Vaig dir que no. I va ser molt rotund: estava a punt de ser mare, la meva vida i la de la meva parella estava a punt de capgirar-se com un mitjó i no em volia perdre res. Jo no volia no dormir a casa cada nit, no volia haver d'estar davant l'ordinador fent feina, no volia fer res que m'impedís ser amb el meu fill si no era estrictament necessari... i, per a mi, presentar un projecte de direcció, no era necessari.

Vaig acceptar ser directora una mica "perquè sí, i per què no?"; sempre dic que ho vaig fer perquè no hi havia ningú més i que jo no volia presentar projecte i que si algú altre deia que sí, a mi no em sabria greu; però, en el fons, al cap dels mesos, sí que m'hauria sabut greu: em feia il·lusió ser directora.

Il·lusió i pànic.

Recordo que el dia 1 de juliol, al centre, amb el meu equip, encara esperàvem que vingués l'antic director i ens digués què havíem de fer.

Això no va passar.

I ens en vam sortir.

Crec que tots estem d'acord en què un director lidera, però potser és en la resta d'atributs que no ens posem d'acord. Hi ha qui valora més les relacions personals, hi ha qui valora més la gestió...

Vaig tenir una mica la sensació que tinc idees lleugerament diferents de com ha de ser un líder.

En un altre curs que faig, sobre lideratge i gestió d'equips, en vam parlar molt d'aquest tema. Vam veure que hi ha sis tipus diferents de lideratge: directiu, visionari, afilitatiu, participatiu, referent i entrenador. No crec massa en aquests tipus de distincions. Segurament, perquè on em veig més representada és en el tipus "directiu" (que és segurament el menys popular) i perquè tots tenim coses de cada tipus i també ens en poden mancar.

Com ha de ser un líder? Clarament ha de tenir capacitat de diàleg i escolta, ha de ser conciliador i intentar arribar a acords amb el seu equip, però a vegades ha de saber imposar-se si fa falta. Perquè ha de ser resolutiu i hi ha decisions que requereixen que algú les prengui, encara que puguin no agradar.

De totes maneres, crec que la meva visió de mi mateixa com a directora, és diferent de la que veuen els meus companys...

Des del curs 21-22 n'era la cap d'estudis i enguany he decidit fer el pas de ser directora, ja que el director no va voler renovar després de 10 anys.

Tot i així, quan em van que faríem una sessió de normativa amb un inspector, no vaig saltar d'alegria pensant com de divertit seria. I, sincerament, va ser la sessió més instructiva i divertida de totes.

Hi ha dues parts molt positives de la sessió matinal: per una banda, aprendre la jerarquia legal i part de la terminologia, això és bàsic. Perquè a vegades la llei ens sembla que és la nostra enemiga, però, com bé diu en Miquel Àngel, és la nostra protecció, la nostra aliada. I per complir la llei, s'ha de conèixer (i com a filla d'advocat, sé que el desconeixement de la llei no t'eximeix de complir-la); així que, més que mai, hem de saber on anar a cercar.

Per altra banda, hem vist casos pràctics. En general, tots nosaltres sabíem perfectament com resoldre's (atenent-nos a la llei), però no sabíem on sortia escrit tot això que fèiem. No coneixíem a quina llei havíem de remetre'ns. El sentit comú no és una llei, així que no val com a argument davant del professorat, els pares o els alumnes.

Ara comença el més difícil: posar en comú amb els meus companys totes aquestes reflexions i posar-ho sobre el paper.

Fins ara tot havia estat molt senzill, molt fàcil, molta dinàmica... i ara bé el que és seriós: què hem de fer?, què hem de presentar realment?

I l'angoixa es comença a apoderar de mi. Sempre saps que serà molta feina; però quan ho veus, te n'adones que era més del que pensaves.

La missió, la visió i els valors: tot això tots ho tenim, tots ho sabem, però posar-ho en paraules ja sigui damunt del paper o oralment ja no és tan fàcil. Tot i així, quan ho tens... és molt gratificant.

En aquestes sessions també hem estat pensant en el DAFO del nostre centre... i, ostres, sí que se'ns gira feina... m'adono de la quantitat d'amenaces i debilitats que té el nostre centre... i, per desgràcies, les amenaces pesen molt.

A més a més, com que totes les meves companyes són de primària, he tingut la sensació que s'enfocava molt cap allà i, com que jo soc de secundària, tampoc hi he estat prou interessada.

He de dir que m'ha agradat molt la passió i la força que tenen na Vicky i na Mari Carmen per parlar de la seva feina i de la seva escola (una escola amb un alt nombre d'immigració), però, com ahir, no m'ha aportat massa cosa: en primer lloc perquè són un centre de primària, amb una casuística molt concreta i, en segon lloc, perquè ja he estat cap d'estudis dos anys i ja soc directora i les funcions que fem ja les tinc bastant clares.

