Qui eren:

El legionari era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma. 

El legionari estava armat amb dues javelines, una de pesada i una altra de lleugera, una espasa i un punyal però només fins a l'època de Tiberi.

Per protegir-se vestia un casc, una armadura d’anelles, plaques o escates, un escut rectangular que portava una protecció metàl·lica per a la posició de la mà.

Completaven el seu equipament un parell de sandàlies i una motxilla o sarró.

 
Campament de guerra

Els «castra» era com els romans anomenaven el campament militar d'una o diverses legions. Els mateixos estaven construïts en places quadrangulars envoltades almenys d’un pont llevadís, una fossa i una muralla com a defenses perimetrals. Els campaments permanents solien tenir també una muralla, com ara el Castrum pretorià o la fortalesa d'Iciniacum.

Un ariet és un giny de guerra per a abatre trams de muralla. És una arma de setge ja de l'antiguitat, usada per trencar les portes o les parets fortificades. En la seva forma més simple, un ariet és tan sols un tronc gran i pesant, carregat per diverses persones i impulsat amb força contra un obstacle. Normalment, es componia d'una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó. 

Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics. És formada per un arc amb corda col·locat transversalment al cap d'un mànec o arbrer on té el punt de suport el mecanisme per a parar l'arc i hi ha el mecanisme de mantenir-la parada i disparar-la.

Probablement inventada a la xina, la ballesta va tenir un important paper en les guerres de l'edat mitjana a Europa i fou emprada a la caça. L'evolució del seu arc, fins que arribà a ser d'acer, fou paral·lela a la dels mecanismes per a carregar-la. Actualment encara és en ús com a arma esportiva o de caça. 

Una catapulta és un instrument militar utilitzat en l'antiguitat per al llançament a distància de grans objectes; pot llançar tota mena de projectils com pedres o objectes incendiaris, entre altres. La catapulta va ser creada principalment per a fer caure muralles enemigues i prendre per assalt el lloc. 

Va ser inventada probablement pels grecs i, posteriorment, la van millorar els cartaginesos i els romans; va ser molt utilitzada a l'edat mitjana.

 LA TORRE D’ASSALT

Una torre d’assalt o torre ambulant és un tipus de un variant militar emprat en l'època dels antics romans i en l'Edat Mitjana per a arribar a saltar les muralles dels enemicso dipositar-hi dalt d'aquestes diversos homes armats perquè ells la puguin prendre més fàcilment. 

Després d'un període d'adaptació i de maduració va aparèixer, ja al segle I a. C. un art romà genuí.
Desenvolupen una arquitectura que tenia com aspecte més important la creació de l'espai interior. 

Les calçades, vies de comunicació excel·lents, sense les quals l'Imperi no s'hauria pogut mantenir. I que servien per desenvolupar el comerç.

 Un amfiteatre és una gran descoberta de clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors i
lluites entre feres o la seva cacera.
L'amfiteatre és un edifici oval on s'oferien espectacles violents. I la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital Molt excepcionalment en alguns amfiteatres també tenien lloc petites batalles navals entre petits vaixell.


  El circ romà  circus en llatí era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatreEl primer circ fou creat per Tarquini Prisc després de la conquesta d'Apiolae als llatins.Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balustradaque dividia l'edifici pel centre (spina). Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades.

Els  termes: eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries

modernes cases de banys, saunes i  modernes cases de banys modernes cases de banys, i   representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma, és a dir, constituïen un lloc balnearis, termals d'oci i de socialitzacio balnearis ó per a la societat romana, bàsicament, patrícia

La pertinença a una classe social o a una altra tenia un paper d’altíssima importància en les vides dels habitants de l’antiga Roma. Aquells ciutadans nascuts lliures estaven dividits en diferents classes, tant per la seva possessió de propietats. 

 

Els romans es consideraven a si mateixos el poble més religiós de la terra. Els deus primitius romans eren en realitat manifestacions de voluntat divina no tenien representacions artístiques i rebien el nom de numina.

Els emperadors romans

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453dC. Les persones que ocuparen aquest càrrec assumiren diferents títols al llarg de la història. L'emperador era la màxima autoritat de l'imperi, dotat de l'imperium (govern).