Acompanyar-los a l'entrada i sortida de l'escola , també a l'hora de baixar i pujar al pati.

Quan he tingut alumnes amb problemes de mobilitat els ajudava a desplaçar-se per l'escola.

En algun cas concret, he acompanyat a alumnes amb crosses o cadira de rodes a l’ascensor de l’escola, ja que no poden pujar sols, o en alguna sortida escolar m’encarregava d’acompanyar-lo per tal d’accedir a aquells llocs que tenien dificultats per fer-ho.

 Mobilitat i desplaçament

 

 

 

En aquest àmbit tinc les meves  responsabilitats croncretament es bassen en:

Acompanyar a l’ alumne amb trastorn d’”asperger” a tots els desplaçaments, interios i alguns  exterors del recinte escolar.  

De dilluns a divendres tant pels matins a les 8:55, com a la tarda a les 14:55, espero que arribi l’infant a `l’escola per conduir-lo fins la classe, en qualsevol activitat que requereixi fer un canvi d’ aula faig de suport al mestre durant el trajecte, a part de la sortida que fem un cop per setmana per anar a classes de natació, assisteixo  a tota l’estona ,entro amb ell dins la piscina i m’ hi estic fins que acabem la sessió,

A les sortides i tornades del patí també li faig seguiment ,amb el tutor tenim pactats diferents activitats per dia, i quan toca mobilitat , jugo al seu costat empatitzant al màxim amb ell,li ofereixo i indico jocs del seu interés que comportin  moviments  estimulant-lo  a nivell psicomotriu,  per tenir-lo distret, motivat , activat i controlat, evitant  que s’ exclogui a la resta, o bé, que s’escapi a un altre espai que no li pertoca.

A la sessió d’ educación física hi  interfereixo exactament, igual, només que en aquest àmbit intento que es fixi, imiti reproduïnt  els moviments  seus companys ,en base de les seves demandes o dificultats li vaig facilitant oferint-li diferents alternatives.   

 

 O bé en general, d’ altres alumnes amb TEA, també els acompanyo i faig seguiment de les seves classes d’educació física . 

Durant la sessió intento que facin els mateixos exercicis que la resta del grup, intentant que paticipin al màxim,amb les activitats ,jocs o consignes, proposades per la mestra, acotant i ajustant  els moviments a les seves necessitats adaptatives.

A l'hora de fer les sortides és molt important que la nostra figura estigui present, ja que podem repassar les normes, repartir els collarets amb el nom del nen o nena i el telèfon de l'escola. Tenir present que han de fer pipi abans de sortir, que agafin l'abric i la motxilla. Un altre aspecte important és que els infants sàpiguen que han d'anar amb parelles i qui és la seva parella. I com a vetlladora es fa tot l'acompanyament a la sortida, a prop de l’infant amb el qual es fa l’acompanyament més individualitzat, però sense deixar de banda als altres nens i nenes del grup. Depenent de la situació puc anar al mig o al final de la fila a prop de la nena que acompanyo, i des d'aquesta perspectiva puc veure la resta d'infants.

En el meu cas, la nena la qual acompanyo no li agraden els desplaçaments, ja que són canvis bruscos i necessita temps per acceptar-los. Normalment quan hi ha excursió no entén el canvi i no vol sortir de l'escola, per tant m'he de quedar amb la nena en l'escola o intentar parlar amb ella i pactar d'alguna manera per tal que vulgui sortir de l’escola, com per exemple que s'emporti el seu cotxe blau cada cop que canviem d'espai. Li sol passar amb les excursions que els desplaçaments són molt llargs i són dies puntuals. Ara el que ens estem plantejant és treballar amb molta antelació aquests canvis per tal que pugui seguir el ritme de la resta de classe i pugui anar d'excursió.