De totes maneres, no m'he sentit totalment fora de lloc com ahir ni m'ha semblat irrellevant per a mi.

He presentat el meu projecte de direcció online. No sé realment com m'hauria anat fent l'exposició en directe, però m'ha anat molt bé preparar-me la presentació i poder exposar i defensar el meu projecte.

Tinc molt clar que és un projecte en el qual hi crec i la sensació que tinc és que el puc defensar molt bé.

En aquesta sessió hem estat reflexionant i debatent sobre el concepte d'avaluació. És molt curiós, perquè totes som docents i tots hauríem de tenir clar què és l'avaluació, quins tipus d'avaluació tenim i com la duem a terme, però no. O sigui, no vol dir que no fem les coses bé, simplement que quan és hora de posar-les en comú tenim diferències i no tot és tan clar com podria semblar.

Ha estat una sessió molt profitosa; a més a més, m'hi he sentit molt bé -per primera vegada en els dos dies-, suposo que hi ha ajudat conèixer la inspectora, que sigui de secundària i de la meva mateixa matèria. Crec que ha sabut fer que ens sentíssim totes bé en tots els aspectes que hem tractat.

Potser sembla estranya la meva darrera reflexió, però m'he sentit tantes vegades fora de lloc en les diverses sessions que m'ha agradat.

Hem continuat amb la feina sobre l'avaluació. I no ens hem centrat només en què avaluem als alumnes, sinó que hem parlat de com ens avaluem els propis equips directius i els professors.

Hem presentat la feina que se'ns havia posat per a aquesta sessió: exposar com es presentaven els resultats acadèmics al claustre i al consell escolar. Aquí és on ha quedat encara més palès que els CEPA anem una mica per lliure. Totes les meves companyes parlaven de nombre d'aprovats, de necessitats educatives, d'assignatures... Nosaltres parlem de nombre d'aprovats, però del que més parlem és de matrícula, d'assistència i d'abandonament, i ho comparem amb els darrers 3 anys, perquè el que ens interessa és tenir una bona matrícula (nosaltres hem de cercar l'alumnat, no el tenim de facto) i que els alumnes que es matriculin vingui a classe i no abandonin durant el curs (perquè la nostra assistència no és obligatòria en cap cas).

Fa anys que ho presentem així i ho seguirem fent perquè és clar i la informació que donem és la necessària per a nosaltres.

M'ha agradat el treball que hem fet al voltant de l'avaluació, tampoc és que hagi après res en concret, però m'ha anat bé parlar-ne i, sobretot, confirmar que a l'escola d'adults també en què avaluem som diferents.

No tenim famílies, no tenim AFA, i no puc extreure absolutament res d'aquesta part de la sessió.

És tot el que puc dir.

En la segona part de la sessió hem presentat diversos programes que té la conselleria per als centres. Les presentacions de les meves companyes han estat molt encertades i m'ha anat molt bé per veure quins programes dels que s'han presentat poden anar bé o no en una escola d'adults (la majoria no funcionarien).

La veritat és que l'explicació sobre l'escola inclusiva va ser interessant, però, una altra vegada, no té res a veure amb la realitat que nosaltres vivim. Els CEPA, per se, som escoles inclusives i, tot i així, no se'ns té en compte des del Servei d'Atenció a la Diversitat.

Una jornada més en què jo no hi tenia cap paper.

La sessió de la inspectora i la part sobre programes han estat les que m'han aportat alguna cosa. I en elles he après que l'avaluació que fem dels resultats com a centre és bona perquè és la que és més útil per a nosaltres i que molts dels programes de conselleria no estan pensats per ser adaptats a escoles d'adults.

Diverses persones m'havien dit que era molt interessant i que ells havien après moltes coses. En el meu cas no ha estat així.

He conegut gent molt interessat i he rigut molt amb els companys, però he après poques coses.

Sí que és cert que m'ha anat molt bé l'ajuda per fer el projecte de direcció, però hi ha moltes parts del curs que m'han sobrat.

Entenc que no es pot fer un curs per a CEPA, però potser seria millor fer-ne un per a primària i un per a secundària. Jo he trobat a faltar més espais on poder parlar realment de les inquietuds que tenim als nostres centres i me n'han sobrat molts sobre codocència o cercles restauratius.

Em sap greu, perquè ara, escrivint i rellegint totes les notes que havia pres crec que sembla que no he aprofitat res del que hem fet, però crec que el més bo que m'enduc és la gent i que, tot i que sí que hi ha moltes coses que em poden servir, la major part d'elles no em faran servei.

