Als trenta anys d’edat experimenta, en pocs dies, cinc visions consecutives de Crist crucificat que li causen molt impacte i llavors va decidir fer un canvi radical. 

De camí al 1274 es va retirar al puig de Randa, una muntanya que es troba al centre de Mallorca, on es dedicà a la meditació. L’any després, amb el patrocini del rei Jaume II, va  a la fundació del  desitjat col·legi missional, que és troba al monestir de Miramar, a Valldemossa

La seva vida està plena de viatges per Europa i la Mediterrània, que utilitzà  per convèncer prohoms, reis i papes de la necessitat de debatre amb els no creients per apropar-los a la fe cristiana. 

Mor, amb 83 o 84 anys, el 1316, tornant de Tunis, on havia anat a debatre amb els musulmans. La seva tomba és troba  a la basílica de Sant Francesc a Palma.
Algunes de les seves obres varen ser:
-Llibre de contemplació en Déu.
-Llibre de l'ordre de cavalleria.
-Llibre d'Amic e Amat.
-Llibre de les bèsties.

Diuen que un dia en què es trobava passejant, solitari i content, com sempre, per  Palma, va encertar a passar pel seu costat una dona d'una bellesa tan increible com mai havia contemplat. Emocionat davant la seva presència, la va seguir uns passos, a l'una que li dedicava les més escollides frases galants. Però la dama, seriosa i impassible, com si allò no anés amb ella, va continuar el seu camí amb pas ràpid. La seva bellesa li atreia cada vegada amb més força, i si no és perquè es creuaven amb ells alguns transeünts, la seva actitud de galanteador hagués estat més atrevida. En això, la sentora va torçar per un carrer solitària i estreta. Raimundo després, sense poder-se contenir, la va agafar per un braç i la va acorralar contra la façana d'una casa. Ella, davant aquesta actitud, va donar senyals, per primera vegada, de reaccionar, i deixant-se anar de l'atrevit cavaller, va córrer, espantada, fins torçar de nou la carreró. Quan Raimundo va reaccionar de la seva estupor, va sortir després d'ella, però la senyora, més ràpida, va aconseguir arribar a l'església de Santa Eulàlia abans que el galant arribés fins a ella. El temple es trobava solitari a aquesta hora de la tarda; però, tot i això, era un refugi segur.

Raimundo, sense el menor respecte a la casa d'el Senyor, va penetrar resolt després de la dama, i veient que l'església estava buida, es va acostar amb els ulls encesos de desig fins a la fràgil figura femenina. Ella, llavors, molt serenament, i com a última defensa, es va descordar uns botons de l'escot i una pudor insuportable va fer que Raimundo donés un pas cap enrere. El pit d'aquella dona, tot fet una nafra, estava menjat per un càncer. Lentament va ser retrocedint el cavaller, amb l'expressió asustada de què comprèn cosa que mai havia sospitat. La dama, mentre, també, serenament, va tornar a botonar l'escot i va dirigir a l'altar una mirada adolorida.

Ramon Llull, gairebé inconscient dels seus moviments físics, va clavar pesadament els seus genolls a terra i va dirigir a la Creu de el Senyor la seva primera mirada d'expressió cristiana. Hi havia comprès la veritat de la vida, el repugnant de pecat, la podridura de la carn. Amb la noció de el temps perduda, va romandre hores i hores. I diu la llegenda que aquestes profundes meditacions de la seva ànima commoguda van ser el germen i la forja en què el gran esperit místic va forjar l'obra de què havia de ser, amb els anys, el més insigne filòsof mallorquí.

El Llibre de l'orde de cavalleria va ser redactat per Ramon Llull entre 1274 i 1276.

Un dia el rei té gana i aconsellat per la guineu, Renard es menja els fills del Bou i del cavall, això fa que el Bou i el Cavall se'n vagin a viure amb l'home que en comptes d'ajudar-los els esclavitza i els fa treballar als camps.

El rei tria els seus consellers i no inclou a la guineu. Aquesta enrabiada comença la seva traïció i s'alia amb l'elefant i el senglar perquè matin al rei.

A partir d'aquí comença un seguit d'aventures i estratègies fins que el rei descobreix la traïció i mata a la guineu.

El lector des de el principi del llibre veu com la guineu farà qualsevol cosa per manar, una trista passió freqüent en les relacions humanes. La guineu acaba fracassant víctima de la seva pròpia ambició, però la seva caiguda es produeix després de moltes injustícies i atrocitats.

l'àrab i l'occità van ser les llengües que utilitzà Ramon Llull. Totes elles tenien una finalitat isntrumental.

- L'ús del llatí s'explica perquè era la llengua del clergat i per convèncer els intel·lectuals.

- L'ús del català s'explica pel desig de difondre entre el poble diferents 

sabers.

- L'ús de l'àrab es justifica a la voluntat de convertir els infidels a la fe cristiana i per tant arribar als musulmans.

- Es sap que va escriure en occità pero no es guarda cap composició. Fou a la seva juventut quan va fer poesía trobadoresca.

Va ser un dels primers autors europeus que va utilitzar una llengua romànica, considerada aleshores"vulgar” per escriure prosa filosòfica i teològica. 

En el disseny d'aquestes màquines, Llull utilitzava diagrames per a representar conceptes, establint diferents relacions gràfiques per a representar les seves relacions conceptuals, concebent el seu "Art" com una eina per a forjar judicis i sil·logismes. Va assignar lletres als diferents conceptes de l'Art, als diferents principis bàsics que segons ell tenia cada branca del saber, i a través de la combinació d'aquests principis es podria explorar tot el coneixement.

Com a fi última estava la demostració de l'existència de Déu. Tot això va ser una anticipació a la lògica simbòlica moderna.

Per conèixer com la vida de Ramon Llull ha deixat empremtes a Mallorca