He de dir que no solament li passa a aquesta nena, sinó que altres alumnes d'aquesta escola també els hi passa, no accepten els canvis bruscos i aquesta situació pot donar a terme molts conflictes. Per tant, com a vetlladores ens hem d'anticipar a aquesta situació i anar parlant de la sortida i el canvi d'espai amb antelació. Hem d’explicar els canvis amb argumentació i de manera clara per què els nens i nenes entenguin els canvis d'espai o d'activitat.

Un altre aspecte dels desplaçaments que penso que és important; quan l'infant marxa tot sol per l'escola, en aquest desplaçament hem d'estar actius i anar darrere del nen o nena per tal que no es faci mal, no surti de l'escola... I en el cas que s'amagui tenir pressent on està amagat per tal de no alarmar-nos sense motiu, pensant que ha sortit de l'escola o s'ha quedat tancat en algun espai, etc. 

En aquest moment necessiten desfogar-se, necessiten marxar i no estar amb el grup, nosaltres els vetlladors hem d'estar a l'aguait i anar darrere d'ells i estar amb ells si volen, i si no estar a prop però deixant un espai a l'infant. Podem parlar amb ell si vol, si no estant al seu costat amb silenci ja és suficient, perquè a vegades intentar parlar del problema pot ser pitjor, l'infant necessita el seu temps. Moltes vegades, el nen o nena acaba demanant la teva atenció.

També cal dir, que en situacions ocasionals acompanyo als infants o de P4 o d'altres cursos si fa falta a buscar algun material, professor, consulta, a preparar l'activitat, acompanyar a buscar una clau, el gel, etc.

Aquest aspecte està present durant tot el dia. Acompanyo a una nena que pateix un retard motriu i psicològic molt greu. Em preocupo de què porti la roba adequada tant a l’aula com al pati, que no es faci mal al pati perquè hi ha molts infants al seu voltant que sovint corren i no la veuen, l’acompanyo al lavabo per controlar que segueix les normes d’higiene, si utilitza alguna eina dins de l’aula, superviso que ho faci correctament i no es faci mal, etc. 

Amb un dels infants de cicle superior el meu paper és molt diferent. Algun cop ha passat que he tingut que vetllar per la seva seguretat però també per la seguretat dels companys. La seva conducta era molt agressiva i era perillós per als qui l’envoltaven. Cal també la intervenció d’altres adults.

És important recordar que es rentin les mans i cara abans de menjar i al tornar del pati.

Els espais són un element molt important a tenir present, hem d'estar sempre pendents de quins són els espais on van els infants i que tot estigui com ha d'estar. Per exemple amb el temporal Gloria com a vetlladors hem de tenir present que no es pot sortir al pati, o que quan se surt al pati hi ha algunes zones que els infants no poden passar. Per tant,  hem d’explicar als nens i nenes perquè no poden passar d’aquesta zona o perquè no poden sortir al pati. Aquesta explicació ha de ser clara i de manera que l’entenguin.

Un altre aspecte relacionat amb els espais, si tenen algun tipus de crisi emocional, intentar agafar-los de manera que no es facin mal ni a ells, ni a nosaltres, ni als seus companys. Així com buscar un espai per tal que no pugui trencar coses i que no es pugui fer mal amb cap material de l'escola. Encara que a vegades no es pot traslladar a l'infant a un altre espai i s'ha d'intentar treure del mig tot el que pot molestar a l'hora de fer la contenció, així com als companys de classe, que s'apropen moltes vegades a ajudar i el nen o nena que està en crisi i en aquell moment no pensa i pot fer-li mal a un company.

Un aspecte important en la seguretat dels infants són les entrades i sortides de l'escola al carrer, les quals hem de saber on estan. També tenir present que si hi ha alguna porta oberta, intentar tancar-la o per contra vigilar-la en tot moment perquè cap nen o nena s'escapi de l'escola, si en el moment entra en crisi. Així com si la porta del pati està oberta, perquè estan fent obres, cosa ha passat aquest curs, estar vigilant per tal que els nens i nenes no surtin, i si surt la pilota o alguna joguina estar nosaltres per agafar-la si la situació ho permet. Relacionat amb les portes evitar que juguin amb aquestes per tal que no es pillin els dits i es facin molt de mal.

