195-220</p><p>Tècnica: relleu gòtic</p><p><br></p><p>Context històric: Europa de les capitals. Paper de la burgesia comercial. Cultura a les Universitats. Aparició de les ordes mendicants (franciscans i dominics). Pesta Negra. Daltabaix demogràfic. Inici de l’Humanisme. Importància dels gremis..</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/2146776196/a0f7cd069bce98853dde857e55d1e186/image.png" />
         <pubDate>2023-12-18 10:33:15 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2828223697</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Mosaics de l’absis de la catedral de Monreale dins el conjunt </title>
         <author>mapsanchez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2828223719</link>
         <description><![CDATA[<p>Autor desconegut</p><p>Estil Bizantí</p><p>Tipologia: Religiosa</p><p>Context històric:</p><p>La Catedral de Monreale va ser edificada pels conqueridors normands, que es van establir a Sicília després d’expulsar als sarraïns, dins del moviment de redreçament de l’Occident europeu a partir del segle XI.</p>]]></description>
         <enclosure url="https://images.unsplash.com/photo-1642695113989-105367adabe6?crop=entropy&amp;cs=srgb&amp;fm=jpg&amp;ixid=M3w3ODI2fDB8MXxzZWFyY2h8MXx8TW9zYWljcyUyMGRlJTIwbCVFMiU4MCU5OWFic2lzJTIwZGUlMjBsYSUyMGNhdGVkcmFsJTIwZGUlMjBNb25yZWFsZSUyMGRpbnMlMjBlbCUyMGNvbmp1bnR8ZXN8MXx8fHwxNzAyODk1MzkzfDA&amp;ixlib=rb-4.0.3&amp;q=85" />
         <pubDate>2023-12-18 10:33:17 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2828223719</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Catedral de Santiago de Compostel·la </title>
         <author>mapsanchez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2828227861</link>
         <description><![CDATA[<p>Autor Bernardo el vell, el company Galperinus Robertus i Estevan.</p><p>Tipologia. Arquitectur romànica</p><p>Estil: Romànic</p><p><br/></p><p>Context històric:</p><p>La península Ibèrica en l'Edat mitjana presentava una enorme complexitat política (feudalisme, dominis de l'església i dels ordes monàstics) i cultural. En el sud es trobava l'estat musulmà d'Al-Andalus, en el nord els petits regnes cristians que aprofiten la feblesa musulmana que comença l'any 1002 amb la mort de Almanzor per a impulsar la Reconquesta.</p><p><br></p><p><br/></p>]]></description>
         <enclosure url="https://www.spain.info/export/sites/segtur/.content/imagenes/cabeceras-grandes/galicia/catedral-y-museo-santiago-de-compostela-s150892922.jpg" />
         <pubDate>2023-12-18 10:38:40 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2828227861</guid>
      </item>
      <item>
         <title> Sant Vicenç de Cardona</title>
         <author>mapsanchez</author>
         <link>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2828232001</link>
         <description><![CDATA[<p>Autor desconegut</p><p>Estil: Romànic Català</p><p>Tècnica: Arquitravat i Voltant</p><p><br/></p><p>Context hostòric:</p><p>Les primeres informacions sobre aguesta església daten de l'any 980; es té constância que hi vivia una comu vitat de clergues. El 1019, el vescomte Bermon d'Osona i Cardona -probablement assessorat per labat Oliba- , que dirigia i seguia les construccions i les reformes dels modeis arquitectônics Ilombards, va reactivar aquesta comunitat. <br></p>]]></description>
         <enclosure url="https://lp-cms-production.imgix.net/2023-06/iStock-1404736584.jpg?auto=format&amp;fit=crop&amp;ar=1:1&amp;q=75&amp;w=1200" />
         <pubDate>2023-12-18 10:43:32 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/mapsanchez/3g21l1o871qraav9/wish/2828232001</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
