Mariona

El Poema de Gilgamesh és un text essencial per a entendre la societat mesopotàmica, els seus mites, creences i el mode en què aquestos es revelen a través de la literatura.

Les seues obres més importants son Els perses, Els set contra Tebes i Els suplicants.

c. 480 BC- c. 406 BC.

Eurípides és un dels grans dramaturgs de l'antiga Grècia, conegut per la seva capacitat per explorar les emocions humanes i les complexitats de la condició humana. La seva tragèdia "Medea" narra la història d'una dona traïda que, enfront de la infidelitat del seu marit Jasó, es deixa portar per la ràbia i la venjança. Medea, un personatge profundament tràgic i complex, desafia les expectatives socials de l'època, reflectint temes de poder, gelosia i la lluita per la identitat. La seva obra continua sent un dels grans clàssics de la literatura, captivant lectors i espectadors al llarg dels segles.

Autor dels principals poemes d'èpica grega: "la Ilíada" i "l'Odissea", pilar sobre el qual es suporta l'èpica grecollatina.

Utilitza un estil èpic caracteritzat per la mètrica, arriba a utilitzar fòrmules i epitets, així els seus versos eren més rítmics i més fàcils de recordar.

Les seues obres tracten temes universals: l'heroisme, la glòria. la venjança, el destí. Com aquests temes seguixen sent rellevants, els utilitzem i recordem hui en dia.

Una dona que va instigar la primera vaga feminista desde el sec paper protagonista en l'obra homónima d'Aristófanes i demostra el problema de la desigualtat entre homes i dones no és un defecte de la societat moderna que es va desenrotllar a través de les arts escèniques en alguns conceptes del moviment feminista. Al costat de les seues companyes Cleonice, Mirrina i Conciliació, van desafiar al poder i van defendre solucions pacífiques enfront dels demagogs, que espentaven al poble a una eterna guerra .Decidides a privar als homes del seu despòtic govern sobre la societat, es van enfrontar a les ires del consell de savis de la ciutat representats pel cor d'ancians, que van envoltar l'acròpoli en un intent de recuperar el seu poder acusant-les de profanar lloc sagrat.

La Bíblia relata de manera general la història del món: la creació, la caiguda, la redempció i el judici final de Déu davant dels vius i els morts L'Antic Testament (que data de l'any 300 aC) comença amb la creació del món i de Adam i Eva, la seva desobediència a Déu i la seva expulsió del jardí de l'Edèn.

El Nou Testament comprèn els quatre evangelis canònics, els Fets dels Apòstols, les epístoles de Pau de Tars, set epístoles catòliques de diversa atribució i l'Apocalipsi.

El poema narra el retorn a casa de l'heroi grec Odisseu després de la guerra de Troia. A més de passar deu anys lluitant, Odisseu triga altres deu anys a tornar a l'illa d'Ítaca, on era rei. Durant aquest temps, el seu fill Telémaco i la seva esposa Penélope han de suportar als pretendents que volen casar-se amb ella, ja que pensaven que Odisseu estava mort, alhora que malmeten els béns de la família.

Va ser un dels primers textos de l'èpica grecollatina i, per tant, de la literatura occidental. Es creu que el poema original es va transmetre oralment durant segles per aedos que el recitaven de memòria, alterant-lo de manera conscient o inconscient.

Està compost per un total de 24 cants en els quals es narren diferents successos esdevinguts durant l'últim any de la guerra de Troia, la qual es va dilatar durant un període de 10 anys.

Especialment, atén la còlera d'Aquil·les, guerrer grec que decidix mantindre's al marge del conflicte després d'enfadar-se amb Agamèmnon, líder de l'exèrcit aqueu.

Tant la Ilíada com l'Odissea van ser considerades pels grecs de l'època clàssica i per les generacions posteriors com les composicions més importants en la literatura de l'Antiga Grècia i van ser utilitzades com a fonaments de la pedagogia grega.

Elaborat en escriptura cuneïforme, el Poema de la Creació vol explicar els orígens del món i com aquest es va crear poc a poc.

Escrit al segon mil.leni abans de la nostra era i conformat per més de set tauletes és una peça fonamental per a la poesia religiosa i que a més va establir les bases de moltes tradicions bíbliques.

El poema es centra en la figura del Déu Marduk, a qui s’atrubuïx la creació de l’home i del món. No obstant, plasma la “lluita entre el caos i l’ordre” com a metàfora, ja que els qui lluiten són els Déus.

Està elaborat amb versos únicament de dues línies, a la primera plasma la idea principal i a la següent contradiu aquesta idea, per d’aquest mode reforçar-la.

L’autoria és desconeguda, no obstant el seu títol original és Enuma Elish que significa “Quan en allò alt”, aquest títol és imposat per la tradició babilònica.

Aquest és un dels fragments més importants, ja que té lloc quan s’infon vida humana:

“Deixe’m posar sang justa i uns quants ossos. Deixem-ne crear un salvatge primigeni al qual anomenaré Lullu, l’home. Deixen que faça el treball més penós dels Déus perquè aquests puguen descansar al seu gust”