Un aspecte important és el de posar-se la roba adequada per sortir al pati, els abrics a l'hivern, ja que moltes vegades no són conscients de les temperatures que fan a fora, i surten en màniga curta, hem de vetllar per la seva salut i recordar a tots els nens i nenes que es posin l'abric a l'hivern quan surten al pati, per tal que no agafin refredats.

A classe també s'ha de vetllar per la seguretat dels infants en tot moment, en el sentit que utilitzin adequadament els materials com per exemple a l'hora de retallar amb tisores o punxons; que encara els nens i nenes de P4 no dominen molt la motricitat fina, i s'ha d'estar a l'aguait per ajudar-los a retallar i que no es facin mal. També a l'hora de ficar-se coses a la boca, hem d'estar sempre vigilant i intentant donar avisos que no és una cosa higiènica, que es poden fer mal, a més que es poden ofegar amb alguna peça d'alguna joguina o se la poden clavar a la boca si estan caminant...

Salut i segurerat

 

 

 

 

Aquest àmbit és un dels més importants, primordial pel ben estar dels infants i tranquil,litat de les famílies,. En el meu cas sóc resposable diariamente, com ja he comentat anteriorment, de controlar el nivell de glucèmia d’una alumna , cada dia a una nena que pateix diabetis tipos1, li faig el seguiment, basant-me amb les directrius regides pel protocol d’escola, si els resultats maquen que està per sota de 70, presenta hipoglucémia aleshores se l’ ha de retirar de l’ aula i en un espai  adaptat se l’hi ah de suministrar per via oral aigua amb sucre haig d’ esperar 15 minuts i torno a passar l’ aparell pel dispossitiu i si encara no ha arribat a 70 torna a ingerir el preparat de glucosa i en mantenim a l’ espera de nous resultats en un quant d’hora, paasta el temps li torno a monitoritzar pel sensor,i aleshores depenent del resultat truquem a al família i sanitat o bé se li torna a donar un altre got amb el líquid acompanyat d’ una galeta, si s’ apropa l’hora del esmorzar ja se’l menja a continuación. I si pel contrari  l’ aparell marca 300 presenta hiperglucemia, en aquest cas no la deixem esmorçar, i directamente ja truquem a la família.

A l’ hora de piscina a part de que hi assiteix la mare, com a màxima resposable, jo també hi faig acte de presència per fer-li el mateix control, si està baixa no ens podem arriscar, aleshores sinò està entre els parametres  estimats, no pot entrar a la piscina, hem de seguir amb el protocol ,i si estigués alta hauria  de marxar.

En aquest grup també s’hi troba un dels alumnes amb TEA pel camí faig de suport a la mestra d’ educació física, se l’ha de tenir controlat,perquè no sempre es pot detectar una crissi i pot entrar en conflicte en qualsevol moment, al no ser capaç de gestionar les situacions d’ estrés,és molt difícil poder-lo reconduir , aleshores el porto de la,mà estic per ell  i aném tranquils.

 

