Visita al MNACTEC by Nerea Merino Milán

Visita al MNACTEC by Nerea Merino Milán https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d en-us 2020-02-27 17:36:37 UTC 2020-02-27 21:47:06 UTC hello@padlet.com https://padlet.net/icons/png/1f3ed.png CONTEXT SOCIAL nerea_mm https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451540242 LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA:
Durant el segle XIX Catalunya va experimentar aquest procés, com en altres països europeus. Les fàbriques de la indústria tèxtil catalana incorporaren les màquines que s’utilitzaven a Gran Bretanya, sobretot la maquina de vapor. El carbó el portaven d'Asturies i Anglaterra. Per aquest motiu es que moltes de les industries es situaven al Port de Barcelona.

]]> 2020-02-27 17:39:24 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451540242 MÀQUINES nerea_mm https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451540979 PREPARACIÓ DE LA LLANA:
·L'obridora: forma parta del procés de la preparació prèvia de la llana per a la filatura. S’encarrega d’obrir i d’esponjar els flocs de llana que ja han passat pel procés de rentat
.El batuar: Forma part del procés de preparació previ del filat. S’encarrega de separar i d’esponjar els flocs de llana provinents del sorteig. A més elimina les restes vegetals i les pedretes que puguin portar els flocs.
Filatura: És un procés que té per objectiu obtenir fibres tèxtils. El propòsit de filatura és obtenir un producte homogeni final, amb resistència uniforme. Per transformar una massa de fibres en una operació de torsió de fil s'ha de fer una combinació de fibres tèxtils.

LA CARDA OBRIDORA
LA CARDA METXERA
EL GIL
LA PENTINADORA
LA SELFACTINA
LA CONTÍNUA DE FILAR
L'ASPI

El tissatge: És el conjunt d'accions que tenen com a finalitat obtenir teles a partir de fils naturals o sintètics. El procés de la teixidura pot ser de dos tipus: artesanal i industrial.

L'ORDIDOR
LA MAQUINA D'OMPLIR BITLLES
EL TELER DE GARROT
EL TELER D'ESPASA
EL TELER DE JACQUARD
EL TELER DE BARRAU
EL TELER DE IWER

]]> 2020-02-27 17:40:21 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451540979 PROCÉS TEXTIL nerea_mm https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451542245 LA LLANA:
Característiques:
· La llana es compon de dos elements, la queratina i la lanolina.
·Un pèl de llana està conformat per tres capes, la mèdula, la cortical i la cuticular o superficial.
Obtenció: La llana s’extreu de les ovelles a través del procés anomenat esquilada, el qual consisteix a tallar els pèls arran de pell, formant una sola peça o velló. ]]> 2020-02-27 17:42:13 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451542245 L'ENERGIA nerea_mm https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451542664 Carbó: El recollien de les carboneres que era on un apilament de llenya tapada amb diferents capes de llenya verda, vegetals i terra que s'usava per obtenir carbó vegetal.
Vapor: N'hi havien dos coses importants que eren les calderes, una maquina de enginyeria que genera vapor a través d'una transferència de calor a pressió constant. I la maquina de vapor que és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica.

]]> 2020-02-27 17:42:53 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451542664 TERRASSA I EL VAPOR AYMERICH AMAT I JOVER: nerea_mm https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451544743 A principis del segle XX a Terrassa hi havien quasi 40 vapors, un d’ells era el de l’empresa de teixits de llana Aymerich, Amat i Jover que es va inaugurar el novembre de 1908.
Els senyors Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover van encarregar a l’arquitecte modernista, Lluís Muncunill, les obres d’aquesta fàbrica, avui el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
En el vapor es realitzava el procés tèxtil de la llana. En la fàbrica hi havia multitud de màquines que eren mogudes inicialment per la força proporcionada per una màquina de vapor.
El carbó que provenia d'Asturies i Anglaterra. Arribava per via marítima, del port de Barcelona a Terrassa es transportava en tren i en carros fins a la fabrica.
un cop allà es dipositava a les carboneres a través d’unes trapes situades al pati d’entrada de la fàbrica. Però a partir de 1914 es va abandonar i es va implantar l’electricitat com a font d’energia a la fàbrica.
A la fàbrica hi treballaven homes, dones i nens a les diferents seccions.]]> 2020-02-27 17:46:01 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451544743 AMOS I TREBALLADORS nerea_mm https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451555041 Al Segle XX es va requerir molta mà d'obra.
Cosa que provocà l’emigració de molta població pagesa del camp per establir-se als nuclis industrials de Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa i Manresa, de manera que aquestes ciutats van incrementar molt ràpidament la seva població i es van convertir en les més poblades de Catalunya.
Al llarg del segle XX fins als anys 80. El saldo migratori de Terrassa va ser positiu, i va tenir especial importància a la dècada dels 50 i 60.
En aquesta immigració destacaven la gent d'Andalusia.