Fer sessions de noves tecnologies amb grups tan nombrosos no té cap sentit. Cadascun de nosaltres té ritmes i nivells diferents, així que, possiblement, alguns s'avorreixen o alguns troben que el nivell és massa elevat.

Són les parts més interessants i amenes de tota la informació, és on realment aprenc coses.

Hem estat parlant del claustre, de la llei de normalització lingüística, de la responsabilitat patrimonial... i hem vist casos pràctics

Sembla mentida com ens hauríem pogut estar tres hores més parlant de normativa.

És un moment en què ens trobem els docents de secundària, EOI i CEPA i crec que per això també tot és millor, ja no som els únics que tenim adults al centre, no som els únics que podem deixar sortir alumnes menors d'edat abans d'hora...

Així doncs, tot el que ens explica en Tirado ens pot fer més servei, tot i que sempre hi ha punts que són únics o molt concrets.

Ha tornat a ser una sessió només de secundària. Aquestes sessions tenen molts avanatatges; no només que som tots del mateix "cicle" sinó que hem estat molt poquets i ha estat molt fàcil fer feina junts.

Hem parlat dels diversos tipus de lideratge i hem fet activitats en què ens hem posat en el paper dels diversos tipus. Ha estat molt profitós perquè és més fàcil veure aquestes diverses facetes si les veus interpretades. Evidentment, a vegades és difícil veure realment com som com a líders. O, com a mínim, a mi em costa.

També hem estat treballant el tipus de personalitat. El meu resultat: temperamental. Cap sorpresa. Per sort o per desgràcia, em conec molt bé i sé molt bé com soc: soc temperamental i dinàmica, però a la feina sé controlar-ho molt bé i tinc moltes virtuts més pròpies d'altres tipus de personalitat.

La veritat és que ha estat una sessió prou interessant, i he pogut conèixer noves dinàmiques perquè, malgrat que a mi no m'entusiasmin, hi ha moments en què no fan nosa.

Després hem fet un cercle socràtic. Bé, entenc que pot ser una activitat interessant. Jo he fet d'observadora i m'ha agradat poder observar una companya, el problema, altra vegada, ha estat que el tema no m'ha interessat absolutament gens ja que el tema (que realment no recordo) ha derivat en un debat sobre la codocència i el desdoblament centrat exclusivament en primària.

A la meva escola no tinc ni prou alumnes ni prou quota per fer codocència ni desdoblaments. I tampoc m'aporta res saber com ho fan a primària.

Com a mínim he pogut observar i no hi he hagut de participar.

Ha estat interessant, també, la part del tipus de personalitat i el tipus de lideratge. Em fa pensar molt en quin tipus de líder soc. Jo no m'he sentit mai líder i no m'hi sento tampoc sent directora, però suposo que ho podria ser... ara bé, de quin tipus voldria ser? Aquí hi ha tema per pensar-hi.

La segona part ha estat més interessant, però curta i, al meu entendre, ens han volgut posar la por al cos. Entenc que hem de saber i conèixer els riscos d'internet, però no podem seguir totes les consignes que se'ns donen cada vegada que volem iniciar sessió o compartir alguna dada.

A més a més, totes aquestes indicacions no estan pensades per a totes les situacions.

No m'han convençut. Potser un dia em roben totes les dades... assumiré aquest risc.

Per a mi el temps és una cosa molt valuosa i una de les coses que més m'agrada és perdre el temps, però m'agrada fer-ho a la meva manera. No m'agrada perdre el temps en reunions innecessàries o en cursos de formació que no m'aporten res. Sempre he pensat que això ho tinc molt clar i que, per això, crec que faig una bona gestió del temps, sobretot a nivell de feina i de reunions. Potser no és tan efectiva la gestió del temps quan es tracta de fer les meves coses al meu ritme.

Sigui com sigui, vam fer un test i el meu resultat va ser nefast, segons aquest test estic perdent el control i estic amb nivells alts d'estrès. Crec que és molt erroni el resultat, no em sento gens d'aquesta manera; segueixo pensant que gestiono bé el temps quan es tracta de tenir en compte els meus companys i l'escola.

És evident que és necessari que coneguem el CEP i els programes de formació del professorat, així doncs ha estat bé la sessió. El meu problema ve perquè com a centre no hem acabat mai de trobar cursos el CEP que puguin anar-nos bé i només en fem un de cada dos anys, l'altre fem formació entre iguals.

La darrera part del capvespre la vam dedicar a parlar de diversos projectes que té la conselleria i a preparar una presentació per a la sessió següent.

Em quedo amb la normativa o amb la part de la gestió del temps, més que res per pensar si realment el gestiono bé o la meva percepció ha estat equivocada. Hi pensaré.