En un altre alumne amb TEA cada matí quan l’acompanyo a classe li mostro la serie de pictogrames avançant-li les activitats que farà al llarg el amb la finalitat de donar-li tranquil.litat, a part també li anticipo el joc que li correspòn a aquell dia per jugar al pati, en aquest infant també el vetllo a la piscina, els seus pàres varen fer la demanda a l’escola abans d’iniciar el curs escolar, aleshores es valorar i consensuar, com a mitja preventiu  oferint ,tranqui.litat per tots els membres implicats, la meva missió tracta de fer-li suport al monitor  tota sessió mantenint-me propera a  l’ infant ,dins o fora de l’aigua en funció de les necessitats , oferint-li confianza i confort en tot moment, a part d’ evitar sortides i inúsuals i corredisses pel voltant de l’instal.lació mentre duri l’activitat! juntament amb el monitor l’anem estimulant i motivant  amb materials del seu interès. 
Com que li agraden molt els nombres li aném introduïnt elements numèrics d’ escuma, flotant dins la piscina ,amb el propòsit de què mica en mica sense anims d'agoviar-lo, vagí agafant confiança,i s' esforci ampliant ,circuits, moviments i distàncies, intentant que s’aproximi al màxim en relació al que fan els membres del seu grup, creant-li nous reptes, obtenin millors resultats , evidentment, ajustant i respectant els seus límits i ritme d’ aprenentge.

 

Assisteixo a l’hora d’EF per diferents cursos, acompanyo i vetllo als infants amb trastorn d’ espectre autista,sovint alguns d’ells marxen del gimnàs i comencen a donar voltes corrents pel recinte escolars,aleshores els  intento reconduir per donar-los la possiblitat de que  interaccionin  amb el grup classe i que practiquen alguns jocs dirigits, encara que sigui per poca estona, sempre busco estratègies per motivar-los i captar-los l’atenció per retornar-los amb l’ activitat conjunta. També tic cura i observo que no s’ agoixin per tal d’evitar conflictes. Dos d’ells tenen molta fixació per uns determinats companys, haig d’estar atenta perquè enseguida entren en conflicte i es poden fer mal.

A l’escola hi ha un nen amb autisme que entra molt en conflicte amb els seus companys perquè no entén les bromes i no tolera sentir-se atacat i sovint es defensa amb violència. La meva intervenció consisteix a intentar que comprengui el que ha passat i fer-li entendre que sigui quin sigui el motiu no pot mai reaccionar amb violència. Si en alguna ocasió ha perdut el control, he hagut de fer-li contenció fins que s’ha tranquil·litzat.

Regulació de la conducta

 

 

Al centre on treballo tinc 9 nens assignats, el cas més sever tracta d’un alumne de 6è de primària el qual pateix un trastorn del greu comportament de la conducta amb comportament perturbador,complementant amb comorbiditat associada del trastorn per dèficit d’ atenció, amb hiperactivitat de tipus combinat (TDHA).

Quan assisteixo a les seves classes mai em dirigeixo al seu costat! no soporta el fet de que se l’ observi i menys encara que se l’ ajudi, aleshores per evitar el sentiment  estigmatitzat, em dirigeixo a altres companys fent-los-hi  suport mentre en la distància segueixo pendent d’ell dins l’ aula.

A 2n de primària també hi ha un infant amb diagnòstic de trastorn de l’espectre autista  (TEA) amb comorbiditat associada de trastorn per dèficit d’atenció amb predomini impulsiu , els dos tenen dificultats per esperar el torn, per mantenir atenció i per respectar als companys, aleshores molt sovint desenvolúpen i presenten conductes discruptives .

Encara que les seves patologies són diferents, els dos actúen en un perfil similar, són inpulsius i quan es fustren amb ells mateixos o bé s’enfaden per algun motiu tenen la  tendència d’ agredir als companys.

Quan succeeix una situación de crissi, el primer que faig es retirar a l’ alumne de l’entorn on s’ha produït el conflicte, aleshores amb el  consentiment de la mestra el retiro de l’aula i me l’emporto a un altre espai on es pugui tranquil,litzar, deixo passar una estona i seguidamente intento dialogar de manera molt relaxada amb ell, Intento ajudar-lo posar-li paraules a les seves emocions sense esperar gaire a canvi, encara hi massa ira, està molt ofuscat i ho barreja tot, en aquest apartat es on ens hem de mantindre amb empatia, intentant  posar-nos en la situació, aportar confort per ajudar-los a obtenir solucions, quan ja estàn més tranquils i han baixat el nivell d’ irratavilitat , poden ser conscients d’ altarull i reconeixer que la conducta ha estat inapropiada, llavors és el moment per dialogar amb ells,buscar l’origen que li ha provocat la reacció i reconduír-lo mitjançant estratègies per trobar alternatives que els regulin  els impulsos abans d’ actuar per fi d’ evitar pròxims conflictes; com per exemple verbalitzar el que no els hi agrada o els molesta dels demés sense la necessitat de pegar, demanar ajud si ho necessiten…