ELS AMOS I L'INDUSTRIA:
La mecanització del tissatge, la introducció de la filatura d’estam o la indústria de la llana regenerada va fer sorgir noves fàbriques i magatzems a la ciutat de Terrassa a finals del segle XIX.
El amos de les fàbriques constituïen una burgesia industrial cohesionada, amb uns orígens agraris, que tindrien un representant a Madrid i també presidien totes les institucions de la ciutat i exercien activitats de caire paternalista.
Per defensar els interessos econòmics de la burgesia industrial al 1873 es creà l’Institut Industrial que defensava el proteccionisme en front dels tractats comercials. El 1877 es creà la Caixa d’estalvis de Terrassa i el 1886 la Cambra de Comerç.
A finals del segle XIX, la indústria tèxtil de la ciutat patiria una greu crisi perquè les exportacions no podien ampliar-se i per la falta de renovació de les indústries. Moltes treballadores i treballadors es van quedar sense feina.
A partir de la segona dècada del segle XX la industria llanera va tornar a viure una fase d’expansió com a conseqüència de la Gran Guerra, novament als anys 20 es va veure afectada per una altra crisi provocada per la manca de previsió i renovació. L’any 1920, i fruit de la fusió de varies empreses, en va néixer una de nova: SAPHIL (Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana), coneguda popularment com l’Anònima, amb l’objectiu de ser més competitiva i respondre a les necessitats de l’època.
A partir de 1943 la producció va disminuir perquè la II Guerra Mundial dificultava les importacions de llana. Els anys 50 van ser de creixement moderat fins el 1957 en que els elevat preus de la llana i la poca demanda interior van portar una crisi que va durar quatre anys.
Terrassa des dels any 50 havia anat diversificant la seva indústria i mentre que el sector tèxtil anava reduint el seu pes en la població activa local, altres sectors com el metal•lúrgic i la construcció n’anaven guanyant.
ELS AMOS I LES SEVES RELACIONS:
A nivell cultural la burgesia de la ciutat es trobava al Círculo Egarense.
El modernisme va ser el moviment cultural renovador dels últims anys del segle XIX i els primers del segle XX. D’aquest estil n’han quedat algunes cases luxoses dels amos al centre de Terrassa, com la casa Baumann, la casa Alegre de Sagrera o la Masia Freixa.
A la vitalitat d’aquest moviment també i van contribuir les exposicions, certàmens, lliçons de pintura i dibuix que es succeïren a la ciutat.
Pintors importants de l’època varen ser Joaquim Vancells, Pere Viver, Tomàs Viver i Alexandre de Riquer. Però l’impacte més gran del modernisme a la nostre ciutat va ser en relació a l’arquitectura. En Lluís Muncunill va ser durant anys un dels arquitectes del Consistori de la ciutat i va projectar i dirigir obres famoses de la ciutat, encara conservades.
Les famílies industrials, formaven un grup selecte que es trobava en el lleure al Teatre Principal, intentant emular el Liceu barceloní, i al Gran Casino del Foment de Terrassa.
Els germans Pere i Tomàs Viver van ser els fundadors del Casino. Aquest va viure l’època de major esplendor durant el franquisme; actualment, després de romandre anys tancat, acull un comerç a la planta principal, i la sala del pis superior es lloga per a la celebració de diferents actes...

]]> 2020-02-27 17:59:40 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451555041 Preparació de la llana ivet_pg https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451567255 ·Sorteig: És la tria de la llana
·La batuda: Consisteix a centrifugar la llana a l’interior del batuar per eliminar la brutícia i esponjar els flocs de llana per facilitar el procés de la filatura.
·El rentat: Consisteix en rentar la llana.]]> 2020-02-27 18:14:19 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451567255 La filatura ivet_pg https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451568776 La filatura carda: s’utilitzaven cards per desenredar i estirar les fibres de llana.
La filatura d'estam: permet obtenir fils molt més prims i resistents.
Característiques del fil:
En els fils es determinen diferents característiques por poder avaluar la seva idoneïtat per a l’aplicació que s’ha de destinar. A més del color, s’avaluen:
el gruix, el tipus de torsió y la resistència mecànica.]]> 2020-02-27 18:16:11 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451568776 El tissatge ivet_pg https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451583237 ·El teixit pla: És fa amb el teler i es forma amb la combinació entrellaçada de fils en direccions perpendiculars.
·Preparació del fil: Es tracta de disposar centenars de fils ben ordenats en paral·lel i amb una longitud considerable, ben enrotllats en un plegador.
·El teler: és la màquina que entrellaça els fils per obtenir el teixit, en aquest cas, del tipus pla o de calada. ]]> 2020-02-27 18:34:47 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451583237 ELS OFICIS nerea_mm https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451618012 A les fàbriques tèxtils la major part dels oficis estaven relacionats directament amb el procés tèxtil: sortejadors i sortejadores, teixidors i teixidores, filadores, metxeres, bitllaire, bataners, contramestre, tintorers, aprestadors, etc.
Les fàbriques de certa envergadura com el vapor Aymerich, Amat i Jover disposaven d’un equip complert d’oficis que vetllaven pel manteniment i reparació de les màquines. Així era comú trobar fusters, serrallers, manyans, electricistes, maquinistes, paletes, etc. que havien de procurar mantenir a punt les màquines tèxtils, els embarrats, la màquina de vapor, l’edifici...
Per vetllar l’accés a la fàbrica, de dia el porter era l’encarregat de verificar les entrades i sortides del personal i dels vehicles amb mercaderies. De nit, el sereno, vigilava l’edifici per evitar eventuals robatoris i estava al cas de possibles incidències a la fàbrica.
La creixent necessitat de tècnics qualificats per atendre la tecnificació de la indústria tèxtil i auxiliar va desembocar en la creació del Palau d’Indústries amb l’edifici construït també per l’arquitecte Lluís Muncunill.

]]> 2020-02-27 19:19:19 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451618012 LES RELACIONS LABORALS nerea_mm https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451623826 Amb el nom de relacions laborals es fa referència als acords entre treballador i empresa per a la prestació del seu treball a canvi d’un salari.
No sempre ha hagut contractes de treball escrits i pactats en un document, de manera que simplement es feien acords verbals.
Això provocava situacions d’indefensió i d’inseguretat laboral dels treballadors enfront les empreses que actuaven des d’un posició de poder. Això provocà moltes situacions d’abús de l’empresariat envers els treballadors com el treball de nens i nenes, les discriminacions salarials entre homes i dones, la jornada laboral.
Al llarg de la història la relació entre amos i treballadors ha estat conflictiva, plena de tensions en la qual els treballadors i treballadores han hagut de lluitar per aconseguir uns contracte de treballs més justos, amb millors condicions laborals i per uns sous dignes.
Amb el temps els governs van establir lleis per aconseguir regular els contractes i les condicions de treball de forma que la classe obrera progressivament ha anat consolidant millores pel que fa a la jornada laboral, l’edat mínima laboral, millors condicions de seguretat, salut i higiene, sous dignes, seguretat social, etc.

]]> 2020-02-27 19:26:05 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451623826 REVOLTES OBRERES I SINDICATS nerea_mm https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451630273 Les condicions laborals al segle XIX eren molt dures per als treballadors i treballadores, nenes i nens, en general i especialment en sector tèxtil, per motivacions diverses:

Llargues jornades de treball de 12 i 14 hores diàries de dilluns a dissabte
Sous molt baixos
Condicions de treball molt dures: soroll, temperatures extremes, màquines perilloses, ambients hostils

Les primeres protestes obreres en el sector tèxtil es remunten l’any 1823, a Camprodon.
A l'any 1854 va haver-hi la revolta de les selfactines, substituïen el treball de moltes persones la qual cosa va produir acomiadaments massius, apareixent un fenomen nou: l’atur.
- L’any 1888 es va crear la Unió General de Treballadors (UGT) a Barcelona.
- Entre 1902 i 1913 la classe obrera terrassenca va fer quatre vagues generals; s’havia acabat la moderació dels treballadors i treballadores de la major part del segle XIX.
- L’any 1911 es funda a Barcelona el sindicat CNT, Confederació Nacional del Treball.
- L'any 1919, després de la Gran Guerra, es crea l’OIT, l’Organització Internacional del Treball.

]]> 2020-02-27 19:35:13 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451630273 CONTRACTES I SALARIS nerea_mm https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451634244 La intervenció dels governs en les regulacions laborals va generar lleis de mínims per tal de mantenir els equilibris per mantenir la pau social entre els interessos dels amos i dels obrers. La fàbrica Aymerich, Amat i Jover es disposa del Reglament interior, de l’any 1918, en el qual en 13 articles es detallen les clàusules que regeixen les condicions de treball dels obrers i obreres.
Durant molts anys la retribució del salari va ser setmanal i sempre en pessetes.
Fer-se càrrec de la casa i dels fills tenia la consideració de complement del que cobrava el cap de família.]]> 2020-02-27 19:40:58 UTC https://padlet.com/nerea_mm/3cb3lqm3ji5d/wish/451634244