Els TEA normalmente un dels motius pel qual s’agovien, es per no poder ajustar el comportament a diversos contextes socials,i  depenent del curs  necesiten desconectar de la feina amb més freqüència ,em demanen per anar al lavabo o veure aigua per poder canviar una mica d’ espai, aleshores els hi respecto la necessitat però a la vegada pactem la feina que han de fer, sempre intento que treballin amb el màxim de silenci per no perjudicar el ritme de la classe, si s’els hi fa molt pesat per motivar-los abans de finalitzar la sessió amb consentiment de la tutora o tutor els hi ofereixo fer jocs educatius per relaxar i reconfortar-los.

Per norma general intento que participin al màxim amb les activitats proposades a classe  excepte si academicament tenen un PI adjudicat, aleshores anem al nostre ritme i treballem de manera paralel.la a la resta de companys.

 

Després tinc un cas d’un nen que fa l’escolaritat compartida,de dilluns a dijous fa la modalitat d’ escola de EE.,i  els divendres assiteix a l’ ordinària.Els seu comportament és molt varable,s' esvera molt sovint i no entèn molts conceptes del comportament en general .Se li ha de cridar l’ atenció molt sovint, molt el seu vobulari es basic  i indecorós,  li haig de marcar pautes  perquè prengui consciència  i reflexioni davant dels fets, per anar aconseguint mica en mica el control i millora d' aptituts. Aleshores al reconduir-se com a recompensa  el gratifico, i com a premi,el motiva molt que a l’última  hora de classe , el deixi desarrot-llar la seva imaginació,  a través del dibuix , aprofitem i  per complementar l' activitat de manera productiva, fem un còmic on ell s’inventa un diàleg ,mentre el verbalitza  l'anem pul.lint entre els dos, i si és necessari el modifiquem perfilant  algunes paraules  o expressions poc apropiades.
En els moments que hi ha perill de  solapar o interferir el ritme i funcionment de l’ aula, sortim per caminar una mica ,baixem al pati o  busquem  un espai on poder parlar´i millorar la situació. una vegada resolem el tema, tornem a l' aula i seguim amb el treball. Amb la meva supervisió aconseguim que estigui al màxim integrat, aprofitem totes les oportunitats per compartir espais ,activitats,i sessions amb el grup classe. Amb mesures preventives li anem oferint marges de confiança per poder interactuar a nivell social,assistint en més activitats , en fi obtenir una millor inclussió i autoestima.

A mesura que passa el temps i amb l'experiència t'adones compte que el més important de tot és aconseguir fer un vincle de confiança i proximitat amb l'infant i conèixer al nen o nena molt bé, perquè això facilita aquest procés de regulació de la conducta. Com he dit en altres comentaris aquest vincle costa d'aconseguir i s'ha de compartir molts moments i vivències amb l'infant, ja que això facilita molt la tasca educativa. També cal recalcar que el treball en equip amb la resta de professionals és molt important; s'ha de tenir una bona comunicació i anar tots a la una, tenir tots més o menys la mateixa manera d'actuar amb l'infant si no això pot perjudicar molt la tasca educativa amb l'infant i pot provocar conflictes. La qual cosa vol dir que ens hem de sentir un més en l'equip, no inferiors, sinó que som un més en l'equip que tenim veu i que podem decidir.

Sempre surten noves situacions que ens creen molta incertesa com a vetlladors, perquè com a tot en aquesta vida, ningú neix ensenyat. I quan els infants entren en crisi i criden, peguen, donen cops, és un moment dur en el qual mai saps ben bé quina és la millor actuació. Però el diàleg en aquesta situació i la contenció física si fa falta són dos elements primordials en aquestes situacions. Sempre respectant el seu espai, s'ha d'intentar que el nen o nena surti de la situació de negativitat, nerviosisme, malestar... Si fa falta els acompanyes amb silenci, ja que a vegades les paraules no serveixen, fins que el nen o nena no està més tranquil i es pot parlar amb ell. 

En aquests casos, és important fer veure a l'infant que l'entens, que a tothom li pot passar, que tothom s'enfada que no és l'únic, però sempre intentat donar-li la volta i fer-li veure que es pot actuar d'altra manera en aquestes situacions. Quan passa això moltes vegades l'infant surt de la classe o de l'espai on està, intenta escapar de la situació, i com a vetlladores hem d'anar a buscar-los i intentar solucionar la situació. Aquest moment és molt significatiu, ja que pots parlar amb l'infant.

Actualment, en el meu cas és important perquè a través del joc simbòlic es poden treure moltes conclusions dels sentiments i pensaments que té la nena. La nena o nen en aquest moment s'ha de sentir estimat, ha de sentir que t'importa i valores el que fa, que podeu riure junts, que no solament estàs al seu costat en els moments dolents. Si no que també en els millors moments pots estar al seu costat gaudint junts, aquest aspecte és fonamental per poder fer una bona acció educativa.

S'ha de tenir present que hem de tenir uns límits que el nen o nena ha de saber, i que en aquests moments de joc o de conversa s'han d'expressar i han de quedar clars, ja que no hem de permetre tot. Un aspecte que hem de ser conscients és quines són les situacions o moments que més poden causar aquestes situacions, com per exemple estones de pati, canvis de lloc, joc lliure a la classe, etc. I com a vetlladores avançar-nos en aquestes situacions i poder actuar amb antelació per no arribar a aquests moments de crisi de l'infant.

En definitiva, s'ha de conèixer a l'infant i també al grup per anticipar-nos d'algunes de les situacions que es poden donar i que es poden evitar. I quan no es pot fer això, tenir un vincle amb el nen i de confiança per tal de poder decidir en aquest moment quina és la millor estratègia a utilitzar per intentar que reguli la seva conducta.

A l’escola que treballo hi ha una nena amb espina bífida a la quaul acompanyo al lavabo i l’ajudo a sondar-se, controlant que segueix tot el procés d’higiene correctament.

Cura : En el cas, que algún infant es faci mal, referent  amb els nens que pateixen autisme, és explicar-lis com i amb que els curarem; ja que molts cops no volen que ningú els curi. Higiene: Acompanyo als infants al lavabo i vigilo que es rentin bé les mans abans i desprès de cada apat (esmorçar i dinar). 

Quan es fan mal sempre hem d'utilitzar guants i rentar la zona amb aigua i sabó.

Sempre s'ha d'avisar les famílies al recollir el nen o per telèfon si consideres que és greu.

També acostumo a acompanyar els infants s’han fet mal a consergeria perquè els hi facin la cuida pertinent. En alguna ocasió, he ajudat en el canvi de roba quan a algun alumne ha tingut incontinència.  

Àmbits de cura i higiene:

 

En principi la tasca que es refereix a l’ àmbit de cures,no forma part de les meves resposabilitat segons el protocol d’escola , el centre disposa d’ un espai especÍfic per curar als nens,on normalmente s’hi troba el conserje, persona responsble de practicar-ho,si s’han fet mal, mentre els acompanyo al lloc els vetllo fent-los suport físic i emocional, els tranquilitzo i depenentment del que es tracti, si en aquell moment no és troba al lloc la persona indicada, amb molta cura m’ avanço i els hi netejo la ferida amb aigua i sabó!!! o bé anem a buscar gel i els hi aplico si es tracta d’un cop  o reblincada,..Tanmateix , quan succedeix qualsevol tipus d’incident i afecta a  alguns dels meus alumnes amb perfil TEA, fem excepció i si es necessari només  intervinc jo, ja ells mostren molta por al dolor,i a l’ incertesa de tot el que desconeixen , no és poden controlar , i es mostren incòmodes amb les persones que no estàn qüotidianament al seu costat, com tots sabem!!!!! , necessiten tenir un vincle molt proper per entregar-se i tenir confiaça,!!!! aleshores en aquest cas ,els hifaif un previ explicant-los i els hi  mostro amb pictogrames, tots els passos  que anirem fent abans de començar, i ho anem repetint mentre tota l’estona. 

 

I  en relació a l’higiene, sóc responsable de fer diariamente suport d’ hàbits i rutines a un alumne “asperger”,abans de sortit al pati i al fianlitzar, a nivell individual.

A les 10:57h l’acompanyo al lavabo pe rentar mans, lí recordo que ha de treure l’esmorzar de la seva motxil.la i després col.lcar-se ala fila com els seus companys, l’ acompanyo en el despalçament i un cop al patí superviso de que s’ assegui i esmorzi en un lloc on estigui còmode ,i al acabar , li indico on ha de depositar la carmenyola, acabar l’ esbarjo a les 11:30h Abans de tornar a classe l’ acompanyo al WC de nou   propasan-li la posibilitat de fer un pipi, i posteriorment, insisteixo en tornar a netejar les mans.

 

També em veig reflectida en tasca d’ intervenir diariament el seguiment del control de glucemia d’ una alumne de segòn de primària ,la meva intervención, consisteix en controlar el nivell de glucosa,i de valorar-la ,respecte els indicis  dels paràmetres establerts ,que ens deriven de sanitat, cada matí a les 10:30h em dirigeixo a la seva classe, faig consulta amb l’ aparell digital, conectant-lo amb el sensor que porta al braç, sí els resultats són òptims i mostren  normailtat,em retiro i retorno a l’aula on estava anteriormant ,i si pel contrari, mostren anormalitat ,hiperglucemia o bé hipoglucemia, actuaré de la manera més aquada segons indica el protocol.

 

 

 

  

Un dels moments principals que acompanyo relacionat amb la d'higiene és a l'hora d'esmorzar i quan acaben, que es rentin les mans de manera adequada, amb sabó i que se les assequin, i no solament em centro en la nena amb la qual estic, sinó en què es rentin les mans tots els nens i nenes del grup. També és important, que els infants vegin que els adults també ho fem, i que ens rentem les mans adequadament i que després tirem el paper que hem utilitzat per rentar-nos les mans a la paperera.

En ser més petits sempre he d'estar donant un cop d'ull al lavabo per tal de veure que es rentin les mans després de fer pipi o caca, o inclús quan fan tallers amb pintura o plastilina. També per si necessiten qualsevol ajuda, encara que he de dir que en aquest tema aquest grup és bastant autònom. Encara que, també quan es necessita ajudo als infants a canviar-se la roba perquè s'han mullat, s'han tacat, s'han fet pipi o caca, ...

L'hora del pati també és un dels moments importants en la cura i la higiene dels infants, ja que els nens juguen i corren i es fan mal, es donen cops... Sóc l'encarregada d'anar a fer la cura amb aigua i sabó, d'anar a buscar gel, d'abraçar al nen si fa falta perquè està plorant, d'anar a buscar el termòmetre. Acompanyar als infants si es troben malament a un espai més tranquil mentre esperen que vinguin els seus pares, estar amb ells tranquil·litzant-los, acompanyant-los al lavabo si fa falta, etc.

En cas que el nen m'entengui, parlo amb l'ell i intento tranquil·litzar-lo.